Download EDITORIAL Codi risc suïcidi (CRS) Reorganización Área

Document related concepts
no text concepts found
Transcript
entre tots 56
BUTLLETÍ TRIMESTRAL | OCTUBRE - DESEMBRE | 2015 |
EDITORIAL
Codi risc suïcidi (CRS)
XVI monogràfic teorico-pràctic
en salut mental
Bodas de plata sacerdotales
de Mosén Esteve Fernández
Presentación del “Protocolo
municipal para el abordaje
integral de la violencia
machista” en Martorell
Vint-i-cinc anys a Sagrat Cor
Adolescencia. Un sinuoso trayecto
El programa TMG arriba al CSMIJ Anoia
Reorganización Área Sociosanitaria Hospital Sagrat Cor. Martorell
sumari
entre tots
2
56
Codi risc suïcidi (CRS) | IV Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores |
Canvis funcionals en còrtex prefrontal medial en el TDAH de l’adult |
Presentación del “Protocolo municipal para el abordaje integral de la violencia machista”
en Martorell | Vint-i-cinc anys a Sagrat Cor | El programa TMG arriba al CSMIJ Anoia |
Presentación del libro “La incomunicación virtual” | Bodas de plata sacerdotales de Mosén
Esteve Fernández | Reorganización Área Sociosanitaria Hospital Sagrat Cor. Martorell |
Seminari de Tractament Psicoterapèutic pel Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) |
Inauguració de la 18ena edició del Màster en Psicogeriatria | Grup d’inserció comunitària: treball
conjunt entre usuaris i professionals | Jornada del CEA. Fundació Congrés Català de Salut Mental |
Adolescencia. Un sinuoso trayecto | Navidad, una ventana abierta al Misterio |
Dia Mundial de la Salut Mental 2015. Dignitat en salut mental | XVI Monogràfic teorico-pràctic en
Salut Mental. La complexitat del Dolor Crònic: La dimensió humana del dolor | ACTIVIDADES
de docencia impartida | Biblioteca | Agenda
CRÈDITS
entre tots
HOSPITAL SAGRAT COR
Av. Comte Llobregat, 117
08760 Martorell
Tel. 93 775 22 00
Fax 93 775 19 94
[email protected]
CONSELL DE REDACCIÓ
Rosa Almiñana
José A. Larraz
Gloria López
José Mª Peña
Xavier Reig
Josep Tristany
SECRETÀRIA
Mª Isabel Rivera
HAN COL.LABORAT
Antoni Amenós
Joan Beumala
Fernando Boatas
Neida Fernández
Mireia González
Liliana Ibáñez
Núria Jaurrieta
José A. Larraz
Pau Martínez
Roberto Narvaiz
Josefina Oses
José Mª Peña
Xavier Reig
Núria Rosell
Manel Sánchez
FIDMAG
Comissió Docència
FOTOGRAFIA
Janet Jordana
DISSENY GRÀFIC
3bestudi
IMPRESSIÓ
Unigràfic
DIPÒSIT LEGAL
B-20575-2002
La redacció d’EntreTots no es
responsabilitza de les opinions
expressades en els articles
publicats.
editorial
DR. JOSÉ A. LARRAZ
3
Codi risc suïcidi (CRS)
E
l suïcidi, entès com la conducta “voluntària”
per la qual la persona pot perjudicar-se
molt greument, fins a acabar amb la seva
vida, pot considerar-se com un problema
de salut, i per tant, susceptible d’elaborar
una estratègia per part dels serveis nacionals de salut mental, per prevenir-la (Plan
nacional de prevención del suicidio-2014).
Espanya presenta una baixa taxa de mortalitat (8,31 per 100.000 habitants) respecte
als països d’Europa Occidental (11,85 per
100.000 habitants), sent la taxa de Catalunya,
encara inferior (7,20 per 100.000 habitants),
segons dades de 2013. Obstant això, a causa
de que afecta especialment a gent jove, a
que s’associa freqüentment amb trastorns
mentals (depressió major especialment), i
a que es disposa d’evidències en països
del nostre entorn de que les polítiques de
prevenció són efectives; és pel que a Catalunya es posa en marxa aquesta estratègia
de prevenció denominada Codi Risc Suïcidi
(CRS), a partir d’experiències pilot territorials
a Sabadell i Dreta de l’Eixample.
El CRS suposa posar el funcionament un conjunt d’actuacions
assistencials protocol·litzades,
dirigides a les persones en les
que es detecta un risc important
de suïcidi, que pot comportar:
• Risc imminent o a curt termini de compromís
vital.
• Una greu discapacitat física i/o psíquica.
• Una afectació important de la qualitat de
vida.
A més implica a tots els serveis i recursos
sanitaris del territori (SEM, ABS, Hospital
General i Salut Mental).
Els objectius generals del CRS són:
• Disminuir la mortalitat per suïcidi.
• Augmentar la supervivència de la població
atesa per conducta suïcida.
• Prevenir la repetició de temptatives de
suïcidi en els pacients d’alt risc.
Què aporta el CRS?
• Millorar la detecció precoç del risc en
qualsevol punt d’atenció. En aquesta primera
fase del CRS, després de la detecció precoç,
ve l’atenció a la persona amb una temptativa suïcida, que comportarà el registre i
l’activació si procedeix del CRS, per part
d’un psiquiatre de la xarxa de salut mental
(urgències/aguts).
• Seguiment proactiu i intensiu especialitzat
de la persona i la família:
a. Concertació de visita amb l’especialista
de psiquiatria abans de 10 dies (72 hores
si és un menor de 18 anys), després d’una
alta (hospitalària o d’urgències).
b. Seguiment telefònic del 061 CatSalut respon
als 30 dies per confirmar que segueix l’atenció
als serveis de salut mental.
c. Seguiment proactiu presencial i telefònic
dels serveis de salut mental, almenys durant
els 12 mesos següents a la temptativa suïcida
per evitar la desvinculació.
• Millora la comunicació i la coordinació entre els
dispositius, amb el suport de les TIC (Registre
Sanitari, missatgeria entre dispositius implicats) i la HC3.
• Millora la informació disponible (registre de
casos), l’avaluació de resultats i la possibilitat de benchmarking entre proveïdors.
A l’Hospital Sagrat Cor, la implantació del CRS, s’ha realitzat en dues
fases. El passat mes d’octubre, es
va iniciar la implantació en el Sector
de l’Anoia i del Berguedà, amb la
implicació del Servei d’Urgències i
la Unitat d’Hospitalització d’Aguts
del nostre Hospital, del CSMIJ
d’Igualada i del CSMA de Berga.
Per al proper dia 11 de gener, està prevista
la implantació en els tres sectors restants de
referència del nostre centre (Baix Llobregat
Nord, Centre i Alt Penedès).
En tots els casos, prèviament a la seva implantació s’ha realitzat la formació dels nostres
professionals en la implementació del registre
de la temptativa en l’aplicatiu del Departament
de Salut; també s’han consensuat circuits
d’atenció entre tots els serveis i recursos
assistencials de cada territori. •
entre tots
4
IV Jornada sobre el uso de sujeciones
en personas mayores
TEXTO: DR. MANEL SÁNCHEZ
El pasado día 20 de noviembre, en la sede del IMSERSO, en Madrid, tuvo
lugar la 4ª Jornada sobre el uso de sujeciones en personas mayores.
S
e trata de unas jornadas de carácter
multidisciplinar, en las que se debaten
los avances en el campo de las políticas asistenciales tendentes a promover
la retirada de contenciones físicas en
pacientes ancianos, principalmente en
el ámbito residencial.
Esta iniciativa cuenta ya con más de diez
años de vida en los que diferentes entidades o asociaciones en nuestro país,
intentan dignificar el trato que reciben
los ancianos en entornos residenciales,
erradicando el uso de contenciones físicas
y promoviendo buenas prácticas en el
manejo asistencial de las diferentes situaciones en las que comúnmente suelen
indicarse las sujeciones. Diferentes
campañas de información y formación
en este campo, así como de acreditación
de centros libres de sujeciones, forman
parte de la actividad de estas asociaciones. La Jornada contó con la presencia
del coordinador de este movimiento en
la ciudad italiana de Trieste, declarada
por sus autoridades municipales como
Ciudad Libre de Contenciones, quien
disertó sobre el proceso seguido en ese
municipio hasta llegar a esta condición.
Otros profesionales de nuestro país también
expusieron diferentes experiencias en este
sentido, especialmente desde grandes
corporaciones con importante número
de residencias en España como Sanitas
o Amma, así como otras experiencias en
Fotografia: M. Sánchez
el uso de estrategias no farmacológica
para reducir las conductas de agitación
en ancianos, como la aportada desde el
Hospital Sagrat Cor en relación al uso de
la estimulación multisensorial en pacientes
con demencia. También se abundó en
las implicaciones legales de los procesos
de contención y los inminentes cambios
legislativos en este sentido.
