Download Mat Comp Pri 28 def - Fundació Escola Cristiana de Catalunya

FAMÍLIA/ESCOLA Acció Compartida
BUTLLETÍ “28” EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Un berenar memorable
En Miquel i en Pau han quedat per fer un berenar especial.
-Mmmm, boníssim!- exclama en Miquel amb la boca plena mentre la “salsa especial” li
regalima per la barbeta.
- Doncs ara tasta les patates amb formatge..., són superiors!- diu en Pau.
- Aquest serà el berenar més marrano que hem fet mai!
- Jo tinc una gana...- explica en Pau- Gairebé no he dinat.
- Sí, ja he vist com tornaves a llençar el peix embolicat en un tovalló!- recorda en MiquelCom et passes! A mi em tocava recollir taules... i m’ha fet un fàstic haver de netejar les
porqueries que heu fet!
- Ha anat d’un pèl que no ens enganxessin...
De sobte...
- Nois, ja som aquí!- els pares d’en Miquel tornen a casa. Els nois es miren esparverats i
comencen a engolir les proves del delicte. Però ja és inútil, els pares són a la cuina
contemplant l’escena.
- No, no m’ho diguis!- s’avança el pare amb ironia- Esteu fent un treball en grup...
- No! Ja hem acabat, jo ja marxava- diu nerviós en Pau.
- Ai, nois!- diu la mare esforçant-se a semblar serena.
- Oi que ja sabeu que el menjar no es llença? - fa el pare amb veu pacient- Hi ha gent que es
passa tot el dia pensant com trobar-ne i vosaltres...Vinga, guardarem tot això per sopar i
vosaltres dos recolliu la cuina, que l’heu deixada bona!
Quan acaben, en Pau marxa i en Miquel s’estira al llit, no pot més.
Al cap d’una estona, la mare l’avisa per sopar.
- Mare, no tinc gana- es queixa.
- És clar que no tens gana, home! Tens un bon empatx! És necessari menjar de tot amb
control.- diu la mare- Però crec que hauries de seure a taula amb nosaltres, encara que no
mengis.
-Sí - l’ajuda el pare- Perquè no es tracta només d’alimentar-se, sinó d’aprendre uns bons
costums i, sobretot, de compartir les coses que ens han passat durant el dia.
- Com per exemple, el motiu d’aquest berenar tant especial que heu fet avui - somriu la mare.
Qüestions per al diàleg:
1. Fem dels àpats familiars un bufet
lliure o, els aprofitem com un
moment de trobada?
2. Eduquem els nostres fills i
alumnes per a la salut i el control
del què mengen? Els acostumem
a menjar de tot?
3. Com els ensenyem el valor del
menjar? I els hàbits i els bons
costums a taula? És important tot
plegat?
Parlem-ne tots plegats!
Material Complementari E.P
Butlletí 28
TEMES PER A TREBALLAR per Carme Thió de Pol
Tema: l’educació a l’hora dels àpats
Com tots els aprenentatges, aprendre a menjar sa i educadament requereix dedicar-hi
temps. I el temps és precisament el que sovint més falta en el si familiar. Sobre aquest tema
sembla com si es cregués que les criatures aprenen soles, o com si els aprenentatges a
l’entorn del menjar fossin uns aprenentatges a fer, sobretot, a l’escola. És evident que les
criatures no aprenen soles, necessiten guia i punts de referència, i l’escola, en ser un àmbit
tan massificat, no ofereix les millors condicions per a aquest aprenentatge. Tanmateix sabem
que uns bons hàbits alimentaris incidiran en la salut i qualitat de vida dels nostres fills.
L’educació a l’hora dels àpats no hauria de ser un dels objectius educatius dels pares?
L’educació en el menjar és un afer familiar. Aprendre a menjar sa és una
responsabilitat que els pares no podem defugir. L’escola hi pot contribuir, però els bons o
mals hàbits alimentaris depenen més d’allò que passa a casa que no pas d’allò que fan a
l’escola. És una educació que ha de començar des de petits. Però si no s’ha fet des del
començament, cal que ens hi posem el més aviat possible, donant un bon model i eliminant
els capricis.
Quina importància donem al nostre menjar? Nosaltres, els adults, tenim uns bons
hàbits d’alimentació?
