Download EL BUDISME TIBETÀ Unitat didàctica 4

EL BUDISME TIBETÀ
Unitat didàctica 4
A l'Índia, bressol del budisme, a penes queden set milions de budistes. A causa de la invasió
musulmana del segle XII, les comunitats budistes es debiliten i les dificultats ocasionades pels
brahmans gairebé en provoquen 1'extinció.
La tradició religiosa budista, però, es va expandir fora de 1'Índia i es va anar estenent per la
major part dels països d'Àsia. Fins i tot, sota la forma de «petit vehicle» i gràcies al moviment
dels monjos de la secta groga, es va implantar amb fermesa al Tibet i a Mongòlia, que
suposaven dues de les zones més aïllades del continent asiàtic.
1) La civilització del Tibet és una de les més singulars d'Àsia. Els tibetans anomenen el seu país
"sostre del món" perquè és el més elevat del planeta. Descriu el país del Tibet: situació,
extensió, relleu, clima, nombre d'habitants, ocupació que tenen, etc.
2) Amb quin altre nom anomenen els tibetans el seu país? Com l'anomenen els xinesos?
3) Quina ciutat és la capital del país?
El budisme, doncs, és una religió forana que al segle VIII es va convertir en la confessió de
l'Estat. Es va imposar, tot i que en va agafar moltes de les seves particularitats, a la religió
autòctona coneguda amb el nom de "bön". La religió bön és d'origen molt antic i es troba
vinculada a antigues pràctiques espirituals xamàniques. En ella es dóna una gran proliferació de
divinitats i dimonis que simbolitzen les forces de 1'univers.
4) Busca una mica més d'informació sobre la religió bön.
El budisme es va introduir de forma plena al Tibet gràcies a un rei tibetà que va enviar
estudiants a l'Índia que van portar les escriptures budistes, i les van traduir al tibetà. Durant el
seu regnat es va unificar el país i es van expandir les fronteres.
5) Com es diu aquest rei tibetà que va fer possible l’entrada del budisme al Tibet? Quins
monestirs va edificar?
6) Els textos canònics budistes traduïts al tibetà es divideixen en dos grups, quins són els seus
continguts?
Kangyur
Tangyur
Amb tot, però, va ser un mestre indi que va escriure el Llibre dels morts tibetans, el qui va
crear el primer monestir i es considera el vertader fundador del budisme tibetà.
7) Podríes averiguar quan es va fundar aquest primer monestir i com es diu el mestre que el va
fundar?
Des d'aleshores i fins al 1959, el budisme ha organitzat la vida política, social i religiosa del
Tibet, que va arribar a tenir més de sis mil santuaris, temples i monestirs, alguns dels quals
eren veritables poblats, com el cenobi de Drepung, prop de Lhasa, amb més de deu mil
residents. Els monestirs van tenir un paper fonamental en la cultura tibetana.
8) Quines característiques tenien els monestirs? Per què éren tant importants?
9) Per què es diu que el Tibet era una teocràcia fins al 1959?
El Potala. Per als budistes, Potala és un regne celest on resideix el bodhisattva
Avalokiteshvara, el Senyor de la compassió infinita, que al Tibet es venera com a ésser
superior tutelar, amb el nom de "Chenrezi".
És el nom que també es dóna al gran conjunt d'edificis construïts sobre el Marpori, el turó roig
que domina la plana de Lhasa. Aquest enorme complex va ser al mateix temps centre monàstic,
centre administratiu del govern tibetà i residència del Dalai-lama. Té tretze pisos i més de mil
habitacions. És com una petita ciutat, amb una enorme sala de reunions, capac d'acollir uns
quants milers de monjos.
La moderna bandera tibetana va ser dissenyada pel tretzè Dalai-lama, basant-se en els antics
estandards militars tibetans. Els colors de la bandera nacional tibetana fan referència a molts
dels aspectes del Tibet en el seu simbolisme, per exemple respecte a les característiques
geogràfiques, la religió, les costums i les tradicions de la societat, l'administració política...
10) Assenyala què significa cadascuna de les parts de la bandera tibetana, després la pots pintar.
11) Quin element iconogràfic es pot relacionar de forma directa amb la religió budista?
