Download projecte bàsic i executiu per a la construcció del nou centre d

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE
D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18)
PROMOTOR:
GOVERN DE LES ILLES BALEARS
CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA (IBISEC)
I. MEMÒRIA
IV. PLEC DE CONDICIONS
II. ANNEXES MEMÒRIA
V. AMIDAMENTS I PRESSUPOST
ARQUITECTES:
ANTONI BARCELÓ BAEZA
BÀRBARA BALANZÓ MORAL
III. ANNEXES AL PROJECTE
VI. PLÀNOLS
PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE
D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18)
ÍNDEX
I. MEMÒRIA
1.
MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.1.
1.1.0.
1.1.1.
1.1.2.
AGENTS
OBJECTE DEL PROJECTE
AGENTS. PROMOTOR I PROJECTISTA
SITUACIÓ
1.2.
1.2.1.
1.2.2.
1.2.3.
1.2.4.
INFORMACIÓ PREVIA
ANTECEDENTS DE PARTIDA I DADES DE L’ENTORN
DOTACIÓ DE SERVEIS EXISTENTS
SERVITUTS
NORMATIVA URBANÍSTICA
1.3.
1.3.1.
1.3.2.
DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE
JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA I DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA
QUADRE DE SUPERFICIES CONSTRUIDES I ÚTILS
1.4.
NIVELL DE COMPLIMENT DEL CTE I PRESTACIONS DE L’EDIFICI
2.
MEMORIA CONSTRUCTIVA
2.1.
SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI
2.1.1. ANÀLISI DEL TERRENY I ESTUDI GEOTÈCNIC
2.1.2. REPLANTEIG I DEFINICIÓ GEOMÈTRICA
2.1.3. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES
2.2.
SISTEMA ESTRUCTURAL
2.3.
SISTEMA ENVOLVENT
2.3.1. TANCAMENTS
2.3.2. TANCAMENTS METÀL·LICS I ENVIDRAMENTS
2.3.3. COBERTES I AILLAMENTS
2.4.
SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS
2.4.1. DIVISIONS INTERIORS i EXTERIORS
2.5.
SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS
2.5.1. ARREBOSSATS, REVESTIMENTS I APLACATS
2.5.2. ENGUIXATS I FALSOS SOSTRES
2.5.3. PAVIMENTS
2.5.4. FUSTERIA
2.5.5. SERRALLERIA
2.5.6. PINTURA
2.6.
SISTEMA D’CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS
2.6.1. FONTANERIA I COMPLIMENT DEL CTE DB HS4 I HE4
2.6.2. SANEJAMENT I COMPLIMENT DEL CTE DB HS5
2.6.3. CALEFACCIÓ, VENTILACIÓ I COMPLIMENT DEL CTE DB HE2
2.6.4. INSTAL·LACIO CONTRA EL LLAMP I COMPLIMENT DEL CTE DBSU8
2.6.5. INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT
2.6.6. INSTAL·LACIONS MOLT BAIXA TENSIÓ
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M2 de 96
2.7.
EQUIPAMENTS
2.8.
URBANITZACIÓ
3.
3.0
COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS
NORMATIVA TÈCNICA
3.1.
COMPLIMENT DEL CTE
- DB SI
- DB SU
- DB HE
- DB HS
- DB SE
- DB HR
3.2
COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS
- Habitabilitat
- Reglament de supressió de barreres arquitectòniques
- Infraestructures comuns d’accés als serveis de Telecomunicacions
- Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió
- Residus de construcció- demolició
- Control de Qualitat D59/94
II.
ANNEXES A LA MEMÒRIA
II.1.
II.2.
INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
III.
III.1.
ANNEXES AL PROJECTE
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
IV.
CARACTERÍSTIQUES DE CONTRACTE
V.
PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS I TÈCNIQUES
VI.
VI.1.
VI.2.
VI.3.
AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’ EXECUCIÓ MATERIAL
PRESSUPOST D’ EXECUCIÓ MATERIAL
AMIDAMENTS
PREUS UNITARIS, AUXILIARS I DESCOMPOSTS
VII.
PLÀNOLS
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M3 de 96
PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE
D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR
I. MEMÒRIA
1.
MEMÒRIA DESCRIPTIVA
1.1.
AGENTS
1.1.0. OBJECTE DEL PROJECTE
L’objecte del projecte és la construcció del nou Centre d’Educació Infanti i Primària a Manacor, que es
situa sobre la parcel·la d’equipament municipal EQ/D C/ de Son Boga, s/n MANACOR.
1.1.1.1. Promotor
Govern de les Illes Balears
Institut Balear d’Infraestructures i Serveis educatius i culturals. IBISEC
C.I.F.: Q- 0700452 -F
C/ Capità Salom, 29. Palma 07004
1.1.1.2. Projectistes
ANTONI BARCELÓ BAEZA Nº Col·legiat 290467 (COAIB)
BÀRBARA BALANZÓ MORAL Nº Col·legiada 29955/3 (COAC)
1.1.2. SITUACIÓ
C/ de Son Boga, s/n; Camí de Ses Bones Dones; C/ de Son Talent
Manacor 07500
1.2.
INFORMACIÓ PRÈVIA
1.2.1.
ANTECEDENTS DE PARTIDA I DADES DE L’ENTORN. DESCRIPCIÓ DEL SOLAR
El solar està situat en la parcel·la delimitada pels carrers C/ de Son Boga, s/n, el Camí de Ses Bones
Dones i el Carrer de Son Talent de Manacor, amb una superfície total resultant de 8720,31m2,.
El solar manté el mateix nivell que el carrer, amb una lleugera pendent en direcció sud-nord, poc
apreciable. En sentit est-oest el carrer de Son Boga presenta una diferència de cota entre els dos
extrems del solar d’ 1’30 m aproximadament.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M4 de 96
Vista des del Camí de ses Bones Dones
Vista des del Carrer de Son Boga
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M5 de 96
1.2.2.
DOTACIÓ DE SERVEIS EXISTENTS
Disposa de tots els serveis necessaris per a atribuïr-se la qualitat de solar, als efectes de la vigent
"Llei del Sòl":
- Calçada pavimentada i encintat de voreres
- Accés rodat
- Xarxa de subministrament d’aigua potable
- Xarxa de subministrament d’energia elèctrica baixa tensió
- Xarxa d’enllumenat públic
- Xarxa de clavegueram
- Escomesa de telefonia
1.2.3. SERVITUDS
El solar no està afectat per cap tipus de servitud.
1.2.4. NORMATIVA URBANÍSTICA
Es compleixen les determinacions generals contingudes a la normativa vigent.
Es troba en classificació de Sòl Urbà, Zona EQ/D de les NN.SS. de Manacor (aprovades el 14/3/08)
Planejament
Projecte
Definició: sòl urbà destinat específicament a usos vinculats a l’exercici de la competència municipal
incloses les seves variants i activitats annexes.
Tipologia edificatòria
Usos
edificació aïllada
edificació aïllada
Equipament Docent EQ/D
Equipament Docent
La existent
8720,30 m²
20 m
134,17 m
Superfície parcel·la mín.
Façana a vial mínima
Altura màxima reguladora (ARM)
Altura total (m)
Altura total (plantes)
Edificabilitat màxima
Ocupació màx.
10 m
13 m
S+B+2PP
1m²/m² (8720,30 m²)
No es defineix
(s/rasant) 4225,82 m²
2458,91 m²
3m
>= 3m
Separació vial i llindes
PGOU
Reserva aparcament
IBISEC
Reserva aparcament
9,81m
10,56 m
S+B+2PP (*)
1 plaça/100m2 (42pl.)
33 places interiors (**)
20m²/unitat (540m²)
(Article 5.8.03.)
(*) Soterrani dedicat exclusivament a aparcament
(**) Es cedeixen 323,6 m2 de solar com a viari per a aparcament en superfície. Les places previstes
en bateria seguint la vorera del carrer, amb una capacitat de 33 places.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M6 de 96
1.3.
DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE
1.3.1.
JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA I DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA
El solar es troba en el límit edificat de la ciutat, entre aquesta i el parcel·lari agrícola.
La posició de l’edifici escolar dins el solar es situa en el límit més proper a la ciutat, per alliberar la
resta d’aquest per a les pistes de joc, incorporant d’aquesta manera el buit del programa específic de
l’escola al camp.
D’aquest plantejament neix la proposta: un prisma elevat compacte amb corredor central i alineat al
carrer d’accés que resol la major part del programa de primària; s’orienten les aules comuns a sud i
les especialitzades a nord, ambdues bandes construïdes es conecten mitjançant un ampli corredor
que es planteja com un àmbit de relació per a ubicar pannells de treball, etc.
El límit de l’escola es retranqueja del límit del solar per tal ampliar l’espai de vorera i la zona d’accés,
de manera que s’incrementa l’activitat del carrer i s’aprofita en la seva totalitat la gran longitud de
façana del solar.
Es disposen tres escales al llarg de l’edifici, que provoquen dilatacions que atenuen el carácter lineal
d’aquest espai. De la mateixa manera, es plantegen quatre patis exteriors disposats al portell al llarg
del corredor, que connecten visualment la planta primera i segona, defineixen uns àmbits d’estar i
garanteixen la il·luminació natural de les zones centrals.
La planta baixa es concep com un sòcol construït d’una planta d’alçada, en forma d’L i que acull la
resta del programa. L’accés al centre es produeix pel punt d’inflexió del sòcol, a través d’un porxo
generós que connecta directament amb el pati de jocs de l’escola. A la dreta de l’accés principal es
situa el programa d’infantil, amb les aules orientades a sud, donant a uns patis d’ús exclusiu que
compliran les funcions d’aules exteriors. L’àmbit d’infantil, tot i que està connectat a la resta de
l’escola a través del porxo d’entrada, té un accés independent situat a l’altre exterm del corredor,
pròxim a l’aula de psicomotricitat i l’espai exterior de jocs infantil.
A l’altra banda del porxo d’accés es situa el vestíbul amb les principals peces de l’administració, i el
programa d’usos comuns de gran dimensió: el menjador i la cuina i al fons, amb accés exterior i
cobert, el gimnàs, que connecta directament amb les pistes de joc.
La biblioteca i l’AMPA es situen també en planta baixa, on es permet el seu accés exterior a través
d’un pati restringit per tal de permetre el seu ús en horari extraescolar.
En planta baixa l’edifici es desenvolupa al voltant de les pistes de joc, i es forma un porxo al llarg de
tot el perímetre que permet el joc a cobert i la comunicació entre totes les peces aixoplugats.
La zona est del solar es manté lliure per a futures ampliacions, pensant en la posible construcció
d’una escoleta que es construïria en planta baixa donant continuïtat al cos de planta baixa, i amb
funcionament independent.
Es planteja una planta semisoterrani sota la franja de l’edifici que conté el vestíbul, menjador i
gimnàs, que conté 33 places d’aparcament i instal·lacions. Té ventilació natural per dos dels seus
costats i està comunicat amb la planta superior mitjançant el nucli sectoritzat que conté l’escala i
l’ascensor. També desposa d’un accés directe a la zona de la cuina amb escala restringida i muntacàrregues per a l’accés de mercaderies, catering i sortida d’escombraries.
L’accés a la planta semisoterrani es produeix tangent a l’edifici mitjançant una rampa.
Finalment, es disposen 33 places d’aparcament exterior situades en bateria al carrer.
Es preveu l’espai per a la instal·lació d’una estació transformadora (ET) al costat dels comptadors
elèctrics situats en el mur que limita el pati de la biblioteca i AMPA amb el carrer, amb accés directe
des d’aquest. Al costat hi haurà els comptadors d’aigua. En aquest tancament, a l’altra banda de
l’accés a la planta soterrani, hi haurà l’armari per a les ampolles de gas, per al subministrament de la
cuina, amb accés des de l’interior del solar.
Actualment discorre una línia elèctrica per l’interior del solar, paral·lela a la façana del carrer principal i
situada a uns 3m de distància; l’Ajuntament s’ha compromès a treure-la abans de l’inici de les obres.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M7 de 96
1.3.2. QUADRE DE SUPERFÍCIES ÚTILS I CONSTRUÏDES
Quadre de superficies. Comparatiu amb programa de necessitats – CEIP
PROGRAMA DE NECESSITATS CP 9+18. MANACOR
2)
Sup. (m2)
PROGRAMA
1 ZONA INFANTIL
1.1 Aules infantils (9 ut.)
1.2 Aula psicomotricitat
1.3 Lavabo alumnes psico (1 ut.)
1.3 Lavabos alumnes (9 ut.)
Sup. (m
uts
sup/ut.
(450) 50 c/u
9,00
50,00
60,00
1,00
61,81
5 c/u
1,00
8,63
5 c/u
9,00
5,00
(180) 45c/u
4,00
45,00
(90) 45c/u
2,00
45,95
(180) 45c/u
4,00
45,00
(90) 45c/u
2,00
45,95
2.3 Aules 3er cicle (6ut.)
(180) 45c/u
4,00
45,00
(90) 45c/u
2,00
45,95
2.4 Aula petits grups (6ut.)
2.5 Taller música
2.6 Taller polivalent (plàstica)
2.7 Aula d'informàtica
2.8 Biblioteca
2.9 Lavabos alumnes
(120) 20c/u
6,00
19,15
2 ZONA PRIMÀRIA
2.1 Aules 1er cicle (6ut.)
2.2 Aules 2on cicle (6ut.)
3 GIMNÀS
3.1 Sala
3.2 Vestidor
3.3 Magatzem
4 ZONA ADMINISTRACIÓ
4.1 Despatx director
4.2 Despatx cap d'estudis
4.3 Secretaria i arxiu
4.4 Sala de professors
4.5 Lavabos professors
4.6 APIMAS-Asoc.Alumnes
4.7 Consergeria - Reprografia
4.8 Farmaciola
5 ESPAIS COMPLEMENTARIS
5.1 Cuina
5.2 Menjador
CEIP DE MANACOR
(45)
45,00
1,00
49,93
120,00
1,00
119,10
45,00
1,00
49,93
60,00
1,00
PROJECTE
60,92
145,72
135,00
200,00
1,00
205,11
70,00
1,00
67,20
15,00
1,00
16,60
15,00
1,00
13,85
10,00
1,00
9,54
30,00
1,00
30,67
50,00
1,00
50,38
20,00
1,00
14,56
20,00
1,00
27,48
5+5
1,00
10,77
7,00
1,00
8,28
60,00
1,00
74,93
240,00
1,00
247,43
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
450,00
61,81
8,63
45,00
180,00
91,90
180,00
91,90
180,00
91,90
114,90
49,93
119,10
49,93
60,92
145,72
205,11
67,20
16,60
13,85
9,54
30,67
50,38
14,56
27,48
10,77
8,28
74,93
247,43
M8 de 96
2)
Sup. (m2)
PROGRAMA
6 SERVEIS COMUNS
6.1 Lavabos-vestidor PND
6.2 Instal·lacions
6.3 Comptadors
6.4 Neteja
6.5 Fems
6.6 Magatzem
Sup. (m
uts
sup/ut.
10,00
1,00
9,50
30,00
1,00
66,90
5,00
1,00
1,70
8,00
1,00
11,00
4,00
1,00
4,83
30,00
1,00
29,58
Passos
Escales
Porxo
PROJECTE
559,77
190,27
664,43
Superfície útil espais
Circulació passos (25%)
Total superfície útil Centre
Superfície gruixos d'obra
Sup. Construïda tancada
50% superfície de porxos
Total superfície construïda
Relació m2/alumne
9,50
66,90
1,70
11,00
4,83
29,58
559,77
190,27
664,43
2.821,95
750,04
3.571,99
2.874,00
718,50
3.592,50
431,10
3.893,60
332,22
4.225,82
4.023,60
168,75
4.192,35
6,21
6,26
P.Soterrani
Instal·lacions
Aparcament
Escales
Total útil
Sup.Construïda P.Soterrani
29,36
800,30
46,58
Sup.construïda total
29,36
800,30
46,58
876,24
967,62
5.193,44
QUADRE RESUM DE SUPERFÍCIES (per plantes)
Sup construïda P.Baixa
Sup construïda P.Primera
Sup construïda P.Segona
Sup construïda P.Soterrani
1760,09
1101,39
1032,12
967,62
332,22
4.225,82
967,62
5.193,44
porxos (50%)
TOTAL sobre rasant
TOTAL sota rasant
Total construïda
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M9 de 96
1.4.
NIVELL DE COMPLIMENT DEL CTE I PRESTACIONS DE L’EDIFICI
COMPLIMENT DEL CTE:
CTE CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ. Aplicació completa del CTE Part I i Part II. Opció 1.
-
Seguretat en cas d’ incendi (DB SI). S’ adjunta memòria justificativa.
Seguretat d’ utilització (BD SU). S’adjunta memòria justificativa..
Estalvi d’energia (DB HE)
HE1. Limitació de demanda energètica.
HE2. Instal·lacions tèrmiques en els edificis. Exigència desenvolupada actualmente pel RITE (1751/98)
HE3. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació
HE4. Contribució solar mínima d’ACS.
Es reserva un espai per als pannells solars per a la producció d’ACS a la coberta de l’edifici,
segons s’indica en els plànols de projecte.
-
HE5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica.
No es d’ aplicació
Salubritat (DB HS). S’adjunta fitxa justificativa.
HS1. Protecció enfront a la humitat.
HS2. Recollida i evacuació de residus.
HS3. Qualitat de l’aire interior.
HS4. Subministrament d’aigua.
HS5. Evacuació d’aigües.
Seguretat estructural (DB SE)
Protecció enfront al soroll (DB HR)
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M10 de 96
Prestacions de l’edifici
A continuación se indican las prestaciones del edificio proyectado a partir de los requisitos básicos indicados en el Art. 3 de la
LOE y en relación con las exigencias básicas del CTE.
En el segundo y si procede, se indican las prestaciones del edificio acordadas entre el promotor y el proyectista que superen
los umbrales establecidos en el CTE.
Finalmente, en el tercer apartado se relacionan las limitaciones de uso del edificio proyectado.
Requisitos
básicos:
Seguridad
Habitabilidad
Según CTE
En
proyecto
DB-SE
Seguridad
estructural
DB-SE
DB-SI
Seguridad en
caso de
incendio
DB-SI
DB-SU
Seguridad de
utilización
DB-SU
DB-HS
DB-HR
DB-HE
Salubridad
Protección
frente al ruido
Ahorro de
energía y
aislamiento
térmico
DB-HS
DB-HR
DB-HE
Prestaciones según el CTE
en proyecto
De tal forma que no se produzcan en el edificio, o partes del mismo,
daños que tengan su origen o afecten a la cimentación, los soportes, las
vigas, los forjados, los muros de carga u otros elementos estructurales, y
que comprometan directamente la resistencia mecánica y la estabilidad
del edificio.
De tal forma que los ocupantes puedan desalojar el edificio en
condiciones seguras, se pueda limitar la extensión del incendio dentro del
propio edificio y de los colindantes y se permita la actuación de los
equipos de extinción y rescate.
De tal forma que el uso normal del edificio no suponga riesgo de
accidente para las personas.
Higiene, salud y protección del medioambiente, de tal forma que se
alcancen condiciones aceptables de salubridad y estanqueidad en el
ambiente interior del edificio y que éste no deteriore el medio ambiente en
su entorno inmediato, garantizando una adecuada gestión de toda clase
de residuos.
De tal forma que el ruido percibido no ponga en peligro la salud de las
personas y les permita realizar satisfactoriamente sus actividades.
De tal forma que se consiga un uso racional de la energía necesaria para
la adecuada utilización del edificio.
Otros aspectos funcionales de los elementos constructivos o de las
instalaciones que permitan un uso satisfactorio del edificio
Funcionalidad
-
Habitabilidad
D145/1997
D20/2007
-
Accesibilidad
L 3/1993
D 20/2003
-
Acceso a los
servicios
RDL1/1998
RD401/2003
Requisitos
básicos:
Seguridad
Según CTE
DB-SE
Funcionalidad
En proyecto
Prestaciones que superan el CTE
en proyecto
DB-SE
No procede
DB-SI
No procede
DB-SU
Seguridad estructural
Seguridad en caso de
incendio
Seguridad de utilización
DB-SU
No procede
DB-HS
DB-HR
DB-HE
Salubridad
Protección frente al ruido
Ahorro de energía
DB-HS
DB-HR
DB-HE
No procede
No procede
No procede
D145/97 D20/2007
L 3/1993 D 20/2003
RDL1/1998 RD401/2003
No procede
No procede
No procede
DB-SI
Habitabilidad
De tal forma que la disposición y las dimensiones de los espacios y la
dotación de las instalaciones faciliten la adecuada realización de las
funciones previstas en el edificio.
De tal forma que se permita a las personas con movilidad y comunicación
reducidas el acceso y la circulación por el edificio en los términos
previstos en su normativa específica.
De telecomunicación audiovisuales y de información de acuerdo con lo
establecido en su normativa específica.
-
Habitabilidad
Accesibilidad
Acceso a los servicios
Limitaciones
El edificio solo podrá destinarse a los usos previstos en el proyecto. La dedicación de algunas de sus
dependencias a uso distinto del proyectado requerirá de un proyecto de reforma y cambio de uso que
Limitaciones de uso del
será objeto de licencia nueva. Este cambio de uso será posible siempre y cuando el nuevo destino no
edificio:
altere las condiciones del resto del edificio ni sobrecargue las prestaciones iniciales del mismo en cuanto
a estructura, instalaciones, etc.
Las dependencias solo podrán destinarse a los usos previstos en el proyecto; en caso contrario, requerirá
Limitaciones de uso de de un proyecto de reforma y cambio de uso que será objeto de licencia nueva. Este cambio de uso será
posible siempre y cuando el nuevo destino no altere las condiciones del resto del edificio ni sobrecargue
las dependencias:
las prestaciones iniciales del mismo en cuanto a estructura, instalaciones, etc.
Limitación de uso de las
instalaciones:
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M11 de 96
2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA
2.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI
SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI DB SE-C
CTE DB SE . Seguretat estructural (DB SE).
CTE DB SE-C.
En el projecte d’edifici destinat al nou CEIP, l’altura màxima total de l’edifici és de 10,56m (des de la
cota C.P.A 0,00m = C.T. 78,10m).
D’acord amb el Código Técnico de Edificación, Documento Básico Seguridad Estructural - Cimientos,
que classifica el sistema estructural en funció del tipus de construcció (Taula 3.1) i del tipus de terreny
(Taula 3.2), és necessari realitzar un determinat nombre de sondeigs i assaigs de laboratori per a la
caracterització del comportament geomecànic del terreny.
D’acord amb l’esmentat Codi i a efectes de reconeixement del terreny es classifica l’estructura de
l’edifici com a C-1 (Altres construccions de menys de 4 plantes) i T-1 (terrenys favorables), estant el
terreny format bàsicament per argiles llimoses a argiles margoses amb graves, gravilles i bolos amb
intercalació de calices fracturades. Sobre aquests es detecta una cobertera vegetal de 40-60cm
aprox.
2.1.1. ANÀLISI DEL TERRENY I ESTUDI GEOTÈCNIC
Es desposa de l’Estudi realitzat per LBC Laboratorio Balear para la Calidad S.L., el 3 de febrer de
2009, núm de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, geòloga Sandra Castaño Rodríguez,
col·legiada núm. 6149, del qual es transcriben les següents conclusions.
S’han realitzat 7 sondeigs de 10m de profunditat i 1 assaig de penetració dinàmica a la zona de la
pista exterior.
Definició del sòl:
Es defineixen 2 horitzons en el solar:
Horitzó nº1: desde l’inici dels sondeigs fins una profunditat entre 0,4 i 0,6 m. Constituit per la
cobertera vegetal formada per argila marró fosca amb graves, gravilles i restes vegetals.
Horitzó nº2: Comença a continuació del l’horitzó anterior, és a dir, a partir de 0,4 – 0,6m i fins el final
dels sondeigs (10m). Està format per una argila llimosa sorrenca de color beige amb intercalacions de
trams color marró vermellós, a mur passa a una gravilla llimosa margosa del mateix color beige. De
mur a sostre dels sondeigs el contingut en graves, gravilles i bolos calcaris és variable. Puntualment
el sondeig S5 entre 4,8 i 8,9 m de profunditat s’observa una intercalació de caliça groc clar altament
trincada i fracturada que apareéis amb bolos, graves i gravilles entre els que s’intercala un llim argilós
beige.
Fonamentació
En l’estudi geotècnic es recomana extreure totalment l’horitzó nº1 i fonamentar a una cota entre 0.6 i
1 metre respecte la cota de l’inici dels sondeigs.
La càrrega admissible que defineix és de 1,5 Kg/cm2 per a sabates quadrades i 1,2 Kg/cm2 per a
sabata correguda.
Nivell freàtic, assaigs i recomanacions
- En els sondejos realitzats no s’ha detectat la presència de nivell freàtic. Cap esperar-lo profund i no
afectarà a una fonamentació superficial
- Dels assaigs realitzats a 2 mostres d’argiles de l’horitzó 2, es dedueix un grau d’expansivitat baix o
nul per a la primera i mig per a la segona.
- L’assaig de contingut de sulfats ha donat un resultat NEGATIU.
- S’ha detectat una petita fissura o indici d’aquesta al perdre’s aigua d’injecció en el sondeig S-5 a
7,2m de profunditat.
Recomanacions generals:
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M12 de 96
- Durant l’execució de les excavacions es comprovarà que els terrenys existents coincideixen amb les
previsions del present estudi (geotècnic). Si es trobessin discordàncies en algun punt, caldrà estudiar
detalladament el cas i completar la prospecció si fos necessari.
Convé que a l’inici de la construcció es confirmi que el subsòl (terreny i aigua) està en consonància
amb les conclusions de l’estudi.
- L’excavació es tindrà oberta el mínim temps possible procedint-se aviat al formigonat de la
fonamentació per tal d’evitar l’alteració o descompressió de la capa de recolzament.
- Com a norma general, en cas que es donessin talusos durant l’excavació, aquests no es
consideraran estables en cap cas, tret que s’especifiqui en el present informe. Així mateix, convindria
que aquests es mantinguessin oberts el mínim temps possible, i no s’aconsella en cap moment deixar
talusos verticals per tal d’evitar desmoronaments en el propi solar, solars i vials adjacents.
El solar té ús d’equipament i presenta un desnivell aproximat d’1,30 m entre els dos extrems del
carrer i de 70cm en direcció nord-sud.
La cota de planta baixa (paviment acabat) de l’escola es planteja 1 metre per sobre el terreny actual,
de manera que l’accés directe d’infantil es produeix a la mateixa cota que el punta d’accés del carrer i
l’accés a primària es resol mitjançant una rampa de pendent màxim 6%.
L’edifici presenta una geometria en planta baixa en forma d’L, delimitant el pati. La planta primera i
segona conformen un prisma rectangular col·locat en el sentit del carrer.
Es formarà una planta semi-soterrani sota el cos de planta baixa perpendicular al carrer, per a la qual
cosa es preveu una excavació mitja d’1,5 m aproximandament.
En compliment de l’apartat 3 de l’article 145 de la Llei 13/95 de Contractes amb l’Administració
pública, s’adjunta una còpia completa de l’Estudi Geotècnic realitzat per l’empresa ‘Laboratorio Balear
para la Calidad’ en data de febrer del 2009, del qual la Conselleria en té còpia.
2.1.2.
REPLANTEIG I DEFINICIÓ GEOMÈTRICA
El replanteig és farà a partir de la referència topogràfica i altimètrica de les rasants del carrer que
s’indica en el plànol topogràfic, d’acord amb el que s’expressa en el plànol de replanteig.
2.1.3.
ENDERROCS I MOVIMIENT DE TERRES
Donades les característiques del solar, no caldrà fer cap enderroc, tret de dues pilones existents en el
límit del carrer de Son Boga.
L’estudi geotècnic recomana un tipus de fonamentació superficial, amb un seguit de recomanacions
degut a la presència de terreny expansiu.
Segons s’extreu de l’estudi geotècnic, en l’apartat de recomanacions, i degut al grau mig
d’expansivitat detectat en les capes d’argila del terreny, es recomana:
-
equilibrar la càrrega transmesa amb la tensió màxima admissible del terreny
evitar el recolzament directe sobre soleres de terreny expansiu. Es recomana situar una capa
de graves sota la fonamentació per evitar empentes.
evitar entollaments d’aigua
prestar especial atenció a elements de poca càrrega, degut al seu alt grau d’afectació enfront
terrenys expansius. També es recomana situar un llit de formigó en les canonades, i
compactar-les amb un sòl granular fi.
realitzar les excavacions i formigonat amb el menor temps possible per a evitar l’exposició
prolongada del substrat de suport a l’acció de la natura.
Es formaran els nivells de les plataformes que es defineixen al projecte, i l’excavació per a la formació
de la planta semisoterrani.
Es formaran les rases i excavacions necessàries per a la fonamentació dels murs, pilars i riostres, i
rases pel pas de les instal·lacions que convingui.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M13 de 96
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL
A continuació s’adjunta memoria de càlcul del projecte.
En l’apartat d’annexes s’adjunten les figures i isolínies i llistat de dades dels càlculs del projecte.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M14 de 96
INDEX
MD4.01
REQUISITS BÀSICS DE SEGURETAT (S)
1.
MC.2
MD4.01 ESTRUCTURAL (SE)
MEMÒRIA CONSTRUCTIVA (SISTEMA ESTRUCTURAL)
2.
CN
INTRODUCCIÓ
2.01
FONAMENTS
2.02
SISTEMES DE CONTENCIÓ DE TERRES
2.03
ESTRUCTURA
2.03.1
NORMATIVA
2.03.2
MATERIALS
2.03.3
ACCIONS PREVISTES PEL CÀLCUL
2.03.4
BASES DE CÀLCUL
2.03.5
HIPÒTESIS DE CÀLCUL
2.03.6
MÈTODE DE CÀLCUL
2.03.7
CRITERIS DE DIMENSIONAMENT
COMPLIMENT DE NORMATIVA
SEGURETAT ESTRUCTURAL
AN ANNEX DE CÀLCUL
SEGURETAT CONTRA INCENDIS
AN
ANNEXES
AN.pm
CEIP DE MANACOR
MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M15 de 96
MD4.01
REQUISITS BÀSICS DE SEGURETAT (S)
MD4.01 ESTRUCTURAL (SE)
Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE)
Amb l’objectiu de satisfer les exigències bàsiques de seguretat estructural (SE), assegurar un
comportament adequat davant de les accions i influències previsibles a les que pugui estar sotmeses al llarg
de la construcció i ús previst, s’ha seguit les exigències bàsiques de Resistència i Estabilitat (ELU), i
d’Aptitud al servei (ELS). Aquestes són:
ELU:
1.
Pèrdua de l’equilibri de l’edifici, o part estructuralment independent.
2.
Fallida per deformació excessiva, transformació de l’estructura o part d’aquesta en un mecanisme, i
trencament o inestabilitat d’elements estructurals.
ELS:
1.
Afectació al confort i benestar del usuaris, bon funcionament i aparença de l’edificació (
deformacions, vibracions, durabilitat y funcionalitat de l’obra).
Per tal de complir les exigències anteriors, es compliran els següents documents i
normatives:
Document Bàsic CTE:
1.
“DB-SE-AE Acciones en la Edificación”.
2.
“DB-SE-C Cimientos”.
3.
“DB-SE-A Acero”.
4.
“DB-SE-F Fábrica”.
EHE-98, Instrucció de Formigó Estructural.
NCSE, Normativa de construcció sismorresistent: part general i edificació.
MC MEMORIA CONSTRUCTIVA
2. INTRODUCCIÓ
A petició dels arquitectes Bàrbara Balanzó Moral i Antoni Barceló Baeza, aquesta societat ha procedit a
realitzar el càlcul de l’estructura corresponent al Projecte Executiu d’un Centre d’Educació Infantil i Primària
(CEIP) al C/Son Boga – Camí de Se Bones Dones, al terme municipal de Manacor (Mallorca). L‘edifici
principal presenta una distribució geomètrica regular conformat per dues mòduls perpendiculars entre si com
es pot veure en la Figura 1. Els dos mòduls presenten una geometria rectangular i es troben connectats en tota
la Planta Baixa. Addicionalment l’edifici es troba subdividit en tres mòduls separats per junta de dilatació en
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M16 de 96
la zona del gimnàs i el menjador, i per una junta constructiva en la zona central del edifici principal (Figura
1).
L’edifici té la següent distribució en superfície: 1067.61 m2 en la Planta Soterrani; 2458.92 m2 en el
Sostre de Planta Soterrani, dels quals 194.53 m2 corresponen a la zona del gimnàs; 2458.92 m2 en el Sostre de
la Planta Baixa i 1265.38 m2 en el Sostre de la Planta Primera i Sostre de Planta Segona (Coberta).
FONAMENTS
La transmissió de càrregues al terreny es realitza mitjançant una solució de fonamentació de sabates
aïllades encastats en l’horitzó No.2 amb un encastament en l'estrat resistent de com a mínim 50 cm El
sistema de fonamentació ha estat calculat a partir d’informació existent de l’estudi geotècnic: “Informe
Geotécnico CEIP en Manacor”, elaborat per l'empresa LABORATORIO BALEAR PARA LA CALIDAD
(LBC), Informe Referència No.: 61838/081074/001/2 del 3 de febrer de 2009, amb informe Annex del dia 26
de març de 2009. En l’informe es presenten els paràmetres geomecàniques del terreny de fonamentació,
obtinguts a partir de la informació recollida dels assajos de camp en diferents punts del solar i de mostres
recollides per a la seva anàlisi en laboratori.
Els paràmetres geomecàniques utilitzats en el càlcul del sistema de fonamentació es presenten en la
Taula 1.
Paràmetre
Horitzó No.1
Horitzó No.2
Capa vegetal
(0.00-0.60 metres)
-
Argiles llimoses sorrencas beige
(0.60 a 10.00 metres)
0.150
Nivell freàtic
-
No s’ha trobat
Agressivitat de l’aigua
-
-
-
No agressiu
Densitat aparent γ (kN/m )
-
13.00 – 18.00
Angle de fregament intern (φ)
-
16º - 22º
-
0.00 - 90.00
Tipus de terreny
Tensió admissible (N/mm2)
Agressivitat del sòl
3
2
Cohesió c (kN/m )
Taula 1. Paràmetres geomecàniques utilitzats en el càlcul del sistema de fonamentació. (Estudi Geotècnic Ref.: No.:61838/081074/001/2
del Laboratorio Balear para la calidad). La tensió admissible presenta un coeficient de seguretat de 3.0.
Els materials del Horitzó No.1 i 2 son excavables amb màquines ordinàries de moviment de terres,
d’acord amb l’estudi geotècnic anteriorment referenciat.
SISTEMES DE CONTENCIÓ DE TERRES
Per la contenció de terres es realitzaran murs de formigó armat en mènsula per a tancament perimetral
del solar, que corresponen a murs de soterrani. Aquests murs, donades les característiques geomecàniques
del terreny i la profunditat de l’execució del sistema de fonamentació es van calcular com murs de formigó
armats amb barres d'acer corrugat, per a una altura màxima de 3.50 metres i 40 cm de gruix.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M17 de 96
El càlcul es va realitzar assumint que en la zona de trasdòs del mur es disposarà d'un replè de material
granular per a un correcte drenatge d'aigua, evitant en tots els casos, durant la fase constructiva, l'empenta de
terres sobre el mur de formigó armat projectat.
Pel càlcul dels murs de soterrani, s’adopten els valors proporcionats per l’estudi geotècnic,
referenciats en la Taula 1. La informació referent al formigó armat es detalla en el punt
2.03 Estructura d’aquesta memòria.
D'acord amb l'estudi geotècnic realitzat per l'empresa Laboratorio Balear para la Calidad (LBC) i com
norma general per a l’execució de la fonamentació del Soterrani, s’ha de disposar de berma i talús amb una
relació d’inclinació 3:4 (horitzontal : vertical), executant posteriorment el mur de contenció de terres per
trams. L’ample d’aquests trams està condicionat per les sobrecàrregues en coronació.
Procés d’execució de la fonamentació del Soterrani:
1.
Excavació de les sabates de la zona central, corresponent als pilars P6, P7, P10, P11, P14, P15, P18,
P19, P22, P23, P26, P27, P30, P31, P34, P35, P38, P39). Per a realitzar la excavació central s’haurà de
deixar berma i talús amb relació mínima d’inclinació 3:4 (horitzontal : vertical), d’acord amb l’establert
en l’estudi geotècnic.
2.
Armat i formigonat de les sabates de la zona central.
3.
Excavació per bastaixos (trams) de les sabates i murs perimetrals. En el trasdos del mur s’haurà de
disposar de berma i talús amb relació mínima 3:4 (horitzontal : vertical).
4.
Armat i formigonat de tram de sabata i mur de contenció
NOTES:
-
No es realitzarà el reblert del trasdos dels murs referenciats en el plànol de fonamentació fins que no
s'hagi executat el forjat del sostre de la planta soterrani.
