Download Febrer 2014 - La Salle Catalunya

COMUNICACIÓ. FEBRER 2014
NEWSLETTER 96
agenda 96
4 de març
Curs ERE ESO
Educació Primària: ACCA
Casal la Salle Sant Gervasi – Barcelona
Equip Assessor Recursos i Patrimoni Germans
Casa Provincial
Del 5 al 7 de març
Comissions de Pastoral i d’Educació Arlep
Centre La Salle Arlep. Madrid
Del 6 al 8 de març
CELAS 23a promoció
Casa Amor de Dios - Madrid
8 de març
Observatori de la Vida del Germà
Consell Coordinador d’Antics Alumnes
Centre La Salle ARLEP. Madrid
Revisió Mèdica Germans zona de Girona
Cassà de La Selva
10 de març
EAS
Casa Provincial
11 de març
Trobada EAD i GG VV Arlep
Centre La Salle Arlep. Madrid
12 de març
Trobada GG VV
Centre La Salle Arlep. Madrid
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 1
Del 12 al 16 de març
Saló de l’Ensenyament
Fira de Barcelona (Barcelona)
13 de març
Coordinador/es de Pastoral
Casal la Salle Sant Gervasi – Barcelona
17 de març
EAS
Casa Provincial
18 de març
Consell MEL Sector
Casa Provincial – Barcelona
Caps d’Estudis ESO: ACCA IV
Casal la Salle Sant Gervasi – Barcelona
20 de març
Avaluació Institucional a Sant Celoni
21 de març
Revisió Pasqua Jove
Casal la Salle Sant Gervasi – Barcelona
22 de març
Revisió Mèdica Germans Zona de Manresa
Manresa
22 i 23 de març
Trobada de GGVV i GG Joves
Aravaca (Madrid)
Tallers de creixement personal
Centre La Salle ARLEP. Madrid
24 de març
EAS
Casa Provincial
25 de març
Curs ERE ESO
Casal la Salle Sant Gervasi – Barcelona
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 2
25 i 26 de març
Consell Econòmic
Centre La Salle ARLEP (Madrid)
Del 27 al 29 de març
CELAS 22a promoció
Casa Amor de Dios - Madrid
27 de març
Comissió de Missió
Casa Provincial - Barcelona
28 de març
Retorn Avaluació Institucional a Sant Celoni
29 i 30 de març
Trobada de Delegats als 45è Capítol General
Centre La Salle Arlep (Madrid)
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 3
COMUNICACIÓ. FEBRER 2014
NEWSLETTER 96
notícies 96
1.Premi Recerca Jovel
L’alumna Anna Collera, de La Salle Manresa, guanya
el premi Recerca Jove 2013.
L’alumna Anna Collera Gratacós, que el curs 2012/2013 va acabar els estudis de Batxillerat a La Salle
Manresa, ha estat una de les guanyadores del Premi Recerca Jove 2013, per fomentar l’esperit científic
del jovent, amb el seu Treball de Recerca “Pla de gestió d’un centre esportiu i lúdic a Pineda de Bages”,
que va fer a 2n de Batxillerat sota la tutoria del professor Joan Capellas.
Aquests premis s’atorguen amb l’objectiu de recompensar l’esforç d’alumnes de segon cicle d’educació
secundària obligatòria (ESO) i d’alumnes d’educació postobligatòria (batxillerats i cicles formatius de grau
mitjà i superior) que, sota la tutela dels professors i les professores, duguin a terme un treball de recerca
en llengua catalana que els permeti aplicar els coneixements propis del seu curs al desenvolupament i la
interpretació de projectes de recerca. Així mateix, es premia l’esforç dels centres d’educació secundària
per fomentar la participació dels tutors i tutores i alumnes en aquesta convocatòria.
Es concedeixen 72 premis, d’un total de més de 280 treballs presentats. El premi es lliurarà el dissabte, 8
de març, a les 12 del migdia, a l’Auditori de Barcelona.
Moltes felicitats a l’Anna!
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 4
2.Visitador Titular
Germà Jesús Miguel Zamora, renovat com a Visitador
del Districte Arlep La Salle per a quatre anys més.
El Germà Àlvaro Rodríguez, Superior General, va a donar a conèixer la notícia dijous 20
de febrer.
El Germà Álvaro Rodríguez, Superior General, ha reelegit al Germà Jesus Miguel Zamora per a que
continuï amb la seva labor com Visitador del Districte Arlep La Salle durant quatre anys més. Des del
Sector Catalunya ens unim a les mostres de felicitació que li puguin arribar, li agraïm la seva disponibilitat
i profunda fraternitat per acceptar, de nou, aquest servei de Visitador, animador i acompanyant del nostre
Districte Arlep.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 5
3. Campus La Salle
‘English Day’ a La Salle Cassà de la Selva.
Divendres 21 de febrer va ser un dia ple d’activitats, tallers, teatre i somriures a la
escola, que va viure tot en anglès.
Èxit rotund del primer English Day a La Salle Cassà de La Selva, amb un munt d’activitats per a totes les
etapes: començant per la reflexió del dia i continuant amb contes explicats per Peter Vinzi, pare d’una
alumna, variats tallers de cuina (sandwiches, gingerbread man biscuits...), taller sobre els oficis, jocs de
taula (Scrabble, Pictionary...), jocs amb la PDI, taller de dibuix i pintura, cançons, documentals i
pel·lícules, power points...
També vam gaudir de variades obres de teatre, algunes a càrrec dels nostres alumnes i d’altres amb
actors contractats, com la divertidíssima “Romeo and Juliet” de la companyia The Pocket Oxford Theatre.
El taller de country, de costums i tradicions angleses i el taller sobre The Beatles van ser molt ben
acollits.
I el final de festa, com no podia ser d’altra manera, va incloure un petit berenar i... karaoke! Apoteòsic!
