Download 2 - Col·legi d`Economistes de Catalunya

Impreso por Joan Lopez Alegre. Prohibida su reproducción.
DIJOUS
13 DE FEBRER DEL 2014
38
Dijous 13.2. 2014
Propostes
JORNADES 3 75è ANIVERSARI DE LA MORT DEL POETA
Barcelona
CINE
L’Institut Francès i la UAB rendeixen tribut a l’escriptor i a tots els exiliats
republicans amb unes jornades en què destaca un petit recital de Paco Ibáñez.
Homenatge a Machado
ARXIU
EL PERIÓDICO
BARCELONA
ntonio Machado va morir el
22 de febrer de 1939 a
Cotlliure (França). Un mes
abans havia partit des de Barcelona
cap a l’exili. Com milers de persones
més. L’Institut Francès i la Universitat Autònoma de Barcelona rendeixen un homenatge al poeta –i a tots
els exiliats republicans anònims–
amb unes jornades gratuïtes que comencen avui i s’acabaran el 25 de febrer. En el nodrit programa de xerrades, col·loquis i projeccions destaca
un petit recital que brindarà avui Paco Ibáñez, que interpretarà les cançons machadianes del seu repertori
(19.30 hores).
Les jornades porten per títol Antonio Machado y el exilio republicano español en Francia (75 años después, 19392014). La coincidència amb el 75è
aniversari de la mort de l’escriptor
sevillà no és un assumpte de l’atzar.
És una data escollida a consciència
perquè, pels impulsors de la iniciativa, «Machado és el símbol de tota
la gent anònima que va haver de fugir del seu país a causa de la guerra
civil, i a tots ells volem rendir un tribut», diu Yannick Rascouët, director
de l’Institut Francès.
Rascouët inaugurarà (10.00 h) les
jornades a la seu de la institució cultural francesa, que entre avui i demà acollirà tres projeccions, set conferències i tres taules rodones amb
personalitats com Enrique de Rivas
A
CONFERÈNCIES
Salut La fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple i la fibromiàlgia.
per Carme Valls. Districte de les
Corts. Plaça Comas, 18. 18.00 h.
Història La Catalunya diversa
1714-2014, a càrrec de Toni Soler,
comissari del Tricentenari de 1714.
Espai Avinyó. Avinyó, 52. A les
18.30 hores. Entrada lliure.
33 L’escriptor Antonio Machado, símbol de l’exili republicà a França.
Flamenc El centre cívic Parc
Sandaru acull una conferènciaconcert de José Miguel Cerro i
Rafael Cañizares. Buenaventura
Muñoz, 21. 20.00 hores. 10 euros.
(nebot de Manuel Azaña), el dibuixant Coq, els escriptors Antonina
Rodrigo, Sergi Pàmies i Rosa Regàs,
els catedràtics Manuel Aznar i Alicia
Alted i les nebodes del poeta Carmen
i Leonor Machado. A més, aquesta
nit (des de les 20.30 h) es presentarà
la Suite Antonio Machado de l’Hotel
Elvis Presley La biblioteca Vapor
Vell obre el cicle La Discoteca del
Rei: la vida d’Elvis Presley a través
de la música que va estimar amb la
conferència de Teresa Torres Què
fa un country boy en un barri de
negres? Passatge Vapor Vell, s/n. A
les 19.00 hores. Entrada lliure.
Majestic (amb reserva). La cita s’acaba el 25 de febrer a la UAB amb una
altra jornada de conferències i projeccions. H
33 Institut Francès. Moià, 8. Avui i demà, de 10.00 a 20.00 h. Gratuït. Vegeu: institutfrancais.es/barcelona
DANNY CAMINAL
33 L’Hotel Majestic, on Machado es
va allotjar un mes el 1938, rendeix
tribut al poeta amb una suite que
porta el seu nom. L’habitació, que
va ser presentada ahir, és la més
gran de l’establiment. Està a la novena planta, té 150 metres quadrats, terrassa privada, fustes nobles, fotos de diversos escriptors,
reproduccions literàries i servei de
majordomatge les 24 hores. La suite posa un colofó de luxe a la reforma integral que ha afrontat l’hotel
en els últims temps per convertir-se
en un dels millors establiments de
Barcelona.
