Download Antecedents associats a les conductes problemàtiques. L

42 / Reptes / Vol. 01
Antecedents associats a les conductes
problemàtiques. L’Inventari d’Avaluació
del Context
David Simó-Pinatella1, Josep Font-Roura2, Elisabeth Alomar-Kurz3, Cristina Mumbardó-Adam3
Resum: Identificar aquells esdeveniments antecedents associats a l’ocurrència de les conductes problemàtiques que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual és quelcom fonamental a l’hora de dissenyar
plans d’intervenció educativa. Aquest article presenta l’Inventari d’Avaluació del Context, un instrument d’avaluació funcional indirecta que permet als professionals identificar tant els estímuls discriminatius com els
esdeveniments situacionals (variables antecedents) que estan més associats a l’ocurrència de les conductes
problemàtiques. Es presenten l’estructura i les característiques de la seva utilització així com alguns exemples
d’evidències que fan servir aquest instrument.
Paraules clau: Avaluació funcional, conducta problemàtica, antecedent, discapacitat intel·lectual.
Abstract: The identification of antecedent events related with problem behavior exhibited by people with intellectual disabilities stands as an essential step when planning and designing educational interventions. This article displays the Contextual Assessment Inventory, an indirect evaluation instrument that allows practitioners to
identify both discriminative stimuli and antecedent events associated with problem behavior. The instrument’s
structure and principal features are presented, and some examples of its application are also illustrated.
Key words: Functional assessment, problem behavior, antecedent, intellectual disabilities.
Introducció
La conducta problemàtica (CP) és un dels temes
més estudiats en el camp de la discapacitat (Matson et al., 2011). La investigació en aquesta àrea
ha demostrat que aquestes conductes estan, en
part, relacionades amb les variables contextuals
(per ex., Butler i Luiselli, 2007; Fragale et al., 2012;
Lang et al., 2010; Moskowitz, Carr i Durand, 2011)
que influeixen en la freqüència i la intensitat de les
conductes. El context en el qual les persones amb
discapacitat intel·lectual (DI) viuen, participen i es
desenvolupen planteja la necessitat de nous models
d’avaluació i intervenció (Blakeley-Smith, Carr, Cale
i Owen-DeSchryver, 2009), així com nous models de
prevenció (Lloyd i Kennedy, 2014), atès l’innegable
paper que tenen en l’ocurrència de la CP.
Si ens centrem en l’avaluació de la CP i amb la finalitat de presentar l’Inventari d’Avaluació del Context
(McAtee, Carr i Schulte, 2004), el present estudi planteja, en primer lloc, les bases de qualsevol avaluació
funcional, i en aquest cas se centra en la comprensió
dels antecedents de la conducta. A continuació s’exposa l’instrument esmentat especificant la seva estructura i funcionament per a l’ús dels professionals
d’atenció directa. Finalment, es mostren les propietats psicomètriques de l’instrument així com exemples d’estudis de recerca que el fan servir.
1. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, Blanquerna - Universitat Ramon Llull. Barcelona. / AMPANS.
Manresa. Barcelona.
2. CPT ESTEL. Vic. Barcelona.
3. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, Blanquerna - Universitat Ramon Llull. Barcelona.
Vol. 01 / Reptes / 43
L’avaluació funcional de la conducta
D’acord amb la definició de Steege i Watson (2009)
entenem l’avaluació funcional de la conducta com
un conjunt de procediments que ens permeten identificar i descriure les possibles relacions existents
entre les característiques personals de la persona i
les variables de l’entorn que afavoreixen i reforcen
l’ocurrència de les CP. En conseqüència, aquest procés d’avaluació ens ha de permetre recollir la informació necessària per elaborar plans d’intervenció
que siguin efectius i eficients (O’Neil, Albin, Storey,
Horner i Sprague, 2015).
permet als professionals identificar aquelles situacions (esdeveniments situacionals o estímuls discriminatius) que poden propiciar la manifestació de
la CP. L’IAC és un instrument que inclou 80 preguntes que estan dividides en 4 dimensions principals:
(a) les variables socials/culturals; (b) les variables
sobre la naturalesa de la tasca o de l’activitat; (c)
les variables de l’entorn físic, i (d) factors biològics.