Per altra banda, potser caldria recuperar aspectes tradicionals de la nostra cultura, que
feien dels àpats moments de trobada, de conversa, de compartir experiències viscudes,
d’intercanviar opinions, criteris, informacions... que els revestien d’un interès i d’un benestar
que transcendia el fet alimentari. Perquè siguin positivament educatius, convé que els àpats
en família esdevinguin unes situacions agradables i satisfactòries, tant des del punt de vista
del plaer, com de l’ambient de comunicació i companyonia que s’hi estableixi. Seria bo
aconseguir que els moments dels àpats esdevinguessin moments de compartir desitjats per
tots.
Gaudim dels àpats en família? Què podem fer per gaudir-ne més?
La distribució del nostre temps lliure depèn de nosaltres i és indicatiu de la nostra
escala de valors real. Si ens aturem a pensar com distribuïm el nostre temps i a què el
dediquem, potser ens adonarem que, a la pràctica, posem pel davant coses que, de fet,
tenen menys valor i, en canvi, queden desatesos, per manca de dedicació i de temps real,
aspectes que diem valorar, molt com la comunicació amb els fills, per exemple.
A què dediquem més temps quan estem a casa? El dediquem realment a allò que
diem que és important?
Els àpats, si són moments d’intercanvi, són moments també “d’encomanar” valors i
actituds de solidaritat, de respecte, de valoració del benestar individual i col·lectiu,
d’autonomia, de bones maneres, de compartir... L’hora dels àpats és una situació privilegiada
d’aprenentatge perquè tothom la viu en primera persona i perquè hi dediquem moltes hores
en el decurs de la nostra vida. Val la pena aprofitar-la, tant a l’escola com a casa, perquè els
aprenentatges que s’hi realitzin siguin aquells que desitgem.
Material Complementari E.P
Butlletí 28
LECTURES COMPLEMENTÀRIES
Noticia publicada a la pàgina 2 de l'edició de 9/26/2005 de El Periódico - edición impresa Per veure la pàgina
completa, descarregui l'arxiu en format PDF ÀNGELS GALLARDO
DINAR AL COL.LE // ELS DÈFICITS DELS SERVEIS EDUCATIUS
Salut i Educació alerten de la mala conducta en menjadors
escolars
• Molts nens no saben fer servir els coberts i ignoren el valor que té el menjar, diuen els
experts
• La Generalitat assessora sobre el contingut del menú als centres que ho demanen,
però no decideix
A mesura que millora la composició nutricional i gastronòmica dels menús que serveixen els
menjadors escolars de Catalunya avança un problema que mestres, pares i polítics coneixen des de
fa anys, per al qual no es veu una solució a curt termini: el comportament dels nens a taula i la
dificultat que l'escàs personal que se'n cuida atengui aquest capítol educatiu.
Els dietistes i nutricionistes que supervisen els menjadors escolars a les conselleries de Salut i Educació
coincideixen que aquesta és la baula que continua sense solució, i empitjorant, en un servei cada
vegada més utilitzat per les famílies: deixar que el nen mengi a l'escola.
"El judici general que fem dels menús escolars és positiu. El pitjor o molt millorable és el comportament
dels nens --afirma Gemma Salvador, la dietista que assessora les escoles des de la Conselleria de Salut.
És evident que els nens no són conscients de la importància de l'acte de menjar". "Tenen poca noció
sobre l'ús de coberts i tovallons. Ignoren --prossegueix-- les normes elementals que diuen que s'han
d'acabar tot el que hi ha al plat, menjar en silenci, no aixecar-se i apreciar el gust dels aliments".
La nutricionista Assumpció Roset, responsable del programa de salut en Educació, destaca que és
urgent "corregir" la conducta dels nens als menjadors escolars i suma a les observacions de Salut
l'absència d'"hàbits de convivència i higiene" que mostren els nens.
DEPÈN DE LES FAMÍLIES
Malgrat que totes dues assenyalen les famílies com a responsables últims dels aspectes educatius dels
seus fills, coincideixen que és urgent revisar la situació de les persones contractades per fer-se càrrec
del menjador escolar. "Aquest personal no pot exercir de carceller, sinó que ha de complir una funció
educativa --apunta Salvador--. La seva feina és introduir el valor social de l'alimentació".