Gràcies per la seva col·laboració desinteressada a la periodista Barbara Leonard, a Peter Vinzi i
felicitem, des d’aquestes línies, a tots els mestres que han col·laborat i molt especialment, com no, als
del Departament d’anglès per la impecable organització: Teia Dausà, Jordi Dausà, Eva Hugas, Eva
Ventura, Sandra Sellabona, Ester Triadú i Joan Ramon Saavedra.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 6
4.La Salle La Seu d’Urgell
La mestra de La Salle La Seu d’Urgell Pepita Clop
edita un llibre de contes.
“Contes de la mare” és un recull dels contes inèdits, originaris de la vall de Castellbó
d’on és l’autora del llibre, que s’explicaven fa anys.
Contes de la mare, Rondalles de la Vall de Castellbó per a grans i petits, és el llibre que ha editat la
nostra mestra d’anglès de primària, Pepita Clop.
“Contes de la mare” és un recull dels contes inèdits, originaris de la vall de Castellbó d’on és l’autora del
llibre, que s’explicaven fa anys i que Pepita Clop ha volgut recuperar per tal d’evitar que desapareixin de
l’imaginari col·lectiu. Segons la mestra, “aquests contes són els que m’explicava la meva mare, els que
recordo de quan era petita i que són un llegat per a les generacions presents i futures d’aquest país”.
L’àlbum, una novel·la gràfica realista, ha estat editat per Salòria i maquetat i il·lustrat per Ramon Berga,
que durant més d’un any ha visitat tots els racons i els pobles de la vall de Castellbó per ser fidel a la
realitat del territori, al paisatge humà i a la geografia de la zona. Berga s’ha documentat amb fotografies
antigues que ha contrastat amb les imatges de l’actualitat que ha anat captant amb la seva càmera
fotogràfica.
En conjunt, l’obra queda com un homenatge als antics habitants del Pirineu, especialment a les dones,
que, com consta a la contraportada del llibre, “han estat portadores fidels de la cultura i les tradicions del
país”.
L’obra ha comptat amb el suport de la Diputació de Lleida, de l’ajuntament de Montferrer-Castellbó i de
l’Entitat Municipal Descentralitzada de Vila i Vall de Castellbó. A més, inclou un article de l’escriptor Isidre
Domenjó que parla de la història i la mitologia de la vila i vall de Castellbò des dels temps del vescomte
Arnau fins a l’actualitat on, entre d’altres, es duen a terme projectes com Reviure Solanell que expliquen
la nova realitat “d’un món petit i, tanmateix, tota una galàxia”, com escriu Domenjó.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 7
5. Trobada FP
Trobada de centres de FP del Districte Arlep
Els responsables dels centres van compartir les seves experiències i bones pràctiques
els dies 19 i 20 de febrer, a Madrid.
Els dies 19 i 20 de febrer, en el Centre La Salle Arlep a Madrid, va realitzar-se la primera Trobada de
centres de Formació Professional del Districte. Prop de 60 participants, entre Directors Generals i
Coordinadors de FP hi van assistir.
La inauguració la van realitzar el Gmà. Jesús Félix Martínez, Director de la Xarxa d'Obres del Districte i
el Sr. Jordi Jover, Coordinador de la Subcomissió Districtal de Formació Professional.
A continuació, el Sr. José Antonio Poveda, advocat assessor d'Escoles Catòliques, presentava la seva
ponència sobre la visió legal de la LOMCE, els PBB, la FO en línia i la Formació Dual.
Després del descans es compartien bones pràctiques des de La Salle Berrozpe (Natalia Gastón sobre
Innovació en Cicles formatius), La Salle Corrales de Buelna (Mateo Fernández sobre captació
d'alumnes) i la Institució la Salle (María Eugenia Barri, sobre Crea cicles).
La primera jornada va cloure amb un temps per a l'intercanvi personal en grups, segons interessos dels
participants. Els temes proposats van ser:
1.
2.
3.
4.
Organització fct: organització del centre, captació empreses …
Experiències a l'estranger. Erasmus +.
FP on line
Captació d'alumnes.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 8
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
Font de finançament.
Acords globals per a programes d'ús en aula.
Empreses simulades.
Organització de tallers.
Parc d'empreses.
Mòdul de projecte en Grau Superior.
Projectes intercentres.
Intercanvi professors/alumnes.
A la segona jornada vàrem tenir una ponència sobre Formació per a l'ocupació a càrrec de José Amador
Sancho, del Sector Andalusia, per seguir compartint bones pràctiques amb una taula rodona entorn de la
Formació Dual i la relació de les Universitats amb els Cicles Formatius (Josep Santos i Javier Figueres).
Finalitzarem la Trobada amb un temps per compartir, treure conclusions i dibuixar els escenaris del
treball de futur.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 9
6. La Salle Gràcia
Èxit de la primera Passejada
organitzada per La Salle Gràcia.
en
Roda
Petita
Més de 300 pares/mares, nens/nenes i professors/es van patinar pels carrers de
Gràcia per la Síndrome de l’X Fràgil.
Publicat a Gràcia TV (Neus Valls i Irina Gimeno)
Més de tres-centes persones amb patins, patinets i monopatins han passejat aquest matí pels carrers de
la Vila de Gràcia amb una finalitat solidària: ajudar als qui pateixen la Síndrome de l’X Fràgil.
La passejada ha estat organitzada per l’Associació Catalana Síndrome X Fràgil i La Salle Gràcia.
D’aquesta manera, l’escola ha volgut donar suport a l’entitat que té seu al mateix edifici.