Com es pot observar a l’instrument, i com s’especifica en el manual, cada una d’aquestes dimensions
contempla dues subdimensions (que en el cas dels
factors biològics són tres). Concretament:
Un dels aspectes que ha de tenir en compte l’avaluació funcional fa referència als antecedents; és a
dir, aquells esdeveniments que precedeixen l’ocurrència de la conducta. Concretament, hem de considerar dues tipologies d’antecedents: els estímuls
discriminatius i els esdeveniments situacionals. Els
estímuls discriminatius (o desencadenants ràpids)
són aquells que precedeixen l’ocurrència de la conducta i condicionen la probabilitat que es mantingui el reforçament posterior a la conducta (Steege i
Watson, 2009). És a dir, són esdeveniments que es
donen immediatament abans d’una conducta. Per altra banda, els esdeveniments situacionals (o desencadenants lents) són un conjunt d’antecedents que
influeixen en la relació que hi ha entre estímul i resposta (McAtee et al., 2004). Així doncs, es tracta d’un
tipus d’antecedents que augmenten o disminueixen
la probabilitat que una persona desenvolupi CP.
Aquests esdeveniments no fan que la conducta problemàtica es manifesti de forma immediata, sinó que
tendeixen a actuar a llarg termini. D’acord amb els
plantejaments d’aquests autors, davant la demanda
d’un professional (estímul discriminatiu), una persona amb DI pot respondre amb una CP (agressions),
pel fet que amb la manifestació d’aquesta conducta
anteriorment ha evitat dur a terme la tasca. A més, la
presència o absència d’altres esdeveniments contextuals (per exemple, un entorn molt sorollós) pot tenir
un impacte en la relació que hi ha entre l’estímul i la
resposta (Carr et al., 1998; McAtee et al., 2004).
1. Context social/cultural: Els esdeveniments situacionals i els estímuls discriminatius socials/culturals tenen a veure amb les interaccions negatives
que es poden donar amb altres persones i amb decepcions o desenganys que augmenten la probabilitat que es manifesti la CP.
2. Naturalesa de la tasca o de l’activitat: Diferents tasques o activitats influeixen en les persones de manera diversa. Els factors relacionats amb les tasques i
els factors que tenen a veure amb les rutines diàries
poden, a vegades, ser esdeveniments situacionals o
estímuls discriminatius.
3. Entorn físic: Algunes vegades, aspectes de l’entorn
físic de la persona poden augmentar la probabilitat
que es manifesti la CP, concretament quan s’està en
un entorn que no és confortable o quan es donen canvis en l’entorn físic.
4. Factors biològics: L’estat de salut o la condició física, així com els medicaments, les malalties i altres
estats fisiològics de la persona, també poden desencadenar l’ocurrència de la CP.
L’Inventari d’Avaluació del Context
Estructura i aplicació
L’Inventari d’Avaluació del Context (IAC) (McAtee et
al., 2004) és un instrument d’avaluació indirecta que
Totes les preguntes es responen a través d’una escala de freqüència Likert, entenent que 1 és mai i 5 és
sempre. A més, s’afegeixen 13 preguntes obertes en
què es demana al professional que identifiqui altres
possibles esdeveniments que no han estat tractats i
que poden tenir alguna relació amb l’ocurrència de la
conducta.
Quant a la seva aplicació, es recomana contestar aquest
instrument en format d’entrevista, ja que d’aquesta
manera s’obté una perspectiva més objectiva de la CP
que s’avalua, així com d’aquells esdeveniments associats a la seva ocurrència. S’estima que per contestar
44 / Reptes / Vol. 01
degudament aquest instrument es necessiten entre 20
i 30 minuts. Quan s’ha definit la CP que s’ha d’avaluar
de manera operativa, es planteja, pensant en els últims
tres mesos, amb quina probabilitat la persona que s’està avaluant presenta la CP davant de determinats antecedents. És a dir, es pregunta de manera específica:
«¿És probable que la persona manifesti la CP (per ex.,
donar-se cops al cap) quan es dóna un determinat esdeveniment (per ex., està avorrit)?».