-
En cap cas s'han de deixar talls d'excavació verticals per a evitar despreniments o ensorraments del
terreny.
-
Abans de reomplir el trasdós del mur perimetral s’haurà de realitzar el correcte arriostrament i unió de
les sabates de la zona central i las de la zona perimetral (mur).
-
No es realitzarà la fonamentació dels pilars P45, P46, P47 i P48 i de l’àrea de influència de l’excavació
fins a que no s’hagi executat el mur perimetral, així com el forjat de la Planta Soterrani, i s’hagi realitzat
el correcte reblert en el trasdós del mur.
-
La longitud del tram excavat per a l’execució del mur (buidat per bastaixos) s’haurà de comprovar en
obra i en cap cas podrà ser major de 3 metres.
-
el reblert del trasdos del mur haurà d'executar-se amb material granular amb un grau de compactació del
100 % del Proctor Normal. De ser necessari s’utilitzarà equip mecànic de compactació vibratori. L'ús del
qualsevol equip de compactació ha de ser prèviament autoritzat per la Direcció Facultativa. L'objectiu
d'aquest procediment és el de millorar les propietats resistents del terreny mes proper a la fonamentació
dels pilars P4A, P8A, P12A i P16A.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M18 de 96
-
De no ser possible realitzar aquest sistema de reforç del terreny en el trasdos del mur, s'haurà de
replantejar el sistema de fonamentació dels pilars P4A, P8A, P12A i P16A, baixant al nivell de la Planta
Soterrani la fonamentació d'aquests pilars, realitzant un arriostrament en les dues adreces dels mateixos.
-
Qualsevol modificació del sistema d’execució de la fonamentació del soterrani haurà de ser notificada
per escrit per a la seva comprovació per part de la Direcció Facultativa del Projecte.
ESTRUCTURA
L'edifici presenta la mateixa configuració estructural en tots els nivells. Totes les plantes es destinaran a
usos relacionats als serveis proporcionats pel Centre d’Educació Infantil i Primària amb els valors de
sobrecàrregues establerts d'acord amb la normativa vigent.
La Planta Soterrani s’executarà mitjançant solera de formigó armat de 15 cm d’espessor, realitzada amb
formigó HA-25/P/20/IIa N/mm2., grandària màxima de l’àrid 20 mm., elaborat en central i armat amb malla
electrosoldada #150 x 150 x 6 mm., amb respectives juntes, serrat de les mateixes, fratassat, sobre sub-base
de grava 40/80 de 15 cm. d’espessor, estès i compactat al 100% del Proctor Normal i làmina intermèdia de
PVC aïllant.
La Planta Baixa, en la zona del gimnàs, s’ha resolt mitjançant forjat de llosa massissa de 35 cm de gruix
amb un armat base inferior i superior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços addicionals tant en
la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les càrregues previstes en el
projecte.
La Planta Baixa en la zona de menjador i en la zona de connexió amb el edifici principal s'ha resolt
mitjançant forjat bidireccional de tipus reticular (30+5), executat amb cassetons perduts i nervis de 12 cm
d'ample i 35 cm de cant, amb una separació entre eixos de nervis de 82 cm, mes una capa de compressió de 5
cm. Aquests forjats tenen un armat base inferior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços
addicionals tant en la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les
càrregues previstes en el projecte.
La Planta Primera, zona de voladís de Planta Primera, Planta Segona i Planta Coberta del edifici
principal, s'han resolt mitjançant forjat bidireccional de tipus reticular (30+5), executat amb cassetons perduts
i nervis de 12 cm d'ample i 35 cm de cant, amb una separació entre eixos de nervis de 82 cm, mes una capa de
compressió de 5 cm. Aquests forjats tenen un armat base inferior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de
reforços addicionals tant en la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de
les càrregues previstes en el projecte.
En la Planta Primera en la zona de dipòsits d’aigua, s’ha disposat una llosa massissa de 35 cm de gruix
amb un armat base inferior i superior de 1φ16 en les dues adreces.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M19 de 96
En la Planta Primera, zona de voladís entre pilars P20 - P24 - P28 i P32, s’imposarà una contrafletxa en
el voladís de 10 mm, amb retirada de puntals no abans de 28 dies. No es permet la col·locació de cap element
de tancament o façana sobre l’ampit del límit del voladís. Las càrregues de treball estan reflexades en els
plànols d’estructura i en aquesta memòria de càlcul.
La coberta del gimnàs s’ha resolt mitjançant forjat de llosa massissa de 25 cm de gruix amb un armat
base inferior i superior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços addicionals tant en la zona de
negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les càrregues previstes en el projecte.
En la unió dels forjats reticulars amb els pilars de formigó armat es realitza un massissat del forjat amb
l'objectiu de complir els Estats Límits Últims de tensió tangencial (tallant i punxonament) assegurant que
l'estructura sigui monolítica i rígida en la unió forjat-pilar. Es disposa una creueta o armadura de muntatge
per a garantir el bon funcionament de la unió.
Les escales i rampes projectades es resolen mitjançant lloses de formigó armat de cantell variable en
funció de les llums dels trams, les quals recolzen sobre murs portants i bigues de forjat col·locades
expressament per a la seva subjecció.
2.03.1 - NORMATIVA
La totalitat dels càlculs s’han dut a terme d’acord amb les prescripcions de les següents normes
(Normativa actual):
-
Norma DB AE “Seguridad estructural Acciones en la edificación” (CTE).
-
Norma DB SE-C “Seguridad estructural Cimientos” (CTE).
-
Norma DB SE-A “Acero” (CTE).
-
Norma DB SE-F “Fábrica” (CTE).
-
Norma EHE-08 “Instrucción de Hormigón Estructural”.
-
Norma NCSE-02 “Norma de Construcción Sismorresistente”.
2.03.2.- MATERIALS
Les característiques dels materials previstes pel càlcul són les següents:
Formigó:
•
Formigó per Fonamentació i Contenció de
Terres
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M20 de 96
HA-25/B/20/IIa
fck= 25 N/mm2
Pes específic: 25.0 KN/m3
Màxima a/c: 0,50
Mínim contingut ciment (kg/m3): 350
Nivell de control del formigó: Estadístic
•
Formigó massa per a rases i pous
HM-20/P/20/I
fck= 20 N/mm2
Pes específic: 23.0 KN/m3
Màxima a/c: 0,60
Mínim contingut ciment (kg/m3): 200
Nivell de control del formigó: Estadístic
•
Formigó per Estructura
HA-25/B/20/IIa
fck= 25 N/mm2
Pes específic: 25.0 KN/m3
Màxima a/c: 0,50
Mínim contingut ciment (kg/m3): 300
Nivell de control del formigó: Estadístic
•
Formigó Vist
HA-30/B/20/IIIa
fck= 30 N/mm2
Pes específic: 25.0 KN/m3
Màxima a/c: 0,50
Mínim contingut ciment (kg/m3): 300
Nivell de control del formigó: Estadístic
Els recobriments nominals s’han tingut en compte d’acord amb la resistència del formigó, la classe
d’exposició ambiental, en funció del tipus d’element i del nivell de control d’execució (normal) d’acord amb
l’article 37.2.4., i en funció de la resistència al foc de cada element segons les recomanacions de l’annex 6 de
la Instrucció EHE.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M21 de 96
Característiques mecàniques. Diagrama σ-ε de càlcul.
Per a la determinació del comportament de les peces de formigó i per la seva comprovació ulterior se ha
adoptat el diagrama paràbola-rectangle, establert per la Instrucció EHE-08 en el seu Capítol 8.
D’aquest diagrama, cal destacar el tramo elàstic no lineal constituït por la rama parabòlica, de equació:
σ = 850 f cd ε (1 − 250ε ); 0 ≤ ε ≤ 0.002
on:
σ
es la tensió.
fcd es la resistència de càlcul a compressió del formigó, obtinguda després de
l’aplicació sobre la resistència característica, fck, el coeficient de minoració de
resistències, γf, detallat en l’apartat corresponent de la present memòria.
ε
es la deformació esdevinguda.
així com el tram rectilini de la seva fase plàstica, l’equació del qual és:
σ = 0.85 f cd ; 0.002 < ε ≤ 0.0035
Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal.
A nivell deformacional han sigut considerats els següents mòduls de deformació:
a)
Per a càrregues instantànies o ràpidament variables, el mòdul de deformació longitudinal
inicial del formigó (pendent de la tangent en l'origen) a l'edat de 28 dies, pot prendre's aproximadament igual a:
Ec = β E Ecm
β E = 1.30 −
b)
f ck
≤ 1.175
400
Mòdul instantani de deformació longitudinal secant, Ej:
Ecm = 8.500 3 f cm
Coeficient de Poisson.
S’ ha considerat el valor 0.2.
Coeficient de dilatació Tèrmica.
S’ ha considerat el valor 10-5 (ºC)-1
Coeficient de retracció.
Segons indicacions de l’article 39.7 de la EHE.
Coeficient de fluència.
Segons indicacions de l’article 39.8 del la EHE
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M22 de 96
Assajos i control.
Les característiques del material en totes les seves variants, així com els assajos a que haurà d’estar
sotmès, queden especificats en els Plecs de Condicions per a la Execució y la Posada en Obra del Formigó
Armat i en el Pla de Control adjunt.
Acer per armadures passives:
•
Acer per armar B-500-S
fyk= 500 N/mm2
Pes específic: 78.5 KN/m3
Nivell de control de l'acer: Normal
•
Malla electrosoldada B-500-T
fyk= 500 N/mm2
Pes específic: 78.5 KN/m3
Nivell de control de l'acer: Normal
Característiques mecàniques. Diagrama σ-ε de càlcul.
El diagrama tensió- deformació considerat és el corresponent als acers de duresa natural que estableix la
norma EHE, en el seu article 38.4. En aquest diagrama s’ observa una llei trilineal, en la que el seu tramo
inclinat posseeix una pendent que es el mòdul de deformació longitudinal, de valor E=200.000 MPa, vàlid
per a llindars de tensió compresos entre
− f yd < σ < f yd , sent fyd la resistència de càlcul del material,
obtinguda després d’aplicar sobre el seu límit elàstic els coeficients de minoració de resistència, γs.
Característiques del material i assajos.
Les característiques del material que es detalla, així com els assajos a que hauran de sotmetre’s, queden
especificats en los Plecs de condicions per a la Execució i la Posada en Obra del Formigó Armat i en el pla
de Control Adjunt
Acer laminat:
Per a la realització dels elements estructurals metàl·lics, tant principals com secundaris. L'acer utilitzat
per a la confecció dels diferents elements estructurals del present projecte és del tipus S-275 JR.
•
Acer laminat S-275 JR
fyk= 275 N/mm2
Pes específic: 78.5 KN/m3
Nivell de control de l'acer: Normal
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M23 de 96
Mòdul d’elasticitat:
E = 2100000 kp/cm2
Mòdul d’elasticitat transversal:
G = 810000 kp/cm2
Coeficient de Poisson:
m = 0.30
•
Acer passadors
fy= 780 N/mm2
Pes específic: 78.5 KN/m3
Nivell de control de l'acer: Normal
Mòdul d’elasticitat:
E = 2100000 kp/cm2
Mòdul d’elasticitat transversal:
G = 810000 kp/cm2
Coeficient de Poisson:
m = 0.30
Cargols, rosques i arandelles
Seguint les especificacions establertes en la normativa vigent, taula (DB SE-A-13, taula 4.3), les
característiques mecàniques dels acers per cargols, rosques i arandelles són les següents:
Classe
Tensió de límit elàstic fy
(N/mm2)
Tensió de trencament fu
(N/mm2)
4.6
5.6
6.8
8.8
10.9
240
300
480
640
900
400
500
600
800
1000
En la taula següent (DB SE-A-11, taula 4.1) s’ especifiquen les característiques mecàniques mínimes
dels acers UNE EN 10025, obtingudes per el present projecte d’ estructura:
Espessor nominal t (mm)
Tensió de límit elàstic
fy (N/mm2)
DESIGNACIÓ
t ≤16
(1)
16< t ≤40
S235JR
235
225
S235J0
S235J2
S275JR
275
265
S275J0
S275J2
S355JR
S355J0
355
345
S355J2
S355K2
450
430
S450J0
Se li exigeix una energia mínima de 40J
CEIP DE MANACOR
40< t ≤63
Tensió
trencament
Fu (N/mm2)
3≤ t ≤100
215
360
255
410
335
470
410
550
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
Temperatura de
l’assaig Charpy
ºC
20
0
-20
20
0
-20
20
0
-20
-20 (1)
0
M24 de 96
Materials d’ aportació
Les característiques mecàniques dels materials d’ aportació seran en tots els casos superiors a les del material
base.
Resistència de càlcul
Es defineix resistència de càlcul, fyd, al coeficient de la tensió de límit elàstic i el coeficient de seguretat
del material, definit en el seu corresponent apartat.
fyd= fy/γM
Per el cas específic de les comprovacions de resistència última del material o la secció s’ha adoptat com
resistència de càlcul el valor:
fud=fu/ γM2
sent γM2 el coeficient de seguretat per resistència última.
Fàbrica de maó:
Denominació i tipificació.
El maó utilitzat és de tipus perforat.
Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal.
Com mòdul de deformació secant instantània s’ha pres1000 fk.
Característiques mecàniques. Resistència característica a compressió.
La resistència característica del maó fb és de 20 N/mm2, y la del morter fm= 10 N/mm2. La fàbrica s’ha
calculat amb una resistència de 7 N/mm2.
Blocs de Formigó:
Denominació i tipificació.
Bloc de formigó amb una densitat superior a 19 kN/m3.
Característiques mecàniques. Resistència característica a compressió.
La resistència característica del bloc fb és de 20 N/mm2, y la del formigó fk= 25 N/mm2. Els murs de
bloc s’ha calculat amb una resistència a compressió de 6 N/mm2 i una resistència a la flexió de 0.4 N/mm2.
2.03.3- ACCIONS PREVISTES PEL CÀLCUL
6.1.- Accions gravitatòries
S’han tingut en compte diferents accions en funció de l’ús de cada forjat.
1.
Sostre Planta Soterrani (forjat reticular 30+5 cm)
Pes propi del forjat ....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................3.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us (en zones d’accés i evacuació)....................1.00 kN/m2
Total...................11.00 kN/m2
Sostre Planta Soterrani en zona de Gimnàs (Llosa massissa 35 cm)
Pes propi del forjat ....................................................................8.75 kN/m2
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M25 de 96
Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................5.10 kN/m2
Total...................15.85 kN/m2
2.
Sostre Planta Baixa (forjat reticular 30+5 cm)
Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................3.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us (en zones d’accés i evacuació)....................1.00 kN/m2
Total.....................11.00 kN/m2
Sostre Planta Baixa zona de coberta (forjat reticular 30+5 cm)
Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.50 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................1.00 kN/m2
Sobrecàrrega de neu...................................................................0.30 kN/m2
Total.....................8.80 kN/m2
Sostre Planta Baixa en zona de Dipòsits (Llosa massissa 35 cm)
Pes propi del forjat.....................................................................8.75 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2
Càrrega morta en zona de dipòsits...........................................15.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................1.00 kN/m2
Sobrecàrrega de neu...................................................................0.30 kN/m2
Total.....................12.05 kN/m2
Sostre Planta Baixa en zona de Lluernari (Llosa massissa 20 cm)
Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.50 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................1.00 kN/m2
Sobrecàrrega de neu...................................................................0.30 kN/m2
Total.....................8.80 kN/m2
3. Sostre Planta Primera (forjat reticular 30+5 cm)
Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................3.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us (en zones d’accés i evacuació)....................1.00 kN/m2
Total.................11.00 kN/m2
4. Coberta Gimnàs
Pes propi del forjat.....................................................................6.25 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.50 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................1.00 kN/m2
Sobrecàrrega de neu...................................................................0.30 kN/m2
Total...................10.05 kN/m2
5. Sostre Planta Segona (forjat reticular 30+5 cm)
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M26 de 96
Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.50 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................1.00 kN/m2
Sobrecàrrega de neu..................................................................0.30 kN/m2
Total.....................8.80 kN/m2
Altres accions considerades:
- Sobrecàrrega lineal actuant en les vores de voladís................................2.00 kN/ml
- Tancament exterior (façana) ....................................................................14,00 kN/ml
- Paret de 15 cm ............................................................................................8,00 kN/ml
El conjunt d’aquestes càrregues s’han repartit uniformement en el lloc de la seva ubicació, disposant de
la càrrega uniformement equivalent en funció del seu àmbit d’aplicació.
6.2.- Accions eòliques
Segons el Código Técnico al Documento básico SE-AE. Seguridad estructural Acciones en la
edificación. Capítol 3.3.
S’admet que el vent actua horitzontalment en qualsevol direcció. Per tant es considera en cada cas la
direcció o direccions que produeixin les accions més desfavorables. El vent produeix sobre cada element
superficial d’una construcció una sobrecàrrega unitària p (en kg/m2) en la direcció de la seva normal positiva
(pressió) o negativa (succió) de valor donat per l’expressió:
qe =qb·ce·cp
on
qb = pressió dinàmica del vent. (Annex D)
ce = coeficient d’ exposició (punt 3.3.3., taula 3.3.)
cp = coeficient eòlic o de pressió (punt 3.3.4., taula 3.4)
Zona
C
ρ
Velocitat (vb)
Pressió dinàmica (qb)
29 m/s
0.50 kN/m2
3
1.25 kg/m
Grau d’ exposició
IV
ce
Altura
del
punt
10.66
1.81
Els valors corresponents als coeficients eòlics ce i cp dependrà de l’esveltesa de l’edifici en el pla paral·lel al
vent.
En les superfícies de façana en la zona de gimnàs i en la façana de l'edifici principal s'han de disposar
d'elements de fixació als forjats en totes les zones intermèdies, així com disposar d’elements de arriostrament
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M27 de 96
vertical (perfils metàl·lics embeguts en els tancaments recolzats en els forjats), que assegurin l'estabilitat a
nivell local de la façana en funció de possibles increments de pressió eòlica.
La disposició i comprovació de les seccions dependrà de les característiques dels materials utilitzats en la
façana.
6.3.- Accions sísmiques
Segons les prescripcions de la “NCSE-02: Norma de Construcció Sismorresistente” reflectides en el seu
Annex 1, l'acceleració sísmica bàsica de càlcul (ab/g) i el coeficient de contribució (K) per al Municipi de
Manacor (Mallorca) són respectivament 0.04 i 1.0. Segons l'article 1.2.2 de la Norma NCSE-02 les
estructures que componen el present projecte es classifiquen com d'importància normal. En aquestes
condicions segons la formulació reflectida en l'article 2.2 de la norma NCSR-02 l'acceleració sísmica de
càlcul val:
Acceleració sísmica bàsica, ab = 0.04g
Coeficient de sol: C = (C1·e1 + C2·e2 + C3·e3 + C4·e4 )/30 = 1.6
S = (C/1.25) = 1.6/1.25 = 1.28 (para ρa ≤ 0.1g)
Acceleració sísmica càlcul: ac = S • ρ • ab = 1.28 x 1.0 x 0.040 = 0.051
Així mateix pel tipus de materials detectats poden considerar-se els següents coeficients de sòl (C):
Horitzó
2
Coeficient
Tipus
de sòl
III
1.6
En el nostre cas, l'estructura és d'importància normal amb pòrtics ben esbiaixats en les dues adreces amb una
acceleració bàsica de càlcul ab inferior a 0.04g. Atenent les indicacions de l'article 1.2.3 de la Norma NCSR02, no és obligatori el càlcul sísmic.
6.4- Accions tèrmiques
No s'han verificat
6.5- Accions del terreny
Són les derivades de l’empenta del terreny, tant les procedents del seu pes com d’altres accions que
actuen sobre ell, o les accions degudes als seus desplaçaments i deformacions.
Seguint les directrius establertes en el DB SE-C s’han determinat les accions del terreny sobre els
diferents elements afectats . S’ han determinat les accions del terreny sobre la fonamentació i elements de
contenció segons 3 tipus de acciones ( apartat 2.3.2.3 del DB):
1.
Accions que actuen directament sobre el terreny i que per raons de proximitat poden afectar al
comportament de la fonamentació.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M28 de 96
2.
Càrregues i empentes degudes al pes propi del terreny.
3.
Accions de l’aigua existent en l’ interior del terreny.
Fonamentació superficial
Per la determinació de les accions del terreny s’ ha considerat la forma i dimensions de les sabates
aïllades a fi de incloure el seu pes, així com el de les terres o aquell que pugui gravitar sobre els elements
nomenats.
Elements de contenció
Per la determinació de les accions del terreny s’ ha considerat les sobrecàrregues degudes a la presència
d’ edificacions pròximes, vehicles, etc. Les forces dels puntals i ancoratges s’ han considerat com accions.
S’ha seguit els estats d’ empenta estipulats en l’apartat 6.2.1 de la DB SE-C.
Empenta activa: quan el terreny empeny l’ element de contenció. Aquest gira o es desplaça cap a l’
exterior baix les pressions del farciment o la deformació de la seva fonamentació fins a arribar a unes
condicions d’ empenta mínim.
Empenta passiva: quan l’ element de contenció es desplaçat i és comprimit contra el terreny per les
càrregues transmeses por una estructura o un altre efecte similar fins a arribar unes condicions de màxima
empenta.
Es detecta nivell freàtic en els tres punts d’assaig realitzats a una fondària de 6.10 metres de profunditat.
2.03.4- BASES DE CÀLCUL
Tots els elements estructurals s’han calculat davant a estats límits últims d’equilibri, estats límits últims
de sol·licitacions normals i tangencials, i estats límits de servei de deformació. Coeficients parcials de
seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit Últims. ( EHE ).
TIPUS D’ ACCIÓ
Situació persistent o transitòria
Situació accidental
Efecte favorable
Efecte desfavorable
Efecte favorable
Efecte
desfavorable
Permanent
γG = 1,00
γG = 1,5
γG = 1,00
γG = 1,00
Permanent de
valor no constant
γG* = 1,00
γG* = 1,50
γG* = 1,00
γG* = 1,00
Variable
γQ = 0,00
γQ = 1,6
γQ = 0,00
γQ = 1,00
Accidental
-
-
γA = 1,00
γA = 1,00
Coeficients parcials de seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit de Servei:
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M29 de 96
TIPUS D’ ACCIÓ
Efecte favorable
Efecte desfavorable
Permanent
γG = 1,00
γG = 1,00
Permanent de valor no constant
γG* = 1,00
γG* = 1,00
Variable
γQ = 0,00
γQ = 1,00
Coeficient de minoració de la resistència del formigó:
γa = 1,5
Coeficient de minoració de la resistència de l’ acer:
γa = 1,15
Coeficients parcials de seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit Últims en
Fonaments. ( DB- SE-C ). Aquests coeficients corresponen a un nivell de control normal.
2.03.5-
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M30 de 96
HIPÒTESIS DE CÀLCUL
Es consideren les hipòtesis de càlcul que produeixen les sol·licitacions més desfavorables possibles, tant
pels estats límits últims, com pels estats límits de servei. Les combinacions d’accions pels forjats han estat
confeccionades pel mateix programa de càlcul.
-
Hipòtesi I: Concàrregues gravitatòries.
-
Hipòtesi II: Sobrecàrregues gravitatòries.
-
Hipòtesi III, IV, V i VI: Càrregues de vent
Les combinacions d’hipòtesis s’han dut a terme d’acord amb l’article 13 de la Instrucció EHE:
A. Estats límits últims
Per estructures d’ edificació, simplificadorament, per a les diferents situacions de projecte, podran seguir-se els
següents criteris:
-
Situacions persistents o transitòries
a) Situacions amb una sola acció variable Qk,1
∑γ
G, j
j ≥1
G k, j + γ Q,1 Q k,1
b) Situacions amb dos o més accions variables
∑γ
G, j
j ≥1
c) Situacions sísmiques
∑γ
j ≥1
G, j
G k, j + ∑ 0,9 γ Q,i Q k,i
i ≥1
G k, j + γ A AE,k + ∑ 0,8 γ Q,i Q k,i
i ≥1
B. Estats límits de servei
Per aquests Estats Límit es consideren únicament les situacions de projecte persistents i transitòries. En aquests casos,
les combinacions d’accions es definiran d’acord amb els següents criteris:
Situació poc probable o freqüent
a) Situacions amb una sola acció variable Qk,1
∑γ
G, j
j ≥1
G k, j + γ Q,1 Q k,1
b) Situacions amb dos o més accions variables Qk,i
∑γ
G, j
j ≥1
c) Situació quasi permanent
∑γ
j ≥1
G k, j + 0,9 ∑ γ Q,i Q k,i
i ≥1
G, j
G k, j + 0,6 ∑ γ Q,i Q k,i
i ≥1
En el cas de considerar l’ integritat dels elements constructives, considerant les
deformacions que es produeixen després de la posada en obra de l’element (totes les
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M31 de 96
càrregues excepte el pes propi de l’element estructural), limitant-les als valors exposats en
la taula següent:
Tipus de tancament
Relació fletxa/llum
Pisos amb envans fràgils o paviments rígides sense
juntes
Pisos amb envans ordinaris o paviments rígids amb
juntes.
Resta dels casos
1/500
1/400
1/300
En el cas de tenir en compte el confort dels
usuaris, considerant les deformacions
produïdes por les accions de curta duració (accions variables), limitant-les a L/350 (sent L
la llum de l’element).
En el cas de considerar l’ aparença de l’obra, considerant les deformacions produïdes per
qualsevol combinació d’ accions quasi permanent, limitant-les a L/300 (sent L la llum de l’
element).
ELS de vibracions: Les estructures i els seus elements susceptibles de sofrir vibracions por
efecte rítmic de les persones han estat dissenyats amb maneres pròpies de oscil·lació
majors que els que es mostren en la taula següent.
Estructura
Freqüència mínima (Hz)
Gimnasos, palaus de deports, estadis
8,00
Sales de festes o amb certs sense seients
7,00
Centres comercials i locals de pública concurrència
sense seients fixes
5,00
Sales d’espectacles sense seients fixes
3,40
Passarel·les
4,50
El resto de elements han estat dissenyats amb una primera manera pròpia de vibració de valor pròxim a 3,00Hz.
2..03.6- MÈTODE DE CÀLCUL
El procés de càlcul dels esforços que les accions produeixen sobre cadascun dels elements estructurals,
s’efectua manualment i mitjançant ordinador. Els esforços sobre els forjats es troben amb l’ajuda del
programa comercial CYPECAD® versió 2008. Aquest analitza les sol·licitacions mitjançant un càlcul
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M32 de 96
espacial en 3D, per mètodes matricials de rigidesa. Per a tots els estats de càrrega es realitza un càlcul estàtic
i es suposa un comportament lineal dels materials. L’estructura es discretitza en engraellats i elements tipus
barra (bigues i pilars). Els forjats reticulars i les lloses massisses es discretitzen mitjançant malles d’elements
tipus barra.
Els murs es discretitzen per elements finits de tipus làmina gruixuda tridimensional, que considera la
deformació per tallant, formats per sis nodes. L’anàlisi tèrmic i l’anàlisi d’elements estructurals singulars tal
com els elements metàl·lics de porxos han estat calculats utilitzant el programa de càlcul SAP2000 i
mitjançant comprovació manual d'Estats Límit Últims.
Els elements de contenció s’han calculat mitjançant el mòdul de càlcul CYPECAD “Muros Mènsula”, versió
2008.
2.03.7- CRITERIS DE DIMENSIONAMENT
Els criteris de dimensionament són els habituals de la mecànica clàssica i la resistència de materials.
S’han dimensionat els elements per a les combinacions més desfavorables d’hipòtesis d’accions. El
dimensionament en certs casos es realitza automàticament mitjançant el programa de càlcul a partir dels
esforços calculats. En aquests casos el programa conté implementat els criteris de dimensionament de la EHE
i la CTE. A la resta de casos s’adopten els criteris de dimensionament en estats límits últims i estats límits de
servei descrits a Instrucción de Hormigón Armado EHE 2008.
CN
COMPLIMENT DE NORMATIVA
2.01.1.- SEGURETAT ESTRUCTURAL (SE)
Per tal de complir els requisits de seguretat, es compliran els següents documents i normatives:
-
Norma DB AE “Seguridad estructural Acciones en la edificación” (CTE).
-
Norma DB SE-C “Seguridad estructural Cimientos” (CTE).
-
Norma DB SE-A “Acero” (CTE).
-
Norma DB SE-F “Fábrica” (CTE).
-
Norma DB SI- “Seguridad Contra Incendios” (CTE).
-
Norma EHE-2008 “Instrucción de Hormigón Estructural”.
-
Norma NCSE-02 “Norma de Construcción Sismorresistente”.
2.01.2.- SEGURETAT CONTRA INCENDIS (SI)
Amb l’objectiu de satisfer les exigències bàsiques de seguretat contra incendis
(SI), reduint a límits
acceptables el risc de que els usuaris de l’edifici pateixin danys derivats d’un incendi ja sigui d’origen
accidental, de construcció i/o manteniment del mateix, s’han seguit les exigències establertes en el la CTE i
EHE de forma que l’estructura portant mantingui la seva resistència al foc durant el temps necessari per
l’evacuació del ocupants.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M33 de 96
Resistència al Foc
Normalitzada
Suports de formigó
R-60
Suports de formigó
R-120
Especificacions Exigides
Recobriment mín. 20 mm**
Dimensió mín.
200 mm**
Recobriment mín. 40 mm
Dimensió mín.
250 mm
De les diferents seccions, les massivitats obtingudes no
són superiors a 150 m-1. El recobriment necessari per
garantir 60 minuts es de 10 mm (de morter d’àrids
Suports metàl·lics
R-60
lleugers
expandits
de
perlita
i
vermiculita
o
equivalent). En el cas de pilars vistos, s’haurà de
preveure
vernissos
i/o
pintures
intumescents
d’espessors al voltant de 1700 micres.
Segons l’Annex 7 de la EHE, apartat5.7. Pel gruix de
la capa de compressió, ample d’ànima i de nervi es
Forjats bidireccionals
de formigó armat.
podrà tenir en comte els gruixos de d’enrajolat i les
R-120
bovedilles no recuperables que mantinguin la seva
R-60
funció aïllant durant un període de Resistència al foc.
A falta de dades experimentals es pot admetre 120
minuts.
** Aquests valors, necessaris per la protecció contra el foc, es veuen augmentats per temes de durabilitat del
formigó i execució d’obra, establerts en la EHE.
AN
AN.pm
ANNEXES
MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT- MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA-
I.- Elements constituïts per acer laminat.
Principalment, el manteniment dels elements constituïts per acer laminat tindrà com objecte detectar, prevenir i
resoldre l’ oxidació i la corrosió dels seus elements.
Per tant, caldrà protegir l’estructura de la intempèrie mitjançant els elements constructius especificats en
projecte, en les condiciones que fixen els Plecs de Condicions adjuntes.
La durabilitat de l’ estructura quedarà garantida mitjançant un programa de manteniment concret en base als
següents preceptes:
1. Control general del comportament de l’estructura
a) Inspecció convencional cada 10 anys. S’ examinarà amb especial atenció, la existència de símptomes de danys
estructurals que es manifesten en danys en els elements inspeccionats (fissures en tancaments a causa de
deformacions...). També s’ identificaran danys potencials (humitats, condensacions, ús inadequat...).
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M34 de 96
b) Inspecció cada 15 anys. Amb objecte de descobrir danys de caràcter fràgil, que encara no afecten a altres
elements no estructurals (tancaments...). En aquest cas s’ observaran situacions on puguin produir-se lliscaments
no previstos d’unions cargolades, corrosions localitzades...
2. Control de l’estat de conservació del material.
Es distingirà segons la classificació de l’ estructura, en funció de la seva exposició:
a)
Estructura metàl·lica o element é interior o no exposat a agents ambientals nocius
(Classes d’ exposició C1 y C2 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de
l’estructura cada cinc anys, detectant punts de inici de l’oxidació. En aquests punts i en les
zones adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada
mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes
característiques que la utilitzada en l’obra.
Es realitzarà una revisió exhaustiva de tota l’ estructura cada 15 anys, realitzant un posterior pintat total de la
mateixa con un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en l’ obra.
b) L’ estructura metàl·lica o element és exterior o queda en un ambient d’agressivitat
moderada (Classe d’ exposició C3 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de l’
estructura cada tres anys, detectant punts d’ inici de l’ oxidació. En aquests punts i en les
zones adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada
mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes
característiques que la utilitzada en l’ obra.
Es realitzarà una revisió exhaustiva de tota l’ estructura cada 10 anys, realitzant un posterior pintat total de la
mateixa con un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en la obra.
c)
L’ estructura metàl·lica és exterior i exposada a un ambient d’ agressivitat elevada
(Classe de exposició C4 y C5 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de l’
estructura anual, detectant punts d’ inici de l’ oxidació. En aquests punts i en les zones
adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada
mitjançant l’ imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes
característiques que l’ utilitzada en l’ obra.
Es realitzarà una revisió exhaustiva de tota l’ estructura cada 5 anys, realitzant un posterior pintat total de la
mateixa amb un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en l’ obra.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M35 de 96
En el present cas la classe d’ exposició es del tipus C3. Les inspeccions es coordinaran fent coincidir los dos
conceptes: comportament de l’ estructura i conservació del material.
Designació
Pèrdua de massa per unitat de superfície/pèrdua de grossor en el primer any,
acers amb contingut baix de carboni
Classe d’ exposició a la
corrosió atmosfèrica.
Pèrdua de massa g/m2
Pèrdua de grossor μm
C1
Molt baixa
≤10
≤1.3
C2
Baixa
>10 fins 200
>1.3 fins 25
C3
Mitja
>200 fins 400
>25 fins 50
C4
Alta
>400 fins 650
>50 fins 80
C5-I
Molt alta (Industrial)
>650 fins 1500
>80 fins 200
C5-M
Molt alta (marina)
>80 fins 200
>30 fins 60
Taula 6
II- Estructures de formigó.
Bàsicament, el manteniment haurà de fer front a la detecció, prevenció i reparació de l’ oxidació i la corrosió de
les seves armadures.
La durabilitat de l’ estructura quedarà garantida mitjançant un programa de manteniment concret en base als
següents preceptes:
a) L’ estructura de formigó és interior (Classe d’ exposició I segons taula 8.2.2 del
capitulo II de la Instrucció EHE). Serà precisa una revisió dels elements als dos anys d’
haver estat construïts i després establir una revisió dels mateixos cada 10 anys amb
objecte de detectar possibles fissuracions, carbonatatzacions o anomalies dels
paràmetres.
Si les fissuracions resulten visibles, serà convenient procedir a la injecció i protecció d’aquestes amb algun tipus
de resina epoxídica. Així mateix, si s’ observen zones profunditzades de carbonatació anòmales, serà convenient
procedir a la protecció mitjançant pintures protectores anti - carbonatació.
b) L’ estructura de formigó és exterior o queda inmersa en un ambient humit (Classe d’
exposició IIa y IIb segons taula 8.2.2 i classe especifica d’ exposició tipus H segons taula
8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). Serà precisa una revisió dels elements a l’ any
d’haver sigut construïda i després establir una revisió dels mateixos cada dos anys amb objecte
de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres.
Si les fissuracions resulten visibles, serà convenient procedir a la injecció i protecció d’aquestes amb algun tipus
de resina epoxídica. Així mateix, si s’ observen zones profunditzades de carbonatació anòmales, serà convenient
procedir a la protecció mitjançant pintures protectores anti - carbonatació.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M36 de 96
c) L’ estructura de formigó queda exposada a un ambient d’ agressivitat elevada (Classe de
exposició IIIa, IIIb, IIIc i IV segons taula 8.2.2 i la resta de las classes especifiques d’
exposició segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). Serà precisa una
imprimació amb resina epoxi de tots els paraments dels seus elements després d’ haver-se
completat el fraguat i procedir a una revisió després de sis mesos d’haver estat construït.
Posteriorment es sotmetrà a l’estructura a un programa de revisions cada dos anys amb objecte
de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres.
Si les fissuracions resulten visibles, serà convenient procedir a la injecció i protecció d’aquestes amb algun tipus
de resina epoxídica. Així mateix, si s’ observen zones profunditzades de carbonatació anòmales, serà convenient
procedir a la protecció mitjançant pintures protectores anti - carbonatació.
Serà, a més, preceptiva una nova imprimació de pintura anti- carbonatació cada cinc anys, excepte indicació
expressa del fabricant de la pintura en relació a un altre calendari, que no serà superior a 10 anys.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M37 de 96
2.3. SISTEMA ENVOLVENT
2.3.1.
TANCAMENTS I DIVISIONS EXTERIORS
La façana de l’edifici en les Plantes Primera i Segona es composa d’un sistema de façana
convencional format per doble full; l’interior serà de bloc de formigó arrebossat per la seva cara
interior, i un aïllant de 4cm de gruix de poliuretà projectat per la cara extreior. Aquest gruix passarà
per davant dels pilars i forjats, evitant el pont tèrmic.