Joan Such, director La Salle Gràcia: “Tota la setmana hem estat organitzant coses perquè puguin
participar avui i que no fallés res. Des de l’equip de so i música, el tema del circuit, el tema de les
samarretes. En tot això el nostre alumnat s’hi ha bolcat justament a partir que cada any fem unes
xerrades a on els expliquem la problemàtica dels nois i noies que pateixen la malaltia i les seves
famílies”.
La passejada en roda petita ha reunit a petits i grans guiats per l’Associació de Patinadors de Barcelona.
Cadascú al seu ritme, el recorregut ha començat a les 11 del matí a la plaça del Nord, i ha acabat una
hora més tard al pati de La Salle, on s’han realitzat diferents activitats.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 10
La Síndrome de l’X Fràgil és una malaltia minoritària que afecta un de cada 4.000 nens i una de cada
6.000 nenes. Un trastorn genètic que causa dificultats de diferents tipus: des de problemes
d’aprenentatge, fins a disminució en la capacitat intel·lectual.
Rafa Jiménez, vicepresident Associació Catalana Síndrome X Fràgil: “A ells el que els funciona molt bé
és el tema de la imitació, això sí, però has d’estar a sobre d’ells, en tots els sentits. El que s’intenta és
que tinguin la màxima autonomia per al desenvolupament de la vida, però sempre han de tenir una
persona, sigui un mestre, sigui un professor, sigui el pare, la mare, l’àvia”.
Actualment no hi ha tractament per a la síndrome, però és molt important un diagnòstic precoç. Per dues
raons: detectar altres persones portadores de la malaltia a la família i per ajudar de forma prematura a la
persona afectada. És per això que la difusió de l’X Fràgil és clau.
Rafa Jiménez, vicepresident Associació Catalana Síndrome X Fràgil, explicava que : “Tu pots ser
portador de la malaltia i tens dues opcions, o desenvolupar aquesta infermetat als teus fills, o no, o no ho
saps. Potser passen generacions i dintre de tres generacions, evidentment esperem que ja hi hagi una
solució, però ho pot desenvolupar”.
Els diners de les inscripcions aniran íntegrament per a l’Associació. La voluntat és fer que aquesta
passejada, organitzada amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, el 28 de febrer, es
converteixi en una cita habitual de cada any i n’augmenti la participació del barri.
Es pot veure un vídeo de la passejada en al següent adreça:
http://www.graciatelevisio.cat/primera-passejada-per-la-s-ndrome-de-l-x-fr-gil
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 11
7. Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants
Plataforma d’entitats
successos de Ceuta
cristianes
condemna
els
La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants condemna la mort de 15 persones
a Ceuta i reivindica que les polítiques d’immigració respectin els drets humans
La protecció de la vida i de la dignitat de les persones i garantir que aquestes puguin emigrar a altres
països per trobar feina haurien de ser les prioritats de les polítiques europees de fronteres, d’immigració i
d’asil. Aquestes són les reivindicacions de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants en
resposta a l’episodi de la mort, el 6 de febrer, de 15 persones immigrants a Ceuta quan tractaven d’entrar
en territori espanyol.
Els representants d’aquestes entitats, en la seva reunió mensual del 20 de febrer, van expressar el seu
dolor, tristesa i indignació per aquests fets, i van pregar junts per les persones que van morir o resultar
ferides, com també per tots aquells immigrants que han mort recentment en circumstàncies semblants a
la Mediterrània.
Les entitats varen expressar sentir-se identificades i adherir-se al contingut dels comunicats publicats
sobre aquests fets per part de diferents organitzacions de defensa del drets humans, com ara la
Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya. La Plataforma també subscriu les paraules del Bisbe de
Tànger, Santiago Agrelo, recollides en una carta feta pública i on afirmava que “és inacceptable que la
vida d’un ésser humà tingui menys valor que la suposada impermeabilitat o seguretat de les fronteres
d’un Estat”.
Així mateix, les entitats de la plataforma van expressar els seus dubtes davant l’actuació de les forces de
seguretat espanyoles i la seva possible incidència en el terrible desenllaç, així com el seu desig que hi
hagi una investigació independent i en profunditat a fi de determinar possibles responsabilitats i evitar la
repetició d’aquests fets. Alhora, van lamentar les declaracions d’alguns membres del Govern espanyol,
que els han fet dubtar de la seva idoneïtat personal per exercir les responsabilitats encomanades.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 12
També van lamentar profundament el tractament i les opinions expressades per alguns mitjans de
comunicació que mostraven una absoluta manca de sensibilitat en relació als drets humans i la dignitat
de les persones.
La Plataforma ja va emetre un comunicat el passat mes de novembre, amb motiu de la mort d’immigrants
davant les costes de la Illa italiana de Lampedusa i vol reiterar el que allà es va expressar. Per això,
torna a demanar una política europea de fronteres més humana, que prioritzi la protecció de la vida, així
com una política europea d’immigració i d’asil més justa i respectuosa dels drets humans, que obri vies
realistes a la migració laboral, a fi d’evitar la repetició d’aquestes tragèdies i afavorir el desenvolupament
social, econòmic i polític dels països afectats pels fluxos migratoris.
Barcelona, 25 de febrer de 2014
Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants. Febrer 2014
ACO, CARITAS, CINTRA-BENALLAR, CON VI VIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, CRISTIANS PEL
SOCIALISME, DELEGACIÓ DE PASTORAL OBRERA DE BARCELONA, DELEGACIÓ DE
PASTORAL SOCIAL DE BARCELONA, EKUMENE, FUNDACIÓ ESCOLA CRISTIANA, FUNDACIÓ
MIGRA-STUDIUM, GOAC-HOAC, GRUP DE JURISTES RODA VENTURA, JOC, JUSTÍCIA I PAU,
INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DEL PI, RELIGIOSES EN
BARRIS, UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA (URC), BAYT-AL-THAQAFA, INICIATIVES
SOLIDÀRIES, , FUNDACIÓ LA SALUT ALTA I COMUNITATS DE VIDA CRISTIANA DE CATALUNYA.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 13
8. Entrevista
“Si et despertes entre les 3 i les 4 de la matinada, aquí
hi ha un problema
Pere León, geobiòleg i arquitecte autor de 'La buena onda'. Dóna consells pràctics per
reduir els riscos de les ones i els camps electromagnètics que no veiem però ens
envolten.