Un cop contestat l’IAC, i per tal de conèixer els esdeveniments antecedents més associats amb la CP avaluada, els autors originals de l’instrument proposen
identificar tots aquells ítems que tenen una relació
alta amb l’ocurrència de la conducta problemàtica; és
a dir, aquells que han rebut una puntuació d’entre 4
i 5 en l’instrument. Conèixer aquells esdeveniments
més associats a l’ocurrència de la CP, permet modificar i alternar aquests antecedents per tal de construir
entorns més preventius.
Propietats psicomètriques i investigació
L’estudi de McAtee et al. (2004) va trobar una alta
consistència interna en la seva totalitat (.95) i en totes les seves categories; 91, 91, 78 i 57 (social/cultural,
naturalesa de la tasca, variables físiques i variables
biològiques, respectivament). Els resultats d’un estudi més recent (Embregts, Didden, Schreuder, Huitink i
Nieuwenhuijzen, 2009) verifiquen la consistència interna de l’IAC en la seva totalitat (.95) i en les seves
categories (rang = 75-.93). La fiabilitat test-retest i entre
observadors de l’IAC també s’ha avaluat, i els resultats
són acceptables en el primer cas (McAtee et al., 2004), si
bé són pobres en el segon. A més, s’ha comprovat la validesa de criteri amb 17 usuaris (Carr et al., 2008).
L’IAC s’ha adaptat i s’ha validat per a la població espanyola per part del grup d’investigació «Discapacitat i
Qualitat de Vida: Aspectes Educatius», de la Facultat
de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, de
Blanquerna - Universitat Ramon Llull, en el marc de
la tesi doctoral elaborada pel primer autor. L’instrument es va contestar en format entrevista per part de
183 professionals, en relació amb les conductes problemàtiques de 300 persones amb DI. Les edats dels
participants oscil·laven entre els 6 i els 74 anys (M =
28,67 anys, SD = 15,863), essent la majoria dels participants homes (64%). Els resultats de l’estudi amb
la població espanyola mostren que l’IAC té una alta
consistència interna tant en la seva totalitat com en
cada una de les escales. Concretament, l’Alpha de
Cronbach obtinguda va ser de 94 mentre que per a
les seves categories va ser de 88, 88, 79 i 74 (social/
cultural, naturalesa de la tasca, entorn físic i biològiques, respectivament). Quant a l’anàlisi dels ítems,
es va calcular la correlació de Pearson entre cada un
dels ítems i el total de l’IAC. Els resultats mostren una
correlació acceptable (r > 15) exceptuant dos ítems de
la categoria «Factors biològics» (ítem 87 = 03; ítem 90
= 12). Tot i així, la correlació d’aquests augmenta quan
l’ítem és correlacionat amb la seva categoria (ítem 87
= 19; ítem 90 = 16).
McAtee et al. (2004) van elaborar l’IAC amb finalitats
investigadores per identificar les variables que estaven relacionades amb les CP de 20 adults. En el seu
estudi, els esdeveniments que estaven més relacionats amb l’ocurrència de les CP eren «estar esperant»,
«tenir gana o set», «no tenir ateses les seves demandes», «estar malalt», «tenir els companys massa a
prop o massa lluny» i «estar cansat». Per altra banda,
Embregts et al. (2009) van fer servir una adaptació
de l’IAC per explorar les variables contextuals que tenien una influència en les conductes agressives de 87
persones amb DI. Els resultats de l’estudi van mostrar
que les variables sociocuturals i les relacionades amb
les tasques o activitats eren les que més propiciaven
la manifestació de les CP. En concret, antecedents
com «ser corregit durant una tasca», «actituds negatives dels professionals», «tasques difícils» i «canvis en
la rutina», entre d’altres, van ser els més significatius.