A la jornada asistieron más de 200 personas
que participaron en un debate muy vivo
tras las ponencias, poniendo de relieve
el gran interés, no exento de debate,
que este tema genera en la actualidad
en el ámbito asistencial del paciente
geriátrico. •
Canvis funcionals en còrtex prefrontal
medial en el TDAH de l’adult
TEXT: FIDMAG
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta aproximadament al 5% de la població de nens i adolescents.
S
ignificativament, entorn al 50% dels
afectats el trastorn persisteix en l’edat
adulta. No obstant, són pocs els estudis
de neuroimatge funcional en adults amb
TDAH i els resultats són més inconsistents que en els estudis en població
infantojuvenil.
Investigadors de FIDMAG Germanes
Hospitalàries i dels serveis de psiquiatria de l’Hospital de Sant Rafael i de
l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han
publicat a la revista “Journal of Attention
Disorders” un estudi sobre els canvis
cerebrals funcionals en adults amb TDAH.
Paral·lelament també es van examinar
en quina mesura els canvis observats
podrien ser modulats per l’exposició
prèvia al tractament amb metilfenidat.
Es va estudiar una mostra àmplia d’adults
amb diagnòstic de TDAH del subtipus
Combinat i un grup aparellat de voluntaris
sans, obtenint imatges del cervell durant
la realització d’una tasca de memòria
de treball.
Els resultats varen mostrar que els participants amb TDAH presenten una deficient
deactivació del còrtex prefrontal medial
durant la tasca de memòria de treball,
en comparació al grup control. Per altra
banda, no es van trobar diferències entre
el grup de pacients que havien rebut
tractament a llarg termini amb metilfenidat i els que no l’havien rebut.
Aquesta disfunció en la deactivació del
còrtex prefrontal medial, node anterior
principal de la “xarxa neuronal per defecte”
(Default Mode Network) dels pacients
amb TDAH podria explicar el pitjor rendiment dels pacients durant l’execució de
les tasques cognitives. El fet de que el
tractament previ amb metilfenidat no
impliqui canvis en l’activitat cerebral
podria recolzar la seguretat d’aquest
tractament, que no produiria efectes
perjudicials a nivell de funció neural a
llarg termini. •
entre tots
Presentación del “Protocolo municipal
para el abordaje integral de la
violencia machista” en Martorell
TEXTO: DR. FERNANDO BOATAS
25N
O
ER
RNACIONA
TE
L
IN
CIA DE GÉ
EN
N
OL
NTRA LA V
I
CO
DÍA
Fotografia: F. Boatas
Dentro de los actos de conmemoración del Día Internacional contra la Violencia contra las Mujeres
(25 de noviembre), el pasado viernes 20 de noviembre tuvo lugar en la Casa de la Vila de Martorell
y con la presencia del alcalde Sr. Xavier Fonollosa, la presentación oficial del “Protocolo para el
abordaje integral de la violencia machista” que recoge el conjunto de medidas y mecanismos
de apoyo, coordinación y cooperación entre las diferentes instituciones y los diferentes profesionales
del territorio para facilitar una respuesta coordinada contra la violencia machista.
S
e trata de una iniciativa que busca
formalizar esas líneas de intervención básicas ante este lamentable hecho
y que aglutine a todos los que de una
forma u otra pueden y deben colaborar.
En realidad, el trabajo en red y multidisciplinar se inició en 2002 y se han
llevado a cabo revisiones y actualizaciones hasta culminar con este Protocolo
actual que recoge la línea de intervención
pormenorizada en casos de violencia
de género.
En el abordaje de la violencia machista
están implicados un conjunto de agentes
sociales y profesionales, con tareas diferentes pero complementarias y que con
el Protocolo estarán coordinadas.
Los agentes implicados son: cuerpos
de seguridad (policía local y mossos),
Servicios Sociales (Servei d’Atenció a
la Dona y Serveis Socials del Ayuntamiento, y Servicios sanitarios (Hospital
Sant Joan de Déu, Cruz Roja, ABS,
ASSIR y CSMA de Martorell). Además
se han incorporado el Departamento de
Enseñanza y el Juzgado nº 5 de Martorell.
Este equipo tan numeroso e interdisciplinario se constituyó en forma de Comisión
Técnica y ha trabajado desde hace meses
en la elaboración de este Protocolo en el
que se detallan las intervenciones en los
cuatro pilares básicos en los que debe
intervenirse para erradicar la violencia
machista: prevención, detección, atención y recuperación.
Desde el CSMA de Martorell hemos
colaborado en este Protocolo, tanto en
las reuniones como en la elaboración de
las propuestas de intervención que nos
implican, ya que el abordaje en aspectos
de salud mental es un aspecto significativo en todo el proceso de abordaje
de mujeres maltratadas. La psicóloga
clínica, Sra. Lola Cubero ha sido la
persona que ha formado parte desde su
constitución de esta Comisión Técnica
de seguimiento del Protocolo.
Por citar unos números, en el año 2014
se atendieron en este ámbito 49 mujeres
que respondían a casos de violencia de
género. •
5
entre tots
Vint-i-cinc anys a Sagrat Cor
6
TEXT: SR. XAVIER REIG | SR. JOSEP TRISTANY
Aquest any han estat vàries les persones que han celebrat el seu 25è Aniversari com a treballadors
de Germanes Hospitalàries, Hospital Sagrat Cor de Martorell.
Sr. Joan Beumala
Sra. M. Ángeles González
D
es de la redacció hem decidit tornar
a fer un article sobre aquest fet,
rescatant la varietat i diversitat de les
experiències individuals. Més quan aquest
any les persones pertanyen a diferents
llocs de treball, tant de recursos interns
com externs, amb la riquesa de mirades
que això comporta.
Qualsevol relat històric, personal, familiar, institucional o social s’enriqueix
per l’aportació de les persones que
recull i modifica el sentit de les narratives. Podríem haver entrevistat a les
persones i transcriure-les, però per evitar
la feixuguesa d’aquest fet hem decidit
construir una història global basada en
aquestes micro-històries transversals.
Les persones que s’han
prestat a ser entrevistades
són, per ordre alfabètic: el Sr
Joan Beumala Solé, psicòleg
clínic del CSMIJ d’Igualada;
la Sra. M. Ángeles González
Conchillo, auxiliar de clínica
de l’Àrea de Rehabilitació en
Salut Mental; el Sr. Pere Julià
Torres, oficial de manteniment; la Sra. Rosario Martín
Medina, auxiliar de clínica de
la Unitat de Patologia Dual; i
el Dr. Manel Sánchez Pérez,
psiquiatre, coordinador de
l’Àrea Sociosanitària.
Sr. Pere Julià
Què creus que aporta la teva tasca
en una Institució com la nostra?
Realment ha resultat prou interessant
veure les coincidències de les persones
entrevistades. Es valora que els diferents
llocs de treball fan una aportació a l’hora
de facilitar-se la tasca mútuament per tal
de millorar el benestar de les persones
ateses, tant des de l’atenció fins al confort
de les instal·lacions.
La tasca, s’assenyala, ha de ser realitzada
amb interès i entusiasme ja que parteix
del compromís amb l’altre: el pacient, les
famílies, els diversos entorns educatius,
socials, laborals... l’equip i la institució.
I d’aquesta manera poder alleugerir el
seu patiment, ajudar a produir canvis,
orientar i assessorar des de diversos
sabers compartits i alhora continuar amb
l’esperit de la tasca iniciada pel Dr. Rego,
tot millorant el posicionament de Sagrat
Cor en l’àmbit de la salut mental i la gent
gran. Des dels diferents llocs de treball
es pot fer una aportació per tal de facilitar la tasca dels equips i el benestar
dels pacients
Sra. Rosario Martín
lloc a descobrir-se satisfet amb allò que
es fa professionalment, sobrepassant
aquest punt i podent dur-ho als nivells
personals. El madurar, l’aprendre dels
errors, créixer professionalment també
té el seu paral·lelisme amb el creixement
personal. Es coincideix amb el fet que
trencar mites sobre la malaltia mental i
respectar la diferència, així com compartir
neguits i interessos, ajudar i ser ajudat
pels companys duu a l’agraïment, a
l’encontre entre persones amb qui es
viu al dia a dia fins a crear llaços de
companyonia i amistat.
Creus que els valors hospitalaris han
estat una motivació per mantenir-te
aquests anys a la institució? Per què?
