Download CURRÍCULUM BREU DR. FRANCESC ABEL I FABRE

CURRÍCULUM BREU
DR. FRANCESC ABEL I FABRE
Dr. Francesc Abel i Fabre, (Badalona, 1933), Doctor en Medicina i Cirurgia.
Especialista en Obstetrícia i Ginecologia. Llicenciat en Teologia (Sant Cugat, 1968);
Sociologia (Especialitat Demografia i Població); Batxiller en Filosofia, membre de la
Companyia de Jesús des de l’any 1960, ordenat sacerdot l’any 1967.
Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1999).
Fundador de l’Institut Borja de Bioètica (IBB), el primer que es va fundar a Europa l’any
1976, director del mateix fins l’any 1999, data en la que ocupa la presidència del Patronat.
Co-fundador de Medicus Mundi Internacional (1962); de l’International Study Group on
Bioethics (1980-1994); de la Societat Catalana de Bioètica (1990); del Primer Comitè
d’Ètica Assistencial d’Espanya (1975) -Hospital Sant Joan de Déu- i de l’European
Association of Centers of Medical Ethics -EACME- (1986).
Fou impulsor del Comitè de Bioètica de Catalunya l’any 1991 i n’ha estat membre des
dels seus inicis; impulsor de la Subcomisión de Bioètica de la Sociedad Española de
Ginecología y Obstetricia (SEGO); i membre del Patronat de la Fundació Víctor Grífols i
Lucas.
President del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
(1976-2005) i membre del Comitè d’Ètica Assistencial de "Germans de Sant Joan de
Déu-Serveis de Salut Mental" (1986-2005). L’any 1995 li fou atorgada la Carta de
Germanor de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu. Ha estat iniciador i impulsor de
Comitès d’Ètica Assistencial en diversos hospitals espanyols.
Ha format part del Consell Assessor de les revistes Labor Hospitalària (1984-2011 ); The
Journal of Medicine & Philosophy (1988-2011 ); Catholic Studies Series (1991-2011 ); del
Consell Editorial de la revista Latinoamericana de Bioética (2002-2011 ); de Bioètica &
Debat (1995-2011); i HUMANITAS, i Humanidades Médicas (2002-2011)
***
Professor de Teologia Moral de la Facultat de Teologia de Barcelona (1976-1984);
Professor convidat a la Universitat Gregoriana de Roma (1982-1989); de 1980 a 1987 fou
membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona. Cap del
Servei d’Orientació i Planificació Familiar de l’Hospital “Sant Joan de Déu”, Esplugues
(Barcelona), (1976-1992).
Al 1992 fou convidat per l’Universitat de Manitoba (Winnipeg, Canadà), per donar una
sèrie de conferències inaugurals de l’“Institute for Health Care and Family Ethics” al “St.
Boniface General Hospital” i al “St. Paul College”.
Des de l’any 1980 fins l’any 1992 va liderar un equip de treball internacional
“International Study Group on Bioethics” (Task Force), sota l’empara de la Federació
Internacional d’Universitats Catòliques (FIUC), que va organitzar 20 jornades internacionals
de bioètica, constituint un model original de participació, discussió, progressió i publicació
de treballs.
1
Ha format part de diverses Comissions d’Experts de l’Estat espanyol i del govern de
la Generalitat de Catalunya: Va formar part de la Comissió d’Experts anomenada pel
Congrés dels Diputats sobre Tècniques de Reproducció Assistida (1986) i i de la Comisión
Nacional de Xenotrasplantaments (1999-2000). En l’àmbit de Catalunya ha format part de
les comissions anomenades per la Generalitat sobre Tractament de Malalts Crònics i
Terminals, (1982-1983); Planificació Familiar, (1983-1984); Drets dels pacients, (1984);
Protecció Materno-Infantil, (1984-1985); Estudi de les Tècniques de Reproducció Assistida i
Protecció Jurídica de les Filiacions, (1986-1987); Tercera Edat, Programa "Vida als anys",
(1987); Pla Integral de la Vellesa a Catalunya, (1990); Comitès Ètics d’Investigació Clínica,
(1991); Comitès d’Ètica Assistencial (1993). També ha estat Coordinador de la Comissió de
Teixits -Organització Catalana de Trasplantaments -OCATT- per l’elaboració del document
sobre “problemes ètics en l’obtenció, emmagatzematge i utilització de mostres biològiques”
(Gener 2003 - Maig 2004).