Recentment, un estudi elaborat en context espanyol
(Cortina et al., 2016) ha posat en relleu el potencial
de l’IAC per avaluar un context en concret, posant
d’aquesta manera les bases per al disseny d’intervencions dirigides a reduir les CP. L’estudi dut a terme en
un centre d’educació especial apunta que «no tenir
ateses les seves demandes», «estar esperant» i «haver
estat castigat o renyat recentment per la conducta»
són els esdeveniments antecedents més relacionats
amb l’ocurrència de CP en aquest context educatiu.
Referències
Blakeley-Smith, A., Carr, E. G., Cale, S. I., i Owen-DeSchryver (2009). Environmental fit: A model for assessing and treating problem behavior associated
Vol. 01 / Reptes / 45
with curricular difficulties in children with autism
spectrum disorders. Focus on Autism and Other
Developmental Disabilities, 24, 131-145.
Butler, L. R., i Luiselli, J. K. (2007). Escape-maintained
problem behavior in a child with autism: Antecedent functional analysis and intervention evaluation of noncontingent escape and instructional
fading. Journal of Positive Behavior Interventions,
9, 195-202.
Carr, E. G., Carlson, J. I., Langdon, N. A., Magito-McLaughlin, D., i Yarbrough, S. C. (1998). Two perspectives
on antecedent control. A J. K. Luiselli i M. J. Cameron (Eds.), Antecedent control: Innovative approaches to behavioral support (pp. 3-28). Baltimore,
MD: Paul H. Brookes.
Carr, E. G., Ladd, M. V., i Schulte, C. F. (2008). Validation
of the Contextual Assessment Inventory for problem behavior. Journal of Positive Behavior Interventions, 10, 91-104.
Cortina, A., Simó-Pinatella, D., Mumbardó-Adam, C.,
Güell, M., Lowe, K., i Jones, E. (2016). Los eventos
contextuales asociados a la ocurrencia de las conductas problemáticas en entornos escolares. Manuscrito enviado para su publicación.
Embregts, P. J., Didden, R., Schreuder, N., Huitink, C.,
i Nieuwenhuijzen, M. (2009). Contextual variables
affecting aggressive behavior in individuals with
mild to borderline intellectual disabilities who live
in a residential facility. Journal of Intellectual Disability Research, 53, 255-264.
Fragale, C. L., O’Reilly, M. F., Aguilar, J., Pierce, N., Lang, R.,
Sigafoos, J., i Lancioni, G. (2012). The influence of motivating operations on generalization probes of specific
mands by children with autism. Journal of Applied Behavior Analysis, 45, 565-577.
Lang, R., O’Reilly, M., Sigafoos, M., Machalicek, W., Rispoli, M., Lancioni, G. E., …, i Fragale, C. (2010). The
effects of an abolishing operation intervention
component on play skills, challenging behavior
and stereotypy. Behavior Modification, 34, 267-289.
Lloyd, B. P., i Kennedy, C. H. (2014). Assessment and
treatment of challenging behavior for individuals
with intellectual disability: A research review.
Journal of Applied Research in Intellectual Disabilities, 27, 187-199.
Matson, J. L., Kozlowski, A. M., Worley, J. A., Shoemaker, M. E., Sipes, M., i Horovitz, M. (2011). What is the
evidence for environmental causes of challenging
behaviors in persons with intellectual disabilities
an autism spectrum disorders? Research in Developmental Disabilities, 32, 693-698.
McAtee, M., Carr, E., i Schulte, C. (2004). A Contextual
Assessment Inventory for problem behavior. Journal of Positive Behavior Interventions, 6, 148-165.
Moskowitz, L. J., Carr, E. G., i Durand, V. M. (2011). Behavioral intervention for problem behavior in children with Fragil X syndrome. Behavior Modification, 116, 457-478.