Les monitores de menjador, un personal habitualment subcontractat per l'empresa que elabora els
àpats, atén un nombre excessiu de nens, reconeixen els tècnics d'Educació: 25 nens per monitora si són
menors de 6 anys, i 40 si es tracta d'alumnes de 6 a 12 anys. Aquestes empleades s'encarreguen de
servir el menjar als plats, vetllen perquè el nen mengi prou i retiren el servei al finalitzar.
"En aquestes condicions, el que no vol una monitora és tenir un menú poc infantil, com ara un potatge
de llenties, que els nens no es mengin ràpidament", explica una cuinera escolar. "I tampoc es poden
entretenir a controlar la conducta a taula", afegeix.
Una conseqüència indirecta d'ai- xò és la lentitud amb què els nens van acceptant els aliments que
tradicionalment no han estat entre els seus favorits: quan toca verdura (les mongetes tendres en són
una excepció), fruita fresca, llegums i peix, costa que deixin el plat net, especialment si no es presenten
de manera vistosa i molt atractiva.
Els àpats que ofereixen les escoles, majoritàriament elaborats en empreses externes que els preparen
poques hores abans, ja inclouen de forma general els grups d'aliments definits com a més saludables,
però l'última paraula la tenen els nens i qui els educa.
MÉS COMENSALS
Gairebé 370.000 escolars catalans, un 45% dels alumnes de Preescolar, Primària i Secundària, mengen
diàriament a l'escola, una tendència que no para de créixer. La composició dels menús s'escapa de la
supervisió de qualsevol organisme oficial. Els inspectors de Salut controlen la higiene de les cuines on
s'elaboren, però els seus tècnics no poden intervenir en el contingut i equilibri dels plats.
Salut i Educació assessoren les escoles que voluntàriament els remeten cada curs el seu pla de menús
setmanal per proposar suggeriments de millora. Així ho fan una trentena de centres cada any, dels prop
de 2.000 que disposen de menjador. Per aquesta via, la dietista de Salut Gemma Salvador orienta de la
freqüència amb què els nens han de menjar cada grup d'aliments, així com de les tècniques culinàries
que aconsegueixen fer-los més atractius.
Aquest mateix canal la manté informada del que passa als menjadors escolars. "Han millorat molt --diu
Salvador--. S'ofereixen menys àpats típics de nen, és a dir, macarrons, patates fregides i hamburguesa,
i augmenten les verdures i la fruita fresca en lloc de les natilles o el pastisset". "En general, els menús
estan bastant bé --afegeix Assumpta Roset--. L'àpat escolar és el millor que la majoria de criatures
prenen en tot el dia".
Material Complementari E.P
Butlletí 28
PROPOSTA DE DINÀMICA PER A LA “TROBADA”
Ja som a la darrera Trobada d’aquest curs! Alguns grups porten força cursos trobant-se,
d’altres tot just han iniciat l’experiència FEAC. En algunes escoles hi ha propostes lúdiques i
gastronòmiques per acomiadar les Trobades FEAC d’aquest curs. Sembla que tots plegats tenim
necessitat de celebrar i compartir... Doncs, endavant!
Ara sí que és l’hora de fer una valoració del programa FAMÍLIA/ESCOLA acció compartida.
Si creieu que és convenient, l’avaluació pot ocupar una part del temps d’aquesta darrera Trobada. Serà
bo fer-ho i prendre’n nota (que després us la demanarem des del Secretariat!).
Avaluar vol dir valorar, i valorar significa donar valor. Mireu que el clima i el to d’aquesta
experiència sigui presidit per la sinceritat i l’ànim constructiu. És una ocasió per educar el sentit de
l’avaluació en pares i companys mestres.
Guió de la Trobada
1. Salutació i benvinguda. Lectura en veu alta del text del Butlletí, que presenta el tema.
Seguidament podem iniciar el diàleg amb la tercera Qüestió per al diàleg: ”Com els ensenyem
el valor del menjar? I els hàbits i els bons costums a taula? És important tot plegat?” És a dir,
obrirem el tema a totes les dimensions que l’integren i que poden ser motiu d’interès compartit
entre les famílies i l’escola. Nosaltres n’hem assenyalat quatre, però n’hi pot haver més
d’interessants.
Menjar - Salut (els principis de la bona alimentació, hàbits saludables, prevenció...)
Menjar - Educació. (Bons hàbits a la taula, l’ús dels estris, la postura, ...)