LAMAISME. El budisme tibetà és un budisme guiat en què el mestre o lama és una peça
fonamental. El lamaisme té una organització jeràrquica: el Dalai-lama i el Panchen-lama (o
reencarnació d'un lama) ocupen el cim de l'organització. Els textos budistes recorden que
malgrat que Buda és el fundador de la doctrina, són els lames els que la transmeten. La condició
de lama está relacionada, exclusivament, amb la seva qualitat espiritual i experiència iniciàtica.
Trobar un lama fidedigne és com trobar una joia valuosa. D'aquí ve el tractament honorífic que
reben -"preat"- i que es dóna als lames reencarnats i als abats dels monestirs.
12) Què vol dir la paraula "lama"?
13) Què vol dir el títol de "Dalai"?
14) Quin paper tenien els lames i, en particular, el Dalai-lama?
15) Al Dalai-lama també se l'anomena "kundun". Saps què significa?
16) Com es diu l'actual Dalai-lama?
17) De què se n’encarrega el Panchen-lama?
"Tots som éssers humans. [...] Compartim
aquest petit planeta i, per això, hem
d'aprendre a viure en pau i harmonia entre
nosaltres i la natura. No es tracta solament
d'un somni, sinó d'una necessitat.
La pau només pot durar on es respectin els
drets humans, on la gent no passi fam i on
els individus siguin Iliures.
La responsabilitat envers la pau no recau
únicament en els líders polítics, sino en
cadascun de nosaltres."
En el lamaisme abunden les divinitats: a més dels déus corrents del budisme, hi ha budes de la
salut, budes que governen els quatre punts cardinals i el Yama o Jutge dels morts. Una vegada
morts, els lames sants es consideren també divinitats inferiors i són objecte de culte.
Hi ha nombrosos ídols: un per a cada divinitat i amb freqüència diversos per als budes més
poderosos. En el lamaisme hi ha més esperits dolents que bons. Per evitar la venjanca dels
dolents, els fidels resen i fan pràctiques religioses. Un exemple de pràctica: el suplicant escriu
una fórmula sagrada en un full de paper, el sacseja en 1'aire durant uns minuts i se'l menja.
18) Quins instruments d'oració utilitzen els monjos?
La noció de "budisme tibetà" va substituint poc a poc la noció de "lamaisme", molt utilitzada a
mitjans del segle XX. Ambdues nocions, però, són rebutjades com a errònies pels propis
tibetans que insisteixen en el fet que la religió que practiquen és només el budisme originat a
l'Índia
Avui dia el budisme tibetà es classifica com a la tercera gran branca del budisme originat a
l'Índia (les altres són el "petit vehicle" i el "gran vehicle"), però, en realitat és una derivació del
budisme Mahayana ("gran vehicle") i és considerat pels budistes tibetans com a l'últim pas de
l'evolució del budisme.
19) Al budisme tibetà se l'anomena de diverses maneres. Recull les nocions que ja han anat
apareixent i afegeix-ne d'altres.
Budisme tibetà
Escoles budistes tibetanes. Al mateix
temps, la tradició religiosa del Tibet ha anat
protagonitzant un seguit de reformes
espirituals que han donat lloc a quatre escoles
budistes tibetanes, amb uns ensenyaments
semblants donat que totes sintonitzen amb el
budisme mahayana i aspiren al "despertar" de
tots els éssers vivents.
Budisme esotèric
20) Averigua quina diferència hi ha entre l'orde monàstica dels monjos dels gorros vermells i la
dels monjos dels gorros grocs?
El lama que va originar la quarta
escola budista tibetana era
considerat l'emanació del Buddha
de la Saviesa, Manjushri.
21) Com es deia aquest lama?
22) Què és un bodhisattva?
23) Per quin motiu la imatge del
bodhisttva Manjushri porta una
espasa a la mà?
TANTRISME. El budisme tibetà és tàntric, és a dir, utilitza nombroses fórmules a les quals
atribueix el poder d'accelerar la il·luminació. Es tracta de transformar les passions humanes
bàsiques de desig o aversió amb un objectiu de desenvolupament espiritual. En comptes de
negar aquests impulsos primaris, el tantra els purifica convertint-los en forçes sanes i útils.
És com tractar amb un cavall salvatge que cavalca contra nosaltres. Una manera d'abordar-lo
seria la negació (aixecant les mans i cridant "atura't"), en aquest cas el més probable és que
l'animal ens trepitgés. Una altra manera més intel·ligent de tractar el problema és apartar-se
quan embesteix i intentar saltar damunt del seu llom. En aquest cas es té la possibilitat de
guiar-lo vers determinades direccions i controlar-lo. Certament és necessita molta habilitat, tant
en l'autocontrol com en l'acceptació, si es vol tenir èxit amb el mètode tàntric.