Emergències
112
Urgències mèdiques
061
Creu Roja
93.300.65.65
Ateneu Barcelonès Segueix el
cicle Cinema a ritme de jazz amb la
projecció de la pel·lícula Acords i
desacords, de Woody Allen.
Canuda, 6. 19.00 h. Entrada lliure.
Periodisme En el cicle Cinema i
Periodisme del centre cívic Fort
Pienc, es projecta La red social, de
David Fincher. Plaça Fort Pienc, 4.
19.30 hores. Gratuït.
La ‘suite’ Machado
de l’Hotel Majestic
Telèfons
Zinemaldia Festival de cine basc a
Catalunya que avui obre amb la
minisèrie Gernika bajo las bombas i
col·loqui amb Lander Otaola, Pep
Tosar, Mark Schardam i Aizpea
Goenaga. Cine Girona. Girona,
175. A les 21.30 hores. 4,50 euros.
Clínic
93.227.54.00
Sant Pau
93.291.91.91
Vall d’Hebron
93.274.60.00
Sant Joan de Déu 93.280.40.00
Mossos d’Esquadra
112
Adolescents El psicòleg Marc
Dangerfield parlarà sobre Intents
de suïcidi en adolescents i la seva
relació amb el maltractament i l’abús
sexual. ACPP. Plaça de la Bonanova, 11. 21.30 hores. Entrada lliure.
Llegendes La segrestadora del
Raval. Trencant una llegenda urbana, debat amb Elsa Plaza, Graciela Traba i Alba Orteu. Ateneu
Barcelonès. Canuda, 6. 19.00 h.
Música L’òpera, una seducció, amb
Silvia Fortuny. Cotxeres de Sants.
Sants, 79. 19.30 hores. Gratuït.
Santa Perpètua de Mogoda Víctimas del terrorismo: realidad social,
momento histórico, per Robert
Manrique. Centre cívic Can Taió.
Parc de Catalunya. 19.00 h.
Guàrdia Urbana
092
Policia Nacional
091
Bombers-urgències
080
Inf. ciutadana
012
Inf. Renfe
902.320.320
Inf. aeroport
Inf. port
Ferrocarrils Gen.
TMB
Ràdio Taxi
902.404.704
93.298.60.00
93.205.15.15
93.318.70.74
93.303.30.33
Taxi Minusv.
93.420.80.88
Serv. Funer. BCN
902.076.902
Àltima Serv. Funer. 902.230.238
Síndic de Greuges 900.124.124
FESTES
Benèfica Young Talent Night 2014,
festa solidària d’Estudiants pel Canvi a
favor de projectes de desenvolupament
a l’Àfrica. Teatre de Sarrià. Pare Miquel
de Sarrià, 8. 20.45 h. 7 i 10 euros.
LLIBRES
Jaume Cabré La llibreria Ona acull la
presentació del llibre Què pensa
Jaume Cabré, de Cristòfol Trepat.
Gran de Gràcia, 217. 19.30 hores.
Economia Presentació d’Economia
de Catalunya. Preguntes i respostes
sobre l’impacte econòmic de la
independència, coordinat per Oriol
Amat i Modest Guinjoan. Col·legi
d’Economistes. Plaça de Gal·la
Placídia, 32. 19.00 hores.
MÚSICA
‘Jam&live’ La Sala Versalles munta
una jam session amb Saphie Wells,
Max Villavecchia i Javi Garrabella,
entre altres (19.00 h. Gratis), i un
concert de Threejay Trio (22.00 h. 3
€). Gran de Sant Andreu, 255.
‘Música a la Universitat’ En aquest
cicle, concert de piano amb Paula
Torrontegui i Koruko Heras. Edifici
històric de la UB. Gran Via, 585. A les
20.00 hores. Gratuït.
Indie Concert de l’holandès Maarten
Swaan. Centre cívic Urgell. Urgell,
145. 20.00 h. Gratuït.
Fnac Marilia presentarà el seu disc
Subir una montaña. Fnac L’Illa.
Diagonal, 549. 19.30 hores. Gratuït.