El full exterior serà de bloc de formigó de 10cm i anir+à acabat amb morter monocapa. Es recolzarà
sobre perfils d’acer laminat en L fixats als forjats de l’edifici. Ambues parets aniran travades.
Els panys de paret entre les obertures de façana es remataran verticalment amb une pletines fixades
als perfils horitzontals, formant una retícula. Les obertures aniran encerclades amb unas marcs de
pletina metèl·lica.
Les parets es remataran en la part superior amb xapa d’acer galvanitzat que fan de coronament i
trencaaigües i de recolliment de les teles d'impermeabilització.
En el cas de les obertures amb protecció solar, els marcs disposaran d’un sistema de lames fixes
formades per tubs d’alumini horitzontals fixades a muntants verticals; aquests es fixaran al perfil
corregut en L, segons detall.
En el cas de les obertures de la façana nord que no disposin de tancament metàl·lic, es col·locaran
unes lames d’alumini coincidint amb l’alçada dels travessers de la fusteria.
Tot el sistema de marcs vindrà fixat a l’estructura de formigó (forjats i pilars), mitjançant perfils
metàl·lics en L, segons detalls. Aquestes fixacions permetran absorbir les deformacions provocades
per causes pròpies del panell, com per exemple la dilatació tèrmica i la retracció.
Tots els elements d’acer vindran galvanitzats de taller.
En Planta Baixa la façana es resol amb un tancament de doble full, format per full exterior de bloc de
formigó vist de color a triar per la DF i 14 cm de gruix, col·locat amb les juntes coincidents; cambra
d’aire amb aïllament a l’interior de 4cm de poliuretà projectat, i full interior de bloc de formigó de 7 cm
de gruix, acabat arrebossat i pintat
Els tancaments exteriors perimetrals de l’edificació, es resoldran amb murs de bloc de formigó de 20 /
30 cm de gruix, segons plànols, del mateix color que la resta de paraments vistos, i col·locats amb les
juntes coincidents.
Tots els murs de bloc vistos poratran un reforç tipus mumfor galvanitzat en les juntes horitzontals
cada 4-5 filades per garantir el trabat entre peces.
La resta de paraments exteriors, es resoldran segons detalls (lluernaris, gimnàs, ...).
Per a la formació de les gelosies de protecció solar de planta baixa, s’utilitzarà una peça prefabricada
de bloc de formigó vista de 20x20x40cm i 3cm de paret, color a triar per la DF. Es col·locarà de la
mateixa manera que els tancaments de bloc de formigó, inclòs reforç tipus mumfor.
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
2.3.2. TANCAMENTS METÀL·LICS I ENVIDRAMENTS
Les fusteries seran d’alumini anoditzat i doble vidre tipus climalit amb cambra d’aire 4/6/4, 6/6/4,
6/6/6, segons la seva ubicació i dimensions. Els vidres que es trobin per sota d’1m d’alçada seran, a
més, de seguretat 3+3/6/3+3, segons plànols de fusteria i Estat d’Amidaments del Projecte, color a
definir per la Direcció Facultativa.
Els trencaigües i planxes de revestiments seran de xapa d'alumini de les mateixes característiques i
color.
Tota la perfileria d’alumini anirà segellada amb silicona a to a l'obra i amb escuma de poliuretà entre
el premarc i la perfileria.
Les portes d’accés i sortida als espais exteriors seran amb vidres laminats de 10mm de gruix (5+5).
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M38 de 96
Els paraments que es defineix al projecte es faran amb perfil de vidre colat i armat amb secció en
forma d’u de gran rigidesa, tipus u-glas. Aquests panys aniran dins d’un marc de perfileria d’alumini i
es faran amb doble full i cambra d’aire. Es segellaran convenientment.
Tots els tancaments compliran les normes UNE, en quant a permeabilitat, estanquitat i resistència al
vent, no essent la seva classificació inferior a:
V2 les corredores i V4 les practicables (resistència al vent UNE 85 204-79),
E2 les corredores i E4 les practicables (estanquitat a l’aigua UNE 85 206-81) i
A3 les corredores i practicables (permeabilitat a l’aire UNE 85 214-80).
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments
2.3.3. COBERTES I AILLAMENTS
La coberta dels edificis estan previstes amb una solució constructiva de coberta invertida, formada
per formigó cel·lular sense granulat per a formació de pendents, amb un mínim de 5cm i una pendent
mínima del 1,5%, impermeabilització amb doble làmina asfàltica de betum modificat LBM(SBS)-40-FV
(PN1) la primera i LBM(SBS)-40-FP (PA6) la segona amb armadura de feltre de polièster de
160gr/m2, de major flexibilitat i resistència al punxonament, col·locades entre làmines geotextils
separadores, aïllament tèrmic amb plaques de poliestiré extruït de 4 cm de gruix, encadellades, i
acabat amb capa de protecció de grava de 12 cm de gruix promig.
En el perímetre i punts singulars es reforçarà amb una tercera capa de reforç LBM-40/G-FP 130g/m2.
Els remats sobre els ampits i recrescuts de coberta s’acabaran amb xapa d’acer galvanitzat plegada,
fent goteró.
Es col·locarà una banda de poliestiré expandit de 2cm al llarg de tot el perímetre per permetre
dilatacions de coberta.
Els desguassos es preveuen amb tub de PVC, connectats a les buneres de les cobertes planes.
Els patis de l’edifici de primària s’impermeabilitzaran amb doble làmina de betum asfàltic amb
armadura de feltres de polièster, la segona autoprotegida. Es col·locarà aïllament format amb plaques
de poliestiré extruït encadellades de 4cm de gruix, que anirà protegida amb làmina geotextil.
S’acabaran segons es defineix a l’apartat de paviments.
S’impermeabilitzarà sota la solera de tots els cossos habitables (el cos d’infantil, la planta nivell –1
part tancada, i la planta baixa en contacte amb el terreny de l’edifici de primària).
Els murs de contenció s’impermeabilitzaran amb una primera mà d’imprimació asfàltica i una làmina
impermeable drenant tipus Enkadrain. La part inferior del mur s’acabarà formant una mitja canya i es
col·locarà un tub de formigó porós que recollirà les aigües. Aquestes es conduiran fins un pou de
graves format a tal efecte, per tal de garantir la seva absorció en aquest terreny argilòs.
Les juntes de dilatació aniran convenientment segellades en tota l’alçada de l’edifici, amb reblert de
junt amb cordó cel·lular de polietilé expandit de diàmetre 25mm, col·locat a pressió a l’interior del junt i
segellat amb massilla de silicona neutra monocomponent, aplicada amb pistola manual, prèvia
imprimació específica.
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
2.4. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ
2.4.1. DIVISIONS INTERIORS
Les parets divisòries entre espais de diferents usos es faran amb paret de bloc de 15cm de gruix (part
del menjador, gimnàs, nuclis d’escala i banys) i amb envà tipus pladur de 15cm (format per doble
estructura de 46mm amb llana de roca i doble placa de 12,5mm cadascuna a cada cara) segons la
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M39 de 96
seva situació i requeriment acústic. En els paraments on no hi ha obertures –com les divisions entre
aules- serà suficient amb un envà de 98mm (format per estructura de 46mm amb llana de roca i doble
placa de 12,5mm cadascuna a cada cara). La resta de divisions interiors es realitzaran amb envà de
bloc de formigó de 10cm i envà de guix laminat en la resta de casos. El full interior de façana de
planta baixa es farà amb paret de bloc de formigó de 7cm de gruix. Tots ells aniran agafats amb
morter M-40/a.
Als lavabos i vestidors s’han previst les separacions mitjançant mampares de resines fenòliques,
segons plànols i Estat d’Amidaments.
Les parets de la caixa d’ascensor i de les escales protegides es faran amb paret de 15cm, garantint la
sectorització d’incendis.
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
2.5. ACABATS
2.5.1.
ARREBOSSATS, REVESTIMIENTS I APLACATS
S’arrebossaran totes les parets dels corredors, menjador, banys, vestidors fins el nivell del fals sostre
o fins a 2,40m en els casos que no n’hi hagi, segons projecte executiu, amb morter M-40/a, deixat a
regle per a rebre aplacats, i aniran revestides amb un acabat ceràmic tipus gresite 5x5cm fins a una
alçada de 2,10m col·locada amb ciment cola sobre l’arrebossat previ.
El revestiment dels paraments interiors de bloc de morter es farà amb arrebossat reglejat i referit de
morter de ciment pòrtland, inclòs els paraments que hagin d’anar amb un altre tipus d’acabat. Les
arestes aniran protegides amb cantoneres de PVC. Els paraments que no hagin d’anar recoberts es
pintaran.
Per a la resolució dels aplacats de fusta del gimnàs, i les portes plegables separadores d’aquest i del
menjador, consultar plànol de detall específic.
Els paraments de les façanes interiors dels patis aniran acabats arrebossats i pintats.
Els paraments de tancament de la caixa d’escala i del nucli de serveis de la planta, així com les
cambres d’instal·lacions i magatzems, aniran acabats arrebossats i pintats.
Es disposarà de trencaaigües de planxa d’alumini anoditzat, del mateix color que la fusteria, en
l’ampit de finestres i panys de vidre.
En les franges entre finestres i folrat de pilars que es defineix al plànol de fusteries es farà un aplacat
amb xapa d’alumini anoditzat, del mateix color que la fusteria, amb aïllament tèrmic de poliestiré
expandit tipus styropor.
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
2.5.2.
ENGUIXATS I FALSOS SOSTRES
En tots els espais on no s’instal·li fals sostre es resoldrà amb un enguixat i pintat.
Es disposarà de fals sostre de plaques de cartró guix continu amb registres puntuals en les zones
indicades en els plànols, per tal de resoldre el pas d’instal·lacions. En els corredors de les aules de
planta baixa, planta primera, i planta segona, es formarà en el fals sostre de guix una franja d’1,20 m
d’amplada i tota la longitud amb plaques registrables de cartró-guix.
El menjador es resoldrà amb un fals sostre tipus Heraklith amb guia semi-oculta, a fi de millorar les
seves condicions acústiques i ocultar la instal·lació de climatització.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M40 de 96
Per al sostre del gimnàs, aula de música i bilioteca, s’acabarà amb un projectat de vermiculita, per
millorar les condicions acústiques dels espais.
El sostre del porxos de planta baixa, s’acabarà amb un projectat de vermiculita que alhora de resoldre
l’acabat del forjat, aïllarà tèrmicament els espais situats sobre aquests. El projectat es realitzarà fins a
l’aresta que limita amb el pla vertical; aquest s’acabarà amb arrebossat i pintat.
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
2.5.3.
PAVIMENTS
L’edifici es resoldrà pràcticament en la totalitat dels seus espais interiors amb un paviment de terratzo
50x30cm amb acabat rebaixat, polit i abrillantat in situ. En les zones humides i escales, el paviment
serà antilliscant tipus 2 segons requeriments del CTE DB SU. En l’encontre amb el parament es
col·locarà un sòcol de trusplas.
Les escales es faran amb graons d’una sola peça formant frontal i estesa, amb el cantell arrodonit.
En la zona de la cuina i vestidors el paviment es farà amb rajola de gres extrusionat antilliscant de
format rectangular; el sòcol es realitzarà amb mitja canya.
El gimnàs, i aula de psicomotricitat es resoldran amb un paviment flexible com la goma sintètica, tipus
PVC esportiu. Es col·locarà sobre solera de formigó amb acabat de xapa de neteja i regularització de
morter d’alta resistència.
Totes les zones exteriors que s’han previst pavimentades, així com totes les zones porxades es
resoldran amb un paviment de formigó vist amb acabat helicòpter i juntes a tall de serra.
Els patis de l’edifici de primària s’acabaran amb escorça vegetal. Prèviament s’impermeabilitzarà i
aïllarà segons el capítol d’impermeablitzacions i aïllaments.
El tractament i acabat de les zones exteriors està definit a l’apartat d’urbanització.
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
2.5.4.
FUSTERIA
Les cabines dels lavabos i vestidors es faran amb tauler fenòlic. Les peces de fixació i suport es faran
amb materials inoxidables.
Les divisòries interiors de vidre es faran sobre fusteria d’alumini anoditzat o amb fusta, segons el cas i
segons plànols de fusteria. Els envidraments que estiguin dins les zones de risc de rebre algun
impacte seran laminars de seguretat.
Les fusteries interiors seran totes amb amples estàndard de 70, 80 o 90 cm segons posició i d’alçada
també estàndard, amb tarja vertical, o no segons especificacions en plànols.
Totes elles seran de fusta resistent als impactes i al frec amb aplacat de gruix mínim de 8mm per
cada cara, acabat pintat a l’esmalt, per afavorir la seva neteja i cantell reforçat, de 40mm de gruix.
L’accionament de les portes es realitzarà mitjançant tiradors i pany de clau.
En el plànol corresponent s’especifiquen els diferents tipus i nombre d’unitats.
En les separacions de les aules d’infantil, es plantegen unes portes correderes segons detalls de
fusteria tipus monobloc.
Per a la resolució dels aplacats de fusta del gimnàs, i les portes plegables separadores d’aquest i del
menjador, consultar plànol de detall específic.
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M41 de 96
2.5.5.
SERRALLERIA
Les portes exteriors i reixes de tancament dels accessos seran metàl·liques, segons detalls en els
plànols corresponents. La pintura dels elements metàl·lics i estructurals i de serralleria serà amb
esmalt sintètic mate, amb dues capes d’acabat prèvia imprimació antioxidant.
Es formarà una barana metàl·lica a les escales, amb xapa d’acer acabada pintada i passamà superior
amb pletina d’acer de manera que no permetin escalar als nens ni possibilitin el pas d’una esfera de
10cm de diàmetre. L’alçada mínima en qualsevol punt serà de 100cm.
La tanca d’accés a l’escola, sota el porxo, es formarà amb perfils d’acer laminat. Estarà formada per
diverses fulles batents i pivotants. Aniran subjectades a un perfil HEB que incorporarà la il·luminació.
Les portes dels comptadors es realitzaran amb xapa metàl·lica microperforada conformada en marcs,
segons detalls, a fi de garantir la seva registrabilitat.
Excepte en el límit del carrer, es formarà una tanca al voltant del solar conformada per un muret de
45 cm d’alçada (60cm sobre sabata) i 20 cm de gruix de bloc de formigó vist, i una xarxa “de galliner”
amb muntants verticals cada 2m i 1,65m d’alçada, formnt una tanca d’alçada total de 2,10m.
Tots els elements metàl·lics exteriors de baranes, reixes i tanques seran galvanitzats i pintats.
Es col·locaran portes RF a les cambres d’instal·lacions, escales protegides i llocs definits en el
projecte.
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments
2.5.6.
PINTURA
Es pintaran totes les parets interiors acabades amb morter, amb pintura plàstica llisa a dues mans,
color blanc. Els sostres, acabats enguixats, es pintaran amb pintura alcalina a base d’aigua.
Les fusteries interiors de fusta estaran acabades amb melamina per ambdues cares. La resta
d’elements de fusta aniran acabats amb esmalt sintètic, mínim dues mans. Prèviament estaran
tractades amb imprimació fungicida. Els paraments interiors del gimnàs estaran acabats envernissats
acabat mate, no inflamable complint CTE.
Els elements de serralleria aniran protegits amb dues mans d’imprimació antiòxid i acabat pintat amb
dues mans d’esmalt sintètic.
Es pintaran de color blanc totes les canonades vistes d'aigua, contraincendis etc. Es pintaran amb
una capa d'emprimació fosfatant, dues d'esmalt sintètic de color blanc.
Es pintaran els paraments exteriors de planta primera i segona acabats arrebossats que es defineix al
projecte (a partir del sostre planta baixa).
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M42 de 96
2.6.- SISTEMA D´ACONDIONAMENT I INSTAL.LACIONS
-Les instal.lacions s´han desenvolupat en coordinació amb Antoni Aguilà Fuster i Jordi Quer
Sopeña que les han resolt tenint en compte la previssió de conductes i passos dels plànols de
distribució.
El present projecte no inclou l’apartat d’instal·lacions ja que aquest es desenvolupa completament en
el Projecte d’Activitats corresponent que l’acompanya, segons petició de la Propietat.
-S´ha previst un espai específic per instal.lacions a cada planta, a darrera l’ascensor així com
un espai a planta 2 per les m’aquines exteriors d’aire condicionat.
- Es projecta una coberta plana accesible a la que s´integren els captadors solars tal com es
grafia a plantes cobertes i alçats, així com el climatitzador del menjador. La maquinària
exterior de l’aire condicionat s’ha situat a la planta 2 a un espai descobert i reservat per a tal
fi; el grup electrògen, la previsió d’armari de gas, així com els comptadors d’aigua i
electricitat s’han situat a la façana d’entrada al centre. S’ha reservat un espai per la
construcción d’un centre de transformació però no és objecte d’aquest projecte. El passadis
d’accés a les aules per on discorren la majoria de es instal·lacions serà totalment registrable,
d’aquesta manera es facilitaran les tasques de manteniment..
2.6.1. FONTANERIA I COMPLIMENT DEL CTE HS4 I HE4
Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat
2.6.2. SANEJAMENT I COMPLIMENT DEL CTE HS5
Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat
Sanejament
Es planteja un sistema de sanejament separatiu per a aigües pluvials i fecals.
Les baixants seran de polietilè, que es conduiran per sota la solera, i es conduiran a la xarxa de
clavegueram. Es col·locaran tubs de Ø50mm per a la ventilació dels baixants; aquests tubs es
conduiran fins la coberta. Al final de la xarxa de sanejament, abans de produir-se la connexió a la
xarxa general, es col·locarà un pericó sifònic registrable.
Els baixants de pluvials procedents de cobertes es conduiran verticalment fins l’aljub situat a la planta
soterrani. En aquest recorregut vertical pels patis, aniran vistos i es faran amb tub d’acer galvanitzat.
Es formarà la ventilació necessària per als elements d’instal·lacions, calderes i campanes, que es
conduiran fins la coberta.
Es complirà amb les determinacions referents a ventilació del CTE DB HS, segons desenvolupament
del projecte executiu.
2.6.3. CALEFACCIÓ, VENTILACIÓ I COMPLIMENT DEL CTE HE2
Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat
2.6.4. INSTAL·LACIÓ CONTRA EL LLAMP I COMPLIEMNT DEL CTE SU8
Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat
2.6.5. ELECTRICITAT I COMPLIMENT DEL CTE SU4 I HE3
Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat
2.6.6. INSTAL·LACIONS DE MOLT BAIXA TENSIÓ
Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M43 de 96
2.7.
EQUIPAMENTS
No és objecte d’aquest projecte la construcció i instal·lació de la cuina, que es deixarà acabada a
nivell de paraments i els seus acabats (paviment, parets i sostre) i connexions de les instal·lacions. Es
preveu que la cuina funiconi amb gas, i es reserva l’espai per a l’emmagatzematge dels dipòsits en el
límit del solar, pròxim a l’accés a l’aparcament.
Es preveu l’equipament de taulells per a les piques dels lavabos, així com els accessoris necessaris
per als banys i vestidors adaptats.
Es preveu la ubicació d’espatlleres en el gimnàs, que aniran fixades de terra a sostre, davant el bloc
de vestidors.
Es preveuen els elements d’urbanització que es defineixen al capítol d’urbanització.
2.8.
URBANITZACIÓ
Els acabats de les zones exteriors seran els especificats als plànols d’urbanització.
Les zones exteriors que s’indiquen en el Projecte executiu s’acabaran amb paviment de formigó vist
acabat arremolinat, antilliscant, sobre solera armada. Les rampes exteriors seran del mateix material.
Les pistes esportives es realitzaran sobre una solera d’encatxat de grava i sobre el terreny compactat.
S’acabarà amb formigó remolinat mecànic amb enduridor d’adormiment. Es realitzaran junts de
retracció cada 16m² de superfície com a màxim. Tindran un pendent mínim d’un 1.5% i es preveurà la
recollida de les aigües.
A la zona de jocs infantil es formarà una àrea de jocs amb paviment de lloses de seguretat de
50x50cm, segons indicacions del programa de necessitats per aquest tipus de centres.
Hi haurà una zona amb terres vegetals adequades delimitada com a horta. La resta es farà amb un
compactat de terres, formant unes suaus pendents per afavorir l’evacuació de les aigües de pluja. Es
conduiran cap als pous omplerts amb graves per facilitar el seu drenatge, segons plànols.
També es preveu la plantació d’arbrat als patis restringits d’infantil i pati general d’infantil i de
primària, segons es grafia al plànol del projecte.
La tanca perimetral serà de reixat tipus malla metàl·lica de simple torsió d’acer galvanitzat amb postes
de tub d’acer sobre suports, en tots els límits del solar excepte en la tanca del carrer que serà
formada per paret de bloc de formigó de color a triar per la DF, que es deixarà vista.
Es preveurà una dotació de bancs, papereres, fonts d’aigua i fanals d’exterior.
Es preveu la plantació d’arbrat als patis d’infantil d’us restringit, al pati comú d’infantil i al pati de
primària, tal com es grafia als plànols del projecte.
Es realitzarà la zona d’aparcament exterior, situada en el carrer d’accés, així com la vorera, l’arbrat i
la seva urbanització.
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de
Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M44 de 96
3.
COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS
3.0.
NORMATIVA TÉCNICA
COMPLIMENT DEL CTE
-
Seguretat en cas d’ incendi (DB SI). S’ adjunta memòria justificativa.
Seguretat d’ utilització (BD SU). S’adjunta memòria justificativa..
Estalvi d’energia (DB HE)
HE1. Limitació de demanda energètica.
HE2. Instal·lacions tèrmiques en els edificis. Exigència desenvolupada actualmente pel RITE (1751/98)
HE3. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació
HE4. Contribució solar mínima d’ACS.
Es reserva un espai per als pannells solars per a la producció d’ACS a la coberta de l’edifici,
segons s’indica en els plànols de projecte.
-
HE5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica.
No es d’ aplicació
Salubritat (DB HS). S’adjunta fitxa justificativa.
HS1. Protecció enfront a la humitat.
HS2. Recollida i evacuació de residus.
HS3. Qualitat de l’aire interior.
HS4. Subministrament d’aigua.
HS5. Evacuació d’aigües.
Seguretat estructural (DB SE)
Protecció enfront al soroll (DB HR)
ÍNDEX GENERAL PER CAPÍTOLS
00
01
02
03
04
05
06
07
08
09
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
GENERAL
ABASTECIMIENTO DE AGUAS Y VERTIDOS
ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN
AISLAMIENTO ACÚSTICO
APARATOS ELEVADORES
APARATOS A PRESIÓN
AUDIOVISUALES / TELECOMUNICACIONES
BARRERAS ARQUITECTÓNICAS, HABITABILIDAD Y MANTENIMIENTO
CALEFACCIÓN, CLIMATIZACIÓN, A.C.S.
CEMENTOS
COMBUSTIBLES
CONTROL DE CALIDAD
CUBIERTAS
ELECTRICIDAD
ENERGÍA
ESTRUCTURAS DE ACERO
ESTRUCTURAS DE FORJADOS
ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN
INSTALACIONES ESPECIALES
LADRILLOS Y BLOQUES
MADERA
MEDIO AMBIENTE
PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS
RESIDUOS
SEGURIDAD Y SALUD
YESOS
PISCINAS / PARQUES ACUÁTICOS
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M45 de 96
00
GENERAL
CTE. CÓDIGO TÉCNICO DE LA EDIFICACIÓN
Real Decreto 314/2006 de 17 de marzo
LEY DE ORDENACIÓN DE LA EDIFICACIÓN
Ley 38/1999, de 5 de noviembre de 1.999
BOE 06.11.99 (en vigor desde el 06.05.2000)
Observaciones:
La ley 53/2002, de 30 de diciembre, de acompañamiento de los presupuestos del 2003, modifica la disposición adicional
segunda de la Ley 38/1999.
BOE 31.12.02 (en vigor desde el 01.01.2003)
01
ABASTECIMIENTO DE AGUAS Y VERTIDOS
DECRETO 55/2006 de 23 de junio, POR EL CUAL SE ESTABLECE EL SISTEMA DE MEDIDAS PARA LA
INSTALACIÓN OBLIGATORIA DE CONTADORES INDIVIDUALES Y FONTANERÍA DE BAJO CONSUMO Y
DE AHORRO DE AGUA.
Real Decreto 1138/90, de 14 de Septiembre de 1.990
BOIB 29.06.06
REGLAMENTACIÓN TÉCNICO SANITARIA PARA EL ABASTECIMIENTO Y CONTROL DE CALIDAD DE
LAS AGUAS POTABLES DE CONSUMO PÚBLICO
Real Decreto 1138/90, de 14 de Septiembre de 1.990
BOE
20.09.90
NORMAS BÁSICAS PARA LAS INSTALACIONES INTERIORES DE SUMINISTRO DE AGUA
Orden de 9 de Diciembre de 1.975 del Ministerio de Industria
BOE 13.01.76
Corrección de errores
BOE 12.02.76
COMPLEMENTO DEL APARTADO 1.5 DEL TÍTULO Y DE LAS NORMAS BÁSICAS PARA LAS
INSTALACIONES INTERIORES DE SUMINISTRO DE AGUA EN RELACIÓN CON EL DIMENSIONAMIENTO
DE LAS INSTALACIONES INTERIORES PARA TUBOS DE COBRE
Resolución de 14 de febrero de 1.980 de la Dirección General de Energía
BOE
02
07.03.80
ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN
NBE AE-88 “ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN”
Real Decreto 1370/1988, de 11 de Noviembre de 1.988
BOE 17.11.88
Observaciones:
La MV 101-1962 pasa a denominarse NBE AE-88
NORMA DE CONSTRUCCIÓN SISMORRESISTENTE: PARTE GENERAL Y EDIFICACIÓN (NCSR-02)
Real Decreto 997/2002, de 27 de septiembre de 2002
BOE nº 244, 11.10.02
Observaciones:
Entra en vigor el 11.10.2004 y sustituye la NCSE-94.
03
AISLAMIENTO ACÚSTICO
NBE CA-88 “CONDICIONES ACÚSTICAS EN LOS EDIFICIOS”
Orden de 29 de Septiembre de 1.988
BOE 08.10.88
Observaciones:
04
Aclaración y correcciones de los anexos a la NBE-CA-82, pasando a denominarse NBE-CA-88
APARATOS ELEVADORES
REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES Y SU MANUTENCIÓN
Real Decreto 2291/85, de 8 de Noviembre de 1.985
BOE
11.12.85
INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA
ELECTROMECÁNICOS
Orden de 23 de Septiembre de 1.987
ITC-MIE-AEM
1,
REFERENTE
A
ASCENSORES
BOE 06.10.87
Corrección de errores
BOE 12.05.88
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M46 de 96
Modificación (Orden de 12 de septiembre de 1.991)
BOE 17.09.91
Corrección de errores
BOE 12.10.91
PRESCRIPCIONES TÉCNICAS NO PREVISTAS EN LA INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA ITCMIE-AEM 1
Resolución de 27 de Abril de 1.992 de la Dirección General de Política Tecnológica del Mº de Industria
BOE
15.05.92
DISPOSICIONES DE APLICACIÓN DE LA DIRECTIVA DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO
95/16/CE, SOBRE ASCENSORES
Real Decreto 1314/1997, de 1 de Agosto de 1.997, del Mº de Industria y Energía
BOE 30.09.97
Corrección de errores
BOE 28.07.98 (aplicación obligada desde el 01.07.1999)
05
APARATOS A PRESIÓN
REGLAMENTO DE APARATOS A PRESIÓN
Real Decreto 1244/79, de 4 de abril de 1.979
BOE 29.05.79
Corrección de errores
BOE 28.06.79
Modificación de los artículos 6º y 7º
BOE 12.03.82
Modificación de los artículos 6º, 9º, 19º y 22º
BOE 28.11.90
06
AUDIOVISUALES/ TELECOMUNICACIONES
INFRAESTRUCTURAS COMUNES EN LOS EDIFICIOS PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE
TELECOMUNICACIONES
Real Decreto 1/1998, de 27 de Febrero de 1998
BOE 28.02.1998
Observaciones:
Deroga la ley, 49/66 sobre antenas colectivas.
REGLAMENTO REGULADOR DE LAS INFRAESTRUCTURAS COMUNES DE TELECOMUNICACIONES
PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL INTERIOR DE LOS EDIFICIOS Y
DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE EQUIPOS Y SISTEMAS
Real Decreto 401/2003, de 4 de abril. Ministerio de Ciencia y Tecnología.
BOE nº 115, 14.05.2003
Observaciones:
En vigor desde 15.05.2003. Deroga el Real Decreto 279/1999.
DESARROLLO DEL REGLAMENTO REGULADOR DE LAS INFRAESTRUCTURAS COMUNES DE
TELECOMUNICACIONES PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL
INTERIOR DE LOS EDIFICIOS Y DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE EQUIPOS Y SISTEMAS DE
TELECOMUNICACIONES, APROBADO POR EL REAL DECRETO 401/2003, DE 4 DE ABRIL
Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo
BOE nº 126, 27.04.2003
07
BARRERAS ARQUITECTÓNICAS , HABITABILIDAD Y MANTENIMIENTO
MEJORA DE LA ACCESIBILIDAD Y SUPRESIÓN DE LAS BARRERAS ARQUITECTÓNICAS
Ley 3/1993, de 4 de Mayo de 1993, del Parlament de les Illes Balears.
BOCAIB 20.05.1993
REGLAMENTO DE SUPRESIÓN DE BARRERAS ARQUITECTÓNICAS
Decreto 20/2003, de 28 de Febrero, de la Conselleria d’Obres Publiques, Habitatge i Transport.
BOIB nº 36, 18.03.2003
Observaciones:
En vigor desde 18.09.2003
CONDICIONES DE DIMENSIONAMIENTO, DE HIGIENE Y DE INSTALACIONES PARA EL DISEÑO Y LA
HABITABILIDAD DE VIVIENDAS ASÍ COMO LA EXPEDICIÓN DE CÉDULAS DE HABITABILIDAD
Decreto 20/2007, de 23 de Marzo de 2007, de la Conselleria d’obres públiques, habitatge i transport .
BOCAIB 31.03.2007
MEDIDAS REGULADORAS DEL USO Y MANTENIMIENTO DE LOS EDIFICIOS
Decreto 35/2001, de 9 de Marzo de 2.001, de la Conselleria de d’Obres Públiques, Habitatge i Transports.
BOCAIB 17.03.2001
Observaciones:
En vigor desde el 17.09.2001 y para todos los proyectos obligados por la LOE
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M47 de 96
08
CALEFACCIÓN, CLIMATIZACIÓN, ACS
REGLAMENTO DE INSTALACIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS (RITE) Y SUS INSTRUCCIONES
TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS (ITE) Y SE CREA LA COMISIÓN ASESORA PARA INSTALACIONES
TÉRMICAS DE LOS EDIFICIOS
Real Decreto 1751/1998, de 31 de Julio de 1.998
BOE 05.08.1998
Observaciones:
el Real Decreto 1218/2002 de 22 de noviembre, modifica el Real Decreto 1751/1998 de 31 de julio por lo que se aprobó el
Reglamento de Instalaciones Térmicas RITE y sus instrucciones técnicas complementarias ITE, y se crea la comisión asesora
de las instalaciones térmicas de los edificios.
BOE nº 289, 03.12.2002 (en vigor desde el 03.03.2003)
09
CEMENTOS
INSTRUCCIÓN PARA LA RECEPCIÓN DE CEMENTOS (RC-03)
Real Decreto 1797/2003, de 26 de diciembre del Ministerio de la Presidencia
BOE nº 14, 16.01.2004 (en vigor el día siguiente de su publicación)
Corrección de errores
BOE nº 63, 13.03.2004
10
COMBUSTIBLES (Gas y Petróleo)
REGLAMENTO DE APARATOS QUE UTILIZAN GAS COMO COMBUSTIBLE
Real Decreto 494/1988, de 20 de Mayo de 1.988
BOE 25.05.88
Corrección de errores
BOE 21.07.88
INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO DE APARATOS QUE UTILIZAN
GAS COMO COMBUSTIBLE
Orden de 7 de junio de 1988, del Ministerio de Industria y Energía.
BOE 20.06.88
Modificación ITC-MIE-AG 1 y 2
BOE 29.11.88
Publicación ITC-MIE-AG 10, 15, 16, 17 y 20
BOE 27.12.88
REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE GAS EN
COLECTIVOS O COMERCIALES
Real Decreto 1853/1993, de 22 de Octubre de 1.993
BOE
LOCALES DESTINADOS A USOS DOMÉSTICOS,
24.11.93
REGLAMENTO SOBRE INSTALACIONES DE ALMACENAMIENTO DE GASES LICUADOS DEL PETRÓLEO
(GLP) EN DEPÓSITOS FIJOS
Orden 29 de enero de 1986, del Ministerio de Industria y Energía.
BOE 22.02.86
Corrección de errores
BOE 10.06.86
INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MI-IP03 Y MI-IP04 “INSTALACIONES PETROLÍFERAS
PARA USO PROPIO”
Real Decreto 1523/1999 de 1 de octubre, del Ministerio de Industria y Energía
BOE nº 253 22.10.99
Observaciones:
Este RD también modifica los artículos 2, 6 y 8 del Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por RD 2085/1994,
de 20 de octubre.
11
CONTROL DE CALIDAD
CONTROL DE CALIDAD DE LA EDIFICACIÓN, USO Y MANTENIMIENTO
Decreto 59/1994, de 13 de Mayo de 1.994, Conselleria de Obra Públicas y Ordenación del Territorio.
BOCAIB 28.05.94
Modificación de los artículos 4 y 7
BOCAIB 29.11.94
Orden de 28.02.95 para el desarrollo del Decreto 59/1994 en lo referente al control de forjados unidireccionales y cubiertas
BOCAIB 16.03.95
Orden de 20.06.95 para el desarrollo del Decreto 59/1994 en lo referente al control de las fábricas de elementos resistentes
BOCAIB 15.07.95
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M48 de 96
12
CUBIERTAS
NBE-QB-90 “CUBIERTAS CON MATERIALES BITUMINOSOS”
Real Decreto 1572/1990, de 30 de Noviembre de 1.990
BOE
13
07.12.90
ELECTRICIDAD
REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN E INSTRUCCIONES
COMPLEMENTARIAS (ITC) BT01 A BT51.
Real Decreto 842/2002, de 2 de Agosto, del Ministerio de Ciencia y Tecnología
TÉCNICAS
BOE 18.09.2002
Observaciones:
En vigor desde el 18.09.2003
NORMAS SOBRE ACOMETIDAS ELÉCTRICAS.
Real Decreto 7/1982, de 15 de Octubre
BOE 12.11.1982
Corrección de errores
BOE 04.12.1982
Corrección de errores
BOE 29.12.1982
Corrección de errores
BOE 21.02.1983
PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO APLICABLE EN LA TRAMITACIÓN DE LAS INSTALACIONES
ELÉCTRICAS DE LA COMUNITAT ANTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS.
Decreto 36/2003, de 11 de abril, por el que se modifica el Decreto 99/1997 de 11 de julio de la Conselleria
d’Economia. Comerç i Indústria
BOIB nº 56,
24.04.2003
REGLAMENTO DE LÍNEAS ELÉCTRICAS AÉREAS DE ALTA TENSIÓN.
Decreto 3151/1968, de 28 de noviembre, del Ministerio de Industria
BOE nº 311
27.12.1968
Corrección de errores
BOE nº 58
08.03.1969
REGULACIÓN DE LAS ACTIVIDADES DE TRANSPORTE, DISTRIBUCIÓN, COMERCIALIZACIÓN,
SUMINISTRO Y PROCEDIMIENTOS DE AUTORIZACIÓN DE INSTALACIONES DE ENERGÍA ELÉCTRICA.
Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre
BOE
14
27.12.2000
ENERGÍA
NBE CT-79 “CONDICIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS”
Real Decreto 2429/1979, de 6 de Julio
BOE
15
22.10.1979
ESTRUCTURAS DE ACERO
NBE EA-95 “ESTRUCTURAS DE ACERO EN EDIFICACIÓN”
Real Decreto 1829/1995, de 10 de Noviembre
BOE 18.01.1996
Observaciones:
Refunde y ordena en un solo texto las normas básicas relativas a estructuras de acero (NBE MV 102 a
111), con algunas modificaciones de los textos primitivos y actualización de normas UNE.