Aquesta és una influència del
tantrisme hindú i ha esdevingut
l'escola principal del budisme
tibetà.
El Tantra és una doctrina que té
com a tema central l'energia
divina creadora o Shakti,
personificada com la parella de
Shiva. D'acord amb els seus
textos,
la força creadora
s'expressa en l'ésser humà a
través de la sexualitat i la
polaritat masculí/femení. Els
ritus del tantra enclouen diverses
pràctiques sexuals a través
d'exercicis que busquen despertar
l'energia kundalini mitjançant la
unió sagrada.
La Unió Mística mostra com tots
els éssers deriven de l'Absolut, i
seran al final una altra vegada ú
amb l'Absolut, quan s'hagin
desfet de tots els lligams
mundans
(simbolitzats
en
aquesta imatge per l'absència
d'adornaments i atributs).
24) Sintetitza en dues ratlles perquè diem que el budisme tibetà és tàntric.
En el budisme tibetà hi ha innombrables divinitats (budes als quals se'ls atorga aquesta
qualitat) que fan d'intermediaris entre el samsara (el món existent de la il·lusió i el sofriment) i
el Nirvana (l'estat de calma, d'èxtasi sense emocions). Són, al mateix temps, l'ideal
d'identificació i l'objecte de veneració.
El bodhisattva transcendental (Mahasattva)
més popular i el qui té més representacions
és Avalokiteshvara (el Senyor que mira cap
baix).
Només al Nepal hi ha més de 108
manifestacions, i al Tibet cada volta de la
roda de pregària, cada mantra que es recita
(Om Mane Padme Hum) és devot a
Avalokiteshvara, com a salvador en la
desgràcia i alliberador de la càrrega kàrmica.
25) Escriu, de forma resumida, la llegenda o mite
d'Avalokiteshvara.
26) Explica perquè se l'anomena "el
Senyor que mira cap baix".
27) A part d'aquest nom, és molt més
conegut amb un altre nom. Averigua
de quin es tracta. ("El Senyor ...... ").
28) Per què una de les manifestacions
d'Avalokiteshvara té mil braços?
29) Segons la llegenda, de les
llàgrimes d'Avalokiteshvara en van
sorgir dos bodhisattves femenins.
Com es diuen i quina funció tenen?
Els ensenyaments del camí Tàntric
vers la il·luminació impliquen un
coneixement tan secret que només
poden ser entesos després d'anys
d'estudi i amb l'ajuda d'un mestre
iniciat. Per això els Ishtadevates o
Yidams, contribueixen a aplanar aquest
camí.
Per aconseguir la serenitat d'un
Buddha, un Sadhaka (alumne de
Tantra) ha d'aprendre a conquerir
molts i diversos obstacles interns. Un
Yidam s'enfronta amb el Sadhaka
davant la seva pròpia debilitat i li dóna
la força interior per poder vèncer la
seva por
i així assolir un
autoconeixement
vertader,
transformant la seva debilitat en
saviesa que el conduirà a l'alliberament.
30) Aquest yidam del dibuix és Heruka
(Hevajra). Averigua què fa i descriu
com s’acostuma a representar-lo.
31) Què són les yoginis?
32) Què són les dakinis?
Els vuit Dharmapales éren en un
principi dimonis hostils que van ser
ensinistrats per Padmasambhava. Es
reconeixen pel seu cabell roig, les aurèoles
amb flames i corones consistents en cinc
calaveres.
33) En què es van convertir després
d'aquesta transformació màgica?
34) El dharmapala del dibuix
Yamantaka, quina funció té?
és
El Tibet en l'actualitat
El Tibet ha estat, des de temps immemorials, un país independent enmig de l'Himàlaia.
Allunyats del món, els tibetans vivien profundament immersos en la tradició budista. Les
seves institucions polítiques giraven al voltant del Dalai Lama, el màxim representant tant
polític com religiós del poble tibetà. Tot això es va acabar sobtadament quan l'exèrcit xinès va
envair aquest país. Després d'anys de repressió el poble tibetà va aixecar-se contra l'invasor,
però l'exèrcit xinès va esclafar la revolta. Era el 10 de març del 1959. Els morts i desapareguts
des d'aleshores es compten per centenars de milers. Milers de tibetans, entre ells el Dalai Lama
i tot el govern tibetà, van haver d'exilar-se, tement per les seves vides.