O’Neill, R. E., Albin, R. W., Storey, K., Horner, R. H., i
Sprague, J. R. (2015). Functional assessment and
program development for problem behavior. 3a ed.
Stamford: Cengage Learning.
Steege, M. W., i Watson, T. S. (2009). Conducting
school-based functional behavioral assessment. A
practitioner’s guide. 2a ed. New York: Guilford.
46 / Reptes / Vol. 01
Inventario de Evaluación Contextual
Nombre:Evaluador: Fecha:
¿Cuánto tiempo hace que conoce a la persona que está evaluando?
Describa los principales tipos de conductas problemáticas que presenta esta persona.
Por favor, intente ser lo más específico y concreto posible (por ejemplo: agresiones, golpes o puntapiés a otros;
autolesiones, se muerde; destrucción de la propiedad, rasgar la ropa; rabietas, chilla y grita):
A continuación se enumeran una serie de posibles eventos situacionales y estímulos discriminativos.
Para cada uno de los siguientes ítems valore con qué probabilidad la persona que está evaluando presenta la
conducta problemática.
Es probable que la persona manifieste la conducta problemática
___________________ (especificar conducta) cuando…
Nunca
A veces
Siempre
Social/Cultural:
Los siguientes ítems describen aspectos del entorno social y cultural que pueden influir en la conducta.
Interacciones negativas
1. Ha tenido un desacuerdo o discusión verbal con la familia, profesionales o
compañeros. Especificar:
1
2
3
4
5
2. Ha sido castigado o reñido recientemente por la conducta. Especificar:
1
2
3
4
5
3. Recientemente se le ha corregido durante una tarea.
1
2
3
4
5
4. Se le pide que haga algo rápido o a todo correr.
1
2
3
4
5
5. Tiene demasiada o muy poca atención por parte de los profesionales.
Especificar:
1
2
3
4
5
6. Los profesionales muestran sus emociones (p. ej., habla demasiado alto,
emoción demasiado negativa, etc.). Especificar:
1
2
3
4
5
7. El tono de voz de los profesionales es, por ejemplo, agudo, severo, etc.
Especificar:
1
2
3
4
5
8. Tiene dificultad para entender las instrucciones de los profesionales.
1
2
3
4
5
9. Profesionales «que no le gustan» están presentes.
1
2
3
4
5
10. Personal nuevo está presente.
1
2
3
4
5
11. Hay presencia de determinadas personas. Especificar:
1
2
3
4
5
12. Tiene dificultad continua para comunicar deseos o necesidades.
1
2
3
4
5
13. Tiene demasiada o muy poca atención por parte de los compañeros.
Especificar:
1
2
3
4
5
14. Un compañero que no le gusta está presente.
1
2
3
4
5
15. Hay demasiada gente a su alrededor.
1
2
3
4
5
Vol. 01 / Reptes / 47
Es probable que la persona manifieste la conducta problemática
___________________ (especificar conducta) cuando…
Nunca
16. Una persona desconocida está presente.
1
2
3
4
5
17. Familiares, profesionales o compañeros están físicamente demasiado cerca
o demasiado lejos. Especificar:
1
2
3
4
5
18. El tamaño del grupo es, por ejemplo, grande, pequeño, etc. Especificar:
1
2
3
4
5
19. Se le da medicación.
1
2
3
4
5
20. Recientemente se le ha inmovilizado físicamente.
1
2
3
4
5
21. Tiene un mal día en el servicio de actividad de día o en el trabajo.
1
2
3
4
5
22. El espacio está asociado a interacciones negativas (p. ej., comedor, gimnasio,
consulta del dentista, etc.). Especificar:
1
2
3
4
5
23. Compañeros enfadados o que molestan están cerca de él.
1
2
3
4
5
24. Tiene ansiedad ante la proximidad de actividades vacacionales.
1
2
3
4
5
25. ¿Existe algún otro tipo de interacciones negativas que sean eventos
situacionales o estímulos discriminativos para esta persona?