16
ESTRUCTURAS DE FORJADOS
INSTRUCCIÓN PARA EL PROYECTO Y LA EJECUCIÓN DE FORJADOS UNIDIRECCIONALES
HORMIGÓN ESTRUCTURAL REALIZADOS CON ELEMENTOS PREFABRICADOS (EFHE)
Real Decreto 642/2002, de 5 de Julio, del Ministerio de Fomento
DE
BOE 06.08.2002
Corrección de errores
BOE 30.11.2002
Observaciones:
En vigor desde el 06.02.2003
FABRICACIÓN Y EMPLEO DE ELEMENTOS RESISTENTES PARA PISOS Y CUBIERTAS
Real Decreto 1630/1980, de 18 de julio, de la Presidencia del Gobierno
BOE nº 190 08.08.1980
Corrección de errores
BOE nº 301
16.12.1989
Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados
BOE nº 56
06.03.1997
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M49 de 96
17
ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN
(EHE) INSTRUCCIÓN DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL
Real Decreto 2661/1998, de 11 de Diciembre
BOE 13.01.1999
Modificación y corrección de errores
BOE 24.06.1999
Observaciones:
El presente Real Decreto deroga con fecha 01.07.1999 “La Instrucción para el proyecto y ejecución de
obras de hormigón en masa y armado” (EH-91). Este Real Decreto también deroga con fecha 01.07.1999
“La Instrucción para el proyecto y la ejecución de obras de hormigón pretensado” (EP-93).
18
INSTALACIONES ESPECIALES
PARARRAYOS RADIOACTIVOS
Real Decreto 1428/1986, de 13 de Junio
BOE
11.07.1986
19
LADRILLOS Y BLOQUES
NBE FL-90 “MUROS RESISTENTES DE FÁBRICAS DE LADRILLO”
Real Decreto 1723/1990, de 20 de Diciembre de 1.990
BOE
04.01.91
RL-88 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE LADRILLOS CERÁMICOS EN
LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN
Orden de 27 de Julio de 1.988 del Mº Relaciones con las Cortes y Presidencia del Gobierno.
BOE
03.08.88
RB-90 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE BLOQUES DE HORMIGÓN EN
LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN
Orden de 4 de Julio de 1.990 del Mº de Obras Públicas y Urbanismo.
BOE
11.07.90
20
MADERA
DEROGACIÓN DEL DECRETO 2714/1971 Y EL REAL DECRETO 649/1978, SOBRE LA MARCA DE
CALIDAD PARA LAS PUERTAS DE MADERA.
Real Decreto 146/1989, de 10 Febrero del Ministerio de Industria y Energía.
BOE 14.02.89
21
MEDIO AMBIENTE
EVALUACIÓN DEL IMPACTO AMBIENTAL
Real Decreto 1302/1986, de 28 de Junio, del Mº de Obras Públicas y Urbanismo.
BOE
30.06.86
REGLAMENTO PARA LA EJECUCIÓN DE LA EVALUACIÓN DEL IMPACTO AMBIENTAL
Real Decreto 1131/1988 de 30 de Septiembre, del Mº de Obras Públicas y Urbanismo.
BOE
05.10.88
PROTECCIÓN DEL MEDIO AMBIENTE CONTRA LA CONTAMINACIÓN POR EMISIÓN DE RUIDOS Y
VIBRACIONES
Decreto 20/1987 de 26 de Marzo, de la Conselleria de Obras Públicas y Ordenación del Territorio.
BOCAIB
22
30.04.87
PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS
CTE DB-SI. CÓDIGO TÉCNICO DE LA EDIFICACIÓN- SEGURIDAD EN CASO DE INCENDIO
Real Decreto 1371/2007, de 19 de Octubre.
BOE 23.10.07
Corrección de errores en RD 314/2006
BOE 25.01.08
MEDIDAS DE SEGURIDAD Y PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS EN ESTABLECIMIENTOS TURÍSTICOS
Decreto 13/1985 de 21 de Febrero, de la Conselleria de Turismo.
BOCAIB
20.03.85
REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M50 de 96
Real Decreto 1942/1993, de 5 de Noviembre, del Mº de Industria y Energía.
BOE 14.12.93
Corrección de errores
BOE 07.05.94
NORMAS DE PROCEDIMIENTO Y DESARROLLO DEL REAL DECRETO 1942/1993, DE 5 DE NOVIEMBRE
POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN CONTRA
INCENDIOS Y SE REVISA EL ANEXO I Y LOS APÉNDICES DE MISMO
Orden, de 16 de Abril, del Mº de Industria y Energía.
BOE
28.04.98
REGLAMENTO DE SEGURIDAD CONTRA INCENDIOS EN LOS ESTABLECIMIENTOS INDUSTRIALES
Real Decreto 786/2001, de 6 de julio, del Ministerio de Ciencia y Tecnología.
BOE 30.07.2001
Observaciones:
En sentencia de 27 de octubre de 2003, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo se declara “nulo por ser
contrario a Derecho” el Real Decreto 786/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de
Seguridad contra incendios en establecimientos industriales.
BOE nº 293, 08.12.2003
23
RESIDUOS
LEY BÁSICA DE RESIDUOS TÓXICOS Y PELIGROSOS
Ley 20/1986, de la Jefatura del Estado.
BOE
20.05.86
RESIDUOS. NORMAS REGULADORAS DE LOS RESIDUOS
Ley 10/1998, de 21 de abril, de la Jefatura del Estado.
BOE nº 96
22.04.1998
REGLAMENTO PARA LA EJECUCIÓN DE LA LEY BÁSICA DE RESIDUOS TÓXICOS Y PELIGROSOS
Real Decreto 833/1988 de 20 de Julio.
BOE
24
30.07.88
SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO (Ver estudio básico o estudio de seguridad y salud)
ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO
Orden de 9 de Marzo de 1.971
BOE 16 y 17.03.71
Corrección de errores
BOE 06.04.71
Observaciones:
El artículo 39.1 ha sido derogado por el Decreto 1316/1989 de 27.10.89 (BOE 02.11.89). Se han
derogado los Capítulos I y III por la ley de prevención de riesgos laborables
PREVENCIÓN DE RIEGOS LABORALES
Ley 31/1995, de 8 de Noviembre de 1.995
BOE
10.11.95
REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIEGOS LABORALES
Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de la Jefatura del Estado
BOE nº 298
13.12.2003
SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN
Real Decreto 16 27/1997, de 24 de octubre del Ministerio de la Presidencia
BOE 25.10.97
Observaciones:
Este Real Decreto sustituye el RD 555/1986, de 21 de Febrero de 1.986 (BOE 21.03.86)
INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA “MIE-AEM-2” DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE
LEVACIÓN Y MANUTECCIÓN, REFERENTE A GRÚAS TORRE PARA OBRAS U OTRAS APLICACICIONES
Real Decreto 836/2003, de 27 de junio, del Ministerio de Ciencia y Tecnología
BOE nº 170
25
17.07.2003 (en vigor desde el 17.10.2003)
YESOS
YESOS Y ESCAYOLAS PARA LA CONSTRUCCIÓN Y ESPECIFICACIONES TÉCNICAS DE
PREFABRICADOS DE YESOS Y ESCAYOLAS
Real Decreto 1312/1986, de 25 de Abril de 1.986
LOS
BOE 01.07.86
Corrección de errores
BOE 07.10.86
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M51 de 96
RY-85 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE YESOS Y ESCAYOLAS EN LAS
OBRAS DE CONSTRUCCIÓN
Orden de 31 de Mayo de 1.985 de la Presidencia del Gobierno.
BOE
10.06.85
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M52 de 96
Seguridad en caso de incendio (DB SI)
Se cumplen las exigencias básicas de seguridad en caso de incendio SI 1 a SI 6. A tal efecto
se aplican las correspondientes secciones del DB SI.
SI 1 Propagación interior
El edificio constituye varios sectores de incendio al ser la superficie construida mayor de 4.000 m2.
Los diferentes sectores són:
- Planta Baja.
- Planta Piso 1 y Planta Piso 2.
- Aparcamiento.
- Gimnasio.
Se prevé la existencia de los siguientes locales de riesgo especial, de acuerdo con lo indicado en la
tabla 2.1 del DB SI 1:
-
Aparcamiento de vehículos de hasta 100 m2.
Cocinas (según potencia instalada) - se instalará un equipo de extinción automático-.
Salas de máquinas de instalaciones de climatización.
Local de contadores de electricidad.
Centro de transformación. (es objeto de este proyecto únicamente la reserva de espacio, pero
se indica a nivel de cumplimiento del SI)
-
Locales de riesgo especiales:
Todos los locales anteriormente indicados, se clasifican con el mismo tipo de riesgo, Tabla
2.1 CTE DB SI1, y por tanto cumplirán con lo especificado en la Tabla 2.2 CTE DB SI1, que es:
Riesgo considerado :
Resistencia al fuego de la estructura:
Resistencia al fuego de paredes y techos:
Vestíbulo de independencia:
Puertas de comunicación con el resto del edificio:
Bajo
R90
EI90
No (Se ha previsto uno en el parking)
Puerta interior : EI2 60-C5.
Puerta exterior: No se le exige una
resistencia al fuego.
Máximo recorrido hasta alguna salida del local: <25 m
En el momento de redactar esta documentación se desconocen la potencia de los equipos de
preparación de alimentos instalados en el local de cocina, cuyo valor determina el riego intrínseco de
dicho local, se ha optado por indicar que en cualquier caso, se incluirá un sistema de extinción
automático para dichos equipos de preparación, lo cual exime de riesgo el local en el que se
incluyen, así de esta manera se flexibliliza la instalación y aumenta el grado de protección de la
misma.
-La clase de reacción al fuego de paredes, techos y pavimentos, es la prevista en la tabla 4.1 de la
sección SI 1 apartado 4 del DB SI del CTE.
SI 2 Propagación exterior
-La separación entre zonas de riesgo especial y otras zonas del edificio es de acuerdo con la figura
1.6 del apartado 1 del DB SI 2, superior a 50 cm. En vertical, de acuerdo con la figura 1.7, es superior
a 1 m.
SI 3 Evacuación de los ocupantes
A efectos de calcular el número de salidas y dimensionar los medios de evacuación, se ha previsto
una ocupación en función de la superficie y el uso de los locales según la tabla que sigue a
continuación:
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M53 de 96
TAULA DE SUPERFICIES I OCUPACIÓ CP 9+18.
MANACOR
Sup. (m2)
uts
1 ZONA INFANTIL
1.1 Aules infantils (9 ut.)
1.2 Aula psicomotricitat
Lavabo alumnes psico (1
1.3 ut.)
1.3 Lavabos alumnes (9 ut.)
sup/ut.
Densitat
Ocup/ut
Ocup
total
2
33,33
225,00
1,5 m /per
2
41,21
25,00
8,63
nula
0,00
0,00
5,00
nula
0,00
9,00
50,00
1,5 m /per
1,00
61,81
1,00
9,00
0,00
PROJECTE
450,00
61,81
8,63
45,00
250,00
2 ZONA PRIMÀRIA
2.1 Aules 1er cicle (6ut.)
2.2 Aules 2on cicle (6ut.)
2.3 Aules 3er cicle (6ut.)
2.4 Aula petits grups (6ut.)
2.5 Taller música
Taller polivalent
2.6 (plàstica)
2.7 Aula d'informàtica
2.8 Biblioteca
2.9 Lavabos alumnes
2
30,00
100,00
2
30,63
50,00
2
30,00
100,00
2
30,63
50,00
2
30,00
100,00
2
30,63
50,00
2
12,77
77,00
2
9,99
10,00
2
23,82
24,00
2
9,99
10,00
2
13,00
4,00
45,00
1,5 m /per
2,00
45,95
1,5 m /per
4,00
45,00
1,5 m /per
2,00
45,95
1,5 m /per
4,00
45,00
1,5 m /per
2,00
45,95
1,5 m /per
6,00
19,15
1,5 m /per
1,00
49,93
5 m /per
1,00
119,10
5 m /per
1,00
49,93
5 m /per
1,00
60,92
5 m /per
12,18
145,72
nula
0,00
0,00
180,00
91,90
180,00
91,90
180,00
91,90
114,90
49,93
119,10
49,93
60,92
145,72
584,00
3
3.1
3.2
3.3
GIMNÀS
Sala
Vestidor
Magatzem
2
1,00
205,11
5 m /per
41,02
42,00
1,00
67,20
nula
0,00
0,00
1,00
16,60
nula
0,00
0,00
205,11
67,20
16,60
42,00
Sup. (m2)
uts
ZONA
ADMINISTRACIÓ
Despatx director
Despatx cap d'estudis
Secretaria i arxiu
Sala de professors
Lavabos professors
APIMAS-Asoc.Alumnes
Consergeria 4.7 Reprografia
4.8 Farmaciola
4
4.1
4.2
4.3
4.4
4.5
4.6
sup/ut.
PROJECTE
2
1,39
2,00
2
0,95
1,00
2
3,07
4,00
10 m /per
2
5,04
6,00
1,00
13,85
10 m /per
1,00
9,54
10 m /per
1,00
30,67
10 m /per
1,00
50,38
1,00
14,56
1,00
27,48
10 m /per
nula
0,00
0,00
2
2,75
3,00
1,00
10,77
10 m /per
2
1,08
2,00
1,00
8,28
nula
0,00
0,00
13,85
9,54
30,67
50,38
14,56
27,48
10,77
8,28
18,00
5 ESPAIS COMPLEMENTARIS
5.1 Cuina
1,00
5.2 Menjador
1,00
74,93
247,43
2
7,49
8,00
2
164,95
165,00
10 m /per
1,5 m /per
74,93
247,43
173,00
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M54 de 96
6
6.1
6.2
6.3
6.4
6.5
6.6
SERVEIS COMUNS
Lavabos-vestidor PND
Instal·lacions
Comptadors
Neteja
Fems
Magatzem
Passos
Escales
Porxo
1,00
9,50
nula
0,00
0,00
1,00
66,90
nula
0,00
0,00
1,00
1,70
nula
0,00
0,00
1,00
11,00
nula
0,00
0,00
1,00
4,83
nula
0,00
0,00
1,00
29,58
nula
0,00
0,00
1,00
559,77
nula
0,00
0,00
1,00
190,27
nula
0,00
0,00
1,00
664,43
nula
0,00
0,00
Superfície útil espais
Circulació passos (25%)
Total superfície útil Centre
Superfície gruixos d'obra
Sup. Construïda tancada
50% superfície de
porxos
Total superfície construïda
Relació m2/alumne
P.Soterrani
Instal·lacions
Aparcament
Escales
Total útil
Sup.Construïda P.Soterrani
9,50
66,90
1,70
11,00
4,83
29,58
559,77
190,27
664,43
2.821,95
750,04
3.571,99
3.893,60
332,22
4.225,82
6,26
1,00
29,36
nula
2
0,00
0,00
54,00
1,00
800,30
15 m /per
53,35
1,00
46,58
nula
0,00
0,00
54,00
Sup.construïda total
29,36
800,30
46,58
876,24
967,62
5.193,44
RESUM SUPERFÍCIES (per plantes)
Sup construïda P.Baixa
Sup construïda
P.Primera
Sup construïda
P.Segona
Sup construïda P.Soterrani
1760,09
1101,39
1032,12
967,62
332,22
4.225,82
967,62
5.193,44
porxos (50%)
TOTAL sobre rasant
TOTAL sota rasant
Total construïda
OCUPACIO TOTAL EDIFICI 1.121,00
Ocupación total: 1.309 personas
Nota: Para el cálculo de la ocupación en las aulas se ha aplicado el RD 1004/1991, de 14 de junio,
por el que se establecen los requisitos mínimos de los centros que impartan enseñanzas escolares
de régimen general.
No se considera ocupación o se considera alternativa en los recintos, tales como aseos, vestuarios,
almacenes, salas de instalaciones etc.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M55 de 96
Por este motivo, se han proyectado 3 escaleras como salida de planta piso 1 y planta piso 2. El ancho
mínimo de las escaleras es de 150 cm. De acuerdo con la tabla 4.2 CTE DB SI, cada una de ellas
puede evacuar 356 personas para escaleras protegidas de 2 plantas y 240 personas para escaleras
no protegidas, por lo que queda garantizada la correcta evacuación.
Considerando la suma de ocupantes de ambas plantas, la capacidad de evacuación de las escaleras
es de 356+356+240 = 952 personas (suponiendo hipótesis de bloqueo de la escalera no protegida
cumpliríamos con las condiciones de evacuación para escaleras).
En todas las plantas, el recorrido de evacuación hasta alguna salida de planta no excede de 30 m y la
distancia hasta recorridos alternativos es inferior a 25 m.
El origen de evacuación es todo punto ocupable, y en los locales de baja densidad con menos de
50m2 de superficie se considera el origen en la puerta de salida.
La salida de planta en la planta piso, es el arranque de cualquiera de las tres escaleras que no tienen
un ojo de escalera superior a 1,3 m2. De acuerdo con la tabla 4.2 del apartado 4.2 del DB SI 3 del
CTE, la capacidad de evacuación de cada escalera es al menos 240 personas (escalera no
protegida, evacuación descendente, ancho 150 cm) y 356 personas (escalera protegida, evacuación
descendente, ancho 150 cm).
Todos los pasos y puertas en los recorridos de evacuación tienen un ancho superior a 80 cm y los
pasillos y rampas de al menos 100 cm. Se cumple además también que el ancho es superior a P/200
siendo P el número de personas previstas.
Las puertas situadas en recorridos de evacuación cumplen las condiciones de la sección SI 3
apartado 6 del Documento básico SI del CTE.
SI 4 Instalaciones de protección contra incendios
La ejecución y puesta en funcionamiento, materiales, componentes y equipos de las instalaciones de
protección contra incendios, cumplirán lo establecido en el RIPCI (Reglamento de Instalaciones de
Protección contra incendios), en sus disposiciones complementarias y en cualquier otra
reglamentación específica que le sea de aplicación. Se señalizarán siguiendo las condiciones que fija
la sección SI 4 apartado 2 del Documento Básico SI del CTE.
La dotación e instalación de protección contra incendios, que el proyecto de actividades desarrollará,
consiste de acuerdo con la tabla 1.1 del DB SI 4 del CTE en:
-Extintores portátiles
-Bocas de incendio
-Sistema de alarma
-Detectores de incendio.
Se señalizarán tal como especifica el apartado 2 del DB SI 4 del CTE, los extintores, bocas de
incendio y pulsadores manuales de alarma.
Por exigencia del Ibisec, las bocas de incendio y los extintores portátiles han de quedar empotrados
en los tabiques. Por este motivo, en las plantas se grafía la posición de estos elementos.
SI 5 Intervención de bomberos
Al ser la altura de evacuación descendente inferior a 9 m, no tratase de una zona limítrofe o interior a
área forestal y cumplir las condiciones de accesibilidad por fachada que fija la sección SI 5 apartado 2
del Documento básico SI del CTE, se considera cumplimentada la exigencia básica SI 5.
SI 6 Resistencia al fuego de la estructura
Al tratarse de un uso docente, se proyecta una estructura con resistencia al fuego R60.
Ver apartado estructuras
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M56 de 96
Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU)
REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006)
Se cumplen las exigencias básicas de seguridad de utilización SU 1 a SU 8. A tal efecto se
aplican las correspondientes secciones del DB SU.
Artículo 12. Exigencias básicas de seguridad de utilización (SU)
1
El objetivo del requisito básico "Seguridad de utilización" consiste en reducir a límites
aceptables el riesgo de que los usuarios sufran daños inmediatos durante el uso previsto de los
edificios, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y
mantenimiento.
2
Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán
de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes.
3
El Documento Básico DB-SU Seguridad de Utilización especifica parámetros objetivos y
procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación
de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad de utilización.
12.1. Exigencia básica SU 1: Seguridad frente al riesgo de caídas
Se limitará el riesgo de que los usuarios sufran caídas, para lo cual los suelos serán adecuados para
favorecer que las personas no resbalen, tropiecen o se dificulte la movilidad. Asimismo se limitará el
riesgo de caídas en huecos, en cambios de nivel y en escaleras y rampas, facilitándose la limpieza de
los acristalamientos exteriores en condiciones de seguridad.
12.2. Exigencia básica SU 2: Seguridad frente al riesgo de impacto o de atrapamiento
Se limitará el riesgo de que los usuarios puedan sufrir impacto o atrapamiento con elementos fijos o
practicables del edificio.
12. 3. Exigencia básica SU 3: Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento
Se limitará el riesgo de que los usuarios puedan quedar accidentalmente aprisionados en recintos.
12.4. Exigencia básica SU 4: Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada
Se limitará el riesgo de daños a las personas como consecuencia de una iluminación inadecuada en
zonas de circulación de los edificios, tanto interiores como exteriores, incluso en caso de emergencia
o de fallo del alumbrado normal.
12.5. Exigencia básica SU 5: Seguridad frente al riesgo causado por situaciones con alta
ocupación
Se limitará el riesgo causado por situaciones con alta ocupación facilitando la circulación de las
personas y la sectorización con elementos de protección y contención en previsión del riesgo de
aplastamiento.
12.6. Exigencia básica SU 6: Seguridad frente al riesgo de ahogamiento
Se limitará el riesgo de caídas que puedan derivar en ahogamiento en piscinas, depósitos, pozos y
similares mediante elementos que restrinjan el acceso.
12.7. Exigencia básica SU 7: Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento
Se limitará el riesgo causado por vehículos en movimiento atendiendo a los tipos de pavimentos y la
señalización y protección de las zonas de circulación rodada y de las personas.
12.8. Exigencia básica SU 8: Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo
Se limitará el riesgo de electrocución y de incendio causado por la acción del rayo, mediante
instalaciones adecuadas de protección contra el rayo.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M57 de 96
SU-1. Seguridad frente al riesgo de caídas
1. PROPIEDADES DE DESLIZAMIENTO DE LOS SUELOS
Uso:
localización
ADMINISTRATIVO
Interior seca
escaleras
Interior seca
escaleras
PUBLICA CONCURRENCIA
pendiente
<6%
<6%
clasificación de
los suelos
1
2
1
2
Valor Rd
15<Rd<35
35<Rd<45
15<Rd<35
35<Rd<45
2. DISCONTINUIDADES EN EL PAVIMENTO
CUMPLE
SI
SI
SI
2.1 Condiciones de los suelos
Sin discontinuidades o irregularidades con diferencia de nivel superior a 6 mm
Sin desniveles < 50 mm
Sin perforaciones ni augeros en el suelo en las zonas interiores de circulación de
personas
CUMPLE
2.2 Condiciones de las zonas de circulación
Uso
Administrativo y comercial
Barreras de delimitación:
NO DISPONE
Desniveles salvados con más de 3 escalones
Distancia entre puerta de acceso al edificio
y el escalon más cercano >1,2 m y el ancho de la puerta
SI
SI
SI
3. DESNIVELES
3.1 Tratamiento de desniveles
Protección de desniveles >0,55 mm
Zonas de público, señalización desniveles <0,55m
CUMPLE
SI
SI
3.2 Barreras de protección
CUMPLE
Altura de las barandillas de protección (h)
Desnivel 0.55mm<INCR.H<6m
desnivel > 6m
desnivel >6m escalera con hueco <0,40m
Configuración de las barreras:
Uso
Comercial, administrativo
h mínima (m)
0,90
1,10
0,90
h proyecto(m)
1,00
1,10
1,00
SI
SI
SI
Localización
zona común
No escalables
Aberturas <0,1m
SI
SI
Resistencia de las barreras de protección
Categoria de uso
Subcategorias
Zonas administrativas
Publica Concurrencia
en general
locales comerciales
Fuerza
horizontal
(qk) (kN/m)
0,8
0,8
SI
SI
PROYECTO
CUMPLE
4. ESCALERAS
4.1 ESCALERAS DE USO RESTRINGIDO
No es de aplicación en el ámbito de este proyecto
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M58 de 96
4.2 ESCALERAS DE USO GENERAL
ESCALONES
Escalones
Tramos curvos
Evacuación ascendente
TRAMOS
En general
cada tramo
igual tabica y meseta
Uso comercia
RELLANOS
tramos de una misma dirección
tramos con cambio de dirección
PROYECTO
tabica 0,13<t<0,185
meseta >0,28 m
0,54<2T+M<0,7
frontal <15º
ancho >1,00
>3 escalones
<3,20 m
0,1675
0,3
0,635
NO HAY
0º
SI
SI
SI
SI
SI
1,52
SI
SI
SI
SI
SI
< 1,90
ancho >1,20
NO HAY
ancho >1,00m y > ancho
escalera
ancho no se reduce
libre de obstáculos
PASAMANOS
escaleras ancho menor o igual 1,20
ancho mayor a 1,20
altura colocación
configuración
a 1 lado
2 lados
entre 0.90 i 1,10
4.3 ESCALERAS FIJAS
NO hay en este proyecto
CUMPLE
SI
SI
SI
1,1
según DB-SU
SI
SI
SI
SI
PROYECTO
CUMPLE
4.4 PASILLOS ESCALONADOS DE ACCESO A LOCALIDADES EN GRADAS Y TRIBUNAS
NO hay en este proyecto
5. RAMPAS
5.1 RAMPAS DE USO GENERAL
NO hay en este proyecto
<= 6%
5.2 RAMPAS PREVISTAS PARA USUARIOS EN SILLA DE RUEDAS
NO hay en este proyecto
<= 6%
CUMPLE
6. LIMPIEZA DE LOS CRISTALES EXTERIORES
VIDRIOS FACILMENTE DESMONTABLES
CONDICIONES DE LIMPIEZA DESDE EL EXTERIOR
Mostradores de planta baja
h<6m
Resto de cristaleras:
Toda la cristaleria es practicable, por lo que se prevé limpieza desde el interior
CONDICIONES DE LIMPIEZA DESDE EL INTERIOR
Accesibilidad de la superfície del cristal (R= 0,85m desde h<1,30 m)
Vidrios reversibles
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
SI
SI
SI
SI
M59 de 96
SU-2. Seguridad frente al riesgo de impacto a de atrapamiento
1. IMPACTO
1.1 Impacto con elementos fijos o practicables
Zonas de circulación general
Altura libre de paso 2,20 m
Puertas altura > 2,00 m
Elementos sobresalientes de las fachadas h> 2,20 m
Limitación de elementos salientes de la pared < 0,15m
entre 1,00 y 2,00 m de altura
Protección de los elementos volados con altura < 2m
Pasillos de ancho <2,50 m no seran invadidos por la
abertura de puertas laterales
Puertas de vaivén con partes transparentes o traslúcidas
entre 0,70 y 1,50 m de altura
CUMPLE
SI
SI
SI
SI
Zonas de circulación de uso restringido
Altura libre de paso 2,20 m
Puertas altura > 2,00 m
Elementos sobresalientes de las fachadas h> 2,20 m
Limitación de elementos salientes de la pared < 0,15m
entre 1,00 y 2,00 m de altura
Protección de los elementos volados con altura < 2m
Puertas de vaivén con partes transparentes o traslúcidas
entre 0,70 y 1,50 m de altura
CUMPLE
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
CUMPLE
1.2 Impacto con elementos frágiles
Superfícies vidriadas *
Resistirán sin romper el nivel de impacto especificado a continuación
Puertas: (incr H<0,55 m) NIVEL DE IMPACTO 3 o rotura de
forma segura
Paramentos fijos: (incr h entre 0,55 y 12 m): NIVEL 2
SI
SI
* Areas especificadas en el DB-SU
CUMPLE
1.3 Impacto con elementos insuficientemente perceptibles
Ambito de aplicación
Grandes superficies de cristal
Puertas de cristal sin elementos que las identifiquen:
Señalización mediante 2 bandas en toda su longitud:
inferior, h entre 0,85 i 1,1
superior entre 1,5 i 1,7
SI
SI
2. ATRAPAMIENTO
Puertas correderas de accionamiento manual
No estan contempladas en el presente proyecto
PROYECTO
CUMPLE
Elemento de abertura y cierre automático
PROYECTO
CUMPLE
Dispondran de dispositivos adecuados al tipo de
accionamiento y cumplirán las especificaciones técnicas
propias
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
SI
M60 de 96
SU-3. Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento en recintos
1. INMOBILIZACIÓN EN RECINTOS CERRADOS
1.1 Impacto con elementos fijos o practicables
En general
Fuerza de abertura de las puertas <150 N
Si tienen dispositivo de bloqueo desde el interior:
Tendrán sistema de desbloqueo desde el exterior
Tendrán iluminación controlada desde el interior
Es de aplicación a los aseos de los locales
CUMPLE
SI
(baños)
Para posibles usuarios en silla de ruedas
Fuerza de abertura de las puertas <25 N
Las dimensiones i disposición del espació facilitará
Uso de los mecanismos de abertura y cierre
Giro en su interior
SI
SI
SI
SI
CUMPLE
SI
SI
SI
El presente proyecto cumple la Ley de accesibilidad y mejora de barreras arquitectónicas
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M61 de 96
SU-4. Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada
1. ALUMBRADO NORMAL
1.1 En zonas de circulación
Nivel de iluminación mínimo
Personas:
INTERIOR (lux)
Escaleras
Resto de zonas
75
50
50
Personas y vehículos
EXTERIOR (lux)
10
5
10
1.2 En zonas de pública concurrencia
Se dispondrá iluminación de balizamiento en
rampas
cada uno de los escalones de las escaleras
2. ALUMBRADO DE EMERGENCIA
CUMPLE
SI
SI
SI
SI
SI
En el ámbito de este proyecto es de aplicación a:
Recorridos de evacuación
Locales para los equipos generales de protección contra incenidos
Zonas de cuadros de distribución o accionamiento de las anteriores zonas
Señales de seguridad
2.1 Características de las luminarias
Altura de colocación > 2m
Ubicación: en cada puerta de salida, para destacar los
equipos de seguridad y existencia de peligros potenciales
CUMPLE
SI
2.2 Condiciones de la instalación
Fija
CUMPLE
SI
SI
Provista de fuente de energía propia
Entrará en funcionamiento automáticamente ante el fallo de alimentación
del alumbrado normal
Iluminancia horizontal (E, lux)
vias de evacuación
ancho <2m, E>1 lux
equipos de seguridad, instalaciones manuales de protección contraincendios
y cuadros de distribución de seguridad, E>5 lux
Indice de rendimiento cromático (Ra) > 40
SI
SI
SI
SI
SI
CUMPLE
2.3 Iluminación de las señales de seguridad
Luminancia mín. (cd/m2)
Señales de evacuación SALIDA > 2
horizontal (E,
lux)
50% a los 50 s y 100% a los 60 s.
SI
Señales indicativas de los
medios manuales
contraincendios
Señales primeros auxilios
50% a los 50 s y 100% a los 60 s.
50% a los 50 s y 100% a los 60 s.
SI
SI
>2
>2
SU-5. Seguridad frente al riesgo causado por situaciones de alta ocupación
No es de aplicación en el ámbito de este proyecto
SU-6. Seguridad frente al riesgo de ahogamiento
1. Piscinas
El presente proyecto NO PREVÉ la construcción de piscinas.
2. Pozos y depósitos
En el presente proyecto no existen pozos de profundidad mayor de 40 cm
En el presente proyecto no existen canalizaciones abiertas de ningún tipo
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M62 de 96
SU-7. Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento
1. APARCAMIENTO
1- Las zonas de uso Aparcamiento dispondrán de un espacio de acceso y espera en su incorporación al exterior,
con una profundidad adecuada a la longitud del tipo de vehículo y de 4,5 m como mínimo y una pendiente del 5%
como máximo.
2- El acceso a los aparcamientos permitirá la entrada y salida frontal de los vehículos sin que haya que realizar
maniobras de marcha atrás.
3- Los accesos y salidas del garaje para peatones serán independientes de las puertas motorizadas para
vehículos. Cuado sean contiguos a éstas o bien cuando los recorridos hacia dichas salidas transcurran por una
rampa para vehículos deberán cumplir las siguientes condiciones:
a) su anchura será de 800 mm, como mínimo;
b) estará protegido, bien mediante barreras de protección de 800 mm de altura, como mínimo, o bien
mediante pavimento a un nivel más elevado, en cuyo caso el desnivel cumplirá lo especificado en el apartado 3.1
de la Sección SU 1;
4- Las pinturas o marcas utilizadas para la señalización horizontal o marcas viales serán de Clase 3 en función
de su resbaladicidad, determinada de acuerdo con lo especificado en el apartado 1 de la Sección SU 1.
4- Señalización
1- Debe señalizarse, conforme a lo establecido en el código de la circulación:
a) el sentido de la circulación y las salidas;
b) la velocidad máxima de circulación de 20 km/h;
c) las zonas de tránsito y paso de peatones, en las vías o rampas de circulación y acceso;
Los aparcamientos a los que pueda acceder transporte pesado tendrán señalizado además los gálibos y las
alturas limitadas.
2- Las zonas destinadas a almacenamiento y a carga o descarga deben estar señalizadas y delimitadas
mediante marcas viales o pinturas en el pavimento.
SU 8 Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo
-En anexo a esta memoria, apartado 2.6.4., se justifica de acuerdo con la sección SU 8 la necesidad de
instalación de un sistema de protección contra el rayo.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M63 de 96
Exigències bàsiques de salubritat (HS)
REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006)
Artículo 13. Exigencias básicas de salubridad (HS)
1
El objetivo del requisito básico “Higiene, salud y protección del medio ambiente”, tratado en
adelante bajo el término salubridad, consiste en reducir a límites aceptables el riesgo de que los
usuarios, dentro de los edificios y en condiciones normales de utilización, padezcan molestias o
enfermedades, así como el riesgo de que los edificios se deterioren y de que deterioren el medio
ambiente en su entorno inmediato, como consecuencia de las características de su proyecto,
construcción, uso y mantenimiento.
2
Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán
de tal forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes.
3
El Documento Básico “DB HS Salubridad” especifica parámetros objetivos y procedimientos
cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles
mínimos de calidad propios del requisito básico de salubridad.
13.1 Exigencia básica HS 1: Protección frente a la humedad
Se limitará el riesgo previsible de presencia inadecuada de agua o humedad en el interior de los
edificios y en sus cerramientos como consecuencia del agua procedente de precipitaciones
atmosféricas, de escorrentías, del terreno o de condensaciones, disponiendo medios que impidan su
penetración o, en su caso permitan su evacuación sin producción de daños.
13.2 Exigencia básica HS 2: Recogida y evacuación de residuos
Los edificios dispondrán de espacios y medios para extraer los residuos ordinarios generados en
ellos de forma acorde con el sistema público de recogida de tal forma que se facilite la adecuada
separación en origen de dichos residuos, la recogida selectiva de los mismos y su posterior gestión.
13.3 Exigencia básica HS 3: Calidad del aire interior
1
Los edificios dispondrán de medios para que sus recintos se puedan ventilar adecuadamente,
eliminando los contaminantes que se produzcan de forma habitual durante el uso normal de los
edificios, de forma que se aporte un caudal suficiente de aire exterior y se garantice la extracción
y expulsión del aire viciado por los contaminantes.
2
Para limitar el riesgo de contaminación del aire interior de los edificios y del entorno exterior en
fachadas y patios, la evacuación de productos de combustión de las instalaciones térmicas se
producirá, con carácter general, por la cubierta del edificio, con independencia del tipo de
combustible y del aparato que se utilice, de acuerdo con la reglamentación específica sobre
instalaciones térmicas.
13.4 Exigencia básica HS 4: Suministro de agua
Los edificios dispondrán de medios adecuados para suministrar al equipamiento higiénico previsto de
agua apta para el consumo de forma sostenible, aportando caudales suficientes para su
funcionamiento, sin alteración de las propiedades de aptitud para el consumo e impidiendo los
posibles retornos que puedan contaminar la red, incorporando medios que permitan el ahorro y el
control del agua.
Los equipos de producción de agua caliente dotados de sistemas de acumulación y los puntos
terminales de utilización tendrán unas características tales que eviten el desarrollo de gérmenes
patógenos.