35) Quin any va envair la Xina el país del Tibet?
Abans de l'ocupació xinesa, el Tibet estava format per tres províncies amb una extensió total
de 2.5 milions de quilòmetres quadrats. Actualment la regió d'U-Tsang i la part oest de la regió
del Kham es coneix com la ``Regió Autònoma del Tibet'', creada per la Xina al 1965 per raons
administratives. Les restants zones del Tibet històric han estat annexionades a d'altres
províncies xineses.
36) Consulta el mapa de la pàgina següent i dedueix quin és el nom de la tercera província que
falta en el text anterior.
37) Quina és la situació actual del poble tibetà?
38) Explica per quins motius la Xina va invadir el Tibet.
39) On resideix actualment el Dalai-lama i el govern tibetà que es troba a l'exili?
La repressió xinesa, però, va més enllà de la tortura, la detenció i la deportació: intenta
aniquilar qualsevol resta de cultura tibetana. Dels 6.000 monestirs que hi havia al Tibet abans
de l'ocupació xinesa tot just en van deixar en peu mitja dotzena. Qualsevol mostra d'oposició a
la política xinesa és castigada amb la detenció, la tortura i, a cops, l'execució. Els camps de
rehabilitació pel treball són el destí de qualsevol que gosi repartir una octaveta o participar en
una manifestació.
La política de transferència de població xinesa està fent
que, al Tibet, els tibetans ja hi siguin minoria en front als
nouvinguts xinesos, obligant-los a acceptar els treballs
més denigrants. L'aplicació del control de natalitat ha
estat també brutal, i és freqüent obligar les dones
tibetanes a avortar sense cap garantia sanitària. La
situació al Tibet és doncs desesperada. Després de més
de 45 anys d'ocupació xinesa, el poble Tibetà està
literalment en perill de desaperèixer en pocs anys.
Darrerament, fins i tot s'ha prohibit a la població el tenir
una fotografia del Dalai Lama. És per això que una nova
campanya a Internet està en marxa per denunciar aquest
fet: la campanya Empty Frame (Marc Buit).
Buddhisme tibetà
1)
2) Tibetans: “País de les neus”, xinesos: RAT (Regió Autònoma del Tibet).
3) Lhasa
4) Existía una forma religiosa indígena, el Bon (v.), con sus sacerdotes, los Bonpo, muy poco
conocida y estudiada. El Bon actual está muy influido por los ritos budistas lamaicos; los
antiguos sacerdotes Bonpo eran brujos primitivos que utilizaban prácticas del chamanismo
(v.); los textos lamaicos y bonpos concuerdan en dar un origen extranjero a esta forma
religiosa, lo que hace suponer influencias hindúes, iraníes y gnósticas sobre un viejo fondo
autóctono.
Puede ser que el Bon haya preparado la adaptación del Budismo al Tibet con la asimilación de
elementos indoiraníes antes de que el 1. pudiera hacer lo mismo. Los Bonpo han imitado el
budismo, pero utilizan los símbolos de esta religión representándolos al revés, p. ej. la
esvástika; tienen monasterios, sobre todo en el este del Tibet, y un vocabulario filosófico
copiado del budismo. Sus doctrinas se reducen a un animismo muy complicado que coloca
espíritus y demonios en todos los puertos de montaña, en la tierra y en los ríos; son
divinidades malignas a las que hay que ofrecer sacrificios de animales y seres humanos, como
ocurrió en el valle del Sutlej, y que han quedado en el simbolismo ritual de las fiestas religiosas
tibetanas. El 1. había tomado del Bon muchas técnicas mágicas que ejecutaban los brujos
tántricos; había a veces muy pocas diferencias entre esos brujos primitivos y los verdaderos
Bonpo. Todas esas prácticas mágicas daban al 1. su carácter muy particular, mezcla de magia
popular y de alta metafísica budista.