1
2
3
4
5
26. Ha sido informado de algo que le decepciona (p. ej., visita cultural que no se
producirá, visitas que fallan en venir, etc.). Especificar:
1
2
3
4
5
27. El profesional preferido está ausente.
1
2
3
4
5
28. Hay poco personal para satisfacer las necesidades de la persona.
1
2
3
4
5
29. No consigue tener atendidas sus demandas.
1
2
3
4
5
30. Está ausente un amigo.
1
2
3
4
5
31. No consigue un refuerzo o premio.
1
2
3
4
5
32. Se le ha dado comida que no le gusta. Especificar:
1
2
3
4
5
33. No tiene comida en momentos deseados. Especificar:
1
2
3
4
5
34. Está preocupado por la salud de la familia o de un amigo.
1
2
3
4
5
35. Finaliza una actividad preferida. Especificar:
1
2
3
4
5
36. ¿Existe algún otro tipo de decepciones o desengaños que sean eventos
situacionales o estímulos discriminativos para esta persona?
1
2
3
4
5
37. Por favor, enumere cualquier otro factor social/cultural que piense que
puede ser un evento situacional o un estímulo discriminativo para la persona
con la que trabaja:
1
2
3
4
5
A veces
Siempre
Decepciones o desengaños
Naturaleza de la tarea o de la actividad:
Los siguientes ítems describen aspectos de la actividad en curso que pueden influir en la conducta.
Factores relacionados con tareas o labores
38. Hay pocas opciones para elegir.
1
2
3
4
5
39. Las tareas son aburridas o no le gustan.
1
2
3
4
5
40. Las tareas son difíciles.
1
2
3
4
5
41. Las tareas son nuevas.
1
2
3
4
5
42. El ritmo de la enseñanza es lento.
1
2
3
4
5
43. El ritmo de la enseñanza es demasiado rápido.
1
2
3
4
5
48 / Reptes / Vol. 01
Es probable que la persona manifieste la conducta problemática
___________________ (especificar conducta) cuando…
Nunca
44. Comete un gran número de errores.
1
2
3
4
5
45. Las tareas son repetitivas.
1
2
3
4
5
46. El entorno es demasiado tranquilo o demasiado estimulante. Especificar:
1
2
3
4
5
47. El entorno proporciona poco o ningún refuerzo. Especificar:
1
2
3
4
5
48. La duración de la actividad es, por ejemplo, o bien demasiado larga o bien
demasiado corta, etc. Especificar:
1
2
3
4
5
49. Tiene que esperar (p. ej., en la fila, sala de espera, etc.). Especificar:
1
2
3
4
5
50. Tiene cita médica o está en entornos médicos.
1
2
3
4
5
51. ¿Existen algunos otros factores relacionados con las tareas o labores que
sean eventos situacionales o estímulos discriminativos para esta persona?
1
2
3
4
5
52. El horario es rígido o falta de horario. Especificar:
1
2
3
4
5
53. Hay cambios en la rutina/cancelaciones. Especificar:
1
2
3
4
5
54. Se le informa por adelantado de que una actividad programada tendrá lugar.
1
2
3
4
5
55. Hay ausencia de aviso previo de que una actividad tendrá lugar.
1
2
3
4
5
56. Está aburrido o no hace ninguna actividad.
1
2
3
4
5
57. Se dan las transiciones entre actividades. Especificar:
1
2
3
4
5
58. Hay imposibilidad de abandonar (p. ej., silla, aula, hospital, etc.). Especificar:
1
2
3
4
5
59. Realiza la ruta para ir a la escuela o al trabajo (p. ej., muchas paradas, tráfico
denso, duración del viaje, etc.). Especificar:
1
2
3
4
5
60. ¿Existe algún otro factor de la rutina diaria que sea evento situacional o
estímulo discriminativo para esta persona?