Publicat al diari ARA el 27 de febrer de 2017
Ens passem una tercera part de la vida dormint. Per això és tan important on i com ho fem. D’aquesta
qüestió se n’ocupa el geobiòleg Pere León, que en el seu llibre La buena onda (Grijalbo) alerta dels
riscos de l’exposició contínua a les ones electromagnètiques.
Per què és tan important la manera com dormim?
Els processos biològics i de reparació cel·lular els fem durant la nit. Durant el dia estem exposats a
50.000 vibracions. El cos el que fa és escudar-se i suportar totes aquestes agressions. El soroll és una
radiació i ens hi hem acostumat, però no podem assegurar que no ens estigui afectant. I per fer aquests
processos de reparació cel·lular cal dormir bé i que no hi hagi soroll. Hi ha sorolls que nosaltres de
manera conscient no rebem però les nostres cèl·lules sí, i s’estressen. Potser dormim, però no estem
descansant i ens llevem més cansats. El teu cos s’ha de reparar a la nit, i si no ho pot fer el teu sistema
immunològic decau.
Quina és la feina del geobiòleg?
La geobiologia estudia la relació que hi ha entre l’entorn, les radiacions i la vida de les persones. I hi
inclou tant les radiacions d’origen natural com les radiacions de camps electromagnètics. Em vaig trobar
amb el problema a casa i a partir d’aquí vaig entrar en tot un món que estava disfressat d’esoterisme,
perquè hi ha persones que s’hi dediquen que li donen un aire tan místic que li resta credibilitat. Per això
vaig decidir escriure el llibre.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 14
Pràcticament tots tenim smartphone , wifi… ¿Els hem de deixar de fer servir?
No dic que ho fem. Jo sóc una persona molt tecnològica, no és incompatible. Se n’ha de fer un bon ús i
una bona gestió. El problema és que hem incorporat noves tecnologies de manera molt fàcil i ràpida
sense haver-nos fet les preguntes adequades. En desconeixem els efectes.
Solucions pràctiques. Jo faig servir el mòbil com a alarma despertador, per exemple. Faig bé?
Posa’l en mode avió. No el tinguis endollat al corrent al costat del cap, perquè és un camp magnètic. És
preferible un despertador de piles. I res de ràdio despertador ni de dormir amb telèfons sense fil a
l’habitació, que són molt pitjor que el wifi. I si ho són, que siguin de baixa freqüència. També hauries de
comprovar la instal·lació elèctrica, perquè pot ser que tingui fugues de camp, i és habitual tenir-la a la
capçalera del llit. Quanta gent em truca amb mal de cap!
Quins són els símptomes d’alerta?
Despertar-se a mitjanit. Si et despertes entre les 3 i les 4 de la matinada -quan el cervell està en la fase
REM-, aquí hi ha un problema. També llevar-se més cansat, sensació de sorra als ulls, alteracions de
colors o que els teus fills es despertin a mitjanit i vinguin al teu llit. La gent pensa que és normal.
I què fem amb el wifi?
Un altre error que es comet és que la gent associa el wifi al router i no té res a veure. El router es pot
apagar, el wifi és un mitjà més d’enviar la informació al teu terminal. I és tan fàcil com connectar-lo per
cable al teu ordinador. És més ràpid, no hi entren virus i no hi entren hackers. I a la nit tanca el wifi, no
costa res. I si no et serveixen els arguments de salut, te’n donaré d’econòmics: evites l’escalfor i evites
consum. Una altra cosa que és criminal són els comunicadors de nadons amb wifi. He vist nens que no
dormien i en retirar-los han començat a fer-ho. Els canvis en els nens són espectaculars.
Dius que a Europa el wifi s’està retirant de les escoles i aquí l’estem implantant.
Sí, s’està retirant de les escoles i de llocs on hi ha persones convalescents. Però és més fàcil instal·lar
wifi a tot arreu que cablejar. S’ha demostrat que altera el sistema nerviós autoimmune. En els nens
provoca símptomes de dèficit d’atenció, nerviosisme, fatiga, mals de cap… Però no només hi ha el wifi,
també hi ha les antenes de telefonia. I aquí la legislació de la freqüència de les antenes és molt
permissiva. Estem emetent el triple del que aconsellen els metges.
Quines són les principals consultes que et fa la gent?
Bàsicament alteracions del son. I la raó més important per la qual no poden descansar és una geopatia
[influència nociva provinent del subsòl] per un corrent d’aigua. Aconsello canviar el llit de posició i
observar què passa. Normalment així se solucionen el 85% dels casos. En d’altres s’ha de canviar
d’habitació, i en els més extrems canviar de casa.
Quines són les ones més perilloses?
Les radiacions gamma provocades per aigües subterrànies. Si ets una persona més sensible, aquest
tipus de radiació la notaràs. Una geopatia també pot provocar mal de cap, cansament, falta d’energia…
Visites moltes cases. Com vivim?
Fatal! Hi ha coses que no entenc, com ara que la gent tingui la televisió a l’habitació. La gent té a la
tauleta de nit ordinador, tablet, mòbil i, fins i tot, telèfon sense fil. És un còctel Molotov! Malalties com la
fibromiàlgia, la lipoatròfia i la sensibilitat química múltiple vénen de la contaminació electromagnètica que
tenim.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 15
9. La Clau 2013
La Clau, una trobada on reconstruir Joves La Salle
Publicat per la Glòria Barrete a Escola Cristiana el 20 de febrer de 2014
Dos dies, 450 participants entre infants, joves i monitors; un indret, l'escola La Salle de Manresa; i un
objectiu, potenciar la pertinença aJoves La Salle a través del lleure i les activitats lúdiques; resultat: La
Clau 2014, la trobada anual que els grups de lleure de les escoles La Salle de Catalunya han celebrat
aquest dissabte i diumenge sota una ambientació,Construir.
