Download Només text

UN “OSCAR”
PER A MONSENYOR ROMERO
Encara no fa un parell d’anys, amb ocasió de la massiva beatificació dels “màrtirs in
odium fidei” que va tenir lloc a Tarragona a finals d’octubre 2013, em vaig sentir obligat
a escriure un article a la premsa (Víctimes de la pròpia Església), publicat a MÉS
DIARI EL 3 D’OCTUBRE 2013. Més tard, algun grup em va demanar una “xerrada”
sobre el tema.
En aquesta xerrada deia:
Al llarg de tots aquests darrers anys, quan hi ha hagut una
canonització o una beatificació, jo sempre he fet el mateix
comentari: són com “els oscars” de Hollywood i mai no m’he
aixecat a mitja nit per seguir la retransmissió de la gala dels
oscars. Tampoc mai no m’he sentit obligat a fer un escrit al
diari contra “els oscars”.
De la mateixa manera que les estatuetes es donen segons els
criteris que en aquell moment imperen a l’Acadèmia del cinema
(l’oscar a la millor pel·lícula no vol dir que hagi anat a parar a la
millor pel·lícula de l’any), els sants, santes, beats, beates també
segueixen els criteris que imperen en un moment donat a la
direcció de l’Església Catòlica Romana. Potser per això,
l’església llatinoamericana de l’alliberament es va veure
obligada a fer el seu propi martirologi, seguint criteris
diferents als que imperaven a Roma.
Entre ells en Fernando Hoyos, antic alumne de San José de
Valladolid, jesuïta, que va morir amb el fusell a les mans, militant en
el Ejército de los Pobres, a Guatemala.
Ara, quan ja portem uns dies de l’anunci de l’inici del
beatificació/canonització d’en Monseñor Oscar Romero, em pregunto:
procés
de
¿SE LI FA UN FAVOR A
MONSEÑOR OSCAR ROMERO
posant-lo en la mateixa llista a on ja està
JOAN PAU II
(si vols recordar alguns dels seus pecats)
i a on es trobarà amb gent com
BERNAT DE CLARAVALL
predicador de "creuades"
ROBERTO BELARMINO
responsable de la condemna, empresonament
i execució pública de Giordano Bruno,
cremat viu al Campo dei Fiori,
i llençades les seves cendres al Tíber.
Abans de col·locar gent "honesta" en aquesta llista,
¿no caldria fer una certa neteja?
¿No estava ja bé en el
MARTIROLOGIO LATINOAMERICANO
a on seguiria xerrant
amb el seu Rutilio Grande
i, potser també, amb Fernando Hoyos?
Aprofito aquesta avinentesa per presentar un text d’en Alfredo Fierro, extret del seu
llibre Después de Cristo, publicat per Editorial Trotta l’any 2012
¿Mártires?
La iglesia católica no se ha purgado nunca de la bilis histórica
acumulada cuando fue víctima de persecuciones. De la ideología
martirial y el victimismo ha hecho seña propia de identidad,
descriptor útil para su autoimagen y lavado de cara que
contribuya a hacer olvidar sus propias actuaciones sangrientas…
En la iglesia católica el léxico martirial ha persistido incólume
hasta hoy, también en sectores progresistas, haciendo un mártir
de toda víctima cristiana. Cronistas confesionales llaman mártires
al arzobispo salvadoreño Óscar Romero, defensor de los pobres,
de los campesinos, asesinado mientras oficiaba misa (marzo 1980)
y a los jesuitas muertos en la Universidad Centroamericana de
San Salvador (noviembre 1989)1, militantes sin duda, de una causa
justa y víctimas de una violencia injusta, pero no catalogables
bajo la rúbrica de martirio.
Y hablan así no sólo periodistas católicos, ni solo con respecto a
personas que sabían de antemano los riesgos que corrían. Juan
Pablo II ha canonizado, sin otros antecedentes que una intachable
conducta, a centenares de asesinados durante la guerra civil
española, los de un frente solamente, el insurgente contra la
República legítima. Esta iglesia romano-católica, que se precia de
representar a Dios sobre la tierra para todos los humanos,
computa como mártires solamente sus víctimas.
Alfredo Fierro
Después de Cristo
Pág. 99
Una pregunta que em faig. ¿És apropiada la frase “in odio alla fede” (in odium fidei)
utilitzada en el Decret de la Congregació de la Causa dels Sants? Potser entre els autors
intel·lectuals i materials del seu assassinat hi havia més d’un que anava a missa.
Ahir em va arribar, en un correu enviat pel Colectivo de Curas Obreros, un “link” a
Tres curas aragoneses en la guerrilla colombiana
¿No els canonitzarem? ¿I a Fernando Hoyos? ¿I a aquell pobre catequista? ¿I a...? ¿I els
advocats d'Atocha assassinats el 24 de gener de 1977?
1
J.J. Tamayo en El País, 3 de abril de 2007