Els entrevistats han fet menció directe
a l’hospitalitat, que comporta un tracte
concret a pacients i familiars i a un mateix
com a persona. Al fet de donar un lloc de
persona a l’altre, reconeixent-li la seva
complexitat, sigui pacient, per integrarlos a la vida social i quotidiana, sigui
company, permetent-li cobrir els seus
objectius professionals.
Fa 25 anys que ets a Sagrat Cor,
què creus que t’ha aportat a nivell
professional i personal el treball
a la Institució?
Amb 25 anys deus haver viscut molts
canvis en l’atenció a les persones
Quina valoració en faries? Com
has viscut aquests canvis?
Noves coincidències, amb diferents
matisos: satisfacció professional pel
que suposa d’aprendre cada dia en
l’àrea d’interès i formació de cadascú.
Integració d’aquest saber en la pràctica
quotidiana per tal de desenvolupar un
projecte engrescador en les tres grans
àrees de la tasca institucional: assistència,
docència i d’investigació. Això, juntament
amb el valor del treball en equip dóna
A nivell social s’han produït canvis importants tant en els seus ideals: una societat
del més: més activitat, més rendiment,
més rapidesa que duu al menys: menys
reflexió. Canvis importants a nivells demogràfics i de polítiques assistencials en
l’àmbit de la gent gran. Canvi en el perfil
dels recursos i en el concepte d’atenció,
com el fet que l’hospital ja no és un lloc
de vida, sinó de pas.
entre tots
El programa TMG arriba
al CSMIJ Anoia
Fotografies: J. Jordana
TEXT: SR. JOAN BEUMALA | SRA. NEIDA FERNÁNDEZ
Després d’un llarg camí, el Departament de Salut ha
concertat amb la nostra Institució l’aplicació del Programa
del Trastorn Mental Greu al CSMIJ Anoia.
L
Dr. Manel Sánchez
Aquests canvis han dut des d’una millora
en l’atenció i el confort, s’assenyala
l’obertura del servei de fisioteràpia a
una millora en la individualització dels
processos. Malgrat tot, continua haventhi zones fosques i de dificultats, com
pot ser la recerca de respostes ràpides
que pot dur a la hipermedicalització
dels processos sense temps per a la
reflexió. Per altra banda, encara cal
consolidar aquests canvis.
A nivell social, quina valoració
faries de l’atenció en salut mental
i sociosanitària?
Es valora, malgrat el camí que encara
queda per recórrer, que la creació de
recursos externs han fet molt per tal
de millorar l’autoestima i l’autonomia
dels pacients i el canvi de la mirada
social sobre l’estigma associat a la
malaltia mental. Cal, però, continuar
amb la sensibilització de la societat.
Dins d’aquest camí per recórrer no
manquen les dificultats que suposen
l’atenció a la complexitat i la particularitat en una societat que té unes
expectatives de resposta immediata
que sovint no es pot cobrir.
Salut mental i gent gran dos àmbits de
la societat que requereixen de suport
i de protecció, amb la certesa que la
salut és un dret dels ciutadans i que
l’administració intenta donar resposta
a unes demandes que augmenten
progressivament, millorant l’atenció a
la cronicitat, aspecte que en ambdós
àmbits Sagrat Cor n’és un referent
en el seu sector. •
’any 2002 el Consell Assessor sobre
Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental
de Catalunya va definir el concepte
de Trastorn Mental Greu a la infància
i l’adolescència: “El TMG inclouria un
conjunt de patologies mentals que tenen,
o bé poden tenir, una repercussió important en la qualitat de vida de les persones
que la pateixen. Poden veure compromesa la seva evolució ja que, atesa la
seva gravetat afecten greument la vida
familiar, escolar, laboral i social produint
una inadaptació important”.
L’objectiu principal d’aquest programa és
atendre correctament la població infantil
i juvenil que presenta aquest trastorn.
Són els professionals dels equips de salut
mental infantil i juvenil els que decidiran
la inclusió dels casos que han de rebre
una atenció específica.
L’any 2005 es constitueix el CSMIJ
Anoia com a una unitat productiva,
dins de la Regió Sanitària Catalunya Central. A partir d’aquest
moment es va anar dotant al servei
de diferents programes assistencials: el Programa d’Atenció als
Trastorns de Conducta Alimentària,
el Programa de Suport a les Residències de la DGAI, el Programa
Salut i Escola. Pel que respecta
al Programa TMG, el Departament va demanar al centre un
dels objectius del programa, que
era l’elaboració d’un registre de
pacients que patien aquest trastorn, però no va dotar al CSMIJ
dels recursos per poder donar
una atenció específica a aquesta
població.
Des de la taula territorial d’infància i adolescència de l’Anoia es va impulsar un grup
de treball per valorar quin abordatge del
TMG es donava als infants i adolescents
de la comarca amb afectacions importants
i alhora amb problemàtica conductual
que requerien una atenció integrada a
nivell terapèutic/educatiu. Els resultats
van ser presentats al juliol de 2014 en
un document que descrivia com, en els
últims anys, a la comarca de l’Anoia hi
havia hagut un augment considerable
de casos complexes que corresponien
a TMG i també a trastorns de conducta
amb auto i hetero agressivitat. Això va
ser el punt de partida de la concessió
del programa.
Molts dels infants i adolescents que
pateixen aquest tipus de patologies
presenten una elevada fragilitat subjectiva que els fa tenir mancances importants per poder afrontar les demandes
quotidianes a nivell escolar i social.
Tanmateix les famílies també necessiten d’una orientació per poder contenir,
entendre i acompanyar al seu fill. En
el document es ressaltava que “una
atenció inadequada o insuficient a nivell
clínic d’aquests trastorns podia empitjorar i cronificar la patologia”. En el
document s’explicitava que una de les
conclusions era que, a la comarca de
l’Anoia li mancaven recursos per donar
una adequada assistència a aquests
pacients i a les seves famílies.
Després de deu anys de la constitució
del CSMIJ Anoia, a l’octubre d’aquest
any, el Departament de Salut ha fet
possible el Programa TMG pel CSMIJ
Anoia, equiparant amb els altres dos
CSMIJs de l’àrea infanto juvenil de
l’Hospital Sagrat Cor, que ja tenien el
programa des de fa forces anys. La
referent del programa TMG és la infermera de l’equip, que s’encarregarà per
una banda del registre i de l’altra de
donar viabilitat al procés terapèutic i a
la coordinació amb la xarxa assistencial.
Així doncs com deia Baltasar Gracian
“la verdad siempre llega la última y
tarde, cojeando con el tiempo”. •
7
entre tots
8
Presentación del libro
“La incomunicación virtual”
TEXT: SR. PAU MARTÍNEZ
Me complace informarles de la reciente publicación del
libro La incomunicación virtual (Xoroi Ediciones, Barcelona, 2015), del que soy autor, y en el que planteo una
reflexión sobre el alcance y los efectos del fenómeno
social de la comunicación virtual.
He depositado un ejemplar en la biblioteca del
hospital. ¡Espero que os guste!
SINOPSIS
r sin la
bilidad de conversa
el
ro
Pe
s.
da
ca
dé
rs
mir en hace varia
cia física de los inte
su
en
re
es
pr
os
um
em
co
er
la
qu
i
de
“S
social
ces cientos que fenómeno
locutores, y los avan
do
ui
eg
ns
co
ha
una imagen los efec
al
tu
ey técnicos han cons
social de nicación vir
s
o
co
en
m
tífi
n
nó
fe
gó
el
va
re
un
ie
qu
de
ad
ajeros
icación
al, visua- que los vi
guido que la comun
se
ra
ie
qu
si
la comunicación virtu
ni
a
¡y
en
metro de metro
se haya convertido
de
al
n
rtu
gó
vi
va
un
os
em
lic
autén, repleto miren!”
nuestros días en un
de una gran ciudad
te
juntos
nómeno social. Por es
do
fe
an
o
aj
tic
vi
s
ro
je
sa
pa
de
pregunrse nada,
glo XIX la motivo es necesario
si
l
de
es
al
fin
en silencio y sin deci
ta
l
as
s tarse: conversar a través de
achadas “H
do
ag
s
tre
za
en
a
be
ic
ca
fís
s
la
ad
n
id
co
oxim
también
ear las pr
necesaria espacio virtual, ¿es
ón
ici
nd
co
a
er
y mirando sin pestañ
as
on
rs
terectivos pe
ien una forma de encuentro in
sp
gu
re
al
s
Si
su
.