13.5 Exigencia básica HS 5: Evacuación de aguas
Los edificios dispondrán de medios adecuados para extraer las aguas residuales generadas en ellos
de forma independiente o conjunta con las precipitaciones atmosféricas y con las escorrentías.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M64 de 96
3.1 Salubridad:
HS. Sección 1- Protección contra la humedad
Muros en contacto con el terreno
T1
Presencia de agua
baja
media
alta
-2
Coeficiente de permeabilidad del terreno
10 ≥ Ks ≥ 10
-5
1
Grado de impermeabilidad
tipo de muro
de gravedad
flexorresistente
pantalla
situación de la impermeabilización
interior
exterior
parcialmente estanco
PROYECTO
I1+D1+D3
I2+I3+D1+D5
Condiciones de las soluciones constructivas
Condiciones de los puntos singulares
Se establece en el pliego de condiciones
Suelos apoyados sobre el terreno
T3
Presencia de agua
baja
media
alta
-2
Coeficiente de permeabilidad del terreno
10 ≥ Ks ≥ 10
-5
1
Grado de impermeabilidad
tipo de muro
de gravedad
flexorresistente
pantalla
Tipo de suelo
suelo elevado
solera
placa
Tipo de intervención en el terreno
sub-base
inyecciones
sin intervención
PROYECTO
C2+C3+I1+D1
C1+C2+C3+D1+D4+P2+S2+S3
Condiciones de las soluciones constructivas
Condiciones de los puntos singulares
Se establece en el pliego de condiciones
Dimensionado
Tubos de drenaje:
Grado de impermeabilidad:
Diámetro nominal
drenes bajo suelo
(mm)
de
1
Pendiente mínima:
100
Diámetro nominal(mm) de drenes
100
en el perímetro del muro
4%
Pendiente máxima:
Superficie mínima de
2
orificios (cm /m)
6%
15
Bombas de achique:
Caudal (l/s) =
2,7 l/s
Volumen (l) =
Fachadas y medianeras
M1 MD
IV
Zona pluviométrica de promedios
Altura de coronación del edificio sobre el terreno
≤ 15 m
16 – 40 m
41 – 100 m
Zona eólica
A
B
C
E0
E1
V2
V3
Clase del entorno en el que está situado el edificio
Grado de exposición al viento
V1
Grado de impermeabilidad
1
2
Revestimiento exterior
CEIP DE MANACOR
3
si
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
> 100 m
4
5
no
PROYECTO
R3+B3+C2
R1+B1+C1
Condiciones de las soluciones constructivas
Condiciones de los puntos singulares
Se establece en el pliego de condiciones
Cubiertas, Terrazas y Balcones
C1 C2
Grado de impermeabilidad
Según condiciones de las soluciones constructivas del punto 2.4.2 (DB-HS)
Tipo
plana
inclinada
Uso
intransitable
ajardinada
Condición higrotérmica
ventilada
sin ventilar
convencional
invertida
Tipo de vegetación
Condiciones de los puntos singulares
Se establece en el pliego de condiciones
Composición constructiva
CUBIERTAS
Barrera contra el paso del vapor de agua
barrera contra el vapor por debajo del aislante térmico
Sistema de formación de pendiente
elementos prefabricados (cerámicos, hormigón, fibrocemento) sobre tabiquillos
elemento estructural (forjado, losa de hormigón)
Aislante térmico
Aislante térmico
Poliestireno extruido
Espesor
40
mm
Capa separadora
Para evitar el contacto entre materiales químicamente incompatibles
Bajo la capa de impermeabilización
Bajo el aislante térmico
Minimo 2%
Pendiente
Tejado
Teja
Pizarra
Aleaciones ligeras
Zinc
Cobre
Placa de fibrocemento
Perfiles sintéticos
Composición constructiva
CUBIERTAS
Barrera contra el paso del vapor de agua
barrera contra el vapor por debajo del aislante térmico
Sistema de formación de pendiente
hormigón ligero de picón
Aislante térmico
Aislante térmico
Poliestireno extruido
Espesor
40
mm
Capa de impermeabilización
Impermeabilización con materiales bituminosos y bituminosos modificados
Sistema de impermeabilización
adherido
semiadherido
no adherido
fijación mecánica
Capa separadora
Para evitar el contacto entre materiales químicamente incompatibles
Bajo el aislante térmico
Bajo la capa de impermeabilización
Para evitar la adherencia entre:
La impermeabilización y el elemento que sirve de soporte en sistemas no adheridos
La capa de protección y la capa de impermeabilización
Capa de protección
Pesada - Gravas
Baldosas recibidas con mortero
CEIP DE MANACOR
Capa de mortero
Piedra natural recibida con mortero
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
CTE
Ficha justificativa del cumplimiento de HS2
Evacuación de residuos
DOCENTE. Programa específico IBISEC
HS2
(*) Se proyecta un cuarto de basuras con la superficie que exige el programa de necesidades facilitado por el IBISEC,
con lo que se da por cumplimentada la exigencia relativa a la recogida y evacuación de residuos.
AMBITO DE APLICACIÓN
tipos de recogida municipal o de barrio
Residencial
1
Espacio de
reserva
Características
recogida con contenedores en la calle
espacios del edificio
SI
espacio de reserva
espacios de la vivienda
SI
espacio de almacenage inmediato
Contemplado en proyecto
CONJUNTO DEL EDIFICIO
- Recorrido entre almacén y exterior, ancho ≥ 1,20 m (admite estrangulamientos ≤ 20 cm i L ≤ 45 cm)
SI
- Las puertas del recorrido, abren en el sentido de la salida
- La pendiente del recorrido es inferior al 12% y no hay escalones
- Si està fuera del edificio, la distancia a el acceso del mismo, es inferior a 25 m
- El disseño y emplazamiento garantizan que la temperatura interior no supere los 30ºC
‣ CONFIGURACIÓN - Revestimiento de paredes y suelos impermeables y fàcilmente lavables
- encuentros entre paredes y suelos son redondeados
HS2
- Contiene al menos una toma de agua con valvula de cierre y y un bornal sifonico antimurido en el suelo
- Dispone de iluminación artificial que proporciona 100 lux a una altura de 1m
‣ INSTALACIONES
- Base de enchufe fija 16A 2p+T (según UNE 20.315:1994)
P ocupantes habituales del edificio
papel / cartón0,039
materia organic0
varios
Ff factor de fracción en m2/ persona
envases ligero0,06
vidrio
total
‣ SUPERFICIE
20,002 m2
Superfície útil espai de reserva, SR = P · Σ (Ff xMf)
‣ SITUACIÓN:
SI
Zona de
riesgo
especial
(condiciones
de los
elementos en
relacion al
‣ PROTECCIÓN
CONTRA INCENDIOS resto del
edificio)
SI 4
HS3
-
segun superfície
resistència al fuego estructura portante
resistència al fuego paredes y techos
vestíbulo de independència
puertas de comunicación
recorrido màximo de evacuación hasta salida del local
clases de reacción al fuego de los elementos constructivos
Dotación
contra
incendis
extintor portàtil en el exterior del almacen y proximo a la
puerta de acceso
en el interior del almacen, recorrido real hasta alguno de
ellos, incluso el del exterior, no mayor de:
Caudal
caudal mínimo de ventilación exigido qv 10 l/ s/ m2útil
natural
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
SI
146
0,038
0,137
4,83 (* )
riesgo bajo riesgo medio riesgo alto
5m2<S≤15m2 15m2≤S≤30m2 S> 30 m2
R90
R120
R180
EI 90
EI 120
EI 180
Si
Si
EI2 45-C5
2 x EI2 30-C5 2 x EI2 45-C5
≤ 25 m
paredes y techos
pavimentos
≤ 25 m
≤ 25 m
B-s1,d 0
BFL-s1
eficàcia 21 A-113 B
15 m
15 m
10 m
200,02 l/ s
apertura mixta (admisión y/o extracción) situada sl menos en dos paredes opuestas del
almacen, ningun puento dista mas de 15 m de la apertura mas proxima
se ventila a traves de aperturas de admision y extraccion comunicadas directamente con
el exterior, y con una separacion vertical entre ellas de 1,5 m
SI
los conductos de admissión tienen longitud ≤10 m
‣ VENTILACIÓN
Tipos
ventilación
híbrida
mecànica
el almacen esta compartimentado, la apertura de extracion se dispone en el
compartimiento mas contaminado, la de admision en el otro espacio, y se disponen
apertras de paso entre los espacios
las aperturas de extraccion se conectan a conductos de extraccion, que no se compraten
con locales de otros usos
el almacen esta compartimentado, la apertura de extracion se dispone en el
compartimiento mas contaminado, la de admision en el otro espacio, y se disponen
apertras de paso entre los espacios
las aperturas de extraccion se conectan a conductos de extraccion, que no se compraten
con locales de otros usos
SI
HS 3 Calidad del aire interior
En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el
cumplimiento de esta sección. Al tratarse de un uso no residencial, para justificar la misma se ha dado
cumplimiento al RITE (CTE HE2).
HS 4 Suministro de agua
En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el
cumplimiento de esta sección.
HS 5 Evacuación de aguas
En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el
cumplimiento de esta sección.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M65 de 96
Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (DB HE)
Es compliran totes les exigències bàsiques que siguin d’aplicació en el projecte, segons l’art. 15,
capítol 3, part I del CTE: HE1 a HE5
REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006)
Artículo 15. Exigencias básicas de ahorro de energía (HE)
1
El objetivo del requisito básico “Ahorro de energía” consiste en conseguir un uso racional de
la energía necesaria para la utilización de los edificios, reduciendo a límites sostenibles su consumo y
conseguir asimismo que una parte de este consumo proceda de fuentes de energía renovable, como
consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento.
2
Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, utilizarán y mantendrán
de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes.
3
El Documento Básico “DB-HE Ahorro de Energía” especifica parámetros objetivos y
procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación
de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de ahorro de energía.
15.1 Exigencia básica HE 1: Limitación de demanda energética
Los edificios dispondrán de una envolvente de características tales que limite adecuadamente la
demanda energética necesaria para alcanzar el bienestar térmico en función del clima de la localidad,
del uso del edificio y del régimen de verano y de invierno, así como por sus características de
aislamiento e inercia, permeabilidad al aire y exposición a la radiación solar, reduciendo el riesgo de
aparición de humedades de condensación superficiales e intersticiales que puedan perjudicar sus
características y tratando adecuadamente los puentes térmicos para limitar las pérdidas o ganancias
de calor y evitar problemas higrotérmicos en los mismos.
15.2 Exigencia básica HE 2: Rendimiento de las instalaciones térmicas
Los edificios dispondrán de instalaciones térmicas apropiadas destinadas a proporcionar el bienestar
térmico de sus ocupantes, regulando el rendimiento de las mismas y de sus equipos. Esta exigencia
se desarrolla actualmente en el vigente Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, RITE,
y su aplicación quedará definida en el proyecto del edificio.
15.3 Exigencia básica HE 3: Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación
Los edificios dispondrán de instalaciones de iluminación adecuadas a las necesidades de sus
usuarios y a la vez eficaces energéticamente disponiendo de un sistema de control que permita
ajustar el encendido a la ocupación real de la zona, así como de un sistema de regulación que
optimice el aprovechamiento de la luz natural, en las zonas que reúnan unas determinadas
condiciones.
15.4 Exigencia básica HE 4: Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria
En los edificios con previsión de demanda de agua caliente sanitaria o de climatización de piscina
cubierta, en los que así se establezca en este CTE, una parte de las necesidades energéticas
térmicas derivadas de esa demanda se cubrirá mediante la incorporación en los mismos de sistemas
de captación, almacenamiento y utilización de energía solar de baja temperatura adecuada a la
radiación solar global de su emplazamiento y a la demanda de agua caliente del edificio. Los valores
derivados de esta exigencia básica tendrán la consideración de mínimos, sin perjuicio de valores que
puedan ser establecidos por las administraciones competentes y que contribuyan a la sostenibilidad,
atendiendo a las características propias de su localización y ámbito territorial.
15.5 Exigencia básica HE 5: Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica.
En los edificios que así se establezca en este CTE se incorporarán sistemas de captación y
transformación de energía solar en energía eléctrica por procedimientos fotovoltaicos para uso propio
o suministro a la red. Los valores derivados de esta exigencia básica tendrán la consideración de
mínimos, sin perjuicio de valores más estrictos que puedan ser establecidos por las administraciones
competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, atendiendo a las características propias de su
localización y ámbito territorial.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M66 de 96
DB-HE1
Definición de los valores medios límites de los paramentos característicos, según la taula 2.2
del DB-HE1.
Zona climàtica B3.
Taula 2.2.- Valors límit dels paràmetres característics mitjos
Zona climàtica
B3
UMlim
0,82
USlim
0,52
Transmitancia límit de buits UHlim W/m2K
Zon
Codi
a
clim.
B3
% de
buits
de 0 a
B3_1 10
de 11 a
B3_2 20
de 21 a
B3_3 30
de 31 a
B3_4 40
de 41 a
B3_5 50
de 51 a
B3_6 60
N
N
N'
5,40 5,70
E/O
E/O E/O'
5,70
FLlim
0,30
Factor solar modificat limit de buits
FHlim
Baixa càrrega
interna
S
S
UClim
0,45
S'
SE/SO
Alta càrrega interna
SE/SO SE/SO' E/O S SE/SO E/O S SE/SO
UMn
Lími
t
5,70
5,70
0,58
5,70
5,70
0,58
3,30 3,80 4,30 4,70 5,70
5,70
3,00 3,30 4,00 4,20 5,60 5,70
5,60
5,70
2,80 3,00 3,70 3,90 5,40 5,50
5,40
5,50
2,70 2,80 3,60 3,70 5,20 5,30
5,20
5,30
3,80 4,70 4,90 5,70
0,57
0,58
0,45
0,54
0,50
0,58
0,53
0,38
0,45 0,57
0,43
0,58
0,46
0,33
0,40 0,51
0,38
0,58
Es compleixen amb les condensacions i permeabilitat corresponents.
HE 2 Rendimiento de las instalaciones térmicas
En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el
cumplimiento de esta sección.
HE 3 Eficiencia energética de las Instalaciones de Iluminación
En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el
cumplimiento de esta sección.
HE 4 Contribución solar mínima de ACS
En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el
cumplimiento de esta sección.
Es reserva l’espai a la coberta de l’edifici per a la ubicació dels captadors solars per a la producció
d’ACS, així com la cambra d’instal·lacions necessàries.1.0.4. Contribució solar mínima de ACS
(HE4)
HE 5 Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica
-Al no ser el uso uno de los relacionados en la tabla 1.1 de la sección HE 5 (hipermercado, centro de ocio, nave
de almacenamiento, hotel de más de 100 plazas, administrativa de más de 4000 m2...) no es de aplicación esta
sección.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M67 de 96
3.1 Estalvi d’Energia:
HE secció 1 Limitació de demanda energètica
Nacional
Autonòmic
Local
Edificis de nova construcció
Modificacions, Reformes o Rehabilitacions d’edificis existents amb Su > 1.000 m²
on
es renovi més del 25% del total dels seus tancaments
Edificis aillats amb Su > 50 m²
Àmbit d’aplicació
Procedimiento de verificación:
El procediment per a la verificació serà l’opció SIMPLIFICADA ja que es compleixen les següents condicions:
•
•
El percentatge d’obertures en cada façana és inferior al 60% de la seva superfície.
El percentatge de lluernaris sigui inferior al 5% de la superfície total de la coberta.
Determinación de la zona climática:
Determinació de la zona climàtica a partir de los valors tabulats de la taula D.1 del DB HE-1.
Ubicació:
Manacor
Municipi:
Manacor
Altitud: 0>50 metros
Z.Climàtica:
B3
Clasificación de los espacios:
Projecte:
Col·legi d’educació infantil i primària
Tots els espais de l’edifici es consideren de baixa càrrega tèrmica, essent per tant espais en els que es dissipa poca calor.
Uso principal del edificio:
Zona A:
Col·legi d’educació infantil i Espai:
primària
Baixa
ocupació Càrrega
permanent.
Alta Tèrmica:
ocupació puntual.
Baixa
Higrometria:
Definición de la envolvente:
tancament
Coberta
Component
Descripció
C1
En contacte amb l’aire
UC1
C2
En contacte amb un espai no habitable
UC2
PC
Pont tèrmic (contorn de coberta)
UPC
M1
Mur en contacte amb l’aire
UM1
Tipos 1 y 2
M2
Mur en contacte amb espais no habitables
UM2
PF1
Pont tèrmic contorn d’obertures > 0,5 m2
UPF1
PF2
Pont tèrmic pilars en façana > 0,5 m2
UPF2
PF3
Pont tèrmic (caixa de persianes) > 0,5 m2
UPF3
No hay
PF4
Pont tèrmic (Front de forjat) > 0,5 m2
UPF4
Aislamiento pasante
PF5
Pont tèrmic (Biga de Façana) > 0,5 m2
UPF5
Ménsula en porche
S1
Recolzats en el terreny
US1
Vestíbulo - Bar
S2
En contacte amb espais no habitables
US2
S3
En contacte amb l’aire exterior
US3
Porche
T1
Murs
UT1
Muros sótano
T2
Cobertes enterrades
UT2
T2
Profunditat superior a 0,50 m
UT3
Mitgeres
MD
Tancaments mitgers
UMD
Particions Interiors
M2V
Particions interiors entre zones distintes
UM2V
Façanes
Sòls
Contacte amb el terreny
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
Aislamiento pasante
Solera sótano
3
Càlcul dels paràmetres característics dels tancaments i particions interiors:
Es calcularan els paràmetres característics dels paraments que defineixen l’envolvent tèrmica. S’ha utilitzat l’apèndix E de la
HE-1 com a guia detallada de procediments i s’han pres de referència les dades i models que apareixen en el Catàleg
d’Elements Constructius del mateix Codi Tècnic.
M1
Façana Sud, Est i Oest (Aprox. Codi CTE F3.12)
U = 0,380 W/m2ºK
Façana de doble fulla de mur de formigó
Revoco:
BHA:
Cámara de aire:
XPS [0,034 W(mK)]:
BHA:
Enguixat:
M2
1,0 cm
10 cm
5c m
4,0 cm
15 cm
1,0 cm
Façana Nord (Aprox. Codi CTE F3.11)
U = 0,393 W/m2ºK
Façana de doble fulla de mur de formigó
Revoco:
BHA:
XPS [0,034 W(mK)]:
BHA:
Enguixat:
C1
1,0 cm
10 cm
4,0 cm
15 cm
1,0 cm
Coberta en contacte amb l’aire (Aprox. Codi C5.6-FR-CH)
U = 0,330 W/m2ºK
Protecció pesada de grava:
XPS [0,034 W(mK)]:
Làmina anti-puxonament – geotèxtil:
Làmina asfàltica no adherida:
Làmina interposició – geotèxtil:
Morter d’àrids lleugers:
Forjat:
Cambra de aire:
Placa de cartró-guix:
Pc
Pont tèrmic: Contorn muret de coberta
U = 0,937 W/m2ºK
Remat de planxa galvanitzada:
Peça de suport remat de planxa-contraxapat
Bloc massissat amb morter d’arlita:
Formigó forjat:
S1
10 cm
4,0 cm
0,1 cm
0,4 cm
0,1 cm
15 cm
35 cm
variable
1,3 cm
0,1 cm
2,0 cm
40 cm
30 cm
Solera
U = 0,339 W/m2ºK
Terratzo:
Llit d’arena:
Formigó armat:
Polietilè de baixa densitat:
Dren d’arlita:
Làmina interposició – geotèxtil:
CEIP DE MANACOR
4 cm
6 cm
15 cm
0,5 cm
15 cm
0,1 cm
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
PF1
Pont tèrmic en façana: Contorn d’obertures
U = 0,585 W/m2ºK
Plancha de aluminio lacada
Poliestireno expandido 0,044 W(mºK)]:
Revoco:
BHA:
Cámara de aire:
Enguixat:
PF2
0,1 cm
2,5 cm
1,0 cm
15,0 cm
variable
1,0 cm
Puente térmico en fachada: Canto forjado
U = 0,404 W/m2ºK
Façana de doble fulla de mur de formigó
Cambra d’aire:
XPS [0,034 W(mK)]:
Revoc:
BHA:
PF4
variable
5,0 cm
1,0 cm
10 cm
Puente térmico en fachada: Canto forjado
U = 0,404 W/m2ºK
Cámara de aire:
XPS [0,034 W(mK)]:
Revoco:
Hormigón armado:
S3
variable
5,0 cm
1,0 cm
35 cm
Forjat en contacte amb la intempèrie – porxo
U = 0,388 W/m2ºK
Terratzo:
Llit d’arena:
Forjat:
Projectat de vermiculita:
M2DZ
4 cm
6 cm
35 cm
variable
Particiones zonas distintas
U = 0,552 W/m2ºK
Placa de cartón-yeso intemper -2-:
Placa de lana de roca semirrigida tipo IV:
Cámara de aire:
Placa de cartón-yeso intemper -2-:
2,6 cm
4,0 cm
5,2 cm
2,6 cm
L’edifici del present projecte COMPLEIX així amb els objectius de limitar la demanda energètica del mateix, limitar la
presència de condensacions tant en la superfície com en l’interior dels tancaments, i limitar les infiltracions d’aire a
través de les obertures.
Tot això queda justificat amb els càlculs realitzats i amb les següents fitxes justificatives de càlcul dels paràmetres
caracterítics mitjos i els formularis de conformitat que s’exposen a contiunuació.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
Fichas justificativas de la opción simplificada
Ficha 1: Cálculo de los parámetros característicos medios
ZONA CLIMÁTICA
B3
Zona de baja carga interna
Zona de alta carga interna
Muros (UMm) y (UTm)
Tipos
A (m²)
U (W/m²K)
A · U (W/K)
Resultados
503,78
0,393
219,14
PF1
44,4
0.585
25,97
PF2
50,53
0,375
18,94
PF4
33,70
0,404
13,61
M1
75,52
0,380
28,69
PF1
2,60
0,585
1,51
PF2
3,49
0,375
1,30
PF4
5,22
0,404
2,10
75,52
0,380
28,69
PF1
2,60
0,585
1,51
PF2
3,49
0,375
1,30
PF4
5,22
0,404
2,10
503,78
0,380
191,44
PF1
44,4
0,585
25,97
PF2
50,53
0,375
18,95
PF4
33,70
0,404
13,61
C- T1
TE T2
R
1256,00
0,297
373,07
∑A =
1256,00 m²
-
∑A · U =
373,07 W/K
UTm = ∑A · U / ∑A =
0,297 W/m²K
M1
N
E
M1
O
M1
S
-
-
∑A =
632,41 m²
∑A · U =
256,52 W/K
UMm = ∑A · U / ∑A =
0,399 W/m²K
∑A =
86,83 m²
∑A · U =
33,63 W/K
UMm = ∑A · U / ∑A =
0,387 W/m²K
∑A =
86,83 m²
∑A · U =
33,63 W/K
UMm = ∑A · U / ∑A =
0,387 W/m²K
∑A =
632,41 m²
∑A · U =
249,97 W/K
UMm = ∑A · U / ∑A =
0,395 W/m²K
Suelos (USm)
Tipos
S1
A (m²)
U (W/m²K)
A · U (W/K)
789,22
0,339
267,55
Resultados
∑A =
789,22 m²
∑A · U =
267,55 W/K
USm = ∑A · U / ∑A =
0,339 W/m²K
Cubiertas y lucernarios (UCm, FLm)
Tipos
A (m²)
C1-1
1256
U (W/m²K)
A · U (W/K)
0.330
Resultados
∑A =
1256,00 m²
∑A · U =
373,07
UCm = ∑A · U / ∑A =
0,330 W/m²K
373,07
Huecos
Tipos
S
%h.
32,00%
A (m²)
F
A · F (m²)
203,50 0,39
Resultados
79,36 ∑A =
231,10 m2
E
17,50%
13,80 0,61
8,42 ∑A * F=
94,26 m2
O
17,50%
13,80 0,47
6,48 FHm = ∑A * F / ∑A
0,407
Tipos
CEIP DE MANACOR
A (m²)
U (W/m²K)
A · U (W/K)
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
Resultados
N
37
563,436
3,240
4,70
∑A = 173,90 m2
∑A · U = 563,436 W/K
32,00%
UHm = ∑A · U / ∑A = 3,240 W/m2K
Ficha 2: Conformidad. Demanda energética
ZONA CLIMÁTICA
B3
Zona de baja carga interna
Zona de alta carga interna
Umáx(proye
Cerramientos y particiones interiores de la envolvente térmica
Umáx(2)
Muros de fachada
0.393 W/m²K ≤
0,82 W/m²K
Primer metro del perímetro de suelos apoyados y muros en contacto con el
0.339 W/m2K ≤
0,82 W/m²K
Particiones interiores en contacto con espacios no habitables
-----
----0.339 W/m²K ≤
Suelos
0.52 W/m²K
Cubiertas
0.371 W/m²K ≤
0.45 W/m²K
Marcos de huecos y lucernarios - Este
3,145 W/m2K ≤
4,20 W/m²K
Marcos de huecos y lucernarios - Oeste
3,188 W/m2K ≤
5.70 W/m²K
Marcos de huecos y lucernarios - Norte
3,117 W/m2K ≤
3,80 W/m²K
Marcos de huecos y lucernarios - Sur
3,180 W/m2K ≤
5.70 W/m²K
Medianerías
-----
-----
Particiones interiores
0.550 W/m²K ≤
Muros de fachada
UMm(4)
1.20 W/m²K
Huecos
UMlim(5)
UHm(4)
UHlim(5)
FHm(4)
FHlim(5)
N
0,352 W/m²K ≤
0,82 W/m²K
3,117 W/m2K ≤
3,80 W/m²K
E
0,373 W/m²K ≤
0,82 W/m²K
3,145 W/m2K ≤
4,20 W/m²K
≤
−−−−−
0,82 W/m²K
3,188 W/m2K ≤
5,70 W/m²K
≤
−−−−−
0,82 W/m²K
3,180 W/m2K ≤
5,70 W/m²K
≤
−−−−−
O
0,346 W/m²K ≤
S
0,336 W/m²K ≤
Cerr. contacto terreno
UMlim(5)
UTm(4)
0,322 W/m²K
≤
Cubiertas y lucernarios
Suelos
USlim(5)
USm(4)
0.82 W/m²K 0,339 W/m²K
≤
0.52 W/m²K
UCm(4)
0,371 W/m²K
UClim(5)
≤
0.45 W/m²K
Lucernarios
FLm(4)
------------------
FLlim(
5)
0.29
(1) Umáx(proyecto) corresponde al mayor valor de la transmitancia de los cerramientos o particiones interiores indicados en el
proyecto.
(2) Umáx corresponde a la transmitancia térmica máxima definida en la tabla 2.1 para cada tipo de cerramiento o partición
interior.
(3) En edificios de viviendas, Umáx(proyecto) de particiones interiores que limiten unidades de uso con un sistema de
calefacción previsto desde proyecto con las zonas comunes no calefactadas.
(4) Parámetros característicos medios obtenidos en la ficha 1.
(5) Valores límite de los parámetros característicos medios definidos en la tabla 2.2.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
Ficha 3: Conformidad. Condensaciones
Cerramientos, particiones interiores, puentes térmicos. (se aplica 3.2.3.1.2)
Tipos
C.
fRsi > Rsmin Pn < Psat,n
C. intersticiales
Capa 1
Capa 2
Capa 3
Capa 4
Capa 5
Capa 6
Capa 7
Capa 8
M1, C1-1, C1-2, S1, PF1, PF2, PF4,
PF5-1, PF5-2, PF5-3, S-3, M-2Z, M-2DZ
cumplen cuadro 2.1
fRsi
0,76
PC
fRsmin
0,55
Pn
Psat,n
e
Nombre
(cm)
(kg/m³)
(W/mK)
RT
Cp
(m²K/W)
(J/KgK)
Betún fieltro o lámina
0.10
1100
0.23
0.004
1000
50000
Betún fieltro o lámina
1.00
1100
0.23
0.043
1000
50000
12.00
1050
0.45
0.195
1000
6
9.00
1289
0.45
0.161
1000
6
BHV 120 mm
BHV 90 mm
Enlucido de yeso 1000 < d < 1300
1.50
1150
0.57
0.026
1000
6
FU Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm
30.00
1240
1.42
0.211
1000
80
Hormigón con arcilla expandida como árido principal d 1400
10.00
1400
0.55
0.182
1000
6
Mortero de cemento o cal para albañilería y para revoco/enlucido 1250 < d < 1450
1.00
1350
0.7
0.014
1000
10
Mortero de cemento o cal para albañilería y para revoco/enlucido 1250 < d < 1450
2.00
1350
0.7
0.029
1000
10
Mortero de cemento o cal para albañilería y para revoco/enlucido 1250 < d < 1450
4.00
1350
0.7
0.057
1000
10
Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita]
5.00
900
0.41
0.122
1000
10
Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita]
7.00
900
0.41
0.171
1000
10
Plaqueta o baldosa cerámica
1.00
2000
1
0.010
800
30
Plaqueta o baldosa cerámica
2.00
2000
1
0.020
800
30
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0.034 W/[mK]]
3.00
38
0.034
0.882
1000
100
XPS Expandido con hidrofluorcarbonos HFC [ 0.032 W/[mK]]
5.00
38
0.032
1.563
1000
100
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE)
REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la
Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006)
Artículo 10. Exigencias básicas de seguridad estructural (SE)
1
El objetivo del requisito básico "Seguridad estructural" consiste en asegurar que el edificio
tiene un comportamiento estructural adecuado frente a las acciones e influencias previsibles a las que
pueda estar sometido durante su construcción y uso previsto.
2
Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, fabricarán, construirán y
mantendrán de forma que cumplan con una fiabilidad adecuada las exigencias básicas que se
establecen en los apartados siguientes.
3
Los Documentos Básicos “DB-SE Seguridad Estructural”, “DB-SE-AE Acciones en la
Edificación”, “DB-SE-C Cimientos”, “DB-SE-A Acero”, “DB-SE-F Fábrica” y “DB-SE-M Madera”,
especifican parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las
exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de
seguridad estructural.
4
Las estructuras de hormigón están reguladas por la Instrucción de Hormigón Estructural
vigente.
10.1. Exigencia básica SE 1: Resistencia y estabilidad
La resistencia y la estabilidad serán las adecuadas para que no se generen riesgos indebidos, de
forma que se mantenga la resistencia y la estabilidad frente a las acciones e influencias previsibles
durante las fases de construcción y usos previstos de los edificios, y que un evento extraordinario no
produzca consecuencias desproporcionadas respecto a la causa original y se facilite el
mantenimiento previsto.
10.2. Exigencia básica SE 2: Aptitud al servicio
La aptitud al servicio será conforme con el uso previsto del edificio, de forma que no se produzcan deformaciones inadmisibles, se limite a un nivel aceptable la probabilidad de un comportamiento
dinámico inadmisible y no se produzcan degradaciones o anomalías inadmisibles.
Les característiques, dades i predimensionament utilitzades en el càlcul de l’estructura del Centre
multiusos i activitats turístiques complementàries de Cala Ratjada, es troben definides a l’apartat
MC.1.0.1 Sistema estructural.
En el apartado de esta memoria SISTEMA ESTRUCTURAL se justifica el cumplimiento de esta sección.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M68 de 96
Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll
Es complirà amb les exigències del DB HR.
Els paràmetres a complir són:
Aïllament acústic a soroll aeri R en dBA (elements constructius verticals)
Separacions verticals interiors
entre àrees del mateix ús ...............................................................>= 33 dBA
entre àrees de diferent ús (amb recinte protegit)...........................>= 50 dBA
entre àrees de diferent ús (entre recintes habitables) ...................>= 45 dBA
Parets separadores entre unitat d´´us i zona comuna (s/forats).................>= 50/45 dBA
Parets separadores entre unitat d´´us i zona comuna (compartint forats)..>= 50 dBA (protegit)
.....................................................................................................................>= 30 dBA (porta)
Parets separadores unitat dús i instal·lacions o d’activitat..........................>= 55 dBA (protegit)
.....................................................................................................................>= 45 dBA (habitable)
Tancaments en contacte amb l’exterior
Façanes, Cobertes i terres en contacte amb exterior .................................>= 30 dBA
(per aules i Ld <= 65dBA)
Mitgeres .......................................................................................................>= 50 dBA
Separacions Horitzontals Interiors
Elements horitzontals de separació (espai protegit) ..................................Ln<= 65 dBA
Exigències de Control de temps de reverberació
Aules volum <350m3...................................................................................< 0,7 s
Menjadors....................................................................................................< 0,9 s
Exigències de soroll i vibracions de les instal·lacions
Es limitarà el nivell de soroll i de vibracions que les instal·lacions puguin transmetre als recintes
protegits o habitables de l’edifici a través de punts de contacte amb els elements constructius, de
manera que no s’augmentin els nivells deguts a les restant fonts de l’edifici.
S’adjunten les fitxes amb justificació de compliment de la normativa.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M69 de 96
Annex L Fitxes justificatives
L.1
Fitxes justificatives de l’opció simplificada d’aïllament acústic
Les taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d’aïllament acústic
mitjançant l’opció simplificada.
Per al cas de particions interiors es justifica amb la opció general en fulls annexos
Envans. (apartat 3.1.2.3.3)
Tipus
Envans aula infantil-lavabo - envà 76/400 (46) 15+46+15 -
Característiques
de projecte
exigides
27,4
2
m (kg/m )=
≥
9
33
43,5
RA (dBA)=
≥
Elements de separació verticals entre recintes (apartado 3.1.2.3.4)
S’ha de comprovar que es satisfà l’opció simplificada pels elements de separació verticals situats entre:
a)
recintes de unitats d’ús diferents;
b)
un recinte d’una unitat d’ús i una zona comuna;
c) un recinte d’una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o un recinte d’activitat
S’ha d’omplir una fitxa com aquesta per a cada element de separació vertical diferent, projectats entre a), b) y c)
Solució d’elements de separació verticals entre:
Elements constructius
Element de separació vertical
Element base
es justifica amb la opció general en fulls annexos…………………
Característiques
Tipo
exigides
de projecte
2
m (kg/m )=
≥
RA (dBA)=
≥
Trasdossat
Element de separació vertical con
portes i/o finestres
Porta
Mur
ΔRA (dBA)=
≥
RA (dBA)=
≥
30
RA (dBA)=
≥
50
Condicions de les façanes d’un full, ventilades o amb l’aïllament per l’exterior vinculades amb elements de separació verticals
Tipus
Característiques
Façana
de projecte
exigides
2
No n’hi ha
m (kg/m )=
≥
RA (dBA)=
≥
Elements de separació horizontals entre recintes (apartat 3.1.2.3.5)
S’ha de comprovar que es satisfà l’opció simplificada pels elements de separació horitzontals situats entre:
d)
recintes de unitats d’ús diferents;
e)
un recinte d’una unitat d’ús i una zona comuna;
f)
un recinte d’una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o un recinte d’activitat
S’ha d’omplir una fitxa com aquesta per a cada element de separació horitzontal diferent, projectats entre a), b) y c)
Solució d’elements de separació horitzontals entre:………………………………………………………………………................
Característiques
Elements constructius
Tipus
de projecte
exigides
2
Reticular 350mm
433
m (kg/m )=
≥
Element de separació horitzontal
Forjat
50
58
RA (dBA)=
≥
Protegit / protegit
65
75
Ln (dBA)=
<
Lamina PE reticulat sota llit de sorra
8
ΔRA (dBA)=
≥
Terra flotant
* 75-20=55 < 65
ok*
20
ΔLw (dB)=
≥
*
Sostre suspès
ΔRA (dBA)=
≥
Mitgeres. (apartat 3.1.2.4)
Tipus
No n’hi ha
Característiques
de projecte
exigides
RA (dBA)=
45
≥
Façanes, cobertes i terres en contacte amb l’aire exterior (apartat 3.1.2.5)
Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l’aire exterior:………….………………….……………………………………
(1)
Elements
Àrea
Característiques
% Obertures
Tipus
2
constructius
(m )
de projecte
exigides
F3.11a (RE+BH AD 10 + AT
RA,tr(dBA)
30
13,7
49
Part massissa
=
=Sc
≥
26%
+ BH AD 150 + Enl15)
Finestra corr. Al+doble vidre
RA,tr(dBA)
30
5
30
Obertures
=
=Sh
≥
Àrea de la part massissa o de l’obertura vista des de l’interior del recinte considerat.
Es considera Ld<65dBA
(1)
Documento Básico HR Protección frente al ruido
Cálculo conjunto del Aislamiento Acústico a ruido aéreo y de impactos entre recintos interiores. Recintos adyacentes con 4 aristas comunes.
Datos de Entrada
Elemento Separador
Ancho l1(m)
7,2
Alto l2(m)
Superficie Ss (m 2)
3
2
21,6
REF
Elemento Estructural Básico
m' i (kg/m )
Ri,A
REF
Revestimiento Recinto Emisor
ΔRD,A
REF
Revestimiento Recinto Receptor
ΔRd,A
P37
pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5
42,0
52,3
R.0.0
Sin Revestimiento
0
R.0.0
Sin Revestimiento
0
DnT,A
52
Dn,ai,A
Ventanas, puertas y lucernarios
Svpl (m 2)
Rvpl,A
0
0
Requisito CTE
50
L'nT,w
Transmision Aérea Directa D n,e,A
0
(aireadores)
Transmision Aérea Indirecta D n,s,A
0
(techos suspendidos, conductos y pasillos)
44
CUMPLE
Requisito CTE
65
CUMPLE
Recinto Emisor
Tipo de Recinto
Otra unidad de uso
REF
Elemento Estructural Básico
2
m' F (kg/m )
RF,A
Ln,w
Ss (m 2)
REF
Revestimiento
ΔRF,A
ΔLw
Elemento F1 (Suelo)
Fo.R.6
R_BH 350 mm
433,0
58,0
75,0
45
S.1.h
AC + M 50 + AR PE 3
0
20
Elemento F2 (Techo)
Fo.R.6
R_BH 350 mm
433,0
58,0
75,0
R.0.0
Sin Revestimiento
0
0
Elemento F3 (Pared)
F3.11.a
RE + BH AD 150 + AT + BH AD 80 + Enl 15
296,0
47,0
-
R.0.0
Sin Revestimiento
0
0
Elemento F4 (Pared)
P37
pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5
42,0
52,3
0,0
R.0.0
Sin Revestimiento
0
0
Recinto Receptor
Volumen Vr (m 3)
Tipo de Recinto
Protegido
135
2
REF
Elemento Estructural Básico
m' f (kg/m )
Rf,A
REF
Revestimiento
ΔRf,A
Elemento f1 (Suelo)
Fo.R.6
R_BH 350 mm
433,0
58,0
S.1.h
AC + M 50 + AR PE 3
0
Elemento f2 (Techo)
Fo.R.6
R_BH 350 mm
433,0
58,0
R.0.0
Sin Revestimiento
0
Elemento f3 (Pared)
F3.11.a
RE + BH AD 150 + AT + BH AD 80 + Enl 15
296,0
47,0
R.0.0
Sin Revestimiento
0
Elemento f4 (Pared)
P37
pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5
42,0
52,3
R.0.0
Sin Revestimiento
0
Uniones de los Elementos Conctructivos
REF
Elemento Estructural Básico
KFf
KFd
KDf
Arista 1
(Unión ElementoSuelo)
C 0.1
Unión rígida en + de elementos homogéneos
-2,8
14,6
14,6
Vista en
sección
Arista 2
(Unión ElementoTecho)
C 0.1
Unión rígida en + de elementos homogéneos
-2,8
14,6
14,6
Vista en
sección
Arista 3
(Unión ElementoPared)
T 0.1
Unión rígida en T de elementos homogéneos
-2,2
9,8
9,8
Vista en
planta
Arista 4
(Unión ElementoPared)
C 0.3
Unión flexible en + de elementos homogéneos (orientacion
2)
17,7
11,7
11,7
Vista en
planta
Esta herramienta facilita la aplicación del método de cálculo de la opción general del DB HR Protección frente al ruido, del CTE.