5) El Budismo comenzó a introducirse en el Tíbet por primera vez hacia el S. II D.C. durante
el reinado del rey Lha Thothori Nyatsen, pero no fue hasta el siglo VII D.C., con la llegada al
poder el rey Songtsen Gampo, que el budismo se integra en el país de las Nieves. En esa
época el Tíbet era un reino en expansión, debido a esto se realizaron alianzas matrimoniales
con el emperador de la dinastía T´ang de China y con el rey nepalí Asuvarman. Sus dos
esposas, la princesa Wen Ch´en Kung Chu y la princesa Tritsun eran practicantes budistas,
y con su influencia llevaron el budismo Mahayana al Tíbet, transformando este reino feudal
y militar en un imperio más pacífico.
Songtsen Gampo (¿-650) envió estudiantes a la India y llevó escrituras budistas al Tibet
donde se comenzaron a traducir al tibetano, Fundó numerosos templos, entre ellos el
Jokhang y el Ramoche, ambos en Lhasa. Durante su reinado unificó el Tibet y expandió
sus fronteras.
6) La conclusión de las traducciones de la totalidad de textos canónicos budistas al tibetano,
divididos en dos grupos de textos, el Kangyur (las enseñanzas de Buda) y el Tangyur
(comentarios de otros maestros).
El conjunto de todas las escrituras budistas consisten en el Kangyur y el Tengyur. El
Kangyur contiene 1O8 volúmenes que recogen todas las enseñanzas dadas por Buda, las
cuales se dividen en los "tres cestos" o tripitaka:
Vinaya o enseñanzas sobre la disciplina monástica y la moralidad;
Abidharma, que reúne los textos psicológicos y metafísicos;
Sutras, que contienen los sermones de Buda sobre diversos temas.
Los Tantras, que tratan de los sistemas de meditación propios del Vajrayana,
constituyen una parte importante del Kangyur, y, desde otro punto de vista, pueden
ser considerados como el tercer cesto del tripitaka, constituyendo los Sutras y el
Abidharma el segundo cesto.
El Tengyur consiste en 225 volúmenes de tratados (shastras) escritos por autores posteriores
a Buda, en los que se expanden, se resumen o se comentan los diversos temas contenidos en el
Kangyur
7) El emperador Trisong Detsen continuó apoyando el desarrollo del budismo en el Tibet,
fundando el monasterio de Samye con la ayuda de Padma Sambhava (Guru Rinpoché) y de
Shantirakshita, llegando a un gran florecimiento, no solo de los estudios budistas, si no de las
artes y las ciencias debido a la llegada de grandes especialistas de India y China. Es en esta
época cuando se produce el Concilio de Lhasa, debido a la controversia que se generó entre el
budismo Mahayana de China y las prácticas Vajrayana del budismo Indio, se realizó un
concilio donde se acabó decidiendo que el Tibet seguiría el modelo budista Indio. A esta
época pertenece la tradición Nyingma, heredera de los primeros introductores del budismo en
el Tibet.
8) Los monasterios, gompa, exentos de tasas y servicios, eran como señoríos independientes
y poderosos con tierras y siervos; tenían todos los derechos de justicia y de autoridad civil;
recibían muchos donativos y su papel político y económico era muy importante en la vida del
Tibet. Tenían, además, una influencia cultural intensa: eran a la vez colegios monásticos,
universidades lamaicas, centros de estudios de medicina, astronomía, astrología, gramática,
pintura, de redacción de manuscritos, imprentas y bibliotecas; estos monasterios
representaban los centros de toda la vida religiosa y cultural del país. La jerarquía de un gran
monasterio se componía de un gran lama, Kusho, a menudo reencarnación de un santo lama ya
muerto, tulku, instalado con la aprobación de Lhasa, y que tenía el poder directivo durante
siete años. Debajo de él había una serie de cargos religiosos y administrativos que le ayudaban
(tesoreros, censores para la disciplina, empleados, etc.).