ar
de
s
bl
la
ha
al
r
nt
de
pa
ra po
ra que
te esta pa
ersado personal y social? Pa
nv
co
r
be
ha
a
ab
teléfonos móviles. An
ic
pl
an
alguien ex
e- dos o más personas pued
br
na
ia
so
tid
se
co
a
fía
on
ra
rs
og
pe
di
ra
ra
n ot
ficiente
ho antes co
s habían encontrarse, ¿es su
ba
am
e
qu
ía
podrá objetar: «¡Muc
nd
te
en
l que hablen y conversen virtual
de
ión virtual
,
ac
te
ic
en
un
m
am
co
ic
la
fís
e
qu
do
de
incidi
cesaria
nómeno co
mos por mente, o también es ne
da
e
qu
o
od
m
se convirtiera en un fe
o
m
is
tis de un m
ar su presencia física? ¿Par
pl
ro
je
em
sa
nt
pa
co
s
ra
lo
,
pa
al
e
ci
qu
so
cho
a comunidad virtual
poco se he
sición de pintura es cipar en un
po
vagón de metro tam
ex
a
e
un
, puesto
eo socializa del mismo modo qu
to
us
er
m
ci
el
Es
en
!».
e
an
qu
ab
bl
rio
ha
cesa
n una comunidad real?”
la indivi- ne
z. Pero la invenció
que el proceso de
lu
ya
ha
las sociela posidualización afecta a
del teléfono brindó
e
sd
de
s
le
dades postindustria
entre tots
Bodas de plata sacerdotales de
Mosén Esteve Fernández
9
TEXTO: SR. JOSÉ Mª PEÑA
El día 20 de noviembre tuvo lugar un acto institucional de reconocimiento al capellán del hospital
Mosén Esteve Fernández, con motivo de la celebración del XXV aniversario de su ordenación
sacerdotal.
M
osén Esteve nació en Manresa el
28/12/1950 y se ordenó sacerdote
el 30/09/1990 en la Parroquia de Santa
Engracia de Montcada i Reixac.
Mosén Esteve está vinculado como
capellán a nuestro hospital desde
el mes de febrero de 1995.
Son, por tanto, 20 años que de forma
ininterrumpida ha formado parte de nuestra
comunidad hospitalaria atendiendo las
necesidades espirituales y religiosas de
la comunidad de Hermanas Hospitalarias y de todos los pacientes y trabajadores del hospital. Su labor a lo largo
de estos veinte años ha sido y es encomiable y por esta razón, con motivo de
esta efeméride, la dirección del Hospital
sentía la obligación de realizar un acto
de reconocimiento.
El Servicio de Atención Espiritual y Religiosa del Centro (SAER) se encargó de
preparar la celebración eucarística que
contó con la inestimable colaboración
de la Coraleta de Masquefa dirigida por
el Maestro Mata.
Mosén Esteve recibió diferentes obsequios y felicitaciones del propio SAER y
pacientes del hospital.
Al finalizar el acto el gerente del Hospital,
Sr. José Mª Peña, dirigió unas palabras
en las que destacó la importancia que
para un hospital católico perteneciente a
una congregación religiosa tiene la figura
del capellán y resaltó la aportación que
realiza Mosén Esteve diariamente, su
sintonía con la dirección y su implicación y apoyo en diferentes proyectos
institucionales.
Como signo de gratitud y reconocimiento,
el Sr. José Mª Peña y la Vicesuperiora
del Hospital, Sor Lucia Arteaga, hicieron
entrega a Mosén Esteve de un cuadro
realizado por Angelina Vilella.
Finalizó el acto con unas emotivas palabras de Mosén Esteve y un aplauso de
todos los presentes. •
Fotografía: J. Jordana
entre tots
Reorganización Área Sociosanitaria
10
Hospital Sagrat Cor. Martorell
TEXTO: DR. JOSÉ A. LARRAZ
El Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 ha supuesto una total reorganización del modelo
catalán, coincidiendo con los importantes ajustes económicos que el sistema ha sufrido,
y que hacían inviable desde su sostenibilidad la dinámica de gasto de los últimos años.
U
no de los pilares básicos de esta
reorganización del modelo es la
atención a la cronicidad. Se considera que aproximadamente un 5% de las
personas atendidas en la red sanitaria,
son patologías crónicas, generalmente
personas de edad avanzada; y que este
grupo consume el 50% de los recursos
del sistema. En el modelo catalán se ha
acuñado los términos de PCC (pacient
crònic complex) y MACA (malaltia crónica
avançada), considerando que este grupo
de personas debe de recibir dentro del
sistema una atención específica y con
una orientación diferente de los servicios
sanitarios y sociosanitarios, para que
estos resulten más eficientes.
Este nuevo modelo de atención a la
cronicidad, dirigido a dar atención
específica a este grupo de personas
(PCC y MACA), descansa en 3 puntos
fundamentales:
• Modelo de atención en base territorial, en cada territorio se han de organizar los servicios sanitarios y sociosanitarios, para dar respuesta a este grupo
de población.
• Gestión de casos recayendo en los
ABS de cada territorio.
• Integración/complementariedad de
todos los servicios sanitarios y sociosanitarios del territorio, orientados hacia
esta población.
Todo ello ha supuesto una nueva organización territorial de los servicios sanitarios y sociosanitarios, en la atención a
la cronicidad y para la atención sanitaria
al resto de población general, basada
fundamentalmente en:
1. Integración y complementariedad
de todos los niveles asistenciales
del territorio (atención primaria-hospital
de agudos-sociosanitario-salud mental
y drogodependencias). El objetivo es
responder a las necesidades asistenciales de la población (especialmente
de los PCC y MACA) con los recursos
disponibles en el territorio, a través si es
necesario del establecimiento de alianzas
estratégicas entre los diferentes proveedores de servicios.
Por parte de la administración sanitaria
(CatSalut), se asegura dicho objetivo, con
el establecimiento de objetivos transversales, que implican a todos, con la penalización al conjunto si algún proveedor
no cumple.
2. Una nueva organización territorial
de los servicios sanitarios y sociosanitarios, con otras atribuciones y
funciones, para dar respuesta a lo recogido y planificado en el Pla de Salut por
la Administración sanitaria de Cataluña:
a. La atención primaria (ABS), como
puerta de entrada del sistema, serán el
centro en done pivota todo el sistema.
Encargados de promoción, prevención
y detección precoz de todas las patologías. Además en el nuevo modelo de
Atención a la cronicidad, son los encargados de registrar los casos de PCC
y MACA, y ser los gestores de casos
para poder prestar una atención específica a este colectivo y ser más eficientes
en términos de mejoría de salud de las
personas y en cuanto a la utilización de
los recursos existentes.
b. Hospital de agudos, en principio
es el recurso más especializado y caro
del sistema.
El objetivo es que quede reservado para
situaciones agudas (médicas y quirúrgicas), reduciendo progresivamente su
media estancia, y para ello incidir en
los ingresos de PCC y MACA, que son
en los que se prolonga innecesariamente
los ingresos.
Igualmente el hospital de agudos ha
de reducir la frecuentación en urgencias, por procesos que no requieran la
tecnificación del hospital.
En estos dos objetivos entran las nuevas
funciones de los centros sociosanitarios,
así como de la atención primaria (ABS).
c. Atención sociosanitaria.
En el actual contexto a nivel territorial
los centros de Hospitalización Sociosanitaria han de dar respuesta ágil, tanto
al hospital de agudos como la atención
primaria, en este nuevo escenario a nivel
territorial:
• Atención post-aguda: Estaríamos
hablando del ingreso en régimen de
media estancia sociosanitaria, de aquellos pacientes provenientes del Hospital
tras un proceso agudo (fractura de fémur,
cirugía ortopédica de cadera o rodilla,
AVC, ICC, MPOC, etc.), que requiere una
rehabilitación funcional intensiva previa
a la vuelta al domicilio.
Se nos pide una respuesta ágil, para no
colapsar el hospital; y sin solución de
continuidad, ha de pasar directamente
del Hospital de Agudos a hospitalización
sociosanitaria. La estancia media no ha
de superar a 30 días.
• Curas paliativas: Pacientes en un
proceso terminal (oncológico y no oncológico), para control de síntomas o para
intervención de final de vida.
El paciente proviene o de Atención primaria
o PADES y también de hospital de agudos
en cuyo caso la respuesta ha de ser
muy rápida (a veces programación en
24 horas).
• Atención Sub-aguda: Son pacientes
que provienen de atención primaria directamente.
Son PCC o MACA, que ante una incipiente
descompensación de su/sus procesos
patológicos, se realiza una hospitalización en sociosanitario, con la finalidad de
evitar su alto índice de frecuentación en
urgencias de hospital o las hospitalizaciones prolongadas en el mismo; dentro
de los nuevos objetivos marcados en el
Pla de Salut.
La estancia media se sitúa en 12 días.