Febrero 2008
Documento Básico HR Protección frente al ruido
Cálculo conjunto del Aislamiento Acústico a ruido aéreo y de impactos entre recintos interiores. Recintos adyacentes con 4 aristas comunes.
Datos de Entrada
Elemento Separador
Ancho l1(m)
6,25
Alto l2(m)
Superficie Ss (m 2)
3
2
18,75
REF
Elemento Estructural Básico
m' i (kg/m )
Ri,A
REF
Revestimiento Recinto Emisor
ΔRD,A
REF
Revestimiento Recinto Receptor
ΔRd,A
P39
pladur152: 2placa15 + 48 AT+ 48 AT + 2placa15
52,7
66,5
R.0.0
Sin Revestimiento
0
R.0.0
Sin Revestimiento
0
DnT,A
50
Dn,ai,A
Ventanas, puertas y lucernarios
Svpl (m 2)
Rvpl,A
1,8
38
Requisito CTE
50
L'nT,w
Transmision Aérea Directa D n,e,A
0
(aireadores)
Transmision Aérea Indirecta D n,s,A
0
(techos suspendidos, conductos y pasillos)
42
CUMPLE
Requisito CTE
65
CUMPLE
Recinto Emisor
Tipo de Recinto
Otra unidad de uso
REF
Elemento Estructural Básico
2
m' F (kg/m )
RF,A
Ln,w
Ss (m 2)
REF
Revestimiento
ΔRF,A
ΔLw
Elemento F1 (Suelo)
Fo.R.6
R_BH 350 mm
433,0
58,0
75,0
45
S.1.h
AC + M 50 + AR PE 3
0
20
Elemento F2 (Techo)
Fo.R.6
R_BH 350 mm
433,0
58,0
75,0
R.0.0
Sin Revestimiento
0
0
Elemento F3 (Pared)
F3.11.a
RE + BH AD 150 + AT + BH AD 80 + Enl 15
296,0
47,0
-
R.0.0
Sin Revestimiento
0
0
Elemento F4 (Pared)
P37
pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5
42,0
52,3
0,0
R.0.0
Sin Revestimiento
0
0
Recinto Receptor
Volumen Vr (m 3)
Tipo de Recinto
Protegido
135
2
REF
Elemento Estructural Básico
m' f (kg/m )
Rf,A
REF
Revestimiento
ΔRf,A
Elemento f1 (Suelo)
Fo.R.6
R_BH 350 mm
433,0
58,0
S.1.h
AC + M 50 + AR PE 3
0
Elemento f2 (Techo)
Fo.R.6
R_BH 350 mm
433,0
58,0
R.0.0
Sin Revestimiento
0
Elemento f3 (Pared)
F3.11.a
RE + BH AD 150 + AT + BH AD 80 + Enl 15
296,0
47,0
R.0.0
Sin Revestimiento
0
Elemento f4 (Pared)
P37
pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5
42,0
52,3
R.0.0
Sin Revestimiento
0
Uniones de los Elementos Conctructivos
REF
Elemento Estructural Básico
KFf
KFd
KDf
Arista 1
(Unión ElementoSuelo)
C 0.1
Unión rígida en + de elementos homogéneos
-2,2
13,5
13,5
Vista en
sección
Arista 2
(Unión ElementoTecho)
C 0.1
Unión rígida en + de elementos homogéneos
-2,2
13,5
13,5
Vista en
sección
Arista 3
(Unión ElementoPared)
T 0.1
Unión rígida en T de elementos homogéneos
-1,7
8,9
8,9
Vista en
planta
Arista 4
(Unión ElementoPared)
C 0.3
Unión flexible en + de elementos homogéneos (orientacion
2)
19,2
11,8
11,8
Vista en
planta
Esta herramienta facilita la aplicación del método de cálculo de la opción general del DB HR Protección frente al ruido, del CTE.
Febrero 2008
L.3
Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de la
absorció acústica
La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i de
absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul
Volum, V (m3):
Tipus de Recinte:.......AULA P1
Àrea,
2
(m )
45
0
0
S
Element
Acabat
135 m3
αm
Coeficient de absorció acústica
mig
αm
500
1000
2000
Absorció acús2
tica (m )
αm ⋅ S
Terra
Pav. terratzo
Sostre
Vermiculita
Fals sostre (pladur R15nº8)
31,87
13,12
0,45
0,72
14,34
Parets/ finestres (vidre)
Suro perforat i enganxat en
paret
76,7
4
0,05
0,95
3,84
Paraments
Objectes(1)
Tipus
N
número
N
número
1000
500
0,003
A=
1000
0,005
n
N
i =1
j =1
(2)
3
≥
27
≤
0,7
4 ⋅ mm ⋅ V
mm
0,006
31,4
0,69
0,16 V
A
Absorció acústica exigida
=0,2·V
Temps de reverberació exigit
T=
Només per a sales de conferencies de volum fins 350 m
3
Només per a volums majors de 250 m
2000
0,01
∑ α m,i ·S i + ∑ A O,m, j + 4 ⋅ mm ⋅ V
T, (s)
Temps de reverberació resultant
(1)
2000
A O,m ⋅ N
A O,m
Coeficient d’atenuació de l’aire, mm
-1
(m )
A, (m2)
Absorció acústica del recinte resultant
Absorció acústica resultant de la zona comuna
A (m2)=
31,4
Temps de reverberació resultant
T (s)=
0,69
3,8
Àrea de absorció acústica equi2
valent ponderat, A O,m (m )
500
Absorció aire (2)
9,45
L.3
Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de la
absorció acústica
La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i de
absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul
Volum, V (m3):
Tipus de Recinte:.......BIBLIOTECA
Àrea,
2
(m )
αm
Coeficient de absorció acústica
mig
αm
500
1000
2000
S
Element
Acabat
179 m3
Absorció acús2
tica (m )
αm ⋅ S
Terra
Pav. terratzo
59,85
0
0
Sostre
Vermiculita
59,85
0,45
26,93
Paraments
Parets/ finestres (vidre)
Suro perforat i enganxat en
paret
Prestatgeria amb llibres
13,6
6
0,05
0,68
12
0,7
Objectes(1)
Tipus
N
número
0,95
Àrea de absorció acústica equi2
valent ponderat, A O,m (m )
500
Absorció aire (2)
N
número
1000
500
0,003
A=
1000
0,005
n
N
i =1
j =1
(2)
3
≥
35,91
≤
0,7
4 ⋅ mm ⋅ V
mm
0,006
41,71
0,69
0,16 V
A
Absorció acústica exigida
=0,2·V
Temps de reverberació exigit
T=
Només per a sales de conferencies de volum fins 350 m
3
Només per a volums majors de 250 m
2000
0,01
∑ α m,i ·S i + ∑ A O,m, j + 4 ⋅ mm ⋅ V
T, (s)
Temps de reverberació resultant
(1)
2000
A O,m ⋅ N
A O,m
Coeficient d’atenuació de l’aire, mm
-1
(m )
A, (m2)
Absorció acústica del recinte resultant
Absorció acústica resultant de la zona comuna
A (m2)=
41,71
Temps de reverberació resultant
T (s)=
0,69
5,7
8,4
L.3
Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de la
absorció acústica
La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i de
absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul
Volum, V (m3):
Tipus de Recinte:.......MENJADOR
Àrea,
2
(m )
αm
Coeficient de absorció acústica
mig
αm
500
1000
2000
S
Element
Acabat
672 m3
Absorció acús2
tica (m )
αm ⋅ S
Terra
Pav. terratzo
240
0
0
Sostre
Heraklith
220
0,5
110
Paraments
Parets/ finestres (vidre)
Parament xapa fusta-gimnàs
141,96
35
0,05
7,098
Objectes(1)
Tipus
N
número
Àrea de absorció acústica equi2
valent ponderat, A O,m (m )
500
Absorció aire (2)
N
número
1000
500
0,003
A=
1000
0,005
n
N
i =1
j =1
(2)
3
mm
0,006
≥
134,4
≤
0,9
4 ⋅ mm ⋅ V
1,07
121,67
0,889
0,16 V
A
Absorció acústica exigida
=0,2·V
Temps de reverberació exigit
T=
Només per a sales de conferencies de volum fins 350 m
3
Només per a volums majors de 250 m
2000
0,01
∑ α m,i ·S i + ∑ A O,m, j + 4 ⋅ mm ⋅ V
T, (s)
Temps de reverberació resultant
(1)
2000
A O,m ⋅ N
A O,m
Coeficient d’atenuació de l’aire, mm
-1
(m )
A, (m2)
Absorció acústica del recinte resultant
Absorció acústica resultant de la zona comuna
A (m2)=
121,67
Temps de reverberació resultant
T (s)=
0,89
3,5
0,10
3.2. COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS
3.2.1. Habitabilitat
El present edifici compleix amb el Real Decreto 145/97 de 21/11/97 i amb el Real Decreto 20/2007
de 23 de març de la Conselleria d’obres públiques, habitatge i transport, pel qual es regulen les
condicions de dimensionat, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i la habitabilitat d’habitatges, així
com l’expedició de cèdul·les d’habitabilitat.
En l’edifici de Centre d’Educació Infantil i Primària de Manacor no hi ha cap habitatge.
A la memòria es relacionen les dependències amb les seves superficies útils. En els plànols es
grafien quadres d´aquestes dependències amb les corresponents superficies d´ iluminació i
ventilació.
L´ edifici compleix les condicions de l´article 4.3 i l´annex I del Decret: les dependències tenen una
alçada superior a 2,5 m i els banys ventilació natural. Les dependències amb funció d´estar (aules,
despatxos...) tenen superficie d´ il.luminació superior a 1/10 de la seva superfície i a 0,80 m2, amb
amplada mínima superior a 50 cm, i superfície de ventilació superior a 1/3 de la superficie d´
il.luminació.
3.2.2. Supressió de barreres arquitectòniques
S’adjunta fitxa de compliment.
3.2.3. Infraestructures comuns d’accés als serveis de Telecomunicacions. RDL1/1998 i
RD401/2003
Es compleix el RDL 1/1998 y RDL 401/2003 de infraestructuras de telecomunicación y su
Reglamento (RD 401/2203, por el que se aprueba el Reglamento regulador de las ICT, instalaciones
comunes de telecomunicación). El projecte d´activitat contempla les instal.lacions de
telecomunicacions d´acord amb la normativa vigent.
3.2.4.
Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió
El proyecto cumple el vigente "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión e instrucciones
complementarias", Decreto 842/2002 de 2 de Agosto de 2002 y ITC complementarias. En el apartado
de la memoria “Sistema de acondicionamiento e instalaciones” se describe la instalación eléctrica que
se ha proyectado de acuerdo con el citado Reglamento.
3.2.5. Residus de construcció- demolició
Plan Director sectorial para la gestión de residuos en Mallorca
En cumplimiento del artículo 9, apartado 2 del Plan Director Sectorial para la gestión de residuos de
construcción y demolición en la isla de Mallorca (BOIB de 23.11.2002) se adjuntarán en el proyecto de ejecución
una evaluación de los residuos que se generaran en la obra, las medidas preventivas de separación a origen o
reciclaje in situ durante la fase de ejecución de la obra, el coste de su gestión y si procede una evaluación de los
residuos (tierras y desmontes) que no requieran ningún tratamiento y que puedan destinarse directamente a la
restauración de pedreras.
S’adjunta fitxa de compliment.
3.2.6.
Control de Qualitat (D 59/1994)
A les Illes Balears és vigent el Decret 59/1994, de 13 de maig de la Conselleria d’Obres Públiques i
Ordenació del Territori, referent al Control de Qualitat en l’Edificació. Aquest Decret es superposa
parcialment amb les exigències del CTE i a l’espera de la modificació o concreció per part de
l’Administració competent, es justifica a la memòria del projecte el compliment de l’esmentat Decret i
el Pla de Control de Qualitat que es presenta fa referència als materials no relacionats en el Decret
59/1994 però sí requerits obligatòriament en els DBs.
Es preveu partida amb valoració econòmica de les proves a realitzar (veure Pla de Control i
pressupost).
S’adjunta memòria de Control de Qualitat.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M70 de 96
3.2.7.
Normativa específica docent
En el projecte s´ha garantit el compliment del RD 1004/1991 que estableix els requisits mínims pels
centres docents de primària (capítol III). Es compleix igulament l´Ordre de 4 de novembre de 1991, i
la normativa de Seguretat i salut en relació a la dotació d´espais pel personal del centre. Als quadres
del projecte es justifica el compliment.
3.2.8.
Decret 486/1997 de disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de feina
Se cumple el decreto 486/1997. A tal efecto, el edificio ofrece seguridad frente a resbalones o
caídas, choques o golpes contra objetos y derrumbamientos o caídas de materiales sobre los
trabajadores. El diseño y características constructivas facilitan el control de las situaciones de
emergencia en especial en caso de incendio, posibilitando la rápida y segura evacuación de los
trabajadores.
Se cumplen los requisitos de los Anexos al decreto en lo que afecta al diseño arquitectónico
del edficio:
-Seguridad estructural (anexo I): La estructura y su solidez, son apropiados para el uso al que
se destina el edificio. En la presente memoria se justifica su adecuación a las normativas vigentes.
-Espacios de trabajo y zonas peligrosas (anexo I): Las dimensiones y alturas de las
dependencias se han proyectado de acuerdo con el programa de necesidades y el pliego de bases
técnicas de la Consellería y cumplen los requisitos que exige este apartado del anexo I del Decreto.
-Suelos, aberturas, desniveles, barandillas, tabiques, ventanas, vanos, puertas, portones,
rampas y escaleras (anexo I): Estos elementos cumplen las exigencias del apartado del anexo I, tal
como puede comprobarse en la documentación gráfica y en la justificación del cumplimiento del DB
SU del CTE, que afecta a estos elementos.
-Las vías de circulación, vías y salidas de evacuación así como las condiciones de protección
contra incendios cumplen las exigencias del anexo I del decreto. Se han dimensionado de acuerdo
con las bases técnicas de la Consellería, con las prescripciones del DB SI del CTE. Los pasillos
tienen anchura superior a 1 metro y las puertas hoja mínima de 80 cm.
-Corresponde al proyecto de actividad justificar que las condiciones ambientales y el nivel de
iluminación se ajustan a las exigencias de los anexos III y IV del Decreto.
-Los servicios higiénicos se han diseñado de acuerdo con las bases técnicas del la
Consellería y los DB HS 3 y HS 4 del CTE y cumplen en todo caso las exigencias del anexo V del
Decreto en lo que se refiere a agua potable, duchas, lavabos y retretes.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M71 de 96
BOIB núm. 36
Oficina Tècnica del COAIB
Ver. 29.10.2003
18.03.2003 en vigor als sis mesos (18.09.2003)
Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports
Fitxes justificatives per al compliment del Decret
DECRET 20/2003, de 28 de febrer
Reglament de supressió de barreres arquitectòniques
Nova construcció
Reforma o rehabilitació integral
Canvi d’ús
Ampliació
Altres...........................................
Reforma o rehabilitació integral: obres que proporcionen a tot l’edifici o local d’ús públic condicions suficients d’habitabilitat o les que modifiquen la distribució de l’edifici, encara que no n’afectin l’estructura.
Adaptació: la qualitat d’un espai, una instal·lació o un servei quan s’ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que en garanteixen la utilització autònoma i amb comoditat per a les persones
amb mobilitat reduïda.
Practicabilitat: la qualitat d’un espai, una instal·lació o un servei quan, sense ajustar-se a tots els requeriments esmentats abans, això no n’impedeix la utilització de manera autònoma per a les persones amb mobilitat
reduïda.
(Art. 16). Tots els edificis, instal·lacions i espais d’ús públic, de nova construcció de titularitat privada han de tenir adaptats els espais d’ús comunitari, així com els que sol·licitin llicència de reforma integral, canvi
d’ús o ampliació que superi el 50% de la superfície edificada existent.
Art. 15). Tots els edificis, instal·lacions i espais d’ús públic, de titularitat pública i els de nova construcció han d’estar adaptats.
OBSERVACIONS
X
‫ٱ‬
‫ٱ‬
‫ٱ‬
‫ٱ‬
TIPUS D’ACTUACIÓ
El Decret 20/2003, de 28 de febrer, referent al reglament de supressió de barreres arquitectòniques, és aplicable a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a totes les actuacions públiques o
privades en matèria de transport, urbanisme o edificació que suposin una nova construcció, una ampliació, reformes o rehabilitacions integrals.
Així mateix, també s’aplicarà quan es canviï l’ús en els locals indicats en el quadre de l’A2, punt 2.1, i en els edificis d’habitatges.
ÀMBIT D’APLICACIÓ
ANTONI BARCELÓ BAEZA I BÀRBARA BALANZÓ MORAL
TÈCNIC O TÈCNICS REDACTORS DEL PROJECTE
IBISEC – INSTITUT D’INFRAESTRUCTURES I SERVEIS EDUCATIUS I CULTURALS. GOVERN DE LES ILLES BALEARS
PROMOTOR
C/ DE SON BOGA, S/N; CAMÍ DE SES BONES DONES; CARRER DE SON TALENT, 07500 MANACOR
EMPLAÇAMENT
PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANACOR
PROJECTE
REGLAMENT DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
Interpretació del Decret 20/2003, per a la seva aplicació pràctica Ver. 29.10.2003
DADES GENERALS I TIPUS D’ACTUACIÓ
X Sí
‫ ٱ‬No
‫ ٱ‬Sí
X No
OBSERVACIONS
X No
Barreres
arquitectòniques en ‫ ٱ‬Sí
els
mitjans
de
transport
Barreres
arquitectòniques
en l’edificació
Barreres
arquitectòniques
urbanístiques
Itineraris per a vianants
Parcs, jardins, places, espais lliures públics i platges
Serveis higiènics
Aparcaments
Docent
Religiós
Aparcament
Altres
Unifamiliar
Plurifamiliar
Amb aparcaments
Administratiu
centres cívics, sales d’exposicions.
Centres de l’Administració, oficines de les companyies subministradores
i de serveis públics, oficines obertes al públic.
Centres docents
Centres religiosos
Garatges i aparcaments
Locals sense ús
Parades d’autobús
Estacions
Àrees de servei de carreteres
Benzineres
FITXA
03.01
FITXA
02.03
FITXES
02.01 i 02.02
FITXA 01.01
(1) En cas d’edificis d’habitatges (unifamiliars, plurifamiliars o/i aparcaments per a ús privatiu), passi directament a emplenar la fitxa 02.03.
En referència al Decret 20/2003, no es requereix cap previsió específica.
Edificis d’habitatges
Edificacions d’ús públic
Allotjaments turístics
Residències per a persones majors amb mobilitat reduïda
Hotels, residències d’estudiants, càmpings i centres penitenciaris.
Residencial (1)
Mercats municipals, establiments comercials, bars i restaurants.
Comercial
Hospitals i clíniques, centres de rehabilitació i de dia.
Sanitari
Discoteques i bars musicals, parcs temàtics i d’atraccions.
Oci
Centres esportius
Esportiu
Museus, teatres i cinemes, sales de congressos, auditoris, biblioteques,
Cultural
En referència al Decret 20/2003, no es requereix cap previsió específica.
Mobiliari urbà
Elements d’urbanització
En referència al Decret 20/2003, no es requereix cap previsió específica.
Indiqui les fitxes que cal emplenar en funció del tipus de barreres arquitectòniques que té el projecte o intervenció a realitzar.
REGLAMENT DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
Interpretació del Decret 20/2003, per a la seva aplicació pràctica ver. 29.10.2003
CLASSES DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
Locals sense ús, etc.
Garatges i aparcaments
Centres religiosos
Centres docents
OBSERVACIONS
Centres de l’Administració, oficines de les companyies subministradores i de serveis públics, oficines obertes al públic
Museus, teatres i cinemes, sales de congressos, auditoris, biblioteques, centres cívics, sales d’exposicions
Centres esportius
Discoteques i bars musicals, parcs temàtics i d’atraccions
Hospitals i clíniques, centres de rehabilitació i de dia
Hotels, residències d’estudiants, càmpings i centres penitenciaris
Mercats municipals, establiments comercials, bars i restaurants
empleneu la fitxa
02.02
Per al nivell d’accessibilitat per a usos
públics en edificis de nova construcció,
ampliació, canvi d’ús de locals i reformes
o rehabilitacions integrals. (vegeu A2,
punt 2.1),
(1) Per a edificis d’habitatges (unifamiliar, plurifamiliar o/i aparcaments amb ús privatiu), passi directament a emplenar la fitxa 02.03.
Edifici de titularitat pública o privada destinat a l’ús públic: quan un espai, instal·lació o servei d’aquest és susceptible de ser utilitzat per una pluralitat indeterminada de persones per a la realització d’activitats
d’interès social o pel públic en general.
‫ ٱ‬Comercial
‫ ٱ‬Sanitari
‫ ٱ‬Oci
‫ ٱ‬Esportiu
‫ ٱ‬Cultural
‫ ٱ‬Administratiu
X Docent
‫ ٱ‬Religiós
‫ ٱ‬Aparcament
‫ ٱ‬Altres
‫ ٱ‬Residencial (1)
‫ ٱ‬Residències per a persones majors i persones
amb mobilitat reduïda (Art. 18)
ÚS DE L’EDIFICI
> de 30 unitats d’allotjament, disposarà d’una unitat adaptada i per cada 50 unitats més o fracció s’ha d’afegir una altra unitat
adaptada. D’acord amb l’A2, punts 2.4.5, 2.4.6, 2.4.7, 2.4.8, i l’A4, punts 4.4.2 i 4.5.
2.
Si són de nova construcció, tots els locals d’ús públic, espais públics, zones comunes, piscines, jardins i similars han d’estar
adaptats, d’acord amb l’A2, punts 2.1, 2.2, 2.4.1, 2.4.2, 2.4.3, 2.4.4, 2.4.5, i l’A4, punts 4.4.2 i 4.5.
3.
Quan es reformin íntegrament els establiments turístics, s’han de fer practicables o adaptades les zones reservades al públic.
4.
Els establiments a què fa referència aquest article han de disposar, a les zones interiors o exteriors destinades a garatge i
aparcaments públics, la mateixa proporció de places d’aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda que de places d’allotjament
adaptades. Segons l’A2, punt 2.4.4.
Han de tenir adaptades totes les unitats d’allotjament i les dependències comunitàries que estiguin al servei d’aquestes persones,
d’acord amb l’A2, punts 2.2 i 2.4, i l’A4, punts 4.2 i 4.5.
1.
Art. 16. Tots els edificis, instal·lacions i espais d’ús públic, de nova construcció de titularitat privada, han de tenir adaptats els espais d’ús comunitari, i
s’han d’ajustar a les condicions especificades en els annexos 2 i 4 punts 4.4.2 i 4.5. Així com els que sol·licitin llicència de reforma integral, canvi d’ús o
ampliació que superi el 50% de la superfície edificada existent.
Edificis de titularitat
privada
‫ ٱ‬Allotjaments turístics (Art. 17)
Art 15. Tots els edificis, instal·lacions i espais d’ús públic, de titularitat pública i els de nova construcció, han d’estar adaptats i s’han d’ajustar al contingut
d’aquest capítol i dels A2 i 4, punts 4.4.2 i 4.5.
X edificis de titularitat
pública
Secció 1a. DISPOSICIONS GENERALS SOBRE EDIFICACIONS D’ÚS PÚBLIC
Capítol II BARRERES ARQUITECTÒNIQUES EN L’EDIFICACIÓ
(Definició dels elements que cal verificar en l’edificació) FITXA 02.01
REGLAMENT DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
Interpretació del Decret 20/2003, per a la seva aplicació pràctica ver. 20.10.2003
A
Esc.
2.4.3
A
Aparc.
2.4.4
Element adaptat, si s’escau
C. Hig.
Dorm.
Vest.
2.4.5
2.4.6
2.4.7
A
A
A
A
Mob.
2.4.8
El concepte de “local sense ús” no està previst al Decret 20/2003, però és molt habitual en els encàrrecs. En previsió d’evitar problemes en el moment de tramitar el projecte o projectes
d’activitats, es recomana que sigui practicable l’accés de cada local. Així mateix, en els casos en què és possible una subdivisió d’un local original en locals més petits. Finalment, si l’accés no
és directe des de la via pública, es recomana almenys un recorregut practicable que connecti la via pública amb l’accés de cada un dels locals.
‫ ٱ‬Centres docents
SUPERFÍCIE/CAPACITAT – Articles de referència
‫ ٱ‬+ 100 m²
‫ ٱ‬+ 500 m²
Itinerari
Adaptat Pract.
2.2
2.3
P
A
Itinerari adaptat
Itinerari practicable
Elements adaptats de l’edificació
Accessos
Comunicació vertical
Escales adaptades en edificis d’ús públic
Aparcament adaptat
Cambra higiènica adaptada
Dormitori adaptat
Vestidors adaptats en edificis d’ús públic
Mobiliari adaptat en edificis d’ús públic
Interior de l’habitatge adaptat
2.2.
2.3.
2.4.
2.4.1.
2.4.2.
2.4.3.
2.4.4.
2.4.5.
2.4.6.
2.4.7.
2.4.8.
2.4.9.
FITXES DE CONTROL REFERENTS A LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES EN L’EDIFICACIÓ
ANNEX 2
Art. 19
Edificis destinats a l’oci, la cultura i l’esport. Els establiments i recintes esportius, sales de projeccions cinematogràfiques i teatres, palaus de congressos, sales de conferències i, en general, locals
d’espectacles i activitats anàlogues, han de disposar d’espais reservats d’ús preferent per a persones amb mobilitat reduïda, d’acord amb allò que indica l’A2, punt 2.4.8.
Els escenaris i les tarimes han de ser accessibles a través d’un itinerari adaptat. Nombre mínim de places d’ús preferent en funció de l’aforament: ≤ 100 places, 2; de 101 a 500 places, 5; de 501 a 1.000 places, 5; de
1.001 a 2.500, 7; de 2.501 a 5.000 places, 8; > 5.000 places, 10 places, més 1 per cada fracció de 1.000 places a partir de les 5.000.
(1)
OBSERVACIONS
‫ ٱ‬Docent
ÚS DE L’EDIFICACIÓ
ANNEX 2 punt 2.1 NIVELL D’ACCESSIBILITAT EXIGIBLE PER A USOS PÚBLICS EN EDIFICACIONS DE NOVA CONSTRUCCIÓ
REGLAMENT DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
Interpretació del Decret 20/2003, per a la seva aplicació pràctica
ver. 20.10.2003
(Definició dels elements que cal verificar en l’edificació) FITXA 02.02
ITINERARI ADAPTAT
Les portes de la cabina i del recinte són automàtiques i d’amplada = 0,80 m.
Al seu davant es pot inscriure un cercle de ø = 1,50 m.
Alçària entre 0,90 m – 0,95 m. Disseny anatòmic secció = 0,04 – 0,05 m separats de paraments verticals
= 0,04 m.
Han de tenir la numeració en braile o en relleu.
Les botoneres, tant les interiors com les dels replans, s’han de col·locar a una altura d’entre 1,00 m – 1,40
m respecte al terra.
Disposen d’un sistema visual-acústic per tal d’informar de les parades, que està col·locat en lloc visible
dintre de la cabina.
A cada planta i al costat de l’ascensor, hi ha d’haver un número en alt relleu que identifiqui la planta (10 x
10 cm) a una d = 1,40 m.
senyalització
botoneres
passamans
Dimensions cabina: en el sentit de l’accés d = 1,40 m i en el transversal d = 1,10 m.
portes
Longitudinals: x < 3,00 m – màx. 10%; 3,00 m = x = 10,00 m – màx. 8%; 10,00 < x = 20,00 m – màx. 6%.
Transversal: màx. 2%.
Si hi ha un desnivell = 0,20 m, es disposarà d’un element de protecció longitudinal d’una alçària = 0,05 m.
Rampes = 8% - Passamans o baranes amb passamans als dos costats (0,70 m – 1,00 m).
Elements de suport de disseny anatòmic secció = 0,04 – 0,05 m separats de qualsevol altre element, una d
= 0,04 m i que es prolongaran més enllà dels extrems a l’acabament de cada tram, una d = 0,25 m.
Replans intermedis (llargada en la direcció de circulació = 1,50 m), en la unió de trams de diferent
pendent.
A l’inici i final de cada tram de rampa hi haurà un replà de llargada = 1,50 m.
Llevat del cas en què el vidre sigui de seguretat, tindran un sòcol inferior = 0,30 m. Han de tenir una franja
horitzontal = 0,05 m d’amplada, col·locada a una h = 1,50 m i amb marcat contrast de color.
A les dues bandes d’una porta ha d’existir un espai lliure horitzontal, que no sigui escombrat per
l’obertura de la porta, i en què es pugui inscriure un cercle de ø = 1,50 m (excepte a l’interior de la cabina
de l’ascensor).
Les manetes de les portes s’han d’accionar mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Les portes han de tenir una amplada = 0,80 m i una alçària = 2,00 m.
Les manetes de les portes s’han d’accionar mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Un dels fulls haurà de tenir una amplada = 0,80 m.
En els canvis de direcció, l’amplada de pas ha de permetre inscriure un cercle de ø = 1,20 m.
El paviment és no lliscant.
A cada planta hi ha d’haver un espai lliure de gir on es pugui inscriure un cercle de ø =
1,50 m.
Ha de tenir una amplada = 0,90 m i una alçària lliure d’obstacles en tot el recorregut = 2,10 m.
2.2
dimensions
ASCENSOR
ADAPTAT
replans
elements de suport
proteccions
pendents
RAMPES
manetes
bandes
portes de vidre
portes + d’1 full
porta 1 full
PAVIMENT
CANVIS DE
DIRECCIÓ
PORTES
ITINERARI
CANVI DE SENTIT
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix (pendent màx. 6%)
Rampa exterior porxo
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
PROJECTE
2.2 ITINERARI ADAPTAT
MÀQUINES ORA
ESPAIS
D’APROFITAMENT
SENYALITZACIÓ
DIMENSIONS
REPLANS
ESCALES
PROTECCIONS
PLANTA NO
RECTA
SENYALITZACIÓ
GRAONS
GENERAL
GENERAL
ESCALES ADAPTADES EN EDIFICIS D’ÚS PÚBLIC
Les places d’aparcament i l’itinerari d’accés a la plaça se senyalitzen pintant en el terra el símbol
internacional d’accessibilitat i es col·locarà verticalment el corresponent senyal de reserva d’aparcament
per a vehicles conduïts o que transportin persones amb mobilitat reduïda, essent obligatòria l’acreditació
mitjançant la targeta.
Les màquines expenedores de tiquets tindran l’element manipulable més alt a una altura = 1,40 m.
Dimensions mínimes per al vehicle de 3,50 m x 4,50 m en bateria i de 2,00 m x 4,50 m en filera.
S’accepta una amplària de 2,50 m si entre dues places hi ha un espai d’1,00 m.
L’espai d’apropament ha d’estar comunicat amb un itinerari adaptat.
2.4.4. APARCAMENT ADAPTAT
Es col·locaran, als dos costats, passamans o baranes amb passamans d’alçària = 1,00 m. Tub rodó = 0,040,05 m.
Els replans intermedis tenen una llargada ≥ 1,20 m.
A l’inici i al final d’una escala, a la zona del replà, s’instal·laran elements de color i textura que contrastin
amb el paviment general, en una franja de longitud igual a la frontal de l’escala i una amplària =0,30 m.
L’amplada de pas útil és 1,50 m.
Alçària ≤ 0,16m i estesa ≥ 0,30m. L’estesa no presenta discontinuïtats on s’uneix amb la contrapetja. El
nombre màxim de graons seguits, sense replà intermedi, és de 12.
Escales amb projecció en planta corba o no recta, dimensió mínima de l’estesa = 0,30 m de la cara
interior.
2.4.3
Es compleix
Es compleix
Aparcament exterior
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
PROJECTE
PROJECTE
PROJECTE
Es compleix. Ascensor adaptat interior.
2.4.2 COMUNICACIÓ VERTICAL
La mobilitat o comunicació vertical entre espais, instal·lacions o serveis comunitaris en edificis d’ús
públic s’ha de realitzar mitjançant un element adaptat.
Es compleix
PROJECTE
ELEMENTS DE L’EDIFICACIÓ ADAPTATS
Com a mínim un dels accessos a l'interior de l'edificació haurà d'estar desproveït de barreres
arquitectòniques que impedeixin o dificultin l'accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda.
En el cas d'un conjunt d'edificis i d’instal·lacions, com a mínim un dels itineraris per a vianants
que els uneixen entre ells i amb la via pública complirà les condicions establertes per als
itineraris adaptats.
En els casos en què existeixi un accés alternatiu per a les persones amb mobilitat reduïda, aquest no pot
tenir un recorregut superior a sis vegades l’habitual i el seu ús no es pot condicionar a autoritzacions
expresses o altres limitacions.
2.4.1 ACCESSOS
2.4
LLITERA
ESPAI DE GIR
ESPAI
D’APROPAMENT
PAVIMENT
BANCS I LLITERES
ZONA D’ABAST
PORTES
PAVIMENT
SENYALITZACIÓ
PORTES
TELÈFON
AIXETES
ALÇÀRIES
RENTAMANS
MIRALLS
DUTXA
ESPAI
D’APROFITAMENT
DISTÀNCIA 1
DISTÀNCIA 2
BARRES SUPORT
GENERAL
Tots els mecanismes han d’estar a una altura = 0,40 m i = 1,40 m sobre el terra. Mai no poden ser al mateix
pla que el seient.
Disposarà d’una llitera d’una alçària = 0,45 – 0,50 m, 0,50 m d’amplària i 2,00 m de llargària per facilitar
canviar-se de roba.
Tindran el seient a una altura d’entre 0,45 m i 0,50 m del terra. L’amplada del seient serà = 0,50 m.
El paviment serà no lliscant.
Els espais d’apropament lateral a taquilles, bancs, dutxes i mobiliari tindran una amplada = 0,80 m.
Les portes i obertures de pas tindran una amplada = 0,80 m. Indicadors de serveis amb H o D en alt relleu.
Les manetes de les portes s’accionaran mitjançant mecanismes de pressió o palanca.
Hi haurà un espai de gir de ø = 1,50 m que no pot ser escombrat per l’obertura de cap porta.
2.4.7. VESTIDORS ADAPTATS EN EDIFICIS D’ÚS PÚBLIC
En establiments públics hi haurà indicadors dels serveis mitjançant un lletra H (homes) o D (dones) en alt
relleu.
L’espai d’utilització d’una dutxa tindrà unes dimensions mínimes de 0,85 m d’amplada i 1,20 m de fondària,
a més de l’apropament lateral. Base enrasada amb el paviment. Seient 0,50 x 0,50 m a una altura d’entre 0,45
m i 0,50 m.
Les aixetes del bidet, rentamans, dutxa i banyera s’accionaran amb mecanismes de pressió o palanca. Les
aixetes de les banyeres es col·locaran al centre, no als extrems. En dutxes, no podran estar al mateix pla del
seient.
Amplada = 0,80 m. No podran envair el cercle de ø = 1,50 m.
Telèfon o timbre, situat dintre la zona dels 0,80 m de l’espai d’apropament al wàter, col·locat a una altura
= 0,90 m.
El paviment serà no lliscant.