"Construir, perquè estem en un moment de renovació de l'entitat i els grups organitzadors van creure
necessari potenciar entre els infants la marca de Joves La Salle", argumenta Ernest Casaponsa,
responsable de Joves La Salle, i hi afegeix: "Al principi de la trobada hi havia una ambientació on
s'animava a construir una gran ciutat amb casinos, centres comercials, però al llarg de la trobada, el que
realment acabaven construint els nostres grups era un altre tipus de ciutat, la ciutat Joves La Salle que a
tots ens acollia".
Han estat dos dies on els infants i monitors d'arreu han gaudit d'una excursió, un macrojoc, tallers,
berenars, dinars i sopars compartits, i on també hi hagut moment per treballar l'espiritualitat a través del
Bona Nit i la celebració del diumenge: "com a grups pertanyents a La Salle demanem que la
transcendència es treballi com un valor més dins del grup, i aprofitem el Bona Nit en aquest cas per
treballar el silenci, la interioritat i la reflexió del nen; a part la celebració de diumenge ens serveix per
donar gràcies per la trobada i per acostar la figura de Jesús com a referent i model", comenta
Casaponsa.
Moment de renovació de l'entitat
I és que La Clau 2014 sota l'ambientació Construir reflecteix el moment per on passa l'entitat. Fa quatre
anys que aquesta trobada es va reconvertir, canviant el nom i l'estructura i també l'equip organitzador
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 16
que ara recau en els propis grups que hi participen. Aquesta transformació també s'ha notat a nivell
d'identitat, ja que segons Ernest Casaponsa, "durant uns anys els grups es van desvincular i
despreocupar una mica de l'entitat i amb l'inici de La Clau es va creure que realment tenia un valor
pertànyer a La Salle".
Durant aquest procés, que segons l'Ernest ha estat llarg, s'ha gestat una carta d'identitat de Joves La
Salle, on els grups que han volgut s'han inscrit. És en aquet context de renovació i potenciació del
sentiment de pertinença on s'ha emmarcat aquesta trobada de La Clau: "amb el tema de Construir hem
volgut fer extensible als nens el sentiment de pertinença a Joves La Salle i aconseguir que es facin seva
l'entitat".
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 17
Orio
COMUNICACIÓ. FEBRER 2014
NEWSLETTER 95
articles 95
1. Entrevista
“El puente entre este hoy y el mañana que queremos
tiene un nombre: educación”.
Mensaje de José Mújica, Presidente de Uruguay
Ustedes saben mejor que nadie que en el conocimiento y la cultura no sólo hay esfuerzo sino también
placer. Dicen que la gente que trota por la rambla, llega un punto en el que entra en una especie de
éxtasis donde ya no existe el cansancio y sólo le queda el placer.
Creo que con el conocimiento y la cultura pasa lo mismo. Llega un punto donde estudiar, o investigar, o
aprender, ya no es un esfuerzo y es puro disfrute. ¡Qué bueno sería que estos manjares estuvieran a
disposición de mucha gente!
Qué bueno sería, si en la canasta de la calidad de la vida que el Uruguay puede ofrecer a su gente,
hubiera una buena cantidad de consumos intelectuales. No porque sea elegante sino porque es
placentero. Porque se disfruta, con la misma intensidad con la que se puede disfrutar un plato de
tallarines. ¡No hay una lista obligatoria de las cosas que nos hacen felices!
Algunos pueden pensar que el mundo ideal es un lugar repleto de shopping centers. En ese mundo la
gente es feliz porque todos pueden salir llenos de bolsas de ropa nueva y de cajas de electrodomésticos.
No tengo nada contra esa visión, sólo digo que no es la única posible.
Digo que también podemos pensar en un país donde la gente elige arreglar las cosas en lugar de
tirarlas, elige un auto chico en lugar de un auto grande, elige abrigarse en lugar de subir la calefacción.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 18
Despilfarrar no es lo que hacen las sociedades más maduras. Vayan a Holanda y vean las ciudades
repletas de bicicletas. Allí se van a dar cuenta de que el consumismo no es la elección de la verdadera
aristocracia de la humanidad. Es la elección de los noveleros y los frívolos.
Los holandeses andan en bicicleta, las usan para ir a trabajar pero también para ir a los conciertos o a
los parques. Porque han llegado a un nivel en el que su felicidad cotidiana se alimenta tanto de
consumos materiales como intelectuales. Así que amigos, vayan y contagien el placer por el
conocimiento. En paralelo, mi modesta contribución va a ser tratar de que los uruguayos anden de
bicicleteada en bicicleteada.
LA EDUCACIÓN ES EL CAMINO
Y amigos, el puente entre este hoy y ese mañana que queremos tiene un nombre y se llama educación.
Y miren que es un puente largo y difícil de cruzar. Pero hay que hacerlo. Se lo debemos a nuestros hijos
y nietos. Y hay que hacerlo ahora, cuando todavía está fresco el milagro tecnológico de Internet y se
abren oportunidades nunca vistas de acceso al conocimiento.
Yo me crié con la radio, vi nacer la televisión, después la televisión en colores, después las
transmisiones por satélite. Después resultó que en mi televisor aparecían cuarenta canales, incluidos los
que trasmitían en directo desde Estados Unidos, España e Italia. Después los celulares y después la
computadora, que al principio sólo servía para procesar números. Cada una de esas veces, me quedé
con la boca abierta.