Ha estat membre del Comitè de Bioètica de Catalunya des dels seus inicis, i de les
subcomissions de la Conselleria de Salut: Comissió Assessora sobre Tècniques de
Reproducció Humana Assistida a Catalunya, (1992-2011); Comissió Assessora pel
Tractament de la Informació Confidencial -CATIC-, (1992-2011).
Ha publicat articles de la seva especialitat en diferents obres de col·laboració i publicava
regularment a la revista "Labor Hospitalaria". Es destaquen els següents números
monogràfics: Ingeniería genética al servicio de la persona, 1989; Diagnóstico prenatal y
asesoramiento genético, 1990; Sobre el dolor y el derecho a una muerte digna, 1991;
Comités de Bioética, Necesidad, estructura y funcionamiento, 1993; Recursos escasos y
valoración de la vida humana, 1994; Problemas éticos en Neonatología, 1995; El proceso
del envejecimiento, 1997.
Ha participat i co-editat els següents llibres: "Human Life. Its origins and development"
(FIUC, 1988) amb una edició francesa i una castellana; Birth, Suffering and Death. Catholic
Perspectives at the Edges of Life (Kluwer Academic Pub., 1992); La mediación de la
filosofía en la construcción de la bioética (co-editat amb Camino Cañón per la P.U.
Comillas, 1993); Critical Choices and Critical Care (Kluwer Academic Pub., 1995); Infertility:
A Crossroad of Faith, Medicine and Technology (Kluwer Academic Pub., 1997). Distribución
de Recursos Escasos y Opciones Sanitarias (Institut Borja de Bioètica-Fundación Mapfre
Medicina, 1996).
Articles destacats, publicats entre 1998-2000: "Esterilización de persones con deficiencia
mental"; "Aspectos éticos y psicosociales de los xenotrasplantes"; "Bioética. Límites de la
manipulación genética"; "Decisiones al final de la vida"; "Aspectos éticos de las decisiones
al final de la vida"; "El futuro de la docencia de la bioética en España"; "Consentimiento
informado en pediatría"; El diàleg Bioètic, albirant el tercer mil·leni”; “Diagnóstico Prenatal,
Neonatología y discapacidad severa: Problemas éticos”.
Publicacions més recents 2001-2011:
2001:
 “Bioètica: orígenes, presente y futuro”. Abel, F. Institut Borja de Bioètica y Fundación
Mapfre Medicina, 2001.
 “Diagnóstico Prenatal, neonatología y discapacidad severa: problemas éticos.
Intervention in perinatology and the birth of severely hadicapped children”. Abel, F.,
Borràs, M., Cambra, F.J., Cusí, V. Institut Borja de Bioètica y Fundación Mapfre
Medicina, 2001.
 “Aspectos ético legales del tratamiento sustitutivo renal del paciente añoso”
 “Donació i utilització de la sang del cordó umbilical”
 “Obstinación terapéutica y oncología”.
2
2002:
 “Accanimento terapéutico” a Dizionario di Bioetica, dirigit per Salvino Leone i Salvatore
Privitera. Instituto Siciliano di Bioetica, 1994.
 Reflexió en torn als xenotrasplantaments a “Bioética: Un diálogo plural”. Homenatge a
Javier Gafo Fernández, s.j. Universidad Pontificia de Comillas.
 Reflexiones sobre la clonación terapéutica a Anales de Medicina 2002:85 (2), 77-79.
 Colab. en la Guía breve de la confidencialidad en psiquiatría Asociación Española de
Derecho Farmacéutico (ASEDEF). Lab. Juste.
 Esperanza de futuro para el diálogo bioético. Bioètica & Debat nº 27 (edició en català i
castellà).