A una profunditat de 0,30 m, tindrà un espai lliure davall de 0,70 m d’alt. Alçària cara superior = 0,85 m.
Els miralls tindran col·locat el cantell inferior a una altura = 0,90 m del terra.
Disposarà de dues barres de suport de longitud = 0,70 m separades entre elles, i respecte a l’eix d = 0,70 m,
situades per damunt del terra a una altura d’entre 0,70 m i 0,75 m. La barra situada al costat d’apropament
serà batent.
L’alçària del seient (wàter i bidet) està compresa entre 0,45 m i 0,50 m.
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
En vestidors
PROJECTE
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Distància entre l’eix del wàter i/o l’eix del bidet i la paret lateral que conté la barra fixa = 0,40 m – 0,45 m.
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Es compleix
Distància entre el punt més exterior de la tassa (wàter i bidet) i el mur posterior = 0,70 m – 0,75 m.
Cambres higièniques a totes les plantes i gimnàs.
Lateral al wàter, bidet, banyera i dutxa = 0,80 m. / Frontal al rentamans = 0,80 m.
PROJECTE
ELEMENTS DE L’EDIFICACIÓ ADAPTATS
Hi haurà d’haver entre 0,00 i 0,70 m d’altura respecte al terra i un espai lliure de gir de ø = 1,50 m.
2.4.5. CAMBRA HIGIÉNICA ADAPTADA
2.4
L’element manipulable més alt dels aparells telefònics i màquines expenedores, ha d’estar situat a una altura
= 1,40 m.
Les dimensions mínimes de la cabina locutori, lliures d’obstacles, seran: amplada = 0,80 m i fondària = 1,20
m.
El terra ha de quedar enrasat amb el paviment circumdant.
L’espai d’accés a la cabina haurà de tenir una amplada = 0,80 m i una alçària = 2,10 m.
El mobiliari d’atenció al públic tindrà, totalment o parcial, una alçària respecte al terra = 0,85 m.
Si només disposa d’apropament frontal, la part inferior entre 0,00 m i 0,70 m d’alçària i en una amplada
= 0,80 m quedarà lliure d’obstacles per permetre l’apropament d’una cadira de rodes.
La taula tindrà una alçària = 0,80 m.
La part inferior, entre 0,00 m i 0,70 m d’alçària, i en una amplada = 0,80 m i una profunditat = 0,60 m
quedarà lliure d’obstacles per permetre l’apropament d’una cadira de rodes.
La plaça d’espectador per a usuaris amb cadira de rodes tindrà les dimensions següents: amplada = 0,80 m i
fondària = 1,20 m. Els seients situats als passadissos tindran el braç del lateral que dóna al passadís abatible.
AP. TELEFÒNICS
PLAÇA
D’ESPECTADOR
TAULA
ATENCIÓ AL PÚBLIC
CABINA LOCUTORI
COMANDAMENT
Els elements sortints i/o volats = 0,15 m de volada i que limitin amb itineraris:
Tindran un element fix i perimetral = 0,15 m d’alçària perquè els invidents els puguin detectar, o bé
se situaran a una altura = 2,10 m.
Els elements de comandament se situaran entre 1,00 m i 1,40 m d’altura.
2.4.8. MOBILIARI ADAPTAT EN EDIFICIS D’ÚS PÚBLIC
SORTINTS/VOLATS
Es compleix
PROJECTE
Algunes de les disposicions del Decret no es compleixen a causa de motius de caràcter historicoartístic, de condicions físiques del terreny,
d’impossibilitat material o un altre motiu, fet que es justifica a l’apartat anterior d’observacions particulars d’aquest projecte.
‫ٱ‬
Data i signatura del/s tècnic/s,
Palma de Mallorca, març de 2009
Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral
Es compleixen totes les disposicions del Decret.
x
CONSIDERACIONS FINALS D’AQUEST PROJECTE
OBSERVACIONS PARTICULARS D’AQUEST PROJECTE
REGLAMENT DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
Interpretació del Decret 20/2003, per a la seva aplicació pràctica ver. 20.10.2003
OBSERVACIONS PARTICULARS
(Versión Ene06)
RESIDUOS PROCEDENTES DE EXCAVACIÓN
2
"PLA DIRECTOR SECTORIAL PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ-DEMOLICIÓ, VOLUMINOSOS I PNEUMÀTICS FORA D’ÚS" BOIB 141. 23/11/2002
PROYECTO:
NOU CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANACOR
EMPLAZAMIENTO: C/ SON BOGA s/n, CAMÍ DE SES BONES DONES
MUNICIPIO:
PROMOTOR:
IBISEC Institut Balear d'Infraestr. i S. Educatius i Cultura CIF:
ARQUITECTO:
ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL
A
Nº LICENCIA:
MANACOR
Q0700452F
TEL:
971177247
Evaluación del volumen y características de los residuos que se originan
Procedentes de excavación en terrenos naturales
RESIDUOS
COMENTARIOS:
DENSIDAD
(Tn/m3)
VOLUMEN
(m3)
PESO
(Tn)
Grava y arena compactas
2.0000
0.00
0.00
Grava y arena sueltas
1.7000
0.00
0.00
Arcilla
2.1000
14166.00
29748.60
Otros
0.0000
0.00
0.00
TOTAL
5.8000
14166.00
29748.60
amidament excavació; transport de terres (excavació - terraplenat)..................................................................................................................................................................
Procedentes de excavación de rellenos
RESIDUOS
COMENTARIOS:
VOLUMEN
(m3)
PESO
(Tn)
Tierra vegetal
1.7000
0.00
0.00
Terraplén
1.7000
0.00
0.00
Pedraplén
1.8000
0.00
0.00
Otros
0.0000
0.00
0.00
TOTAL
5.2000
0.00
0.00
............................................................................................................................................................................................................................................................................
Total excavado
B
DENSIDAD
(Tn/m3)
2.1000
14166.00
29748.60
6700.00
14070.00
Medidas previstas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra
Medidas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra:
2.1000
(reutilización en la propia obra, otros usos, ...)
COMENTARIOS:
C
amidament terraplenat ..........................................................................................................................................................................................
Gestión de los residuos de excavación generados
Previsión de residuos destinados a la restauración de canteras
Total
15678.60 Tn
Març de 2009
Firma, Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral
NOTAS:
1.- Los desmontes y tierras no contaminadas se pueden destinar directamente a la restauración de canteras, por decisión del promotor y/o constructor, con la autorización de la dirección técnica.
2.- Condiciones de aplicación del punto 1: a) que esté previsto en el proyecto o por decisión del director de obra. b) que se realice la correspondiente comunicación al Consell de Mallorca.
(Versión Ene06)
RESIDUOS PROCEDENTES DE DEMOLICIÓN Y CONSTRUCCIÓN
1
"PLA DIRECTOR SECTORIAL PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ-DEMOLICIÓ, VOLUMINOSOS I PNEUMÀTICS FORA D’ÚS" BOIB 141. 23/11/2002
PROYECTO:
NOU CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANACOR
EMPLAZAMIENTO: C/ SON BOGA s/n, CAMÍ DE SES BONES DONES
MUNICIPIO:
PROMOTOR:
IBISEC Institut Balear d'Infraestr. i S. Educatius i Cultura CIF:
ARQUITECTO:
ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL
A
Nº LICENCIA:
MANACOR
Q0700452F
TEL:
Evaluación del volumen y características de los residuos que se originan
Superficie total demolida
Residuos procedentes de demolición
SUPERFICIE DE LA ZONA
A DEMOLER SEGÚN TIPOLOGÍA
Viviendas de obra de
fábrica
Industrial de obra de
fábrica
Viviendas de
hormigón armado
COMENTARIOS:
0.00 m2
4.00 m2
0.00 m2
Viviendas de
hormigón armado
0.00 m2
RESIDUOS
I. VOLUMEN
(m3/m2)
VOLUMEN
(m3)
PESO
(Tn)
0.5270
0.5580
2.11
2.23
Hormigón
0.2550
0.3450
1.02
1.38
Pétreos
0.0240
0.0350
0.10
0.14
Metales
0.0017
0.0078
0.01
0.03
Maderas
0.0644
0.0230
0.26
0.09
Vidrios
0.0005
0.0008
0.00
0.00
Plásticos
0.0004
0.0004
0.00
0.00
Bituminosos
0.0000
0.0000
0.00
0.00
Otros
0.0010
0.0060
0.00
0.02
TOTAL
0.8740
0.9760
3.50
3.89
enderroc de 2 fites ...........................................................................................................................................................................................
SUPERFICIE CONSTRUIDA /
REFORMADA SEGÚN TIPOLOGÍA
Viviendas
I. PESO
(Tn/m2)
4.00 m2
Obra de fábrica
Superficie total construida/reformada
Residuos procedentes de construcción
RESIDUOS
I. VOLUMEN
(m3/m2)
I. PESO
(Tn/m2)
5193.00 m2
VOLUMEN
(m3)
PESO
(Tn)
(1)
0.00 m2
Obra de fábrica
0.0018
0.0015
9.35
7.79
(2)
0.00 m2
Hormigón
0.0244
0.0320
126.71
166.18
(1) 5193.00 m2
Pétreos
0.0009
0.0010
4.67
5.19
(2)
0.00 m2
Embalajes
0.0640
0.0179
332.35
92.95
Industria
(1)
(2)
0.00 m2
0.00 m2
Otros
0.0011
0.0008
5.71
4.15
TOTAL
0.0922
0.0532
478.79
276.26
Viviendas
(1)
(2)
0.00 m2
0.00 m2
Locales
COMENTARIOS:
(1) OBRA NUEVA Y/O AMPLIACIÓN
(2) REFORMA
............................................................................................................................................................................................................................................................................
Cantidad total de residuos generados en la obra
B
971177247
280.15 Tn
Medidas previstas de separación en origen o reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra
SÍ
Medidas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra:
NO
28.00 Tn
........................................................................................................................................................................................................................................................
¿Se prevé la separación y almacenamiento diferenciado de residuos peligrosos? ...
(aplicación obligatoria en todas las ocasiones)
SÍ
NO
¿Se prevé la separación en obra de residuos inertes? ..............................................
(cerámicos, restos de hormigón, tierras y similares)
SÍ
NO
¿Se prevé la separación del resto de residuos? .........................................................
SÍ
NO
(restos metálicos, restos de madera, plásticos y similares no peligrosos)
COMENTARIOS:
C
............................................................................................................................................................................................................................................................................
Valoración económica del coste de una gestión adecuada de los residuos generados
Cantidad de residuos a gestionar en instalaciones autorizadas
Valoración económica del coste de gestión
Tarifa
Total
51.66 €/Tn
* Tarifa para Densidad 0,5-1,2 t/m3
FIANZA 125% x Total x Tarifa =
març 2009, Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral
252.15 Tn
16282.59 €
3.2.6.
CONTROL DE QUALITAT (D 59/1994)
Decreto 59/1994 y Plan de Control de Calidad
De acuerdo con el Decreto 59/94 sobre "Control de calidad en la edificación", se efectuarán los siguientes controles para la correcta ejecución
de la obra.
El arquitecto Técnico o Aparejador designado en la obra elaborará el proyecto de control de calidad, de acuerdo con la enumeración y definición
que especifica el presente proyecto de ejecución.
Excepto que los otros documentos pormenoricen con más detalle cualquier característica física o de resistencia de un material, exigirán las
siguientes características y controles:
1.
ACERO PARA ESTRUCTURAS METÁLICAS
1.1.
Elemento estructural
Perfilería según planos de estructuras y detalles.
Tipo de acero B500S y 5.100 kg./cm2 de resistencia característica.
Perfilería europea.
Cumplirá las normativas del Ministerio de la Vivienda NBE EA-95.
1.2.
Elemento de unión
Cordón de soldadura continua o tornillos de alta resistencia 6.000 kg./cm2.
1.3.
Control y ensayo
Se controlará la identificación del fabricante, dimensionado del perfil, estado aparente y símbolo de la clase de acero.
En perfilería atípica o que no cumpla las especificaciones anteriores se efectuará el ensayo de recepción que determine la Dirección Facultativa
para comprobar el cumplimiento de la garantía del fabricante.
2.
HORMIGÓN EN MASA y ARMADO
2.1.
Elaboración en obra
Resistencia característica en cimientos y muros: HA-25/B/20/IIa.
Resistencia característica en forjados y jácenas: HA-25/B/20/IIa.
Consistencia blanda en todos los casos.
Diámetro del árido < 20 mm. en chapas de forjados y otros.
2.2.
Prefabricado en central
Resistencia característica en cimientos y muros: HA-25/B/20/IIa.
Resistencia característica en forjados y jácenas: HA-25/B/20/IIa.
Consistencia blanda en todos los casos.
Diámetro del árido < 20 mm. en chapas de forjados y otros.
2.3.
Control y ensayo
Se efectuarán ensayos previos en los casos siguientes:
- hormigones de planta, con aditivos.
- hormigones especiales, sin experimentar.
Se realizará un control reducido de la obra según determina la norma EHE para obras de hormigón armado y en masa.
Este control consistirá en:
- Prefabricado en central:
- Hojas de suministro con especificación de fabricante, resistencia, consistencia y tiempo entre fabricación y puesta en obra.
- Si se cumple el apartado anterior y se dispone de sello de calidad, no es necesario otro control, si no se hará la estadística según EHE.
- Fabricado en obra:
- Control estadístico, a nivel reducido, según EHE.
3.
ACERO DE ARMAR
3.1.
Definición
Se utilizará únicamente acero REA corrugado del tipo ANC-500-A, según los diámetros, anchuras y separaciones prescritos en el proyecto o por
indicación de la Dirección Facultativa con especificación expresa del coeficiente de seguridad utilizado.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M72 de 96
3.2.
Control y ensayo
No se podrán utilizar partidas de acero que no lleguen acompañadas de certificado de garantía del fabricante, excepto que se efectúe ensayo del
acero según NBE EA-95 a nivel normal.
El control a efectuar será:
- Identificación de las partidas de acero utilizadas.
- Estado aparente.
- Certificado de garantía del fabricante.
4.
ADICIONES y ADITIVOS
4.1.
Definición
Se denominan adiciones a los tipos de cenizas volantes que, añadidas al hormigón, mejoren algunas de sus propiedades y aditivos los que, sin
modificar sus propiedades, facilita la reacción química de fraguado en condiciones especiales.
Como adiciones se aceptan únicamente las puzolanas suministradas en planta que cumplan con la EHE y se prohiben las cenizas volantes y los
cementos de origen africano.
Como aditivos se aceptan los que especifique la Dirección Facultativa en cada caso y para temperaturas inferiores a 0o C los anticongelantes
que obligatoriamente se tendrán que añadir.
4.2.
Control y ensayo
Se ensayarán los hormigones que utilicen cenizas volantes con control normal.
El control a efectuar será:
- Etiquetaje y fabricante
- Dosificación recomendada por el fabricante
- Certificado de garantía del fabricante.
5.
AGUA
5.1.
Definición
Se utilizará únicamente agua dulce sancionada por la práctica. Normalmente será el agua potable de suministro regular en el municipio.
5.2.
Control y ensayo
Se verificará la procedencia. Se efectuará control de ensayo cuando no se tengan antecedente o en caso de duda.
6.
ÁRIDOS
6.1.
Definición
Se utilizaran áridos de arenas o gravas de canteras naturales, rocas machacadas o escorias siderúrgicas que no contengan piritas, sulfuros o
materia orgánica, arcillas ni reactivos con alcalino del cemento.
6.2.
Control y Ensayo
Se verificará la procedencia. Se efectuará control de ensayo para las escorias siderúrgicas, los que contienen sulfuros oxidables o los que no se
tengan antecedentes de aplicaciones sancionadas por la práctica.
7.
CEMENTO
7.1.
Definición
Se utilizaran en la obra únicamente los cementos regulados por el RC-03. Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de
cementos, figurando lo siguiente: Portland (P), Portland con adiciones activas (PA), Siderúrgico (S), Puzolania (PUZ) y Alúmina (A), en casos
especiales per prescripción de la Dirección Facultativa.
7.2.
Control y ensayo
Se verificará: la identificación, la homologación y el distintivo de calidad o certificación de conformidad oficial.
Si cumple el control se conservará en la obra una muestra preventiva del cemento a efectos de contraste.
Si falta la homologación o la identificación no se permitirá hacerlo servir.
Si no es nacional ni europeo tampoco se permitirá hacerlo en la obra.
Si se utiliza cemento sin distintivo o certificado se efectuará ensayo según la RC-03.
8.
YESOS
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M73 de 96
8.1.
Definición
Se utilizarán en la obra yesos y escayolas que figuren en el Pliego de Recepción RY-88, se tengan homologados y dispongan del certificado de
la "Comisión de Vigilancia y Certificación del Ministerio de Industria y Energía".
8.2.
Control y ensayo
Se verificará: identificación, envasado, buen estado aparente, homologación y sello de calidad o certificado de conformidad.
Se rechazará todas las partidas que no cumplan este control.
9.
IMPERMEABILIZACIONES
9.1.
Definición
Se utilizará como impermeabilizante materiales bituminosos, preferentemente membranas de PVC o butilo, debidamente protegidas contra la
intemperie.
9.2.
Control y ensayo
Preferentemente se utilizarán sistemas amparados con el documento de aptitud técnica y se realizará de acuerdo con el citado documento.
Se guardará una muestra del material a emplear y se colocará la fecha de ejecución.
En los casos que no cumpla la norma MV-301/86 se rechazará el material.
10.
AISLAMIENTO ACÚSTICO
10.1.
Definición
En los casos en que lo especifique el proyecto se utilizará aislante acústico del tipo HERACLIT o similar con las especificaciones que se
indiquen.
10.2.
Control y ensayo
Se verificará: el tipo de material, la densidad y la absorción fonoacústica, que suministra el fabricante.
11.
AISLAMIENTO AL FUEGO
11.1.
Definición
En los casos en que lo especifique el proyecto se colocarán retardadores de fuego con las especificaciones que se indiquen.
11.2.
Control y Ensayo
Se verificará: el tipo de material y la resistencia al fuego que suministra el fabricante.
Se controlará: la ubicación en obra y el certificado acreditativo del fabricante que se cotejará con el apéndice 1 de la NBE-CPI-96.
12.
AISLAMIENTO TÉRMICO
12.1.
Definición
Se colocará el aislamiento térmico especificado en las hojas de cálculo de la NBE-AT/87 que se adjunten al final de este pliego.
El cálculo se ha basado en 4 cm. de poliestireno expandido (POREX) de 20 kg./cm2 en paramentos verticales y 40 kg./cm2 en paramentos
horizontales, a pesar de todo se aconseja la colocación de poliuretano proyectado con un grueso de 3 cm.
12.2.
Control y ensayo
Se colocarán únicamente productos con sello de calidad o certificado de conformidad del fabricante.
Se controlará: la identificación, la homologación, la conductividad térmica y la densidad aparente que certifica el fabricante.
Se prohiben los materiales orgánicos.
13.
TECHOS UNIDIRECCIONALES
13.1.
Definición
Se utilizarán preferentemente forjados unidireccionales de semiviga armada preindustrialitzados pudiéndose utilizar también los prefabricados a
pié de obra y los hormigonados "in situ". Siempre de acuerdo con la EFHE.
13.2.
Características
Se establecerán, a pie de obra y de conformidad con el Constructor, las características de los techos que compondrán la obra.
Se establecerá: el tipo de vigueta, el tipo de bovedilla, la sobrecarga estimada, los momentos máximos y la superficie total.
13.3.
Control y ensayo
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M74 de 96
Los techos prefabricados fuera de la obra tienen que disponer de autorización de ·s para poder colocarse.
Se controlará: certificado de garantía, código de identificación de las viguetas y identificación y compatibilidad de laos bovedillas.
Se efectuará una prueba de carga cuando las viguetas no dispongan de sello de calidad y superen los 2.000 m de superficie.
Se efectuará una prueba de carga para cada techo superior a 5.000 m o fracción, aunque se disponga de sello de calidad.
14.
LADRILLOS CERÁMICOS
14.1.
Definición
Todas las paredes de carga, esquinas y jambas de ventana tendrán que ser de ladrillo hueco tipo "gero".
Unicamente se admitirá la tochana para paredes de cerramiento (excepto esquinas y jambas) y tabicones.
14.2.
Control y ensayo
Todos los ladrillos cerámicos que intervengan en obra, sea quien sea el promotor, tendrán que cumplir el pliego de condiciones a la recepción de
ladrillos cerámicos RL-88 excepto de ladrillos especiales expresamente aprobados por la Dirección Facultativa.
Se controlará: el buen estado aparente del material, la identificación, el sello de calidad INCE o el certificado de control y ensayo de un
laboratorio acreditado, de fecha inferior a 6 meses.
El incumplimiento de alguno de estos controles obligará a efectuar ensayo de control.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M75 de 96
II. ANNEXES A LA MEMÒRIA
II.1.
INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT
A les Illes Balears és vigent el Decret 35/2001, de 9 de març de la Conselleria d’Obres,
Habitatge i Transport, referent a Mesures reguladores de l’ús i manteniment dels edificis, el
qual es superposa amb les exigències del CTE i a l’espera de la modificació o concreció per
part de l’Administració competent, s’adjuntarà a la documentació del Final d’Obra, les
instruccions d’ús i manteniment de l’edifici acabat, les quals es realitzen segons l’esmentat
Decret i compliran els requeriments del CTE.
II.2.
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
-Antecedents:
D’acord amb la directiva europea 2002/91/CE, el BOE del 31 de gener de 2007 va publicar
el Real Decreto 47/2007, de 19 de gener, que aprova el procediment bàsic per a la
certificació d’eficiència energètica d’edificios de nova construció.
Aquesta directiva estableix que els edificis han de disposar d’un certificat d’ eficiència
energètica.
S’adjunta fitxa de la qualificació energètica. Un cop l’edifici estigui acabat es realitzarà la
certificació energètica i s’inclouran les proves, comprovacions i inspeccions pertinents.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M76 de 96
CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DEL PROYECTO -Opción general-.
Ver. 4.4.2007
R.D. 47/2007, DE 19 DE ENERO POR EL QUE SE APRUEBA EL PROCEDIMIENTO BÁSICO PARA LA CERTIFICACIÓN DE EFICIENCIA
ENERGÉTICA DE EDIFICIOS DE NUEVA CONSTRUCCIÓN.
ANTONI BARCELÓ BAEZA, arquitecto colegiado número 290467 del Colegio Oficial de Arquitectos de las Islas Baleares i Bàrbara
Balanzó Moral, arquitecta colegiada número 29955/3 del Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya, según lo establecido el artículo
5º del R.D. 47/2007, de 19 de enero, por el que se aprueba el procedimiento básico para la certificación energética de edificios de
nueva construcción, certifico que el edificio por mi proyectado cuyos datos se exponen a continuación cuenta con una eficiencia
A
B C
D
E
energética de proyecto del tipo:
Identificación del edificio:
Descripción y uso del edificio:
CEIP de Manacor
El presente certificado de eficiencia energética supone la conformidad de la información que contiene con la calificación energética obtenida y con el proyecto de
ejecución del edificio, quedando ligado a él como parte integrante del mismo.
Programa elegido para la obtención de la certificación de eficiencia energética:
Programa CALENER
Versión VyP
Versión GT
Programa alternativo
...................................................................... (Indicar el programa utilizado)
Descripción de las características energéticas del edificio, sistema envolvente, instalaciones, condiciones normales de funcionamiento
y ocupación:
Según proyecto de ejecución adjunto al presente certificado
Descripción de las pruebas comprobaciones e inspecciones llevadas a cabo durante la ejecución del edificio según el artículo 7.2 del
R.D. 47/07:
Se detallarán en la documentación final de obra
Etiqueta de eficiencia energética:
Edificio: Centre Multiusos
Localidad / Zona climática: B3
Uso del edificio:Centro Multiusos
Consumo de energía anual:
(*)
(*)
Emisiones de CO2 anual:
(*)
(*)
kWh/año
kWh/m2
kg CO2/año
kg CO2/m2
El consumo real de energía del edificio y sus emisiones de dióxido de carbono dependerán de las condiciones de operación y funcionamiento del edificio y de
las condiciones climáticas entre otros factores.
Válida hasta 01/01/2019
maig del 2009
Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral
Arq.col nº 290467del COAIB i 29955/3 COAC
(*) Con el empleo de la opción simplificada, para cuya utilización se cumplen los requisitos establecidos en el R.D. 47/2007, no es necesaria la cumplimentación de los
valores requeridos de emisiones de CO2 y consumo de energía.
III. ANNEXES AL PROJECTE
III.1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
S’adjunta l’Estudi de Seguretat i Salut.
III.2. ESTUDI GEOTÈCNIC
Estudi realitzat per LBC Laboratorio Balear para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 2009, núm
de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, geòloga Sandra Castaño Rodríguez,
col·legiada núm. 6149.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M77 de 96
IV. CARACTERÍSTIQUES DEL CONTRACTE
1. CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA CONTRACTISTA
La classificació de l’empresa contractista d’obres haurà d’incloure els següents grups, segons l’art.
289 del Reglament General de Contractació:
Grup C. Tots els subgrups (subgrups principals C-2 i C-4)
La categoria del contracte d’execució d’obra és Categoria F, segons prescriu l’Ordre Ministerial de
28/6/91 (BOE 176 de 24/6/91)
Anualitat mitja: Pressupost Contracta x 12 mesos / mesos durada obra
2. FÓRMULA DE REVISIÓ DE PREUS
Segons el termini proposat per l’execució de les obres, si es donen les condicions requerides per a
poder revisar, s’aplicarà la Fòrmula Polinòmica segons la normativa vigent.
Segons l’article 77 de la LSCP i l’article 104 del Reglament. Correspon la Fòrmula 19
3. ADAPTACIÓ DE PREUS AL MERCAT
El pressupost s’ha realitzat en base a un ajust de preus reals de mercat. Els valors unitaris
considerats en les diferents partides d’obres han estat contrastats i ponderats convenientment, en
relació als que habitualment s’apliquen a la zona d’emplaçament del projecte, i segons les
característiques i exigències de l’obra esmentada.
La base de preus utilitzada ha estat el Banc de Preus de l’ITEC de 2009, preus per la Comunitat de
les Illes Balears.
4. CARÀCTER DE L’OBRA
Segons l’article 127.2 del Reglament de la llei de contractes, es fa constar que el projecte comprèn
una obra completa d’un Centre d’Educació Infantil i Primària (9+18).
5. TERMINI D’EXECUCIÓ DE L’OBRA. PLA D’OBRA DE CARÁCTER INDICACTIU, AMB
PREVISIÓ DEL TEMPS I EL COST
El termini d’execució previst per a les obres objecte del present projecte es pot estimar en un període
màxim de catorze mesos (14 mesos).
S’adjunta annex un diagrama de Gantt relatiu ala proposta del pla d’obra a seguir en les diferents
fases d’execució dels treballs i instal·lacions inclosos en el projecte.
8. TERMINI DE GARANTIA
D’acord amb les determinacions de la vigent Llei d’Ordenació de l’Edificació L.O.E. i del que resulta
de la legislació sobre els procediments de contractació dels organismes de les Administracions
Públiques, el termini mínim a considerar en aquest cas és d’un any (1 any).
Es compliran la resta d’especificacions de l’esmentada Llei.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M78 de 96
TERMINIS D'EXECUCIÓ
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0 mesos
2m
4m
(2)
6m
8m
30%
10 m
12 m
14 m
60%
100%
El termini d'execució previst per a aquesta obra és de
14 mesos
(1) Pressupost contarctual PEM×1,19+IVA en euros)
3.734.519,89 €
(2) Indiqueu el mes que es preveu la realització del 30 / 60 / 100% del Pressupost
PROGRAMA DE TREBALL PER CAPÍTOLS
PEC per Capítols
mes
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
PEM per CapítolPEM per Capítols
en euros
Capítols
enderro E.01
496,00 €
m.terre
E.02
171.654,52 €
fonam
E.03
252.043,31 €
estr
E.04
615.716,49 €
t.prima
E.05
469.876,02 €
t.interio E.06
174.307,68 €
acab.ex E.07
3.794,68 €
acab.in
E.08
467.294,42 €
t.secun
E.09
319.143,95 €
int.secu E.10
75.767,93 €
instal E.INS.
821.594,38 €
E.21
3.250,97 €
urb/vial 01.0U
260.632,40 €
SS
01.0Z
67.221,36 €
CQ
01.CQ
31.725,78 €
684,68
236.951,90
347.920,59
849.935,04
648.616,86
240.614,32
5.238,18
645.053,22
440.546,31
104.590,05
1.134.128,88
4.487,64
359.776,96
92.792,37
36.801,90
%
0,01
4,60
6,75
16,49
12,58
4,67
0,10
12,51
8,55
2,03
22,00
0,09
6,98
1,80
0,85
410.667,85
408.107,21
408.107,21
336.183,53
476.437,81
477.335,34
477.335,34
361.884,76
361.884,76
256.343,82
255.446,29
918.404,96
1.329.072,81
1.737.180,02
2.145.287,24
2.481.470,77
2.957.908,58
3.435.243,92
3.912.579,26
4.274.464,02
4.636.348,78
4.892.692,60
5.148.138,89
%
30
60
5.148.138,89
376.294,38
542.110,58
PEM×1
,19+IV
A
2.957.908,58
414.035,56
SUMA
ACUM.
1.329.072,81
SUMA
PC
MES
128.075,02
(PEM+IVA)
128.075,02
eq.fix
×1,19+IVA en €
100
3.734.519,89 €
5.148.138,89
100,00
I.A.
DOCUMENTACIÓ ANNEXA. FITXES
GENERALITATS
- FITXA DE DECLARACIONS BÀSIQUES
- FITXA D’ACCESSIBILITAT, TANCAMENT I CONNEXIONS DE SERVEI PROVISIONALS.
- FITXA DE DECLARACIONS RELATIVES A LES NORMES DE SEGURETAT.
- COMPLIMENT DE LA LOGSE.
- COMPLIMENT DE LA NORMATIVA D’EDUCACIÓ.
- Art. 138. ADAPTACIÓ AL MEDI AMBIENT.
- FITXA URBANÍSTICA
MEMÒRIA CONSTRUCTIVA
- MOVIMENT DE TERRES
- FITXA DE L’INFORME GEOTÈCNIC
- FITXA DE CONDICIONS TECNIQUES
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M79 de 96
FITXA DE DECLARACIONS BÀSIQUES RELATIVES AL PROJECTE
Aquest projecte de CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE
MANACOR (9+18).......................
redactat pels arquitectes ANTONI BARCELÓ BAEZA I BÀRBARA BALANZÓ MORAL ..............
a- Conté obra completa, capaç de prestar servei en el sentit exigit per la llei i el reglament de
Contractes de les Administracions Públiques.
b- S’ha redactat disposant de la informació geotècnica i topogràfica precisa i les solucions adoptades
s’hi adapten.
c- El projecte compleix la legislació vigent en matèria del programa de necessitats per a centres
docents de les característiques corresponents.
d- El projecte compleix i incorpora totes les disposicions pertinents de la normativa bàsica vigent, i en
general totes les disposicions de compliment obligat, especialment aquelles relacionades amb
qüestions de seguretat. S’adjunta relació d’aquesta normativa.
e- El projecte compleix la normativa de caràcter urbanístic corresponent al solar, i els autors del
projecte han obtingut la informació precisa i han realitzat les consultes necessàries perquè el
projecte pugui obtenir en el seu moment la corresponent llicència municipal d’obres.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE
Antoni Barceló Baeza
Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M80 de 96
FITXA D’ACCESSIBILITAT, TANCAMENT I CONNEXIONS DE SERVEI PROVISIONALS
En els plànols corresponents s’indica la situació i l’emplaçament de les obres, de manera que el
constructor pugui verificar abans de la construcció quines seran les condicions dels accessos a l’hora
de la realització de les obres i haurà de tenir-ho en compte a l’hora de valorar les repercussions
relatives a aquest punt.
Serà per compte del contractista l’execució de tots els treballs que siguin necessaris per al tancament
temporal de les obres, com també els permisos i taxes, i és també al seu càrrec la posterior demolició
i restauració d’accessos, voreres, etc.
Així mateix, seran exclusivament a càrrec del contractista l’execució dels treballs precisos per l’accés
a les obres, l’abastament, les taxes i permisos, i haurà de reparar, un cop acabada l’obra, aquells que
per causa seva s’hagin deteriorat.
Durant el temps que duri l’obra, el contractista haurà d’obtenir l’aigua i l’electricitat de les
corresponents connexions de servei provisionals d’obra, que haurà d’obtenir al seu càrrec exclusiu.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
EL CONTRACTISTA
DEL PROJECTE
ELS ARQUITECTES AUTORS
Antoni Barceló Baeza i
Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M81 de 96
FITXA DE DECLARACIONS RELATIVES A LES NORMES DE SEGURETAT
Aquest projecte de CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE
MANACOR (9+18).......................
redactat pels arquitectes ANTONI BARCELÓ BAEZA I BÀRBARA BALANZÓ MORAL ..............
Compleix les disposicions relatives a seguretat següents:
BARANES:
No han de ser escalables, ni permetre passar al seu través.
L’alçada mínima 100/110 cm. amidada des de qualsevol punt al que els nens puguin enfilar-se (amb
passamà d’acord amb la normativa sobre persones amb mobilitat reduïda).
Si són de barrots verticals, separació màxima de 10 cm (segons CTE DB SU, per a ús infantil).
VIDRES:
Qualsevol vidre situat total o parcialment per sota d’1,00 m d’alçada, serà armat, laminat de seguretat
d’un gruix de ≥ 3+3 mm. (es recomana que s’apliqui aquesta solució a tot el centre).
FINESTRES:
La descomposició de la finestra serà de tal manera que no hi hagi elements practicables per sota
d’1,10/1,20 m (o bé s’instal·larà barana protectora) mesurat sobre qualsevol element al qual el nen
pugui enfilar-se (radiador, lleixa, etc.).
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE
Antoni Barceló Baeza
Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M82 de 96
- Compliment de la LOGSE
El projecte s’ha realitzat seguint les recomanacions i el programa definit per la LOGSE.
S’adjunta quadre de superfícies comparatiu.
- Compliment de la normativa d’educació:
Ordre de 4 de novembre de 1991 del MEC per la que s’aproven els Programes de
Necessitats per a la redacció dels projectes. (BOE nº 271, dimarts 12 novembre 1991).
Reial Decret 1004/1991; de 14 de juny, del M.E.C.D., pel que se estableixen els requisits
mínims dels Centres. (BOE nº 26).
- Article 138 sobre adaptació al medi ambient.
Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre
el Règim del Sòl i Ordenació Urbana.
Art. 138. Adaptación al ambiente.- Las construcciones habrán de adaptarse, en lo básico,
al ambiente en que estuvieran situadas, y a tal efecto:
b) En los lugares e paisaje abierto y natural, sea rural o marítimo, o en las perspectivas que
ofrezcan los conjuntos urbanos de características histórico-artísticas, típicos o tradicionales,
y en las inmediaciones de las carreteras y caminos de trayecto pintoresco, no se permitirá
que la situación masa altura de los edificios, muros y cierres, o la instalación de otros
elementos, limite el campo visual para contemplar las bellezas naturales, rompa la armonía
del paisaje o desfigure la perspectiva propia del mismo.
La solució adoptada en el present projecte no entra en oposició o controvèrsia complint amb
el que s’estableix en l’article 138-b de la Llei del Sòl abans descrita.
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M83 de 96
MOVIMENT DE TERRES
Les característiques del terreny són les que figuren a l’estudi geotècnic que forma part del projecte,
dins de l’apartat I.3/1 de la memòria.
El constructor, per tant, en coneix amb anterioritat a la contractació, la naturalesa, les capes, la
profunditat, etc. i les ha de tenir en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs
corresponents.
En els plànols corresponents s’indica la posició de l’edificació, i per tant el constructor pot conèixer
amb anterioritat les possibilitats d’abocar les terres sobrants o d’obtenir les terres necessàries i tenirho en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs corresponents.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
EL CONTRACTISTA
DEL PROJECTE
ELS ARQUITECTES AUTORS
Antoni Barceló Baeza i
Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M84 de 96
FITXA DE L’INFORME GEOTÈCNIC
Es disposa de l’Estudi realitzat del qual es transcriuen les següents conclusions
L’informe geotècnic que segueix a continuació ha estat realitzat per l’empresa LBC Laboratorio Balear
para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 2009, núm de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001,
geòloga Sandra Castaño Rodríguez, col·legiada núm. 6149, i conté la informació necessària per a
una concepció, càlcul i dimensionament correcte de la fonamentació de l’edifici.
Fa referència al solar objecte del present projecte i la informació que conté ha estat tinguda en
compte a l’hora de redactar el projecte, particularment en el càlcul dels fonaments; les solucions
adoptades s’ajusten a les recomanacions que hi consten.