Pero ahora con Internet se me agotó la capacidad de sorpresa. Me siento como aquellos humanos que
vieron una rueda por primera vez. O como los que vieron el fuego por primera vez. Uno siente que le
tocó en suerte vivir un hito en la historia Se están abriendo las puertas de todas las bibliotecas y de todos
los museos; van a estar a disposición, todas las revistas científicas y todos los libros del mundo. Y
probablemente todas las películas y todas las músicas del mundo. Es abrumador.
Por eso necesitamos que todos los uruguayos y sobre todo los uruguayitos sepan nadar en ese torrente.
Hay que subirse a esa corriente y navegar en ella como pez en el agua.
Lo conseguiremos si está sólida esa matriz intelectual de la que hablábamos antes. Si nuestros
chiquilines saben razonar en orden y saben hacerse las preguntas que valen la pena. Es como una
carrera en dos pistas, allá arriba en el mundo el océano de información, acá abajo preparándonos para la
navegación trasatlántica Escuelas de tiempo completo, facultades en el interior, enseñanza terciaria
masificada. Y probablemente, inglés desde el preescolar en la enseñanza pública
Porque el inglés no es el idioma que hablan los yanquis, es el idioma con el que los chinos se entienden
con el mundo. No podemos estar afuera. No podemos dejar afuera a nuestros chiquilines. Esas son las
herramientas que nos habilitan a interactuar con la explosión universal del conocimiento. Este mundo
nuevo no nos simplifica la vida, nos la complica.. Nos obliga a ir más lejos y más hondo en la educación.
No hay tarea más grande delante de nosotros”.
Anécdota
Días atrás el periodista radial de una radio de Capital Federal, llamado Negro Oro, hablando con Teté Coustarot, quien
contaba que estaba comiendo en un pequeño restaurant de Colonia, cuando se apareció el Pepe con su mujer, en Su VW
escarabajo del 81. Todo el mundo asombrado (menos los del restaurant, pues son concurrentes periódicos) Habló con todos.
Todos los respetaron cuando almorzaban y al irse, saco su billetera y pagó como uno más
Teté llamó al mozo que la estaba atendiendo y le preguntó cómo es que le cobraban al Presidente de la República. A lo que el
mozo le contestó: “Si no lo hacemos, nos mata y no viene más”.
Además, de su sueldo como preseidete y el de su mujer como funcionaria, fonan el 70% a su partido. Cuando le preguntaron
por qué, respondió: “Porque le debo a mi partido lo que soy y es Norma. Además si hasta hoy pude vivir con 4.000 uruguayos
y ahora entre mi Sra. y yo llegamos a los Us 7.000 por mes. ¿Para qué queremos más? “
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 19
2. Què oferir als altres?
¿Cuál es el lugar de lo religioso en el mundo?
Leonardo Boff, teólogo, sacerdote franciscano, escritor y profesor brasileño.
Publicado en el la página www.servicioskoinonia.org el 31 de enero de 2014
Por más que la sociedad se mundanice y, en cierta forma, se muestre materialista, no podemos negar
que en los tiempos actuales se está dando una vuelta vigorosa de lo religioso, de lo místico y de lo
esotérico. Tenemos la impresión de que existe cansancio del exceso de racionalización y
funcionalización de nuestras sociedades complejas. La vuelta de lo religioso solamente revela que en el
ser humano existe una búsqueda de algo mayor. Hay un lado invisible en lo visible que nos gustaría
sorprender. Quién sabe si allí se encuentra un sentido secreto que sacia nuestra búsqueda incansable
de algo que no sabemos identificar. En ese horizonte no confesional quizás tenga sentido hablar de lo
religioso o de lo espiritual. Sufrió todo tipo de ataques pero consiguió sobrevivir. La primera modernidad
lo veía como algo premoderno, un saber fantástico que debía dar lugar al saber positivo y crítico
(Comte). Luego fue leído como una enfermedad: opio, alienación y falsa conciencia de quien todavía no
se ha encontrado o si se ha encontrado, se ha vuelto a perder (Marx). Después, fue interpretado como la
ilusión de la mente neurótica que busca pacificar el deseo de protección y hacer soportable el mundo
contradictorio (Freud). Más adelante, fue interpretado como una realidad que por el proceso de
racionalización y de desencanto del mundo tiende a desaparecer (Weber). Por fin, algunos lo tenían
como algo sin sentido, pues sus discursos no tienen objeto verificable ni falsificable (Popper y Carnap).
Estimo que el gran equívoco de estas distintas interpretaciones reside en el hecho de situar lo religioso
en un lugar equivocado: dentro de la razón. Las razones comienzan con la razón. La razón en sí misma
no es un hecho de razón. Es una incógnita. Ya rezaba la sabiduría de los Upanishad: «aquello por lo cual
todo pensamiento piensa, no puede ser pensado». Tal vez en este «no pensado» se encuentra la cuna
de lo religioso, es decir, de aquellas instancias exorcizadas por la racionalidad moderna: la fantasía, el
imaginario, aquel fondo de deseo del cual irrumpen todos los sueños y las utopías que pueblan nuestra
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 20
mente, entusiasman los corazones, encienden la espoleta de las grandes transformaciones de la historia.
Su lugar reside en aquello que el filósofo Ernst Bloch llamaba principio esperanza.
Es propio de estas instancias –de lo utópico, de la fantasía y del imaginario– no adecuarse al dato
racional concreto. Antes bien, contestan el dato, pues sospechan que el dato es siempre hecho; tanto el
dato como el hecho no son todo lo real. Lo real es aún mayor. A lo real pertenece también lo potencial, lo
que todavía no es pero puede llegar a ser. Por eso, la utopía no se antagoniza con la realidad; revela la
dimensión potencial e ideal de esta realidad. Ya decía el sabio E. Durkheim en la conclusión de su
famosa obra Las formas elementales de la vida religiosa: «la sociedad ideal no está fuera de la sociedad
real; es parte de ella». Y concluía: «solamente el ser humano tiene la facultad de concebir lo ideal y
añadirlo a lo real». Yo diría, de detectarlo dentro del dato real, haciendo que este real en el cual está lo
ideal, sea siempre mayor que el dato que tenemos en nuestra mano.