9) La teocracia del Tibet le otorga el poder a la máxima autoridad espiritual, el Dalai Lama,
quien aspira a hacer del Tibet un reino orientado hacia la espiritualidad, libre de formas de
vida egoístas, de un materialismo vacío, de esfuerzos estériles, y de vicios corruptores que
afectan a la sociedad industrializada moderna. Los medios noticiosos occidentales, han
descrito la teocracia tibetana como un verdadero Shangri-La y, al Dalai Lama como un sabio
"santo", "el mejor ser humano viviente", El propio Dalai Lama apoyó esa imagen idealizada
del Tibet con declaraciones como: "La civilización del Tibet tiene una larga y rica historia. La
influencia omnipresente del budismo y los rigores de la vida en los amplios espacios abiertos
de un entorno que conserva su belleza natural resultó en una sociedad dedicada a la paz y la
armonía. Gozábamos de libertad y satisfacción." En realidad, la historia del Tibet es un poco
distinta. En el siglo XIII, el emperador Kublai Khan creó al primer Gran Lama, que debía
presidir sobre los otros lamas como un Papa lo haría sobre sus obispos. Varios siglos más
tarde, el emperador de China envió un ejército a Tibet para apoyar al Gran Lama, un
ambicioso hombre de 25 años, que luego se dio el título de Dalai Lama, gobernante de todo
Tibet. Es una buena ironía histórica: el primer Dalai Lama fue instalado por un ejército chino.
Los medios de comunicación jamás han difundido la historia oscura del sistema sostenido por
el Dalai Lama, pues en realidad en el Tibet muchos murieron para que así se pudiera
consolidar, por mas de cinco siglos, esta teocracia Budista. Actualmente el Dalai Lama se
encuentra en el exilio, en La India, debido a la presión que mantiene China Comunista sobre el
territorio del Tibet, luego de haber liberado a la región de el feudalismo teocrático mas
anacrónico del mundo.
En los Estados Teocráticos ven a la religión como un sistema completo de vida, se interesan
más por el bienestar espiritual de las los gobernados que por el bienestar físico y material de
los mismos. Dirigen en materias financieras y económicas de acuerdo a los principios y
enfoques distintivos de cada religión.
Los Estado Teocráticos interpretan a Dios como creador del ser humano, omnipotente y
perfecto, de tal forma que las leyes y regulaciones que se encuentran en las sagradas escrituras
son igualmente perfectas por ser de su inspiración. El hombre es considerado, sin
discernimiento cierto y sus aptitudes son limitadas para descubrir las leyes naturales de la
vida, además, el hombre no se considera sincero y objetivo en su conducta con las leyes.
En los Estados Religiosos le ley esta íntimamente vinculada con el pensamiento individual,
por lo tanto la actuación de los individuos está regulada no solamente por los organismo de
coacción, sino también por la sociedad en su conjunto, de allí derivan las posiciones
fundamentalistas de este tipo de sociedades.
10) Explicación del Simbolismo de la Bandera Nacional del Tíbet:
# En el centro se levanta una montaña cubierta de densa nieve, que representa a la gran
nación del Tíbet, por muchísimos conocida como la Tierra rodeada de Montañas de Nieve.
# Atravesando el cielo de un azul intenso, seis bandas rojas representan a los antepasados
originales de todas las gentes del Tíbet: las seis tribus llamadas Se, Mu, Dong, Tong, Dru y
Ra de las cuales parten los (doce) descendientes. La combinación de las seis bandas rojas (por
las seis tribus) y seis bandas azules (por el cielo) representa la promulgación incesante de los
actos virtuosos de protección de las enseñanzas espirituales y vida secular por las deidades
tutoras protectoras negra y roja con las que el Tíbet ha tenido conexión por mucho tiempo.
# En la cima de la montaña de nieve, el sol con sus rayos brillantemente resplandeciendo en
todas direcciones representa el disfrute igual de libertad, felicidad espiritual y prosperidad
material para todos los seres en la tierra del Tíbet.
# Sobre las laderas de la montaña, orgullosamente se alzan un par de leones de las nieve con
las crines llameantes en señal de arrojo, que representan la realización victoriosa del país de
una vida espiritual y secular unificada.
# La tres hermosas y radiantes joyas coloreadas que mantienen en lo alto representan la
reverencia siempre presente que mantienen los tibetanos respetuosamente hacia las Tres
Joyas Supremas (los objetos Budistas de refugio: Buddha, Dharma y Sangha).
# Los dos leones de monte (kilin) representan el poder temporal y el espiritual; los dos
levantan la rueda del Ying Yang. Las dos joyas de colores arremolinadas entre los dos de
leones representan la guarda y el aprecio de las gentes por la autodisciplina y el correcto
comportamiento ético, principalmente representado por la práctica de las diez virtudes
enaltecidas y los 16 modos humanos de conducción.
Finalmente, el borde amarillo que adorna el perímetro representa la propagación en todas
las direcciones y floreciendo en todos los tiempos de las enseñanzas, puras como el oro, de
los Budas.