Menjar - Estona per compartir (en família, amb els companys)
Menjar- Valors (agrair, no llençar, no atipar-se, conèixer l’origen dels aliments, comerç
just)
2. Podem convidar el grup a treballar més ràpidament els 4 aspectes o dividir-se i que cada
subgrup aprofundeixi més un d’ells. Per a cada un dels subtemes es pot començar obrint els
interrogants d’allò que més ens preocupa. Per exemple es pot demanar que en poc minuts
s’escriguin aquelles preguntes que voldríem tenir contestades per ...
Menjar - Salut ... un metge dietista
Menjar – Educació... un pedagog o sociòleg ( o la nostra àvia)
Menjar - Estona per compartir .... un psicòleg o una bona mestra, un bon pare
Menjar- Valors ... un educador sensible a temes d’ètica i de justícia social.
3. Quan cada grup té plantejades totes les preguntes que se li acudeixen, en selecciona les tres
que creu més importants, i les passa a un altre subgrup per saber ells què en pensen, com
actuen, quines informacions i experiències en tenen.... Per fer aquesta part pot ser il·luminador
facilitar algun dels textos d’aquest material.
4. Quan cada grup ha pogut explicar el què ha llegit i les experiències que té sobre aquells
aspecte del tema, s’obre una conversa de tots amb tots, en la qual l’animador ha d’estar atent
que ningú desvalori ningú, i que no es desplaci la temàtica més enllà del que els assistents
tenen com responsabilitats educatives directes.
5. Finalment, com a resum del que s’ha anat parlant, podem convidar el grup a elaborar un
“document”, on quedin reflectits els quatre aspectes del tema. Pot ser un mural, on la “piràmide”
o el “cercle” els aliments sigui aprofitat per situar-hi les conclusions i les proporcions del que
voldríem educar en aquest tema. O bé podria ser una “recepta”, amb aquells “ingredients
educatius” fonamentals per un “àpat equilibrat educativament”. (Torbareu alguns exemples de
menús a l’apartat “Bones pensades” dels Animadors del web del FEAC
(http://www.seccat.com/feac/fanimadors.htm ).
6. Comiat i bon estiu a tothom!
Material Complementari E.P
Butlletí 28
MATERIAL ANNEX
1
És possible trobar molta més informació , documents preparats per a ser treballats a l’escola i
en família, i assessorament a:
Associació Catalana contra l’Anorèxia i la Bulímia
C/ Mallorca 198 pral.2ª 08036 Barcelona Tel 93 454 91 09 [email protected]
Comerç amb justícia d’Intermón OXFAM
Agricultura injusta
Les regles del comerç mundial impedeixen a 900 milions de camperols viure dignament de la
seva feina.
Ajuda’ns a canviar aquesta situació!
http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=1336
També podeu trobar molta informació interessant a:
Web sobre educación para la salud:
http://www.educacionparalasalud.com/
No permite bajar documentos, pero tiene enlaces interesantes:
http://www.ulpgc.es/index.php?asignatura=1352130013502&ver=apuntespracticas&idioma=0
Del Ministerio de Educación: educación para la salud
http://www.mec.es/cide/jsp/plantilla.jsp?id=reeps07a
En este apartado, tienen documentos de los que se podría aprovechar algo
http://www.mec.es/cide/jsp/plantilla.jsp?id=reeps07b
Cruz Roja Juventud: Educa para la salud
http://194.224.226.158/crj/docs/salud/001.swf
Web interactiva sobre salud (de Adeslas):
http://www.clikasalud.com/
Material Complementari E.P
Butlletí 28
MATERIAL ANNEX
2
Mengen bé els nostres infants?
Carme Arrufat Dalmau http://www.familiaforum.net
Una dieta adequada és un dels pilars fonamentals de la bona salut. Tenir present la dieta
mediterrània en els principals àpats dels fills afavorirà la bona alimentació i repercutirà en la seva
salut.