Es en el interior de esta experiencia de lo potencial, de lo utópico, donde irrumpe el hecho religioso. Por
eso decía Rubem Alves, quien mejor ha estudiado en Brasil el “enigma de la religión” (título de su libro):
«La intención de la religión no es explicar el mundo. Ella nace justamente de la protesta contra este
mundo que puede ser descrito y explicado por la ciencia. La descripción científica, al mantenerse
rigurosamente dentro de los límites de la realidad instaurada, sacraliza el orden establecido de las cosas.
La religión, por el contrario, es la voz de una conciencia que no puede encontrar descanso en el mundo
así como es y tiene como proyecto trascenderlo».
Por esta razón, lo religioso es la organización más ancestral y sistemática de la dimensión utópica,
inherente al ser humano. Como bien decía Bloch: «donde hay religión, hay esperanza» de que no todo
está perdido. Esta esperanza es un amor por aquello que todavía no es, “la convicción de realidades que
no se ven” como dice la Epístola a los Hebreos (11,1), pero que son el fundamento de lo que se espera.
Quien vio con lucidez esta singularidad de lo religioso fue el filósofo y matemático Ludwig Wittgenstein
que dijo: en el ser humano no existe solo la actitud racional y científica que siempre indaga cómo son las
cosas y para todo busca una respuesta. Existe también la capacidad de extasiarse: «extasiarse no
puede expresarse por una pregunta; por eso tampoco existe ninguna respuesta». Existe lo místico: «lo
místico no reside en cómo es el mundo, sino en el hecho de que exista». La limitación de la razón y del
espíritu científico reside en el hecho de que ellos no tienen nada sobre lo cual callar.
Lo religioso y lo místico terminan siempre en el noble silencio, pues no existe en ningún diccionario la
palabra que lo pueda definir.
Hasta aquí hemos hablado de lo religioso en su naturaleza sana. Pero puede enfermar y ahí nace la
enfermedad del fundamentalismo, del dogmatismo y de la exclusividad de la verdad. Como toda
enfermedad remite a la salud, lo religioso debe ser analizado a partir de su salud y no de su enfermedad.
Entonces lo religioso sano nos hace más sensibles y humanos. Su retorno sano es urgente hoy, pues
nos ayuda a amar lo invisible y a hacer real aquello que todavía no es, pero puede ser.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 21
3.Temps de canvi
El tiempo de la Gran Transformación y de la
Corrupción General.
Leonardo Boff, teólogo, sacerdote franciscano, escritor y profesor brasileño.
Publicado en el la página www.servicioskoinonia.org el 31 de enero de 2014
Normalmente las sociedades se asientan sobre el siguiente trípode: la economía, que garantiza la base
material de la vida humana para que sea buena y decente; la política, por la cual se distribuye el poder y
se organizan las instituciones que hacen funcionar la convivencia social; y la ética, que establece los
valores y normas que rigen los comportamientos humanos para que haya justicia y paz y para que se
resuelvan los conflictos sin recurrir a la violencia. Generalmente la ética viene acompañada de un aura
espiritual que responde por el sentido último de la vida y del universo, exigencias siempre presentes en
la agenda humana.
Estas instancias se entrelazan en una sociedad funcional, pero siempre en este orden: la economía
obedece a la política y la política se somete a la ética.
Pero a partir de la revolución industrial en el siglo XIX, más exactamente a partir de 1834en Inglaterra, la
economía empezó a despegarse de la política y a soterrar a la ética. Surgió una economía de mercado
de forma que todo el sistema económico fuese dirigido y controlado solamente por el mercado libre de
cualquier control o de un límite ético.
La marca registrada de este mercado no es la cooperación sino la competición, que va más allá de la
economía e impregna todas las relaciones humanas. Pero ahora se creó, al decir Karl Polanyi, «un
nuevo credo totalmente materialista que creía que todos los problemas podrían resolverse con una
cantidad ilimitada de bienes materiales» (La Gran Transformación, Campus 2000, p. 58). Este credo es
asumido todavía hoy con fervor religioso por la mayoría de los economistas del sistema imperante y, en
general, por las políticas públicas.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 22
A partir de ese momento, la economía iba a funcionar como el único eje articulador de todas las
instancias sociales. Todo iba a pasar por la economía, concretamente, por el PIB. Quien estudió en
detalle este proceso fue el filósofo e historiador de la economía antes mencionado, Karl Polanyi (18661964), de ascendencia húngara y judía y más tarde convertido al cristianismo de vertiente calvinista.
Nacido en Viena, desarrolló su actividad en Inglaterra y después, bajo la presión macarthista, entre
Toronto en Canadá y la Universidad de Columbia en Estados Unidos. El demostró que «en vez de estar
la economía embutida en las relaciones sociales, son las relaciones sociales las que están embutidas en
el sistema económico» (p. 77). Entonces ocurrió lo que él llama La Gran Transformación: de una
economía de mercado se pasó a una sociedad de mercado.
Como consecuencia nació un nuevo sistema social, nunca habido antes, donde no existe la sociedad,
solo los individuos compitiendo entre sí, cosa que Reagan y Thatcher van a repetir hasta la saciedad.
Todo cambió, pues todo, realmente todo, se vuelve mercancía. Cualquier bien será llevado al mercado
para ser negociado con vistas al lucro individual: productos naturales, manufacturados, cosas sagradas
ligadas directamente a la vida como el agua potable, las semillas, los suelos, los órganos humanos.