2003:
 “El debate bioético en las decisiones de limitar o suspender un tratamiento en pacientes
en estado vegetativo”. Llibre de Ponències del Simposium Internacional de
Monitorització de la Pressió Intracraneal i de la Homodinàmica Cerebral (PIC).
 “La alimentación en el mundo. Perspectiva sanitaria y ética”. Llibre de ponències del II
Congrés Mundial de Bioètica, celebrat a Gijón i organitzat per la Sociedad Internacional
de Bioética (SIBI).
 “El triple reto de las nuevas tecnologías, el reto antropológico, ético y teológico” a la
Revista Latinoamericana de Bioética. Edició núm. 5. Juliol 2003.
2004:
 “El genoma humano: aspectos científicos y éticos”. Revista de la Reial Acadèmia de
Farmàcia de Catalunya XII-2004, 3ª época (25) 75-89.
 “Bioética: Una disciplina en auge”. Cuadernos de Derecho Judicial. Salud Pública
Derecho Administrativo V-2004, 235-265. Centro de Documentación Judicial, Madrid.
 “El debate bioético en el estado vegetativo. Diagnóstico del Estado Vegetativo: Aspectos
clínicos y éticos”. Bioètica & Debat nº 35. IBB.
 “La adopción de niños por parejas homosexuales”. Bioètica & Debat nº 36. IBB.
 “Problemes ètics en l’obtenció, emmagatzematge i utilització de mostres biològiques”
(Coordinador de la Subcomissió de la Conselleria de Salut de la Generalitat de
Catalunya).
 F. Abel ; J. Sans. “Obstinación terapéutica”. Document de la Real Acadèmia de Medicina
de Catalunya.
2005:
 F. Abel i col·lab. “Vers una possible despenalització de l’eutanàsia: Declaració de
l’Institut Borja de Bioètica”. Revista Bioètica & Debat.
 F. Abel. “La vida y su desarrollo. El embrión humano. Análisis crítico de la razón
bioética”. Publicat al Resum de Ponències i Comunicacions del IV Congrés Mundial de
Bioètica de la Sociedad Internacional de Bioética (SIBI).
 F. Abel. “Bioética, salud pública y ciudadanía”, “Bioética y Pobreza”, “Salud Pública en el
contexto de la crisis del estado del bienestar” publicats en el Resum de Ponències i
Comunicacions del V Congrés de Bioètica d’Amèrica Llatina i Carib.
 Abel, Francesc; Terribas, Núria. “Bioética y Silicon Valley. Anuario de la Diabetes
2005. Madrid. Fundación para la Diabetes, 2005. p. 104 -107.
2006:
 Recensió del llibre: Meilander, G. A., Bioethics– A Primer for Christians a Medicine,
Health Care and Philosophy, 2006.
 “El respecte a l’embrió humà”. Revista POBLET, nº 12. 2006.
3
 “Embrión humano y medicina regenerativa. Maravilla de las maravillas”. Revista
Selecciones de Bioética nº 9. Colombia, 2006.
 “Eutanasia y obstinación terapéutica”. Medical Economics, edició espanyola, Julio 2006.
 Col·laboració en els articles: “La relación entre el médico y las industrias farmacéutica y
de productos de tecnología sanitaria. Visión ética I”. Prog Obstet Ginecol. 2006; 49 (9):
512-22; “La relación entre el médico y las industrias farmacéutica y de productos de
tecnología sanitaria. Visión ética II”. Prog Obstet Ginecol.2006; 49 (10): 574-92.
 Comentari editorial a l’estudi “Hacia la eficacia sociopolítica frente al sufrimiento
humano” de Javier Montserrat. Humanitas, Humanidades Médicas. Nº 10, Diciembre
2006.
 “La vida y su desarrollo. El embrión humano. Análisis crítico de la razón bioética”.
Revista Jurídica de Buenos Aires: Bioética y Derechos Humanos. 2006: 13-10.