El problema d’uns aliments inadequats no resideix tan sols en els berenars i esmorzars
industrials, els refrescs o les gormanderies, sinó, lamentablement, en els principals àpats que fan a
vegades els infants. Els plats preparats i les conserves de llauna no són aliments adequats per a ells, ja
que han tingut una manipulació prèvia industrial. Fins i tot, en els plats convencionals que podem cuinar
a casa nostra no estarà de més recordar que al costat de les proteïnes que porten les carns i els peixos i
els hidrats de carboni que contenen els cereals, és fonamental per mantenir la salut de l’infant que, al
menys en un àpat al dia, hi hagi verdures i fruites. Per exemple, és molt més saludable que les postres
estiguin constituïdes per pomes al forn que no pas per flams o cremes industrials. És important que a
cada àpat l’infant s’acostumi a menjar amanida fresca que li aporti les necessàries vitamines i les sals
minerals que són la base del seu sistema immunitari.
Per tant, cal reivindicar per als infants un retorn a la dieta mediterrània autòctona. En el
camp de la dieta no tot allò nou ho podem considerar progrés. Dieta mediterrània vol dir uns aliments
en els quals no hi hagi una excessiva quantitat de greixos ni hidrats de carboni i que continguin les
necessàries proteïnes sense que aquestes siguin exagerades. És a dir, consisteix en uns aliments, on a
banda de greixos, proteïnes i hidrats de carboni, la presència de vitamines i sals minerals sigui notable.
Això vol dir naturalitzar la nostra dieta, escollir sempre les coses més naturals davant de les més
treballades o artificials, per exemple, oli verge d’oliva, aigua mineral natural, ous frescos i de qualitat
contrastada, farines lleugerament integrals, pastes integrals per evitar el restrenyiment, verdures fetes,
si pot ser del dia, i comprades amb gent de confiança, llet de petits productors i no de grans
multinacionals, productes làctics artesanals, carns de ramaders artesanals i peix fresc o congelat de
confiança.
Dieta mediterrània vol dir també evitar per als infants les espècies, que són excitants, evitar
vicis dietètics com els cafès, l’excés de sal, espècies exòtiques i sobretot fregits i paellades. Preferirem,
per als infants i per a les seves mucoses intestinals en formació, aliments que no siguin difícils de digerir
i per tant evitarem les complicades salses i els exotismes culinaris. Per exemple, una torrada de pa de
pagès amb oli i una mica d’all és molt més nutritiva i dietètica per al desenvolupament orgànic del
nostre fill que qualsevol brioixeria industrial. Un suc de taronja o de pastanaga, fets a casa, que són un
tresor de vitamina C, són molt millors que un refresc convencional. Un tros de regalèssia o un xiclet
sense sucre és molt millor que una llaminadura de gelatina.
Material Complementari E.P
Butlletí 28
MATERIAL ANNEX
3
http://w3.cnice.mec.es/recursos2/e_padres/html/comida.htm
Los niños y la comida
Una de las primeras condiciones para crear una buena relación niños-comida es la PACIENCIA. Las
prisas y la obligación son enemigos de los buenos hábitos alimentarios. Los padres deben mostrar
una actitud saludable y positiva hacia la comida considerando todos los aspectos que en ella
confluyen: en el supermercado, en la cocina, sentados en la mesa, etc.
Es muy importante que el mundo de la comida esté rodeado de estímulos agradables y positivos. No
es recomendable que mientras se come se hable de problemas o se discuta.
Tampoco la comida se utilizará como premio o castigo ni para tranquilizar al niño. La comida es un
fin en sí misma por lo tanto no puede ser un medio para conseguir cosas ni tampoco para que los
padres estén contentos.
Si el niño atribuye a la comida un valor emocional podemos terminar teniendo una mala relación con
los alimentos. Así mismo si los padres convierten al niño en un “pinche de cocina”, colaborando en
tareas adecuadas a su edad, y le piden que acuda con ellos al supermercado metiendo algunas
cosas en la cesta o ayudando en el menú semanal harán más positivo el mundo de los alimentos y
conseguirán una buena relación con ellos.
Es aconsejable que el niño se sienta en la mesa con la familia cuanto antes y respete el horario de
comidas. La rutina tranquiliza al niño y le da seguridad. Aquí mostramos un RITUAL orientativo que
seguro más de uno conoce y pone en práctica o ha puesto más de una vez:
Podemos adoptar otro programa o ritual que quizá sea más adecuado. Se concreta de la siguiente
forma. Cuando la madre o el padre ponga la cantidad de comida en el plato, ésta irá al principio en
platos pequeños y de manera justa para que se termine todo. Poco a poco se aumentará la ración.