Aquest informe s’incorpora al projecte entre d’altres qüestions perquè el contractista general pugui
conèixer, amb anterioritat a la seva oferta econòmica, quines són les condicions del terreny en què
han de realitzar-se les obres, i esmenar possibles errors continguts en aquest.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE
Antoni Barceló Baeza
Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M85 de 96
FITXA DE CONDICIONS TÈCNIQUES
El Plec de Condicions Tècniques generals completarà, en defecte de documentació del Plec de
Condicions Tècniques Particulars, la normativa assenyalada d’obligat compliment, les normatives de
compliment condicional per a la ubicació de l’edifici i establerta pels organismes de l’Administració
local i empreses concessionàries de serveis públics, que haurà de ser coneguda i emplenada per
l’empresa constructora i els seus representats a l’obra; com també el Plec de Condicions Tècniques
de la Direcció General d’Arquitectura, i la Reglamentació vigent sobre Seguretat i Higiene en el
Treball.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
EL CONTRACTISTA
ELS ARQUITECTES AUTORS
DEL PROJECTE
Antoni Barceló Baeza i
Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M86 de 96
V. PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS I TÈCNIQUES
PLIEGO DE CONDICIONES PARTICULARES
Modelo adaptado a la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación
PROYECTO: ...................NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR ...........
EMPLAZAMIENTO:.........C/ SON BOGA s/n – Camí de Ses Bones Dones. 07500 MANACOR..........
LA PROPIEDAD: .............. Govern de les Illes Balears. Institut d’Infraestructures i
.........................................Serveis educatius i culturals. IBISEC ..........................................................
ARQUITECTO: ................ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL .......................
Condiciones particulares que han de regir en el adjunto proyecto del que forma parte el presente Pliego de condiciones y
que consta además de Memoria, Planos, Estado de mediciones y presupuesto, preceptuando para lo no previsto en el
mismo el Pliego general de condiciones de la edificación compuesto por el Centro Experimental de Arquitectura, aprobado
por el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España y adoptado para sus obras por la Dirección General de
Arquitectura y Edificación.
TITULO ÚNICO:
CONDICIONES PARTICULARES DE ÍNDOLE FACULTATIVA
EPÍGRAFE I.-DE LAS OBLIGACIONES GENERALES Y DERECHOS DEL CONTRATISTA
El Constructor es el agente que asume contractualmente ante el Promotor, el compromiso de ejecutar con medios
humanos y materiales, propios y ajenos, las obras o parte de las mismas, con sujeción al proyecto y al contrato. Sus
obligaciones, de acuerdo con el artículo 11 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, son las
siguientes:
S
S
S
S
S
S
S
S
Ejecutar la obra con sujeción al proyecto, a la legislación aplicable y a las instrucciones del Director de obra y del
Director de la ejecución de la obra, a fin de alcanzar la calidad exigida en el proyecto.
Tener la titulación o capacitación profesional que habilita para el cumplimiento de las condiciones exigibles para
actuar como Constructor.
Designar al Jefe de obra que asumirá la representación técnica del Constructor en la misma y que por su titulación o
experiencia, deberá tener la capacitación adecuada de acuerdo con las características y la complejidad de la obra.
Asignar a la obra los medios humanos y materiales que por su importancia requiera.
Formalizar las subcontrataciones de determinadas partes o instalaciones de la obra dentro de los límites establecidos
en el contrato.
Firmar el acta de replanteo, el acta de recepción de la obra y demás documentos complementarios.
Facilitar al Arquitecto director de obra los datos necesarios para la elaboración de la documentación de la obra
ejecutada.
Suscribir las garantías previstas en el artículo19 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la
edificación.
Documento de Estudio y análisis del proyecto de ejecución: El Constructor antes del inicio de la obra solicitará del
Promotor la aportación del documento de Estudio y análisis del proyecto de ejecución redactado por el Aparejador o
Arquitecto Técnico desde la óptica de sus funciones profesionales en la ejecución de la obra.
Estudio de seguridad y salud o estudio básico de seguridad y salud en las obras: El Constructor antes del inicio de la obra
solicitará del Promotor, de acuerdo con el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen
disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras en construcción, el Estudio de seguridad y salud o Estudio
básico de seguridad y salud en las obras, según se den los supuestos especificados en el artículo 41. Dicho documento
deberá haber sido redactado por Técnico competente y el Constructor está obligado a conocer y dar cumplimiento a las
previsiones contenidas en dicho documento.
Oficina en la obra: El Constructor habilitará en la obra una oficina en la que existirá mesa o tablero adecuado donde
puedan extenderse y consultarse los planos. El Constructor deberá tener siempre en dicha oficina una copia de todos los
documentos necesarios para la realización de las obras:
S
S
S
S
Proyecto básico y de ejecución redactado por el Arquitecto y facilitado por el Promotor.
Libro de órdenes y asistencias, facilitado por el Arquitecto director de obra.
Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud en las obras, según se den los supuestos
especificados en el artículo 41 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, redactado por Técnico competente y
facilitado por el Promotor.
Plan de seguridad y salud a disposición permanente de la Dirección facultativa (artículo 7.5 del Real Decreto
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M87 de 96
S
1627/1997).
Libro de incidencias, en su caso y en cumplimiento del artículo 13 del Real Decreto 1627/1997. Asimismo tendrá
copia de aquellos documentos exigibles por las disposiciones vigentes durante la realización de la obra. Deberá
también tener expuesto en la obra de forma visible el aviso previo que, de acuerdo con el artículo 18 del Real Decreto
1627/1997, debe haber efectuado el Promotor a la autoridad laboral competente antes del comienzo de los trabajos.
Presencia del Constructor en la obra: El Constructor por sí, o por medio de sus facultativos, representantes o encargados,
estará en la obra durante la jornada legal de trabajo y acompañará al Arquitecto director de obra, al Aparejador o
Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y al Coordinador en materia de seguridad y salud durante la
ejecución de la obra, en las visitas que hagan a la obra, poniéndose a su disposición para la práctica de los
reconocimientos que consideren necesarios, suministrándoles los datos precisos para la comprobación de mediciones,
liquidaciones y cumplimiento de las medidas legales de seguridad y salud.
Representación técnica del Constructor: Tendrá obligación el Constructor de poner al frente de su personal y, por su
cuenta, un representante técnico legalmente autorizado cuyas funciones serán, de acuerdo al artículo 11 de la Ley
38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las de asumir las funciones de Jefe de obra por lo que
deberá tener la capacitación adecuada de acuerdo con las características y complejidad de la obra. Realizará la vigilancia
necesaria para que la obra se ejecute con sujeción al proyecto, a la licencia, a la legislación aplicable y a las instrucciones
del Arquitecto Director de obra y del Director de la ejecución de la obra con el fin de alcanzar la calidad prevista en el
proyecto. En este sentido deberá vigilar los trabajos y colocación de andamios, cimbras y demás medios auxiliares,
cumplir las instrucciones de la Dirección facultativa, verificar los replanteos, los dibujos de montea y demás operaciones
técnicas, cuando, sea cual fuere la importancia de la obra, el Constructor no fuese práctico en las artes de la construcción
y siempre que, por cualquier causa, la Dirección facultativa lo estimase oportuno. Asimismo los materiales fabricados en
taller tales como viguetas, cargaderos, etc. del material que sean, deberán llevar garantía de fabricación y del destino que
se les determina, satisfaciendo en todo lo especificado en las disposiciones vigentes en el momento de su utilización en
obra, siendo el Constructor responsable de los accidentes que ocurran por incumplimiento de esta disposición, o por no
tomar las debidas precauciones.
En cumplimiento del deber de prevención de riesgos laborales, el Constructor designará a uno o a varios trabajadores
para ocuparse de dicha actividad (servicio de prevención) o concertará dicho servicio con una entidad especializada ajena
a la empresa (artículo 30 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales). En empresas de
construcción de menos de 6 trabajadores podrá asumir las funciones de prevención el propio Constructor.
Trabajos no estipulados expresamente en el pliego de condiciones: Es obligación del Constructor el ejecutar cuando sea
necesario para la buena construcción y aspecto de las obras, siempre que, sin separarse de su espíritu y recta
interpretación, lo disponga la Dirección facultativa y dentro de los límites de posibilidades para cada tipo de ejecución.
Interpretaciones, aclaraciones y modificaciones de los documentos del proyecto: La interpretación del proyecto
corresponde al Arquitecto director de obra. Cuantas dudas tenga el Constructor en la interpretación de los planos y demás
documentos del proyecto deberá aclararlas antes de la adjudicación y/o realización de las obras, en la inteligencia de que
las presentadas posteriormente serán resueltas por el Arquitecto director de obra, siendo responsabilidad del Constructor
no haber tomado dicha precaución.
Reclamaciones contra las órdenes del Arquitecto director de la obra: Las reclamaciones que el Constructor quiera hacer
contra las órdenes del Arquitecto director de obra sólo podrá presentarlas, a través del mismo, ante el Promotor si son de
orden económico. Contra disposiciones de orden técnico o facultativo del Arquitecto director de obra no se admitirá
reclamación alguna, pudiendo el Constructor salvar su responsabilidad, si lo estima oportuno, mediante exposición
razonada dirigida al Arquitecto director de obra, el cuál podrá limitar su contestación al acuse de recibo, que en todo caso
será obligatorio en estas circunstancias.
Recusaciones: La Dirección facultativa de la obra podrá recusar a uno o varios productores de la empresa o
subcontratistas de la misma por considerarle incapaces, obligándose el Constructor a reemplazar a estos productores o
subcontratistas por otros de probada capacidad.
El Constructor no podrá recusar a los Arquitectos, Aparejadores o Arquitectos Técnicos o personal de cualquier índole
dependiente de la Dirección facultativa, ni solicitar del Promotor que se designen otros facultativos para los
reconocimientos y mediciones. Cuando sea perjudicado con los resultados de éstos procederá de acuerdo con lo
estipulado en el apartado precedente, pero sin que por esta causa pueda interrumpirse ni perturbarse la marcha de los
trabajos.
Libro de órdenes y asistencias: El Constructor tendrá siempre en la oficina de la obra y a la disposición de la Dirección
facultativa el Libro de órdenes y asistencias a que hace referencia el Decreto de 11 de marzo de 1.971 y a la Orden de 9
de junio de 1.971 con el fin de dar cumplimiento a lo dispuesto en los citados preceptos. Dicho Libro de órdenes y
asistencias será provisto por el Arquitecto director de obra al inicio de las obras.
Libro de incidencias: El Constructor tendrá, siempre que sea preceptivo, en la oficina de la obra y a disposición del
Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o de la Dirección facultativa, el Libro de
incidencias a que hace referencia el artículo 13 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre. A dicho Libro tendrá
acceso la Dirección facultativa de la obra, los contratistas, subcontratistas y los trabajadores autónomos, así como las
personas u órganos con responsabilidades en materia de prevención en las empresas intervinientes en la obra, los
representantes de los trabajadores y los técnicos de los órganos especializados en materia de seguridad y salud en el
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M88 de 96
trabajo de las Administraciones públicas competentes. Efectuada una anotación en el Libro de incidencias, el Coordinador
en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o la Dirección facultativa, si aquel no fuera necesario,
remitirá una copia a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en el plazo de veinticuatro horas y notificarán las
anotaciones al contratista afectado y a los representantes de los trabajadores de éste.
EPÍGRAFE II.- DE LAS OBLIGACIONES ESPECIFICAS Y RESPONSABILIDADES DEL CONSTRUCTOR Y
SUBCONTRATISTAS
Obligaciones específicas del Constructor y subcontratistas en materia de seguridad y salud en las obras: De conformidad
con el artículo 11.1 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, el Constructor y los subcontratistas estarán obligados
a:
S
S
S
S
S
Aplicar los principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo 15 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre,
de prevención de riesgos laborales y en particular al desarrollar las tareas o actividades indicadas en el artículo 10 del
Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre.
Cumplir y hacer cumplir a su personal lo establecido en el Plan de seguridad y salud al que se refiere el artículo 7 del
Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre.
Cumplir la normativa en materia de prevención de riesgos laborales, teniendo en cuenta, en su caso, las obligaciones
sobre coordinación de actividades empresariales previstas en el artículo 24 de la Ley de prevención de riesgos
laborales, así como cumplir las disposiciones mínimas establecidas en el anexo IV del Real Decreto 1627/1997, de 24
de octubre, durante la ejecución de la obra.
Informar y proporcionar las instrucciones adecuadas a los trabajadores autónomos sobre todas las medidas que
hayan de adoptarse en lo que se refiere a su seguridad y salud en la obra.
Atender las indicaciones y cumplir las instrucciones del Coordinador en materia de seguridad y de salud durante la
ejecución de la obra o, en su caso, de la Dirección facultativa.
Responsabilidades del Constructor y de los subcontratistas: De conformidad con el artículo 11.2 del Real Decreto
1627/1997, de 24 de octubre, el Constructor y los subcontratistas serán responsables de la ejecución correcta de las
medidas preventivas fijadas en el Plan de seguridad y salud en lo relativo a las obligaciones que les correspondan a ellos
directamente o, en su caso, a los trabajadores autónomos por ellos contratados. Además, el Constructor y los
subcontratistas responderán solidariamente de las consecuencias que se deriven del incumplimiento de las medidas
previstas en el Plan, en los términos del apartado 2 del artículo 42 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención
de riesgos laborales.
Responsabilidades específicas del Constructor: De conformidad con el artículo17.6 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre,
de ordenación de la edificación, el Constructor responderá directamente de los daños materiales causados en el edificio
por vicios o defectos derivados de la impericia, falta de capacidad profesional o técnica, negligencia o incumplimiento de
las obligaciones atribuidas al Jefe de obra y demás personas físicas o jurídicas que de él dependan. Cuando el
Constructor subcontrate con otras personas físicas o jurídicas la ejecución de determinadas partes o instalaciones de la
obra, será directamente responsable de los daños materiales por vicios o defectos de su ejecución. Así mismo el
Constructor responderá directamente de los daños materiales causados en el edificio por las deficiencias de los productos
de construcción adquiridos o aceptados por él.
EPÍGRAFE III.- PRESCRIPCIONES GENERALES RELATIVAS A LOS TRABAJOS, A LOS MATERIALES Y A LOS
MEDIOS AUXILIARES
Comienzo de la obra y ritmo de ejecución de los trabajos: Una vez obtenidas las licencias y autorizaciones
correspondientes el Constructor dará comienzo a las obras en el plazo marcado en el Pliego de condiciones que rija en la
obra, desarrollándolas en la forma necesaria para que dentro de los períodos parciales en aquel señalados queden
ejecutadas las obras correspondientes, y que, en consecuencia, la ejecución total se lleve a efecto dentro del plazo
exigido en el contrato.
Obligatoriamente y por escrito deberá el Constructor dar cuenta al Arquitecto director de obra y al Director de la ejecución
de la obra del comienzo de los trabajos con una antelación mínima de 48 horas. De no efectuarse así los Técnicos
mencionados eluden toda responsabilidad de los trabajos efectuados sin su consentimiento, pudiendo ordenar el derribo
de todas las construcciones que consideren incorrectas.
Orden de los trabajos: En general y dentro de las prescripciones del Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de
seguridad y salud y, en su caso, del Plan de seguridad y salud una vez aprobado por el Coordinador durante la ejecución
de la obra, en las obras será potestad del Constructor la determinación del orden de los trabajos, salvo aquellos casos en
que por cualquier circunstancia de orden técnico estime conveniente su variación la Dirección facultativa. Estas órdenes
deberán comunicarse por escrito si lo requiere el Constructor, quién será directamente responsable de cualquier daño o
perjuicio que pudiera sobrevenir por su incumplimiento.
Ampliación del proyecto por causas imprevistas de fuerza mayor: Cuando durante las obras sea preciso por motivo
imprevisto o por cualquier accidente ampliar el proyecto no se interrumpirán los trabajos, continuándolos según las
instrucciones dadas por el Arquitecto director de obra en tanto se formula y tramita el proyecto reformado.
El Constructor está obligado a realizar con su personal y materiales cuanto la Dirección facultativa de las obras disponga
para apeos, apuntalamientos, derribos, recalces o cualquier otra obra de carácter urgente, anticipando de momento este
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M89 de 96
servicio cuyo importe le será consignado en el presupuesto adicional o abonado directamente por la propiedad de
acuerdo con lo que mutuamente se convenga.
Prórrogas por causa de fuerza mayor: Si por causa de fuerza mayor o independientemente de la voluntad del Constructor,
siempre que esta causa sea distinta a las que especifiquen como de rescisión del contrato, aquél no pudiese comenzar
las obras, tuviese que suspenderlas o no le fuese posible terminarlas en los plazos prefijados, se le otorgará una prórroga
proporcionada para el cumplimiento de la contrata previo informe favorable del Arquitecto director de obra. Para ello el
Constructor expondrá en escrito dirigido al Arquitecto director de obra la causa que le impide la ejecución o la marcha de
los trabajos y el retraso que por ello se originaría en los plazos acordados, razonando debidamente la prórroga que por
dicha causa solicita.
Seguridad y salud durante la ejecución de la obra: El Constructor en aplicación del Estudio de seguridad y salud o Estudio
básico de seguridad y salud y de acuerdo con el artículo 7 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, deberá elaborar
un Plan de seguridad y salud en el trabajo. Dicho Plan deberá ser aprobado, antes del inicio de la obra, por el
Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra. Cuando no sea necesaria la designación de
Coordinador la aprobación deberá darla la Dirección facultativa mediante la suscripción del acta de aprobación del Plan
de seguridad y salud. El Constructor podrá modificar el Plan de seguridad y salud en función del proceso de ejecución de
la obra, de la evolución de los trabajos y de las posibles incidencias o modificaciones que pudieran surgir a lo largo de la
obra, pero siempre con la aprobación expresa de los técnicos anteriormente mencionados. El Plan de seguridad y salud
estará siempre en la obra y a disposición de la Dirección facultativa.
El Constructor deberá cumplir las determinaciones de seguridad y salud previstas en el Estudio de seguridad y salud o
Estudio básico de seguridad y salud y, en su caso, en el Plan de seguridad y salud aprobado por el Coordinador en
materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o, en su caso, por la Dirección facultativa, tanto para la obra
como para el personal y maquinaria afectos a la misma siendo responsable de cualquier incidencia que por negligencia en
su cumplimiento pudiese surgir en el transcurso de las obras. El Constructor está obligado a cumplir cuantas
disposiciones de seguridad y salud estuvieran vigentes en el momento de la ejecución de las obras. Especialmente las
previstas en el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, y las determinaciones de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre,
de prevención de riesgos laborales, que entre otras obligaciones establece el deber de constituir un servicio de
prevención o a concertar dicho servicio con una entidad especializada ajena a la empresa (artículo 30), excepto que
asuma el propio Constructor dichas funciones, cuando la empresa tenga menos de seis trabajadores. El Constructor está
obligado a cumplir con todas las disposiciones de la Policía Municipal y leyes comunes en la materia, siendo el único
responsable de su incumplimiento.
Condiciones generales de ejecución de los trabajos: Todos los trabajos se ejecutarán con estricta sujeción al proyecto
que haya servido de base a la contrata y a las modificaciones del mismo que hayan sido aprobadas.
Obras ocultas: De todos los trabajos y unidades de obra que hayan de quedar ocultos a la terminación del edificio se
levantará los planos precisos e indispensables para que queden perfectamente definidos por cuenta del Constructor,
firmados todos por éste último con la conformidad del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra
y el V1B1 del Arquitecto director de obra. Dichos planos deberán ir suficientemente acotados.
Trabajos defectuosos: El Constructor deberá emplear materiales que cumplan las condiciones exigidas en las condiciones
generales de índole técnico del Pliego de condiciones de la edificación y realizará todos y cada uno de los trabajos
contratados de acuerdo también con lo especificado en dicho documento. Por ello, y hasta tanto que tenga lugar la
recepción definitiva del edificio, el Constructor es el único responsable de la ejecución de los trabajos que ha contratado y
de las faltas y defectos que en éstos puedan existir por su mala ejecución o por la deficiente calidad de los materiales
empleados o aparatos colocados, sin que puedan servirle de excusa, ni le otorgue derecho alguno la circunstancia de que
la Dirección facultativa no le haya advertido sobre el particular, ni tampoco el hecho de que hayan sido valorados en las
certificaciones de obra, que se entiende que se extienden y abonan a buena cuenta. Como consecuencia de lo
anteriormente expresado cuando la Dirección facultativa advierta vicios o defectos en los trabajos ejecutados, o que los
materiales empleados o los aparatos colocados no reúnan las condiciones preceptuadas, ya sea en el curso de la
ejecución de los trabajos o finalizados éstos, podrá disponer la Dirección facultativa que las partes defectuosas sean
demolidas y reconstruidas de acuerdo a lo contratado, y todo ello a expensas del Constructor.
Vicios ocultos: Si el Arquitecto director de obra tuviese fundadas razones para creer en la existencia de vicios ocultos de
construcción en las obras ejecutadas, ordenará ejecutar en cualquier tiempo, antes de la recepción definitiva, las
demoliciones que crea necesarias para reconocer los trabajos que suponga defectuosos. Los gastos de demolición y
reconstrucción que se originen serán de cuenta del Constructor siempre que los vicios existan realmente y en caso
contrario correrán a cargo del Promotor.
Empleo de los materiales y aparatos: No se procederá al empleo de los materiales y aparatos sin que antes sean
examinados y aceptados por la Dirección facultativa en los términos que prescriben los Pliegos de condiciones,
depositando al efecto el contratista las muestras y modelos necesarios previamente contraseñados para efectuar con
ellos las comprobaciones, ensayos o pruebas preceptuadas en el Pliego de condiciones vigente en la obra y los que
juzgue necesarios la Dirección facultativa.
La Dirección facultativa podrá exigir del Constructor y éste vendrá obligado a aportar a sus expensas las certificaciones
de idoneidad técnica o de cumplimiento de las condiciones de toda índole especificadas en el proyecto de los materiales e
instalaciones suministrados. Los gastos que ocasionen los ensayos, análisis, pruebas, etc. antes indicados, serán de
cuenta del Constructor. La Dirección facultativa podrá fijar un plazo para que sean retirados de la obra los materiales
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M90 de 96
rechazados. El Constructor a su costa transportará y colocará agrupándolos ordenadamente y en el sitio de la obra que
se le designe a fin de no causar perjuicios a la marcha de los trabajos, los materiales procedentes de la excavación,
derribos, etc. que no sean utilizables en la obra y los que juzgue necesarios la Dirección facultativa hasta tanto sean
retirados de la obra o llevados a vertedero. Si no hubiese nada preceptuado sobre el particular se retiraran de ella cuando
lo ordene el Arquitecto director de obra, pero acordando previamente su justa tasación, teniendo en cuenta el valor de
dichos materiales y los gastos de su transporte.
De los medios auxiliares: Serán por cuenta y riesgo del Constructor los andamios, cimbras, máquinas y demás medios
auxiliares que para la debida marcha y ejecución de los trabajos se necesiten. Todos ellos, siempre y cuando no se haya
estipulado lo contrario, quedarán en beneficio del Constructor, sin que éste pueda fundar reclamación alguna en la
insuficiencia de dichos medios, cuando éstos estén detallados en el presupuesto y consignados por partidas alzadas,
incluidos en los precios de las unidades de obra o incluidos en las determinaciones de Estudio de seguridad y salud o
Estudio básico de seguridad y salud y, en su caso, en el Plan de seguridad y salud aprobado por el Coordinador. Dichos
elementos deberán disponerse en obra de acuerdo con las prescripciones contenidas en dichos documentos, siendo por
tanto responsabilidad del Constructor cualquier avería o accidente personal por el incumplimiento de dichas
prescripciones.
EPÍGRAFE IV.- DE LA RECEPCIÓN DE EDIFICIOS Y OBRAS ANEJAS
Treinta días como mínimo antes de terminarse las obras el Constructor comunicará al Promotor, al Aparejador o
Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y al Arquitecto director de obra la proximidad de su terminación,
para que éste último señale la fecha para la expedición del certificado de terminación de obras a los efectos pertinentes y
lo notifique por escrito al Promotor para que conjuntamente con el Constructor, en presencia del Arquitecto director de
obra y del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de las obras, suscriban el acta de recepción de la obra
según lo previsto en el artículo 6 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación.
Recepción de la obra: La recepción de la obra es el acto por el cual el Constructor, una vez concluida ésta, hace entrega
de la misma al Promotor y es aceptada por éste. Podrá realizarse con o sin reservas y deberá abarcar la totalidad de la
obra o fases completas y terminadas de la misma, cuando así se acuerde por las partes. Deberá consignarse en un acta,
extendida por cuadriplicado y firmada por el Constructor de la obra y el Promotor, así como, en su caso, a los efectos de
su conocimiento, sin que ello implique conformidad con lo expresado en la misma, con la firma del Arquitecto director de
obra y del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra. A dicha acta, en cumplimiento del artículo
6.2 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, se adjuntará el certificado final de obra suscrito
por el Arquitecto director de obra y el Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y en ella, el
Constructor y el Promotor, harán constar:
S
S
S
S
S
Las partes que intervienen.
La fecha del certificado final de la totalidad de la obra o de la fase completa y terminada de la misma.
El coste final de la ejecución material de la obra.
La declaración de la recepción de la obra con o sin reservas, especificando, en su caso, éstas de manera objetiva, y
el plazo en que deberán quedar subsanados los defectos observados.
Las garantías que, en su caso, se exijan al Constructor para asegurar sus responsabilidades.
La recepción de la obra, salvo pacto expreso en contrario, tendrá lugar dentro de los treinta días siguientes a la fecha de
su terminación, acreditada en el certificado final de obra, plazo que se contará a partir de la notificación efectuada por
escrito al Promotor. Transcurrido ese plazo sin que el Promotor haya manifestado reservas o rechazo motivado por
escrito la recepción se entenderá tácitamente producida.
Si el Promotor rechazara la recepción de la obra, ya sea por no encontrarse ésta terminada o por no adecuarse a las
condiciones contractuales, las causas deberán motivarse y quedar recogidas por escrito en el acta que, en este caso, se
considerará como acta provisional de obra. Dicha acta provisional de obra se extenderá por cuadriplicado y deberá estar
firmada por el Constructor de la obra y el Promotor, así como, a los efectos de su conocimiento, sin que ello implique
conformidad con las causas indicadas en la misma, con la firma del Arquitecto director de obra y del Aparejador o
Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra. En ella deberá fijarse, de acuerdo con el artículo 6.3 de la Ley
38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, un nuevo plazo para efectuar la recepción definitiva de la
obra. Transcurrido el mismo y una vez subsanadas por el Constructor las causas del rechazo, se hará constar en un acta
aparte, suscrita por los firmantes de la recepción provisional, dando la obra por definitivamente recepcionada. Esta
recepción también se entenderá tácitamente producida, salvo pacto expreso, si el Promotor, transcurridos treinta días del
fin del plazo indicado en el acta de recepción provisional, no comunica por escrito su rechazo a las subsanaciones
efectuadas por el Constructor.
Inicio de los plazos de responsabilidad: El cómputo de los plazos de responsabilidad y garantía establecidos en la Ley
38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, se inician, de acuerdo con lo establecido en su artículo 6.5,
a partir de la fecha en que se suscriba el acta de recepción, o cuando se entienda ésta tácitamente producida.
Conservación de las obras recibidas provisionalmente: Los gastos de conservación durante el plazo existente entre el
fijado en el certificado final de obra y el momento de suscribir el acta de recepción o el comprendido entre la recepción
provisional y la definitiva correrán a cargo del Constructor. Si el edificio fuese ocupado o utilizado antes de la recepción
definitiva, la guardería, limpieza y las reparaciones causadas por el uso correrán a cargo del Promotor y las reparaciones
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M91 de 96
por vicios de obra o defectos en las instalaciones a cargo del Constructor. En caso de duda será juez inapelable el
Arquitecto director de obra, sin que contra su resolución quede ulterior recurso.
Medición definitiva de los trabajos: Previamente a la fecha de terminación de la obra, acreditada en el certificado final de
obra, se procederá inmediatamente por el Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra a su
medición general y definitiva con precisa asistencia del Constructor o del Jefe de obra que ha asumido, de acuerdo con el
artículo 11 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, la representación técnica del mismo.
Servirán de base para la medición los datos del replanteo general, los datos de los replanteos parciales que hubiese
exigido el curso de los trabajos, los de cimientos y demás partes ocultas de las obras tomadas durante la ejecución de los
trabajos y autorizados con la firma del Constructor el conforme del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la
ejecución de la obra y el V1B1 del Arquitecto director de obra, la medición que se lleve a cabo de las partes descubiertas
de las obras de fábrica y accesorios en general las que convengan al procedimiento consignado en las mediciones de la
contrata para decidir el número de unidades de obra de cada clase ejecutada, teniendo presente, salvo pacto en contrario
lo preceptuado en los diversos capítulos del Pliego de condiciones generales de índole técnica compuesto por el Centro
Experimental de Arquitectura y adoptado para sus obras por la Dirección General de Arquitectura al establecer las normas
para la medición y valoración de los diversos trabajos.
De las recepciones de trabajo cuya contrata haya sido rescindida: En los contratos rescindidos tendrá lugar una recepción
y liquidación única sea cual fuere el estado de realización en que se encuentren.
EPÍGRAFE V.- DEL APAREJADOR O ARQUITECTO TÉCNICO DIRECTOR DE LA EJECUCIÓN DE LA OBRA
El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra es el agente que, formando parte de la
Dirección facultativa, asume la función técnica de dirigir la ejecución material de la obra y de controlar cualitativa y
cuantitativamente la construcción y la calidad de lo edificado. Son obligaciones del mismo, de acuerdo con el artículo 13
de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las siguientes:
S
S
S
S
S
S
Estar en posesión de la titulación académica y profesional habilitante y cumplir las condiciones exigibles para el
ejercicio de la profesión. En caso de personas jurídicas, designar al técnico director de la ejecución de la obra que
tenga la titulación profesional habilitante.
Verificar la recepción en obra de los productos de construcción, ordenando la realización de ensayos y pruebas
precisas.
Dirigir la ejecución material de la obra, comprobando los replanteos, los materiales, la correcta ejecución y disposición
de los elementos constructivos y de las instalaciones, de acuerdo con el proyecto y con las instrucciones del
Arquitecto director de obra.
Consignar en el Libro de órdenes y asistencias las instrucciones precisas.
Suscribir el acta de replanteo o de comienzo de obra y el certificado final de obra, así como elaborar y suscribir las
certificaciones parciales y la liquidación final de las unidades de obra ejecutadas.
Colaborar con los restantes agentes en la elaboración de la documentación de la obra ejecutada, aportando los
resultados del control realizado.
El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra será nombrado por el Promotor con la conformidad
del Arquitecto director de obra y deberá conocer todos los documentos del proyecto. El Aparejador o Arquitecto Técnico
director de la ejecución de la obra viene obligado a visitar la obra todas las veces necesarias para asegurar la eficacia de
su vigilancia e inspección, realizando en ella todas las funciones inherentes a su cargo e informando al Arquitecto director
de obra de cualquier anomalía que observare en la obra y de cualquier detalle que aquél deba conocer, dándole cuenta,
por lo menos semanalmente, del estado de la obra. El Arquitecto director de obra podrá a su juicio variar la frecuencia de
estas notificaciones dando orden en este sentido al Aparejador o Arquitecto Técnico.
El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra velará de manera especial para que todo lo que se
utilice en la obra reúna las condiciones mínimas que figuran en el Pliego de condiciones compuesto y editado en 1.948
por el Centro Experimental de Arquitectura, actualizado y editado en 1.960 por la Dirección General de Arquitectura,
Economía y Técnica de la Construcción, así como aquellas condiciones especiales que quedan determinadas en alguno
de los documentos del proyecto. También comprobará que todos los elementos prefabricados cumplan además las
condiciones específicas en las disposiciones vigentes en el momento de realizarse las obras.
El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra viene obligado a cumplir con todas aquellas
determinaciones de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales y del Real Decreto 1627/1997,
de 24 de octubre, especialmente aquellas derivadas del artículo 9 y 12 cuando desarrolle las funciones de Coordinador en
materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra.
El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra cumplirá aquellas obligaciones derivadas del
Decreto 59/1994, de 13 de mayo, y posterior modificación recogida en el Decreto 11/1994, de 22 de noviembre, por el que
se regula el control de la calidad de la edificación, su uso y mantenimiento en les Illes Balears. Especialmente las de
redacción y dirección del correspondiente Programa de control (artículo 4 del Decreto 11/1994), documentando los
resultados obtenidos y transcribiendo obligatoriamente al Libro de órdenes y asistencias de la obra las conclusiones y
decisiones que se deriven de su análisis (artículo 7 del Decreto 11/1994).
EPÍGRAFE VI.- DEL ARQUITECTO DIRECTOR DE OBRA
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M92 de 96
El Arquitecto director de obra es el agente que, formando parte de la dirección facultativa, dirige el desarrollo de la obra
en los aspectos técnicos, estéticos, urbanísticos y medio-ambientales, de conformidad con el proyecto que la define, la
licencia de edificación y demás autorizaciones preceptivas y las condiciones del contrato, con el objeto de asegurar su
adecuación al fin propuesto. Son obligaciones del Arquitecto director de obra, de acuerdo con el artículo 12 de la Ley
38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las siguientes:
S
S
S
S
S
S
S
Estar en posesión de la titulación académica y profesional habilitante y cumplir las condiciones exigibles para el
ejercicio de la profesión. En caso de personas jurídicas, designar al técnico director de obra que tenga la titulación
profesional habilitante.
Verificar el replanteo y la adecuación de la cimentación y de la estructura proyectadas a las características
geotécnicas del terreno.
Resolver las contingencias que se produzcan en la obra y consignar en el Libro de órdenes y asistencias las
instrucciones precisas para la correcta interpretación del proyecto.
Elaborar, a requerimiento del Promotor o con su conformidad, eventuales modificaciones del proyecto que vengan
exigidas por la marcha de la obra siempre que las mismas se adapten a las disposiciones normativas contempladas y
observadas en la redacción del proyecto.
Suscribir el acta de replanteo o de comienzo de obra y el certificado final de obra, así como conformar las
certificaciones parciales y la liquidación final de las unidades de obra ejecutadas, con los visados que en su caso
fueran preceptivos.
Elaborar y suscribir la documentación de la obra ejecutada para entregarla al Promotor, con los visados que en su
caso fueran preceptivos.
Las relacionadas en el apartado 2.a del artículo 13 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la
edificación, en aquellos casos en los que el director de obra y el director de la ejecución de la obra sea el mismo
profesional.
Además de todas las facultades particulares que corresponden el Arquitecto director de obra, expresadas anteriormente,
podrá también, con causa justificada, recusar al Constructor si considera que adoptar esta resolución es útil y necesario
para la debida marcha de la obra. El Arquitecto director de obra suscribirá, junto con el Aparejador o Arquitecto Técnico
director de la ejecución de la obra, el acta de aprobación del Plan de seguridad y salud redactado por el Constructor, en el
caso de que no fuera preceptiva la designación de Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de
las obras.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
El/los Arquitecto/s Director/es de obra
CEIP DE MANACOR
El Promotor
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M93 de 96
VI. AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL
S’adjunten amidaments, pressupost, i justificació de preus unitaris, auxiliars i descomposts
del projecte
VI.1. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL i PRESSUPOST DE CONTRACTA
QUADRE RESUM DE SUPERFÍCIES (per plantes)
Sup construïda P.Baixa
Sup construïda P.Primera
Sup construïda P.Segona
Sup construïda P.Soterrani
porxos (50%)
TOTAL sobre rasant
TOTAL sota rasant
Total construïda
1760,09
1101,39
1032,12
967,62
332,22
4.225,82
967,62
5.193,44
PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL I DE CONTRACTA. DADES ECONÒMIQUES
PEM Edificació
PEM Instal·lacions
PEM Seguretat i Salut
2.845.704,16 €
821.594,38 €
67.221,36 €
76,2%
22,0%
1,8%
100,0%
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA
13% Despese Generals (sobre 3.734.519,89) ................................................
6% Benefici Industrial (sobre 3.734.519,89)...................................................
SUBTOTAL .....................................................................................................
16% IVA
TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE D'OBRA ....................................
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
3.734.519,90 €
485.487,59 €
224.071,19 €
4.444.078,68 €
711.052,59 €
5.155.131,27 €
M94 de 96
El pressupost d’execució material de les obres s’estima en:
3.734.519,90.- Euros
TRES MILIONS SET-CENTS TRENTA-QUATRE MIL CINC-CENTS DINOU EUROS I NORANTA
CÈNTMS
Palma de Mallorca, març de 2009
El Promotor
Govern de les Illes Balears,
Institut d’Infraestructures i Serveis educatius i culturals. IBISEC
Els Arquitectes
CEIP DE MANACOR
Antoni Barceló Baeza
Bàrbara Balanzó Moral
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M95 de 96
VII. PLÀNOLS
CEIP DE MANACOR
(exp. 0805-BASEXE-mar09)
M96 de 96