1
2
3
4
5
61. Por favor, describa cualquier otro aspecto de la tarea o de la actividad en
curso que pueda ser evento situacional o estímulo discriminativo:
1
2
3
4
5
62. El lugar/ubicación es incómodo (p. ej., casa, trabajo, aula, etc.). Especificar:
1
2
3
4
5
63. La temperatura ambiental es demasiado caliente o demasiado fría.
1
2
3
4
5
64. El asiento es incómodo.
1
2
3
4
5
65. La iluminación es muy fuerte o muy tenue. Especificar:
1
2
3
4
5
66. El ambiente es ruidoso.
1
2
3
4
5
67. ¿Existe algún otro tipo de entorno incómodo que sea evento situacional o
estímulo discriminativo para esta persona?
1
2
3
4
5
68. Las condiciones meteorológicas son desagradables
(p. ej., lluvia, calor, nieve, etc.). Especificar:
1
2
3
4
5
69. Está en relación con el momento del día
(p. ej., amanecer, después de comer, anochecer, etc.). Especificar:
1
2
3
4
5
A veces
Siempre
Rutina diaria
Entorno físico:
Los siguientes ítems describen aspectos del entorno físico que pueden influir en la conducta.
Entorno no confortable
Cambios en el entorno
Vol. 01 / Reptes / 49
Es probable que la persona manifieste la conducta problemática
___________________ (especificar conducta) cuando…
Nunca
70. Se han perdido/roto objetos personales.
1
2
3
4
5
71. El lugar es desconocido.
1
2
3
4
5
72. Se da un cambio de estación.
1
2
3
4
5
73. ¿Existen otros cambios en el entorno que sean eventos situacionales o
estímulos discriminativos para esta persona?
1
2
3
4
5
74. Por favor, describa cualquier otro aspecto del entorno físico que pueda ser un
evento situacional o un estímulo discriminativo para la persona con la que trabaja:
1
2
3
4
5
A veces
Siempre
Factores biológicos:
Los siguientes ítems hacen referencia al estado de salud y a la condición física del individuo que pueden influir en la conducta.
Medicación
75. La medicación tiene efectos secundarios. Especificar:
1
2
3
4
5
76. Hay cambios en la medicación. Especificar:
1
2
3
4
5
77. ¿Existe alguna cosa más sobre la medicación que sea un evento situacional
o un antecedente para esta persona?
1
2
3
4
5
78. Padece una enfermedad/dolor agudo (p. ej., otitis, estreñimiento,
dolor de espalda, etc.). Especificar:
1
2
3
4
5
79. Padece una enfermedad de larga duración o crónica (p. ej., diabetes, etc.).
Especificar:
1
2
3
4
5
80. Tiene periodos de alucinaciones frecuentes.
1
2
3
4
5
81. ¿Existe alguna otra enfermedad que sea un evento situacional o
un antecedente para esta persona?
1
2
3
4
5
82. Se siente cansado. Especificar:
1
2
3
4
5
83. Tiene hambre o sed. Especificar:
1
2
3
4
5
84. Está a dieta. Especificar:
1
2
3
4
5
85. Se le da más o menos comida de la que desea. Especificar:
1
2
3
4
5
86. Bebe café, té, o una bebida con cafeína. Especificar:
1
2
3
4
5
87. Tiene molestias menstruales.
1
2
3
4
5
88. Sufre fatiga o molestias por el ejercicio reciente.
1
2
3
4
5
89. Padece frustración sexual.
1
2
3
4
5
90. Pasa periodos largos entre cigarrillos o sin cafeína.
1
2
3
4
5
91. ¿Existen otros estados fisiológicos que sean eventos situacionales o estímulos discriminativos para esta persona?
1
2
3
4
5
92. Por favor, describa cualquier otro factor biológico que pueda ser un evento
situacional o estímulo discriminativo para la persona con la que trabaja:
1
2
3
4
5
Enfermedad
Estados fisiológicos
NOTA: El IEC puede ser utilizado tanto con fines de investigación como para los profesionales de atención directa. Por favor, recuerde citar adecuadamente el instrumento cuya referencia original es McAtee et al. (2004).
Además, el manual del IEC se puede conseguir a través del primer autor del artículo.