Ante estos nuevos requerimientos a la
atención sociosanitaria, en el momento
actual no estamos dando una respuesta
adecuada a las necesidades planteadas
en el territorio, con lo cual, para garantizar la viabilidad de futuro de nuestra
Área Sociosanitaria i a instancias del
CatSalut, se decidió una reorganización
2 niveles:
1. Estructural
- Hemos visto que la estructura actual
condiciona de forma importante la gestión
entre tots
Seminari de Tractament
Psicoterapèutic pel
Trastorn ObsessiuCompulsiu (TOC)
TEXT: SRA. NÚRIA JAURRIETA
de las camas, para dar la respuesta
ágil y rápida que se nos solicita.
- Necesidad de disponer de habitaciones individuales suficientes, para
la atención a curas paliativas o situaciones terminales.
- Necesidad de poder separar estructuralmente a pacientes sociosanitarios geriátricos (CV, CP y Subagudos),
de las demencias con trastornos de
conducta y pacientes psicogeriátricos,
que en el momento actual resulta difícil,
y condiciona la viabilidad de futuro del
Área en el ámbito sanitario-geriátrico.
2. Asistencial
Una vez realizada la reorganización
estructural procederemos a una reorganización del personal asistencial en
relación a la especialización de los
profesionales y las cargas de trabajo
de cada unidad asistencial.
A nivel práctico supone:
1. Disponer de un Área Sociosanitaria Geriátrica, con unas estructuras
adecuadas y que nos permitan dar
respuesta a los requerimientos actuales
de nuestro territorio (edificio UPD).
2. Integrar la patología dual dentro de
toda el Área de Psiquiatría General,
manteniendo su especialización y
condiciones diferenciadas.
3. Seguir manteniendo nuestra especialización en psicogeriatría, en varios
espacios con una tipología de pacientes
similares.
Somos conscientes de que dicha reorganización ha provocado no pocos
malestares e incomprensiones por parte
de algunos profesionales del Centro,
al considerar que han perdido algunas
condiciones que anteriormente disponían. Valga dicho artículo para volver a
explicar los motivos de dicha decisión,
por la cual la Dirección del Hospital ha
procurado que todos puedan prestar
sus servicios en las mejores condiciones
posibles, pero es su responsabilidad
sobre todo velar por la viabilidad futura
del centro. •
Durant el mes de novembre es va dur a terme el Seminari
de Tractament Psicoterapèutic pel Trastorn ObsessiuCompulsiu (TOC).
E
ls docents que van impartir el seminari van ser els psicòlegs; Sònia
Serrano Vivancos (CSMA Martorell),
Roger Ballescà Ruiz (CSMIJ Martorell)
i Nuria Jaurrieta Guarner (CSMA de
Sant Feliu de Llobregat). Els alumnes
assistents van ser 22 professionals del
nostre hospital, psiquiatres i psicòlegs,
de les diferents àrees i unitats.
El primer dia del seminari es va
parlar del trastorn en sí, i els
models a treballar: el cognitivo-conductual i la teràpia
estratègica breu. L’última part
es va practicar mitjançant un
vídeo d’un dels qüestionaris
més utilitzats per avaluar el
trastorn.
El següent dia es van abordar
les tècniques específiques des
de les dues orientacions pel
maneig del TOC, comentat amb
casos de la pràctica diària.
Finalment, l’últim dia es va
convidar a dues psicòlogues de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Sra. Nadine
Riesco i Sra. Isabel Sánchez
les quals ens van parlar de la
seva experiència amb un grup
d’acumuladors i del tractament
intensiu d’ingrés hospitalari
amb exposició de Prevenció
de Resposta. En la segona
part del dia es va treballar
un cas d’un pacient a través
d’un vídeo i les opcions terapèutiques a abordar amb la
participació del grup.
En l’última part es va fer un petit exercici
pràctic en forma de role-playing, perquè
cada assistent es pogués “posar a la pell”
d’una persona que pateix la malaltia.
Després es va compartir l’experiència
amb la resta del grup.
El resultat del seminari, va ser
molt satisfactori tant pels docents
com pels alumnes, on va ser un
bon moment per compartir casos
i experiències de la nostra pràctica clínica. •
11
entre tots
12
Inauguració de la 18ena edició
del Màster en Psicogeriatria
TEXT: DR. MANEL SÁNCHEZ
El passat 23 d’octubre va tenir lloc a la seu de Caixa Fòrum l’acte inaugural de la 18ena
edició del Màster i la Diplomatura de Postgrau en Psicogeriatria que l’Hospital Sagrat Cor
organitza conjuntament amb el Departament de Psiquiatria de la UAB.
E
n aquesta ocasió va contar
amb la presència del Professor
Germán E. Berrios, catedràtic emèrit
d’Epistemología Psiquiàtrica de La
universitat de Cambridge, al Regne Unit.
La seva lliçó inaugural va tractar sobre
l’historia conceptual i l’epistemologia
de la Demència, ambdós aspectes
tractats amb el rigor i la profunditat que
caracteritzen les seves presentacions.
Prèviament es van entregar els diplomes
als alumnes que van finalitzar l’edició
anterior i es va fer entrega dels premis
als millors treballs de final de Màster. La
nova edició acull alumnes de Catalunya
i d’altres vinguts de diferents comunitats autònomes (Madrid, Castella-Lleó,
Galicia, València, País Basc, Castella-La
Manxa, Navarra) i d’altres països llatinoamericans (Veneçuela, Mèxic, Argen-
tina, Colòmbia, República Dominicana,
Perú, Uruguai i Costa Rica) i d’altres
països europeus (Polònia).
L’acte va finalitzar amb un cocktail
on alumnes i professors van poder
debatir en un acte acadèmic
que ja ha esdevingut tradicional
i alhora entranyable. •
Fotografies: J. Jordana
entre tots
Grup d’inserció comunitària: treball
conjunt entre usuaris i professionals
TEXT: SRA. MIREIA GONZÁLEZ
El passat mes d’octubre s’inicià al Centre de Dia de Sant Feliu de Llobregat el grup d’inserció
comunitària.
A
quest grup va sorgir per la trobada
de dos desitjos: el dels usuaris i el
dels professionals. Des del servei ja feia
temps que es tenia la idea al cap. Aquest
estiu dues usuàries del servei van plantejar la possibilitat de fer un grup on elles
poguessin explicar la seva experiència
d’inserció comunitària per tal que altres
persones se’n beneficiessin.
A partir de llavors ens vam asseure junts
i vam definir el programa de l’activitat. En
ell es contemplen diferents aspectes per
a la inserció comunitària: les relacions,
els interessos, les capacitats, les pors,
les noves tecnologies, coneixement de
recursos, l’elaboració d’un pla d’inserció
comunitària.
Aquestes sessions en la seva
gran majoria són portades per les
usuàries de forma autònoma on
molts cops el professional no està
present i quan hi està és col·loca
en el mateix nivell d’intervenció
que elles.
Què està afavorint aquesta manera de
fer? Els participants escolten a un igual,
un igual que ha passat per una experiència semblant i que ha aconseguit
sobreposar-se i poder fer una inserció
comunitària normalitzada. Això li dóna
un plus de valor.
Per als professionals és un repte el fet
de deixar d’estar a l’altra banda de la
taula per fer un treball en conjunt amb
els usuaris per a la recuperació de la
persona amb malaltia mental. És fer un
canvi en el model d’intervenció. •
Jornada del CEA
Fundació Congrés Català de Salut Mental
TEXTO: DR. JOSÉ A. LARRAZ
El pasado día 13 de noviembre de 2015 en Cosmocaixa de Barcelona, la Fundació
Congrés Català de Salut Mental organizó la jornada alrededor del Ingreso psiquiátrico,
haciendo énfasis en los derechos de las personas y las buenas prácticas alrededor de
una situación como mínimo delicada que supone el ingreso psiquiátrico, especialmente,
si se trata de un ingreso involuntario.
C
on la documentación de la jornada
se hizo entrega del documento
elaborado por el CEA de la Fundación:
“Reflexiones y recomendaciones
sobre ética y buenas prácticas en
el ingreso psiquiátrico”.
La jornada giró en torno a que
el ingreso psiquiátrico todavía
mantiene en el imaginario colectivo,
el concepto de confinamiento de la
“locura” como control social; y que
la “locura” condena a la persona
a “un no lugar”. Se expuso cómo
muchas veces el delirio va ligado
al sentido común, y la necesidad
de crear un sentido a la experiencia psicótica.
En la mesa de las experiencias, las intervenciones abogaron por la eliminación
del ingreso involuntario de la legislación vigente; así como en torno a cómo
preservar los derechos de las personas
al ingreso psiquiátrico, muchas veces
conculcados (contenciones mecánicas,
medicación forzosa, etc.). Propuestas
de mejorar la comunicación y la acogida
de las personas ya desde urgencias.