Tarragona
CONFERÈNCIES
Alpinisme Dos gegants de
l’Himàlaia: Kanchenchunga 8.586 m i
Gasherbrum 8.068 m, a càrrec
d’Òscar Cadiach. Auditori de la
Diputació. Pere Martell, 2. 19.30 h.
Girona
DEBATS
Catalunya La independència de
Catalunya: cultura, política i psicoanàlisi, amb Antoni Puigverd, Pere
Bosch i Joan Trillas. Casa de Cultura. Plaça de l’Hospital, 6. 19.30 h.
Lleida
CONFERÈNCIES
Patrimoni La Seu Vella, més que una
catedral, per Joan Ramon
González. Sala Magre. Bisbe Torres,
2. A les 18.30 hores.
Farmàcies
Telèfon 93.244.07.10
www.farmaceuticonline.cat
06
DIVENDRES, 14 DE FEBRER DEL 2014
política
ara
DRET A DECIDIR
Viabilitat a l’espera de la transició
Els economistes constaten la sostenibilitat d’un estat català però alerten dels interrogants polítics
Els economistes consideren que la
independència és econòmicament
viable, però alerten d’interrogants
polítics que poden complicar el procés. Així ho conclou un nou estudi
del Col·legi d’Economistes.
ORIOL MARCH
BARCELONA. En una setmana mar-
cada per les opinions empresarials
sobre el procés sobiranista engegat
a Catalunya, el Col·legi d’Economistes va acollir ahir la presentació d’un
llibre coordinat per l’entitat en què
es pretenen enfocar les preguntes i
respostes sobre l’impacte econòmic
de la independència. La principal
conclusió a què arriben els 18 experts congregats pel projecte és que
l’estat català és perfectament viable,
però que hi ha “interrogants polítics” sobre com desembocarà el procés. Així ho va explicar un dels dos
coordinadors del text, Oriol Amat –
l’altre és Modest Guinjoan, que també forma part del cos de professors
de la Universitat Pompeu Fabra
(UPF)–, que va insistir en la “certesa” que una Catalunya independent
suposaria un impuls per a les polítiques de benestar social
del país.
Més
Malgrat això, en les
informació
conclusions del llibre
L’enginyer i exminisels experts adverteixen que de la resolutre Joan Majó publica a
ció de “diversos te- les pàgines de Debat un
mes cabdals” –pertiarticle sobre el llibre i
nença a la Unió Euroles xifres relacionapea, manteniment de
des amb l’estat
l’euro com a moneda i
el repartiment d’actius i
propi
passius– en depèn l’èxit de
l’estat català. “Per minimitzar
les possibles conseqüències adverses tant per a Catalunya com per a
Espanya, és clau que el procés es desenvolupi de manera pacífica, negociada i amb voluntat de mantenir-se
dins la UE”, sostenen.
En les mateixes conclusions es
comprova com els economistes que
han participat en el llibre aposten
per “reduir el temps d’incertesa” per
la via de “resoldre el tema de la con-
UN ESTUDI DE 18 ECONOMISTES
La nova seu del Col·legi d’Economistes va acollir ahir la presentació d’Economia de Catalunya. Preguntes
i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència (Profit), que compta amb la col·laboració de
18 professionals, entre els quals l’exconseller Antoni Castells, Francesc Granell i Núria Bosch. CRISTINA CALDERER
sulta als ciutadans de Catalunya
com més aviat millor”. Defensen el
diàleg –una paraula que fan servir
tot sovint des de l’establishment per
mirar de construir ponts en la relació entre la Moncloa i el Palau de la
Generalitat, per ara gèlida– i apunten
que la negociació i el pacte, “fins i tot
per arribar a la independència”, servirien per protegir els interessos del
nou estat català i de l’espanyol.