Polanyi no deja de anotar que todo esto es «contrario a la sustancia humana y natural de las
sociedades». Pero fue lo que triunfó, especialmente en la posguerra. El mercado es «un elemento útil,
pero subordinado a una comunidad democrática» dice Polanyi. El pensador está en la base de la
«democracia económica».
Aquí cabe recordar las palabras proféticas de Karl Marx en La miseria de la filosofía, 1847: «Llegó, en
fin, un tiempo en que todo lo que los hombres habían considerado inalienable se volvió objeto de cambio,
de tráfico y podía venderse. El tiempo en que las propias cosas que hasta entonces eran co-participadas
pero jamás cambiadas; dadas, pero jamás vendidas; adquiridas pero jamás compradas –virtud, amor,
opinión, ciencia, conciencia etc.– en que todo pasó al comercio. El tiempo de la corrupción general, de la
venalidad universal, o para hablar en términos de economía política, el tiempo en que cualquier cosa,
moral o física, una vez vuelta valor venal es llevada al mercado para recibir un precio, en su más justo
valor».
Los efectos socioambientales desastrosos de esa mercantilización de todo, los estamos sintiendo hoy
por el caos ecológico de la Tierra. Tenemos que repensar el lugar de la economía en el conjunto de la
vida humana, especialmente frente a los límites de la Tierra. El individualismo más feroz, la acumulación
obsesiva e ilimitada debilita aquellos valores sin los cuales ninguna sociedad puede considerarse
humana: la cooperación, el cuidado de unos a otros, el amor y la veneración por la Madre Tierra y la
escucha de la conciencia que nos incita para bien de todos.
Cuando una sociedad como la nuestra, entorpecida por culpa de su craso materialismo, se vuelve
incapaz de sentir al otro como otro, solamente como eventual productor y consumidor, está cavando su
propio abismo. Lo que dijo Chomsky hace días en Grecia (22/12/2013) vale como llamada de alerta:
«quienes lideran la corrida hacia el precipicio son las sociedades más ricas y poderosas, con
incomparables ventajas como Estados Unidos y Canadá. Esta es la loca racionalidad de la ‘democracia
capitalista’ realmente existente.”
Ahora cabe aplicar el There is no Alternative (TINA): No hay alternativa: o mudamos o pereceremos
porque nuestros bienes materiales no nos salvarán. Es el precio letal por haber entregado nuestro
destino la dictadura de la economía transformada en un “dios salvador” de todos los problemas.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 23
4.Reflexió
Atrapats en un dilema social.
Lluís Serra, germà marista, secretari general de la URC i professor
Publicat al blog Gerasa de Catalunya Religió el 21 de febrer de 2014
No hi ha cap escapatòria. Les institucions socials d’Església, així com els seus afins d’altres
procedències, estan atrapades en un dilema. La seva presència en la realitat humana els permet captar
amb tota cruesa el sofriment, la pobresa, la marginació... de tantes persones enfonsades en la misèria i,
potser, en la desesperació. Les estadístiques triomfalistes i l’entusiasme per les dades
macroeconòmiques s’estavellen davant del rostre d’una persona exclosa. Aquestes institucions i els que
hi treballen viuen un dilema social profund. La seva inquietud augmenta alhora que els recursos
disminueixen. Cada vegada més destinataris truquen a la porta. Les ajudes de l’administració es
redueixen. Fins i tot, s’esgoten.
En què consisteix el dilema? Si per esgotament de forces i recursos deixem d’atendre els necessitats, els
pobres cauen a l’abisme. No es pot tolerar que això passi. D’altra banda, si se’ls atén, les
administracions públiques se n’aprofiten. Ja hi ha qui fa la seva feina. Tenen la seguretat que no els
deixaran d’atendre, perquè coneixen l’ètica i el tremp de les persones que hi treballen o que són
voluntàries a les institucions religioses, així com dels seus afins en el camp social. Se senten atrapades
en un carreró sense sortida. Altres dilemes es dibuixen al seu horitzó: assistència o promoció. El sistema
és pervers. Els postulats neoliberals, causants de la crisi, s’aprofiten de la conjuntura per enriquir-se a
costa dels pobres. Es refloten bancs sense parpellejar, mentre s’escatima qualsevol ajuda social.
Si es portés a terme una vaga de les institucions d’Església i dels seus afins en el camp social, si per una
setmana es deixés d’atendre els pobres i marginats..., la catàstrofe humana seria de proporcions
incalculables. Només aleshores alguns governants obririen els ulls i assistirien aterrats a l’enfonsament.
Això no passarà, perquè els pobres, exclosos i marginats no poden ser moneda de canvi.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 24
Què cal fer? Denunciar amb tota fermesa les perversions del sistema, sense caure en plantejaments
ideològics, des d’un humanisme profund. Denunciar les lleis injustes, la corrupció afavorida per la
connivència entre les elits, el poder polític i el món judicial, el frau de proporcions gegants... Sense odis,
però amb solidesa. Sense deixar-se utilitzar pels partits polítics, les associacions d’empresaris o les
forces sindicals. Amb lleis falses de seguretat ciutadana, es vol emmordassar una societat perquè
narcotitzi la seva consciència.
Si no es prenen polítiques preventives d’urgència, la solució als problemes d’avui trigarà anys a arribar.
Si es cronifica la pobresa i la marginació, hipotequem el futur de les noves generacions. No importa gaire
en una visió a curt termini, però la solidaritat no ho pot silenciar. Tot això, des d’actituds profundament
democràtiques. Sempre a favor de la justícia i la dignitat de les persones, per sobre dels interessos
econòmics, polítics i financers.
NEWSLETTER 96. FEBRER 2014
PÀG. 25