Propuestas de igualar el ingreso psiquiátrico al ingreso en hospital general por
otras causas, y permitir acompañantes.
Se hizo énfasis por parte de familiares y
pacientes, que los mayores déficits en
el ingreso psiquiátrico de forma sistemática, sea en el hospital que sea, es la
falta de información. Al paciente de su
patología (qué le pasa) y la medicación
que se le prescribe; y a los familiares,
sobre el ingreso, la evolución durante el
mismo y las indicaciones finales al alta.
En la clausura, se abogó por potenciar la psiquiatría comunitaria,
como elemento fundamental para
evitar el ingreso psiquiátrico, la
necesidad de abolir el ingreso
involuntario y la necesidad de
capacitar a las personas para
que puedan dar su opinión y ser
responsables de su proceso. •
13
entre tots
14
Adolescencia
Un sinuoso trayecto
TEXTO: DRA. MARÍA LILIANA IBÁÑEZ
Abrir las puertas
Quitar los cerrojos
Abandonar las murallas que te protegieron
Vivir la vida y aceptar el reto
...
Desplegar las alas
E intentar de nuevo
Extracto del poema “No te rindas” de Mario Benedetti
El intentar buscar un aforismo, un poema para describir esta etapa de la vida que es la adolescencia
resultó una tarea difícil. Todos los escritos remitían al amor, correspondido o no, a la angustia, al
desencanto. Finalmente elegí estas estrofas del escritor uruguayo Mario Benedetti. Ellas
connotan a la adolescencia como ese despertar, ese descubrir un mundo diferente.
C
on la implementación del Código de
Riesgo Suicida, desde el área Infanto
Juvenil nos planteamos reflexionar sobre
la clínica de la adolescencia. Tratar de
valorar algunas características de esta
etapa en la cual existen conductas de
riesgo.
Si bien el porcentaje de suicidios consumados es mínimo, sí nos enfrentamos en
nuestra práctica con adolescentes que
plantean ideas de suicidio y en algunos
casos intentos de suicidio.
¿Cuáles son las motivaciones
para que aparezca esta clínica?
Las concepciones sobre adolescencia han
oscilado entre el subrayado de angustias y duelos y una idealización como
tiempo pleno de vida, consecuencia de la
confusión entre adolecer que es padecer
y adolescer (palabra que no figura en el
Diccionario de la Real Academia Española pero sí tiene su etimología en el
latín adolescere) que es crecer.
Pero crecer y padecer no son lo mismo.
Sin embargo en esta etapa los adolescentes deben desasirse de la autoridad
parental siendo esta una de las operaciones más necesarias pero también
más dolorosas.
El sentirse vivo en la adolescencia parece
implicar nuevas relaciones con todo el
entorno y también con la muerte. El adolescente adopta la posición de segundo
deambulador (la primera fue en su niñez)
realizando exploraciones con cierto grado
de peligro. Estas exploraciones buscan
sobrepasar la medida de lo que era estar
vivo hasta entonces. La omnipotencia y
la negación que tiene este tiempo de vida
deben leerse como indicadores de esa
nueva conciencia. Es el primer período
de la vida en que se puede “jugar” con
la muerte (eligen deportes de riesgo,
beben en exceso).
La muerte es un motivo literario imaginativo no menos que el amor. Los adolescentes hablan y escriben acerca de la
muerte, juegan con la fantasía del propio
suicidio.
En todo esto hay una apropiación
de la vida, de una vida que ya no
es la de un “ser de los padres”.
En sus discursos podemos escuchar “mi vida es más mi vida”.
La exploración de los límites de la existencia entraña ciertos comportamientos
destructivos y autodestructivos.
Es una suerte para los adolescentes que la
vida disponga de los estados de “no vida”
para que puedan recurrir a ellos cuando
no la soportan. En ocasiones tienen un
requerimiento de dormir y si es posible
en horas de mayor actividad general. Es
común que un profesor encuentre en su
clase que un alumno se ha dormido. Hay
períodos en la adolescencia en que se
aguanta poco tiempo el sentirse vivo y
los chicos /as tienen una apariencia de
zombis. Les cuesta estar integrados
en tareas, el acordarse de lo que le
han enseñado.
En otras ocasiones el adolescente
recurre al “acto” como un modelo de
singularizar esta experiencia e instalar
una marca en el cuerpo o en la ley
que vehiculice su propio decir.
El adolescente se presenta como
un transgresor para recuperar
su singularidad. En su acto se
dirige a un otro social representado por las instituciones
o por el medio familiar, al que
le impone que le brinde una
respuesta que la mayoría de
las veces no llega.
Todas estas reflexiones sobre este
período de la vida nos llevan a pensar
en la importancia de escuchar al adolescente no sólo en el ámbito terapéutico.
El adolescente debe ser escuchado
desde su familia, desde las instituciones escolares y sociales. Debemos
pensar que se expresan no sólo a
través de su discurso sino también
a través de su cuerpo (en ocasiones
autocastigado con cortes, con trastornos de la alimentación) o de su
conducta (actos delictivos).
Brindémosle ese espacio de escucha y
reflexión pensándolo como preventivo
a sus conductas de riesgo. •
entre tots
Navidad, una ventana
abierta al Misterio
15
TEXTO: SR. ROBERTO NARVAIZ
Siempre me pregunto qué significa vivir la Navidad en
nuestro contexto personal y en nuestra dinámica asistencial. Que aporta de novedad, de renovación en nuestros itinerarios personales y asistenciales.
L
os humanos tenemos el peligro de
celebrar sin significados, de esta
manera las celebraciones pasan por
nosotros pero nosotros no pasamos
por ellas y así pierden su capacidad de
aportar renovación y vida. Toda celebración, todo tiempo litúrgico apunta
al único objetivo: la vida.
Celebrar la Navidad en el contexto
de nuestro hospital es una oportunidad de afianzar el convencimiento de que en lo real, en lo
encarnado, en nuestras vivencias
cotidianas tenemos la posibilidad
de descubrir la luz del misterio,
una puerta que está abierta porque
Dios así lo ha querido inaugurar.
El Dios hecho hombre da significado profundo a cualquier realidad
humana por pequeña e insignificante que parezca. El que era el
Misterio no conocido se ha querido
dar a conocer en lo pequeño, lo
sencillo, lo habitual, lo cotidiano.
El Dios con nosotros es semilla, realidad
profunda escondida en cada sentimiento,
cada acto, cada gesto por cotidiano que
aparentemente sea.
Por ello el tiempo de navidad celebrado
en nuestro hospital es una oportunidad de
recordarnos una vez más que en nuestra
radiografía humana, en nuestra realidad
asistencial hay más misterio y significado contenido que el que aparentemente somos capaces de descubrir a
primera vista.
La navidad nos da la óptica, la mirada
aguda para que allí donde vemos cotidianidad, rutina, ser capaces de descubrir
significado que apunta a nuestro sentido
global como personas.
Por todo ello, cada actividad planteada en este tiempo de navidad
en nuestro hospital, cada celebración, cada encuentro festivo,
tendría que ser una oportunidad
de subrayar, de auto convencernos
que el significado, el valor, la experiencia es lo que realmente nos
da sentido y alimenta nuestro ser
más profundo. Podemos vivir sin
muchas cosas pero no sin significado profundo, sin sentido.
No podemos vivir sin experiencias de
calidad que nos construyen, que nos
dicen que es posible y real una vivencia
más profunda más allá de la pura superficialidad. Vivir es dar un significado a
lo que vivimos, descubrir que bajo el
manto de la superficialidad se encuentra
el calor del misterio.
Dios con nosotros nos plantea y nos invita
a vivir desde este paradigma, desde esta
visión: todo está profundamente habitado por la ternura, el amor y el misterio.
SOMOS amor, ternura y misterio. Existe
un hilo fino, un rio de fondo al que hemos
de llegar para descubrir en ello el significado de nuestra existencia.
En este contexto es donde hemos de
enmarcar cada una de las actividades que
desde el Servicio de atención espiritual
y religiosa se ofrecen en el tiempo de la
Navidad: El concurso de belenes y decoración navideña que nos permite preparar
con ilusión, decorar nuestro entorno habitual, entrar con nuestros propios materiales en reproducir el misterio de belén.
Los ámbitos más festivos como el
Festival de la navidad con usuarios y familiares que nos permiten
expresar y celebrar desde la
fiesta, la fiesta más profunda
que acontece en nuestro corazón,
la capacidad de desearnos en
tono festivo que vivamos días
llenos de los valores que nos
alimentan: Paz, Solidaridad, Amor.