Repartiment incert
Un dels punts clau del procés de
transició entre el model autonòmic
i un hipotètic estat català és el repartiment d’actius i passius. Segons David Ros i Roger Fatjó, encarregats
d’aquest capítol específic, el deute
EL BITLLET
Per un pacte de no-agressió
l llibre del Col·legi d’Economistes no
pot ser més oportú perquè tanca un
debat fatigós, el de la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, i
n’obre un altre de més interessant. La qüestió és: com ho fem perquè, decideixi el que
decideixi la ciutadania, l’economia no es vegi afectada en el que és essencial? Aquesta
hauria de ser la preocupació principal de
l’empresariat perquè, com va dir el president Mas, d’una manera o una altra el poble
català es pronunciarà i es farà valer. Per
tant, un cop establim que una Catalunya in-
E
dependent en cap cas es convertiria de sobte en Sudan del Sud, caldria ara un acord de
mínims (i de no-agressió) entre la UE, Espanya i Catalunya sobre com salvaguardar,
d’una banda, el respecte democràtic a les
decisions dels ciutadans, i, de l’altra, el seu
benestar i el de les empreses que hi són radicades. Potser això és un impossible (mireu la Gran Bretanya i el xantatge
amb la lliura a Escòcia), però seria la manera més pragmàtica
d’enfocar-ho en benefici de tothom. També d’Espanya.
DAVID MIRÓ
SUBDIRECTOR
català podria ser del 52% del PIB en
el millor dels casos –és a dir, si no
s’heretés deute espanyol–, tot i que
si la negociació es torcés podria passar a ser del 103% del PIB. “I el dret
internacional diu amb claredat que
cap deute d’estat de l’estat predecessor passarà a l’estat de recent independència”, diuen els autors.
Pel que fa a la pertinença de Catalunya a la Unió Europea, Francesc
Granell –que en una entrevista recent va advertir que Catalunya podria acabar com Somalilàndia– sosté que els esforços s’han de centrar
ara a aconseguir que cap estat membre s’oposi a l’adhesió del nou país.
De moment, la comunitat internacional manté silenci.e
L’estalvi del FLA: 1.724
milions, segons l’Estat
El fons de liquiditat autonòmica
(FLA) ha permès a la Generalitat
estalviar-se 1.724 milions d’euros.
Així ho va explicar ahir en un comunicat el ministeri d’Hisenda i
Administracions Públiques, que lidera Cristóbal Montoro. La traducció d’aquesta xifra és que si l’administració catalana s’hagués finançat als mercats internacionals hauria hagut de pagar 1.724 milions
d’euros més que fent-ho a través
del FLA. La setmana passada el departament d’Economia de la Generalitat va confirmar que Catalunya
demanaria 6.347 milions d’euros a
l’Estat per al 2014.
Les xifres dels experts
sobre Catalunya
58.252
Milions d’euros en exportacions
Les exportacions de les empreses
catalanes a l’estranger van arribar,
l’any 2012, als 58.252 milions d’euros. Més que a la resta de l’Estat.
160.000
Milions d’euros en facturació
Les cent empreses catalanes que
més facturen arriben als 160.000
milions d’euros. Només les deu primeres del rànquing ja assoleixen
els 76.827 milions d’euros.
52%
Deute públic del nou estat
Si l’estat català no assumeix cap
deute de l’estat espanyol, el deute
públic seria del 52% del PIB. En el
pitjor escenari, seria del 103%.
13.889
Guany fiscal de l’estat propi
Un estudi recollit al llibre sosté
que el guany fiscal de la independència –tenint en compte el cost
d’assumir totes les competències–
seria de 13.889 milions d’euros.
16
EL MUNDO. VIERNES 14 DE FEBRERO DE 2014
CATALUNYA
>DESAFÍO NACIONALISTA
La postura de la Economía
Solchaga no ve posible una separación
de Cataluña que no sea «traumática»
El ex ministro da por hecho que el nuevo Estado saldría de la UE y también del euro
DANIEL G. SASTRE / Barcelona
Carlos Solchaga, ministro de Industria y Economía y Hacienda
durante los gobiernos de Felipe
González, advirtió ayer en Barcelona de que «no es posible una separación no traumática» entre Cataluña y el resto de España. El ex
ministro mantuvo un enfrentamiento eléctrico con el consejero
del Banco de España Guillem López Casasnovas, cercano a las tesis nacionalistas, en asuntos como
por ejemplo el cálculo de las balanzas fiscales o el peso de la «discrecionalidad» en el modelo de financiación autonómica.