2007:
 Abel, Francesc; Terribas, Núria. Dinamismo del Diálogo Bioético en España. En: Pessini
Leo; Barchifontaine, Christian de Paul de: Lolas, Fernando (editors). Perspectivas de la
Bioética en Iberoamérica. Sao Paulo: Programa de Bioética de la Organización
Panamericana de la Salud; Organización Mundial de la Salud (OMS), 2007. p.143-158.
 Abel, Francesc. Personas con discapacidad intelectual: Manual de educación afectivosexual. Madrid: Orden Hospitalaria de San Juan de Dios, 2007.
 Abel, Francesc. Claves para una lectura cristiana del Documento del IBB “Hacia una
posible despenalización de la eutanasia”. Iglesia Viva, 2007. (nº231). p.73-76.
 Abel, Francesc. Ética y pràctica clínica. Atrapados entre la Ley, el deber y la
conciencia. Medical Economics, 2007. Vol. 4 (nº3). p.18-27.
 Abel, Francesc. Eutanàsia. Amor a la vida, dignitat en la mort. Dialogal, 2007. (nº22).
p.10- 15.
 Abel, Francesc. Història i futur del terme "bioètica". De Cambridge a Harvard i
Georgetown, passant per V.R. Potter. Bioetica & debat, 2007. (nº50). p.1-5.
 Abel, Francesc. La protección de la salud como valor y derecho fundamental. A
propósito de una sentencia del Dr. Pedro F. Hooft, juez. Jurisprudencia Argentina,
2007. (nº esp. de Bioética). p.87-90.
 Abel, Francesc. Tres documentos sobre la disponibilidad de la propia vida, eutanasia
y suicidio asistido. Iglesia Viva, 2007. (nº231). p.55-58.
2008:
 Abel Francesc. Bioética y rehabilitación: la dignidad como interés común.
Rehabilitación 2008. 42 (nºExtraordinario). p.55-58.
 Abel Francesc. L’avortament des de la perspectiva de l’ètica mèdica. Bioetica &
debat, 2008. (nº51).p.6-8.
 Abel Francesc, Moisès Broggi, 100 anys: ciència I trascendència. Bioetica & debat,
2008. (nº53, monogràfic). p.2.
 Abel Francesc, Zamarriego J, Cabero L, Usandizaga R, Cabrillo E, Cuadrado MdC, et
al. Los procedimientos diagnósticos y los tratamientos excesivos en obstetricia y
ginecología. Progresos de Obstetrícia y Ginecología 2008. (nº2). p.78-89.
 Abel F. Comentario a la Instrucción “Dignitas personae” sobre algunas cuestiones de
bioética. Lumieira. 2008. (63). p. 101-106.
2009:
 Abel, Francesc. Facts and doubts about the beginning of human life. Human embryo:
a critical approach to bioethical reason. A catholic perspective. Periodicum
Biologorum, 2009.(3).p.349-357.
 Abel, Francesc. Comentari a la instrucció vaticana “Dignitas Personae”. Bioètica &
debat, 2009. (nº 55). annex.
 Abel, Francesc. El debate bioético en el estado vegetativo en A Saúde de Galicia,
núm. 3 (marzo 2009).p.8-9.
 Abel, Francesc i col·lab. “Consideracions sobre l’embrió humà: Declaració de l’Institut
4
Borja de Bioètica”. Revista Bioètica & Debat. Núm. 57.
2010:
 Abel F, Terribas Sala N. Consideraciones sobre el embrión humano: un punto de vista
institucional. A: De los Reyes López M, Sánchez Jacob M, editores. Bioética y
Pediatría: proyectos de vida plena. Madrid: Sociedad de Pediatría de Madrid y
Castilla-La Mancha; 2010. p. 143-154.
 Abel F, Terribas Sala N. The Dynamics of the Bioethical Dialogue in Spain. En:
Pessini L, Barchifontaine CdP, Lolas Stepke F, editors. Ibero- American bioethics:
history and perspectives. Dordrecht: Springer; 2010. p. 245-260.
2011:
 Abel F. Neonato. A: Romero Casabona CM. Enciclopedia de Bioderecho y Bioética.