El encuentro institucional de la Navidad
que nos permite hacer fiesta y celebrar
aquello que destacamos como significativo: proyectos de rehabilitación desde la
música en el mundo de la salud mental
como la Orquesta de la Bona Sort
que nos hizo evidente la apuesta por la
rehabilitación más allá de nuestras dificultades. La visita de los Reyes Magos
que nos recuerdan que lo importante
no es el regalo sino las manos que nos
lo entregan.
Cada celebración litúrgica tan
cargada de significado en estos
días nos permite saborear la
Palabra que se hace tan cercana
que la intuimos también en nuestras propias vidas. Jesús niño, la
gran palabra que contextualiza las
pequeñas palabras del cada día.
Todo ello no sería posible sin las personas,
sin cada uno de nosotros que vivencia,
pone ilusión y empeño. Gracias a todos
porque sin cada uno de vosotros esta
navidad no hubiese sido posible. Seguro,
que sin darnos cuenta, en el silencio
de nuestro corazón esta navidad 2015
ha dejado su huella, su poso, nos ha
calado y nos ha hecho descubrir que el
misterio que nos habita es un misterio
que nos da vida. SOMOS NAVIDAD. •
entre tots
16
Dia Mundial de la Salut Mental 2015.
Dignitat en salut mental
TEXT: SR. ANTONI AMENÓS | SR. XAVIER REIG | SRA. NÚRIA ROSELL
No hauria de ser només el lema d’un dia sinó una frase sobre la
qual construir la relació entre les diverses persones que
formen part d’una societat.
Passejada Cultural entre vinyes
Cine fòrum “Balls Robats”
I
, primordialment, des dels Centres
de Dia, es busca donar visibilitat a
aquest col·lectiu per mitjà de diversos
actes en els diferents territoris, on la
creativitat ha estat més present que mai.
Així, els carrers del centre històric de
Berga es van omplir de globus blaus,
amb el lema “Donem la cara per la
Salut Mental”. A més, als nens que
passaven per la seva parada se’ls regalava un llibre infantil (més de 400 llibres
repartits), però a més l’aposta per la
participació ciutadana amb un mural i un
recital de poesia i teatre, sense oblidar
la realització d’un mural on hi participà
qui va voler del públic present (sobre tot
quitxalla); un recital de poesia i teatre al
carrer, així com la lectura d’un manifest
en presència de personalitats diferents
entitats i de l’Ajuntament.
Diverses exposicions: a Vilafranca del
Penedès, Emocions i sentiments en
l’art i la literatura, composta per obres
i relats d’usuaris del centre; a Sant Feliu,
El Sant Feliu de la nostra vida, juntament amb el CSMA i el Club Social, una
exposició fotogràfica de persones amb
Donem la cara per la Salut Mental
i sense diagnòstic en llocs emblemàtics
de la ciutat on cada model dóna una
frase relacionada amb l’espai fotografiat, cosa que va comportar una interrelació dels models, així com amb el
fotògraf, una persona amb diagnòstic.
Sengles exposicions es van fer en llocs
de gran visibilitat comunitària: la primera
a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès,
i la segona al Centre Cívic les Tovalloles
de Sant Feliu de Llobregat.
I en la mateixa línia de creativitat es van
aprofitar les dates perquè Isabel Sánchez,
mare d’un usuari i presidenta-fundadora
d’AFASM Baix Llobregat Nord presentés
el seu llibre “El sueño de la esperanza”.
No podia mancar més participació ciutadana... i salut: caminades populars a
Berga, en col·laboració amb el Programa
Moute de l’ADB, els caminadors d’Avià
i els caminadors de la Llar d’Avis, o a
Vilafranca del Pendès que juntament amb
l’associació “En veu alta” (Lectures en
Veu Alta) es va dur a terme la “Passejada
Cultural entre vinyes” amb l’escenificació
de relats.
Salut mental. Parlem-ne!
Ni les xerrades: a Vilafranca amb la Creu
Roja el projecte “Salut mental parlem-ne”,
amb una part d’experiència personal de
ponents. O a Martorell, juntament amb
el Club Social i el CSMA el cine fòrum
amb el documental “Balls Robats”.
Com veiem la creativitat es va enfocant
a obrir noves vies de col·laboració no
només entre diferents actors de l’àmbit
de la salut mental, sinó amb d’altres
associacions implantades en el teixit
comunitari com s’ha anat veient.
I, en un gran pas pel que suposa de
canvi de cultura i de reconeixement de
les capacitats, ja no ens quedem en la
mostra de les activitats que poden fer
les persones ateses acompanyades pels
professionals, sinó que elles mateixes
esdevenen col·laboradores dels professionals. Així part d’aquest article ha estat
escrit per un usuari del CD de Berga, o en
l’exposició de Sant Feliu hi van participar
en l’organització i planificació persones
usuàries del CD del territori. Res més
digne com passar de ser acompanyats
a ser col·laboradors. •
entre tots
XVI Monogràfic teoricopràctic en Salut Mental
La complexitat
del Dolor Crònic:
La dimensió humana
del dolor
TEXT: DR. FERNANDO BOATAS
El XVI Monográfico en Salud Mental organizado
por el CSMA de Martorell y celebrado el pasado 27
de noviembre, trataba este año sobre el Dolor Crónico,
centrándose en la dimensión humana del dolor.
L
a Organización Mundial de la Salud
(OMS) había señalado con motivo del
Día Mundial del Dolor (17 de octubre),
la necesidad urgente de encontrar un
mejor alivio para el sufrimiento físico de
enfermedades que causan dolor crónico,
habida cuenta su importante repercusión.
Según estadísticas recientes, el dolor
crónico está presente en más del 50%
de las consultas de atención primaria.
Una de cada cinco personas padecen
dolor crónico de moderado a grave, y
una de cada tres no puede mantener
una buena calidad de vida debido a las
dolencias.
“El dolor crónico es uno de los
problemas de salud más subestimados en el mundo de hoy,
pese a que tiene consecuencias
muy serias en la calidad de vida
de quienes lo padecen, ya que
supone una carga importante en
los sistemas de salud del mundo
occidental”, según palabras del
Dr. Harald Breivik, fundador de la
Asociación Internacional contra
el Dolor (IASP).
La OMS ha querido llamar la atención
para que el dolor crónico sea considerado como una enfermedad y ha indicado que su alivio se catalogue como
un derecho humano. De hecho, su insistencia ha permitido catalogar al dolor
como el quinto signo vital, colocándolo
en el mismo nivel de los otros cuatro
signos vitales, la temperatura corporal,
la presión arterial, la frecuencia cardíaca
y respiratoria.
En nuestra Jornada Monográfica nos
centramos en el aspecto humano del
dolor, en la experiencia subjetiva del sufrimiento físico que inevitablemente llevará
a un padecimiento psíquico, emocional,
moral… en definitiva humano.
Con ese argumentario, la Jornada
Monográfica se dispuso de la forma
tradicional, con una parte teórica que
definió las líneas del tema y una parte
práctica para el trabajo en pequeños
grupos.
En la parte teórica, se realizó una Mesa
Redonda conducida por la Dra. Esther
French del CSMA de Martorell y con
la presencia de Dr. Miquel Casals
Merchan, de la Clinica del Dolor del
Hospital Universitari de Bellvitge y con el
Dr. Diego Díaz Cárdenas, de la Unitat
d’Onco-hemato-paliatius del Consorci
Garraf. Hospital-Residència Sant Camil.
Junto a ellos, la Sra. Patricia Cano,
psicóloga clínica del CSMA de Martorell que presentó su ponencia sobre la
experiencia del CSMA con los Grupos de
Dolor Crónico que ella misma conduce.
En la parte práctica se trabajó en grupos
taller conducidos por la Sra. Sònia
Serrano, el Dr. Carlos Saavedra y la
Sra. Cristina Granell, todos del CSMA
de Martorell y cuyas conclusiones se
presentaron al final de la jornada. La
nutrida presencia de inscritos animó
la jornada que, una vez más, tuvo una
significativa referencia en varios medios
de comunicación.