El Colegio de Periodistas volvió
a llenarse para escuchar una charla del ciclo España plural, Cataluña plural, que se celebra una vez
al mes en Barcelona y Madrid. El
debate entre los dos intervinientes
fue ayer duro y acalorado, y Solchaga afirmó entre otras cosas
que la independencia de Cataluña
la dejaría fuera de la Unión Europea, pero también del euro.
En su intervención, el ex ministro expuso que en su opinión las
causas del auge del soberanismo
son principalmente económicas, y
que, aunque una Cataluña independiente sería «sin duda viable»,
ese no debe ser necesariamente
un escenario mejor que el actual.
De hecho, Solchaga hizo una
larga lista de perjuicios a los que
debería enfrentarse el nuevo Estado, empezando por los económicos. Los «costes de la transición», afirmó, desaconsejarían la
ruptura. Además, dijo que el marco constitucional impide también
la negociación: «Rajoy, sencilla-
El consejero del Banco de España Guillem López Casasnovas y el ex ministro Solchaga, ayer. / ANTONIO MORENO
López Casasnovas
se mostró criticó con
el «tremendismo» de
algunos análisis
mente, no puede ahora discutir la
independencia».
También puso en duda los cálculos económicos del nacionalismo
catalán. Por ejemplo: afirmó que el
mal diseño o «discrecionalidad»
del sistema actual de financiación
autonómica sólo supone a Cataluña un perjuicio de entre un 1,4% y
un 2% de su PIB; es decir, la cifra
se elevaría como mucho a 4.000
millones de euros, lejos de los más
de 16.000 que calcula el Govern.
Añadió que una Cataluña independiente estaría endeudada por
valor «de entre el 113% y el 115%
de su PIB», y recordó que, hoy por
hoy, la calificación de la deuda de
la Generalitat es de «bono basura».
Señaló también que Cataluña
no va a encontrar nunca en Ma-
drid un responsable político que
vaya a sentirse con la capacidad
de modificar la Carta Magna para
cambiar la soberanía española tal
y como hoy está definida.
Guillem López Casasnovas rebatió muchos de los argumentos
planteados por Solchaga, entre
ellos los datos de las balanzas fiscales, e incidió en que «no se pueden construir escenarios tremendistas», sino intentar ver cómo se
«apaciguan los contras y se aprovechan los pros» de una posible
independencia.
Un libro de
economistas
avala el
Estado propio
Barcelona
La independencia de Cataluña
aportaría «ventajas y mayor bienestar», según un libro del Colegio de Economistas de Cataluña, que reconoce interrogantes
que califica de «esencialmente
políticos» como el encaje en la
Unión Europea, la moneda y el
reparto de activos y deuda.
Economía de Cataluña. Preguntas y respuestas sobre el impacto económico de la independencia (Profit) recomienda que
para minimizar consecuencias
adversas «es clave que el proceso se desarrolle de forma pacífica, democrática, negociada y con
voluntad de mantenerse dentro
de la UE».
El libro recoge artículos en los
que diversos autores coinciden
en que la independencia permitiría a los catalanes decidir la
gestión de los recursos fiscales,
de las infraestructuras y de la
política económica adaptándolos a las necesidades locales,
«cosa que maximizaría el potencial de la economía catalana».
Propone que, si hay vetos a
la adhesión de Cataluña como
Estado miembro de la UE, el
nuevo estado se asocie mediante un tratado bilateral que garantice el mantenimiento de la
libre circulación de productos,
personas y capitales.
El volumen también incluye
una encuesta realizada expresamente para la ocasión a casi
1.300 socios del Colegio entre el
17 de septiembre y el 11 de octubre, y de la que se desprende
que para el 53,7% de los economistas consultados el escenario
más deseado es el Estado propio.
La Cambra rebaja las críticas
de empresarios por la secesión
La cónsul de EEUU destaca la «estabilidad» del mercado catalán
C. R. / Barcelona
La Cambra de Comerç de Barcelona ejerció ayer de apagafuegos ante el incendio levantado esta semana por un grupo de empresarios extranjeros al criticar abiertamente el
proceso soberanista y sus consecuencias. «Podemos decir que a día
de hoy la situación política no ha
afectado a la economía catalana»,
aseguró ayer su presidente, Miquel
Valls, quien también recordó que
Cataluña soporta mejor los vaivenes
de la crisis que el resto de España.