11) La tres hermosas y radiantes joyas coloreadas que mantienen en lo alto representan la
reverencia siempre presente que mantienen los tibetanos respetuosamente hacia las Tres
Joyas Supremas (los objetos Budistas de refugio: Buddha, Dharma y Sangha).
12.13) Del mongol dalaï, océano, y del tibetano bla-ma, maestro espiritual. Traducido
literariamente como "océano de sabiduría", este título fue forjado por el jefe mongol Altar
Khan, al aceptar a Sönam Gyatso como maestro excepcional, alentando al pueblo mongol a la
conversión al budismo vajrayana. Nótese que en este caso, dalaï era la traducción de "rGyamtsho" (Gyatso), el apellido de los dalai-lamas desde Gedun Drup.
14) Tradicionalmente, el Dalai Lama ha sido el líder espiritual y temporal del Tíbet; Tenzin
Gyatso, actualmente en el exilio, tras la ocupación y anexión forzada por parte de la China
maoísta, ha abandonado la preeminencia política tradicional, y ha creado un Ministro
presidente del Kashag (parlamento), elegido por sufragio universal.
15) Presència.
16)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
Gendun Drup, 1391-1474
Gendun Gyatso, 1476-1542
Sönam Gyatso, 1543-1588
Yonten Gyatso, 1589-1616
Ngawang Lobsang Gyatso, "el Grande" 1617-1682
Tsangyang Gyatso, 1683-1706
Kelsang Gyatso, 1708-1757
Jamphel Gyatso, 1758-1804
Lungtok Gyatso, 1805-1815
Tsultrim Gyatso, 1816-1837
Khedrub Gyatso, 1838-1855
Trinlé Gyatso, 1856-1875
Thubten Gyatso, 1876-1933
Tenzin Gyatso, 1935 - a la fecha a
17) Tras la muerte del Dalai Lama, el Panchen Lama se encarga de reconocer a su
reencarnación, o tulku (normalmente un niño), quien pasará a ser el nuevo Dalai Lama. A su
vez, el Dalai Lama debe reconocer a la reencarnación del Panchen Lama tras la muerte de éste.
18)
Budisme tibetà
Lamaisme
Nom de la tradició
budista que es
practica al Tibet
Tantrisme
Vajrayana Vehicle diamantí
Mantrayana
19)
20)
21)
22)
Budisme esotèric
23) Manjushri es un Bodhisattva, figura del budismo mahayana que ha alcanzado el estado de
iluminación pero postpone su ingreso en el nirvana, para ayudar a los demás a progresar en
esa vía.
Manjushri fue un discípulo real del Buda Gautama. Como en casi toda la literatura sobre la
vida del Buda viviente, la figura de Manjusri mezcla aspectos reales con otros legendarios. En
la religiosidad popular mahayana, los bodhisattvas son objeto de gran devoción, en alguna
forma similar a lo que sucede con el culto de los santos en la iglesia católica.
Manjushri se representa como un joven sentado en la posición del loto, con una espada en
una mano y un libro en la otra. La espada simboliza la sabiduría que permite al creyente cortar
las ataduras con el mundo engañoso que nos muestran los sentidos. El libro es el
Prajnaparamita ("Perfección de la sabiduría"), uno de los textos más influyentes de la doctrina
mahayana.
24)
És el nom que també es dóna al gran conjunt d'edificis construïts sobre el Marpori, el turó roig
que domina la plana de Lhasa, capital del Tibet. Aquest enorme complex va ser al mateix
temps centre monàstic, centre administratiu del govern tibetà i residència del Dalai-lama, fins
que la Xina s'annexionà el Tibet 1'any 1959 i el Dalai-lama va haver d'exiliar-se a l'Índia. Com
que els Dalai-lama son considerats reencarnacions del Senyor de la compassió infinita, el
conjunt va rebre el nom de segon Potala, però és conegut simplement com a Potala. El Potala
té tretze pisos i més de mil habitacions. És com una petita ciutat, amb una enorme sala de
reunions, capac d'acollir uns quants milers de monjos. La seva construcció es va acabar a finals
del segle XVII, però ja anteriorment hi hagué altres monestirs i castells al mateix lloc.
Actualment, el Pótala es un museu que només es pot visitar amb 1'autorització de
1'administració xinesa.