Los miembros de la organización quisiéramos resaltar las palabras del Dr. José
Antonio Larraz, director médico del
Hospital Sagrat Cor, en la inauguración
de la Jornada recordando a la Sra. Mª
Paz Cué, miembro habitual de la organización y participante siempre en estas
jornadas y que este año no ha podido
participar por motivos de salud. Vaya
también desde estas líneas un sentido
recordatorio de ánimo hacia ella. •
17
entre tots
18
ACTIVIDADES
de docencia
impartida
Ponencias:
Ponencia:
Las dimensiones del dolor
Patricia Cano
XVI Monogràfic en Salut Mental “La
Complexitat del Dolor Crònic”
Noviembre 15. Martorell
Ponente:
Snoezelen en personas con
demencia avanzada
Manel Sánchez
Jornada sobre uso de Sujeciones
en Centros Residenciales
Noviembre 15. Madrid
Ponente:
Sociedad, violencia y salud mental
José Antonio Larraz
Día Internacional contra la violencia machista
Noviembre 15. Vilafranca del Penedes
Ponente:
Xarxa de Salut mental Infantil
i Juvenil de l’Anoia
Joan Beumala
Xerrades de tardor dedicades a l’adolescència
Noviembre 15. Barcelona
Presentación Caso Clínico
Seminario Campo Freudiano 2015-2016
Mª Cruz Fernandez-Mayoralas
Diciembre 15. Barcelona
Ponente:
Dolor crónico y Fibromialgia
Josep Ortiz
Xerrades a Can Pascual
Diciembre 15. Esparreguera
Ponente:
Comunicación en discapacidad intelectual
José Antonio Larraz
Conferencias Fundación Mas Alborna
Conducció de taller:
Diciembre 15. Vilafranca del PenedesConductora de Taller
XVI Monogràfic en Salut Mental “La
Complexitat del Dolor Crònic”
Carlos Saavedra
Noviembre 15. Martorell
Referencias de las actividades externas de docencia
impartida por profesionales de Sagrat Cor.
Se reseñan las que tiene constancia la Comisión
de Docencia. Si se desea ampliación de la información, puede contactarse con los autores o con
Secretaría Docente.
Conductora de Taller
XVI Monogràfic en Salut Mental “La
Complexitat del Dolor Crònic”
Cristina Granell
Noviembre 15. Martorell
Presentación Docente:
Utilització via subcutània
Yaiza Trajano
El Pacient Crònic …, què el fa complex? 4a Edició
Octubre 15. Martorell
Docente Taller:
“Conceptualització de casos i supervisió des del model cognitiu-conductual”
Jose Luis Trujillo
Taller “Conceptualització de casos i supervisió des
del model cognitiu-conductual”
Octubre 15. Martorell
Docente Curso:
“Salud Mental en la Tercera Edad”
Jose Luis Trujillo
Curso: “Salud Mental en la Tercera Edad”
Octubre 15. Madrid
Poster:
El paciente experto en Salud Mental
Xavier Reig
V Jornada del Pla de Salut de Catalunya
Noviembre 15. Barcelona
Moderadora de Mesa:
Prótesis y ortesis en Geriatría
Montserrat Perelló
Congreso Sociedad Española de
Médicos de Residencias
Noviembre 15. Zamora
Inauguración
XVI Monogràfic en Salut Mental “La
Complexitat del Dolor Crònic”
José Antonio Larraz
Noviembre 15. Martorell
Comité Organizador y Conductora de Taller
XVI Monogràfic en Salut Mental “La
Complexitat del Dolor Crònic”
Sonia Serrano
Noviembre 15. Martorell
Comité Organizador y Moderadora de Mesa
Esther French
XVI Monogràfic en Salut Mental “La
Complexitat del Dolor Crònic”
Noviembre 15. Martorell
entre tots
Biblioteca
Libros nuevos cuarto
trimestre del 2015
Rutter’s child and adolescent
psychitry 6ª ed.
AA.VV 2015
Psicopatología del
adolescente 2ª ed.
Daniel Marcell/ Alain B. 2005
Legislación en Salud
Mental (Protección de
derechos y dignidad)
Congreso CSM 2008
Un corazón sin Fronteras
“S.Benito Menni”
Hermanas Hospitalarias 2014
Modelo Asistencial y Educativo (1)
Comisión HE 2014
Manual del ATS.Psiquiátrico
Paul Bernard 1977
Manual de la enfermera
Tomo I,3ª edic.
A.Sitges creus 1976
Historia de los síntomas de
los trastornos mentales
Germán E.Berrios 2013
DSM-5 Manual diagnóstico y
estadístico de los trastornos
mentales 5ª ed.
AA.VV. 2014
La renovación de asistencia
psiquiátrica en España.
Benito Menni
Rodrigo González-Pinto 2015
La intervención públicoprivado en sanidad (06)
AA.VV Fundación V. Grifols 2015
Ética de la comunicación
corporativa e instituc. en salud 34
AA.VV. Fundación V. Grifols 2014
Treinta años de técnicas de
reproducción asistida 35
AA.VV Fundación V. Grifols 2015
AGENDA
19
Dimecres, 13 gener 2016
Sessió clínica: Unitat de Patologia
Dual.
Aula docent, Hospital Sagrat
Cor. D’11.30 a 13.00 hores.
Dimecres, 20 gener 2016
Sessió clínica: Centres de Dia.
Aula docent, Hospital Sagrat Cor.
D’11.30 a 13.00 hores.
Divendres, 22 gener 2016
IV Jornada Tabac i Salut Mental.
Organitza: Xarxa Catalana
d’Hospitals sense Fum i el
Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya.
Dimecres, 27 gener 2016
Formació continuada postgraduada:
Terapèutica en trastorn bipolar.
Dra. Carolina Caicedo.
Aula docent, Hospital Sagrat Cor.
D’11.30 a 13.00 hores.
Dimecres, 2 març 2016
Formació continuada en atenció
sociosanitària: Actituds del personal
sanitari davant la mort en el pacient
terminal. Dra. Marta Vidal. UFISS
mixta. Hospital Sant Joan de Déu.
Martorell.
Aula docent, Hospital Sagrat
Cor. D’11.30 a 13.00 hores.
Dimecres, 9 març 2016
Sessió clínica: Centre de Salut
Mental d’Adults de Vilafranca del
Penedès.
Aula docent, Hospital Sagrat
Cor. D’11.30 a 13.00 hores.
Dimecres, 16 març 2016
Conferència: Implicacions legals
dels informes pericials en psiquiatria.
Dr. Álvaro Muro. Psiquiatre.
Coordinador Brians 1 i 2.
Aula docent, Hospital Sagrat
Cor. D’11.30 a 13.00 hores.
Dimecres, 3 febrer 2016
Formació continuada en atenció
sociosanitària: Tècniques
d’intervenció de fisioteràpia en el
pacient geriàtric. Sr. Juan Antonio
Guzmán. Responsable Servei de
Fisioteràpia. Hospital Sagrat Cor.
Martorell.
Aula docent, Hospital Sagrat
Cor. D’11.30 a 13.00 hores.
17 i 18 març 2016
V Jornada de la Revista
“Informaciones Psiquiátricas”
Valladolid.
Dimecres, 10 febrer 2016
Sessió clínica: Àrea Infantil i Juvenil.
Aula docent, Hospital Sagrat
Cor. D’11.30 a 13.00 hores.
Dimecres, 30 març 2016
Formació continuada postgraduada:
Entrenament en habilitats socials
i potenciació de l’autoestima en
adolescents des d’infermeria
de salut mental. Sra. Alba Illana
Aula docent, Hospital Sagrat
Cor. D’11.30 a 13.00 hores.
Dimecres, 17 febrer 2016
Conferència: Noves addiccions
comportamentals. Dra. Susana
Jiménez. Psicòloga clínica.
Responsable Unitat de Joc
Patològic. Hospital Universitari de
Bellvitge. Aula docent, Hospital
Sagrat Cor. D’11.30 a 13.00 hores.
Dimarts, 23 febrer 2016
Seminari de Bioètica.
Aula docent, Hospital Sagrat
Cor. De 9.00 a 14.00 hores.
Dimecres, 24 febrer 2016
Formació continuada postgraduada:
Teràpia focalitzada en l’emoció
aplicada a la pràctica clínica.
Sra. Neus Papiol.
Aula docent, Hospital Sagrat
Cor. D’11.30 a 13.00 hores.
Dimecres, 23 març 2016
Sessió clínica: Hospitals de Dia en
Salut Mental.
Aula docent, Hospital Sagrat
Cor. D’11.30 a 13.00 hores.
8, 15, 22 i 29 abril 2016
III Curs bàsic de metodologia de la
investigació en infermeria. Adreçat
a infermers, treballadors socials,
terapeutes, educadors i altres
professionals interessats.
Sala de Docència. Oficines
Provincials. Hospital San Rafael.
Barcelona.Més informació: www.
fidmag.com/cursbasicinvestigacio
15, 16 i 17 abril 2016
VIII Curs Teòric-Pràctic de Teràpia
Electroconvulsiva. Adreçat a
psiquiatres i infermers. Benito Menni,
CASM. Sant Boi de Llobregat. Més
informació: www.cursotec.es
Av. Comte Llobregat, 117
08760 Martorell
Tel. 93 775 22 00
Fax 93 775 19 94
[email protected]