Los indicativos son dos: la caída
del PIB catalán fue de un 0,6% el año
pasado frente al 1,2% de media del
Estado. Y las inversiones extranjeras
en esta comunidad triplicaron las del
conjunto español, según la Cambra
de Comerç. Cifras que invitan al optimismo y ante las que «no hay que
hacer especulaciones».
En este sentido, Valls tiró de diplomacia y aseguró que los empresarios deben mantenerse al margen del debate. «Pensamos que en
el proceso político que se está viviendo en Cataluña votan los ciudadanos y no las empresas», zanjó.
La Cambra de Comerç también
quiso lanzar un mensaje positivo
de futuro y confirmó la existencia
de esos brotes verdes que tanto diluyen los recortes. La economía
catalana «está evolucionando bien
y la recuperación se está consolidando» mientras que la demanda
interna también mejora y hay señales «moderadamente positivas»
en el consumo de las familias. En
cuanto al mercado de trabajo, la
Cambra de Comerç vaticina que
Cataluña empezará a crear empleo
en abril, un pronóstico que forma
parte de su «confianza en el crecimiento de la economía».
Otra de las voces moderadas que
ayer rebajó la polémica en torno a
las críticas de los empresarios a
una futura independencia fue la
cónsul general de Estados Unidos
en Barcelona, Tanya C. Anderson.
En unas jornadas organizadas por
La cónsul Tania C. Anderson y Joaquim Llimona, de Pimec. / JORDI SOTERAS
la patronal Pimec de pequeñas y
medianas empresas, Anderson remarcó la «estabilidad» que hay en
Cataluña para que las empresas de
su país quieran invertir y no ve
preocupación por la situación política catalana.
Por otro lado, el Círculo de Directivos de Habla Alemana (KDF) se
desmarcó ayer de la llamada Decla-
ración de Barcelona, dada a conocer
el martes por la plataforma Cataluña sin Europa, no, integrada por 60
directivos europeos, principalmente alemanes. En un comunicado,
KDF defiende su carácter «apolítico» y argumenta que, por ello, «se
mantiene al margen de cualquier tipo de acto o manifestación de carácter o tendencia política».
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/secessio-possible-factible-3094220
http://www.324.cat/noticia/2303373/economia/Que-pensen-sobre-la-independencia-elseconomistes-catalans
http://www.racocatala.cat/forums/fil/183176/71-dels-economistes-veu-viable-catalunyaindependent
http://www.vilaweb.cat/noticia/4173220/20140213/collegi-deconomistes-reitera-capacitateconomica-catalunya-independent.html
http://www.directe.cat/noticia/334700/catalunya-independent-es-viable-que-no-tenganyin
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/02/catalunya_augmentaria_un_7_el_seu_pi
b_si_se_separa_amistosament_d_espanya_51637.php
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/02/les_12_preguntes_que_voste_es_faria_s
obre_la_independencia_de_catalunya_51636.php
http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2014/02/14/estudi-del-collegi-deconomistesavala/656450.html
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/02/el_col_legi_d_economistes_defensa_la_
viabilitat_d_una_catalunya_independent_98760.php
http://www.dialogolibre.com/noticias/2014-02-14/El-Colegio-de-Economistas-tambien-sesuma-a-la-independencia-4321#.Uv3j52J5MWE
http://www.324.cat/video/4903271/altres/2324---13022014
http://www.8tv.cat/8aldia/videos/joan-b-casas-la-manca-de-dialeg-evidentment-quepreocupa/
http://www.8tv.cat/migdia/videos/economia/albert-pont-oriol-amat-independencia
http://www.catradio.cat/audio/791605/Oriol-Amat-No-hi-ha-cap-dubte-que-economicamentla-independencia-es-perfectament-viable
http://radiocatalunya.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=18127:lestatcatala-necesitaria-entre-51000-i-71000-funcionaris-mes&catid=35:noticies