Granada: Cátedra Interuniversitaria de Derecho y Genoma Humano. Universidad del
País Vasco; Universidad de Deusto; 2011. p. 1167-1173
 Abel F. La bioética actual, problemas y perspectivas. A: Lydia Feito Grande. Tomás
Domingo Moratalla. Investigación en Bioética. Madrid. Universidad Rey Juan Carlos. Ed.
Dickynson; 2011. p. 23-33 (en premsa).
Co-autor dels següents documents de bioètica de la Sociedad Española de
Ginecología y Obstetricia (SEGO):
 “Consideraciones éticas sobre la cesárea” Prog. Obst. Ginecol. 2001; 44, 46-55.
 “Bioética y reproducción asistida”: Prog. Obst. Ginecol. 2001; 44, 397-419.
 “Ética del tratamiento hormonal sustitutivo de la menopausia con estrógenos y
gestágenos”. Prog. Obstet. Ginecol. 2001; 44, 445-467.
 “Recursos necesarios en la mejora de la salud pública en obstetricia y ginecología”.
Prog. Obst. Ginecol. 2003; 46(12):571-594.
 “La relación entre el médico y las industrias farmacéuticas y de productos de tecnología
sanitaria.Visiçon ética . Prog Obstet ginecol. 2006;49(9):512-522(I); 2006;49 (10): 57492.
 “La bioética aplicada a la medicina”, 2006 en Cabero L, Saldivar,D..Cabrillo E Directores.
Obstetricia y Medicina Materno-fetal,Ed.Médica Panamericana, 47-57.
Distincions:
 Carta de Germanor de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu (1995).
 Professor Honorari de la Universidad Colombiana de Medicina (El Bosque) (1997).
 Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1999).
 Membre d’Honor de l’Institut Medicofarmacèutic de Catalunya (2001).
 Soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003).
 “Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya”, concedida a la institució
MEDICUS MUNDI, recollint el Dr. Abel la distinció i la medalla en la seva qualitat de
fundador (2003).
 Mestre de la Ginecologia Catalana. La Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia li
ha concedit el preuat títol de “Mestre de la Ginecologia Catalana, en reconeixement als
seus mèrits científics i humans i tasca docent al llarg de diverses generacions
d’especialistes catalans” (2004).
 Premi “Van Rensselaer Potter” a l’Excel.lència en Bioètica, concedit per la
“Federación Latinoamericana y del Caribe de Instituciones de Bioética”. Ciutat de
Panamà (2005).
 Premi a l’Excel·lència Professional del Consell de Col·legis Mèdics de Catalunya
(2005).
 “Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya” per la seva trajectòria
internacional rellevant en el desenvolupament dels estudis sobre ètica en el camp de
5



la medicina, que promou el diàleg bioètic inter i transdisciplinari entre les ciències i les
humanitats (2006).
Distinció Jaume Vicens Vives, atorgada pel Departament d’Innovació, Universitats i
Empresa de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva trajectòria docent
en l’àmbit de la bioètica i especialment en la interrelació establerta entre ciències i
humanitats (2007).
Premi de la Sociedad Internacional de Bioética (SIBI) 2009 per la millor
contribució sobre Bioètica, lliurat en el VI Congrés Internacional de la SIBI per la seva
ingent i pionera tasca en el camp de la Bioètica (2009).
Soci d’Honor de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO),
anomenat durant el 30è Congrés nacional de la SEGO (2009).
RESUM FINAL:
Tres fets han orientat la vida del Dr. Abel: l’opció per la medicina, amb l’especialitat
d’obstetrícia i ginecologia –que mai va deixar del tot-; la necessitat d’establir ponts entre les
ciències i les humanitats que el van portar a crear l’Institut Borja de Bioètica –del que va ser
director des dels seus orígens fins l’any 1999 i posteriorment elegit President del seu
Patronat; i per últim, una vocació pels problemes universals que donà origen a “Medicus
Mundi” i a diversos projectes internacionals, dins de l’àmbit de la Unió Europea.
6