Después de que el niño haya cumplido su primer año debe tener su plato y sus cubiertos, con un
vaso de plástico y con asas.
Y sintiéndolo mucho para una gran mayoría de padres que lean este artículo hay que decir que se
deben evitar estímulos que distraigan la atención de los niños como la televisión.
Cuando superan el año y medio querrán “jugar” con la comida y no admitirán ayuda de
ningún tipo. Es conveniente respetar esta tendencia natural siguiéndole la corriente y
ayudándole sin que se note. Aunque se manche recordemos la REGLA DE ORO:
PACIENCIA E INSTRUCCIONES CLARAS Y SISTEMÁTICAS
Y es que no debemos olvidar que LA CONSTANCIA ES UN ARMA IMPRESCINDIBLE PARA
EDUCAR. No deben pensar los padres que es tarea fácil educar en una nutrición correcta a un niño
inapetente ni que aun siguiendo las pautas y recomendaciones anteriores se solucionará el problema
en
una
semana.
Se come por necesidad no por obligación. El hambre es la normal demanda de alimento. Es
diferente al apetito que es el normal deseo de satisfacer el gusto. La conducta alimenticia necesita
una guía y nadie mejor que la madre, el padre o ambos para afrontarlo.
A modo de resumen digamos que cuando el apetito es bajo puede ser un fenómeno natural que
clasificaremos en transitorio, global o parcial. La falta de apetito es transitoria cuando existe un
trastorno orgánico ocasional; cuando existe un trastorno psicológico o si existe un trastorno funcional
subyacente. Por otro lado, hablamos de falta de apetito global si el niño rechaza todos los
alimentos por lo que estaríamos ante un proceso orgánico. La falta de apetito es parcial si el niño
come unas cosas sí y otras no, se trata en este caso de un error pedagógico.
Ya que estamos hablando de la inapetencia, es interesante recordar algunas curiosidades sobre la
misma:
Material Complementari E.P
Butlletí 28
A los niños no les gustan los sabores fuertes.
Tampoco se debe imponer “la prisa” que tenemos los adultos.
Puede ser beneficiosa una separación transitoria entre padres e hijos.
Obligar a un niño a comer algo que no quiere puede ser contraproducente.
√
Como última recomendación hay que decir que si el problema se hace crónico y llega a
crear malestar emocional sin soluciones en la familia, es el momento de consultar con
un especialista. Es el caso de los DESORDENES ALIMENTARIOS EN LA
ADOLESCENCIA. Los jóvenes suelen tener problemas alimenticios comunes como
puede ser comer demasiado. Esto es consecuencia del estrés y otros malos hábitos
nutritivos. Pero la mayor gravedad son dos desórdenes psiquiátricos conocidos ya por
todos y que por desgracia son muy frecuentes: la anorexia nerviosa y la bulimia. Son
frecuentes en muchachas o mujeres, aunque cada vez más también en chicos. A veces
es difícil para los padres reconocer los síntomas ya que los jóvenes los ocultan incluso
durante años. Las consecuencias pueden ser fatales.
El psiquiatra de niños y adolescentes está preparado para evaluar, diagnosticar y dar
tratamiento ante estos desórdenes. Los padres tienen que estar alerta ante la obsesión
por la comida o la distorsión de la imagen del cuerpo de sus hijos. Aquí señalamos
algunos indicios de peligro:
1. La adolescente con anorexia nerviosa es perfeccionista con buenas calificaciones.
2. La adolescente se subestima, cree que está gruesa aun cuando pierda peso. Sólo
cree controlar su vida cuando dice “no” a la demanda de comida que necesita su
cuerpo.
3. En la bulimia, la paciente ingiere grandes cantidades de comida que luego vomita y
toma laxantes para purgarse.
Cuando vomitan dejan correr el agua del baño para que no se oiga y en cuanto a las
purgas representan un serio peligro para su salud física: deshidratación, desequilibrio
hormonal e importante daño a los órganos vitales.
Con un adecuado tratamiento en equipo se puede controlar y eliminar el problema. En
él se incluirá terapia individual y familiar complementando con el trabajo del médico,
nutricionista y los medicamentos.
BIBLIOGRAFÍA RELACIONADA CON EL TEMA:
BERNABÉ TIERNO: “Tu hijo: problemas y conflictos”
Ediciones Temas de Hoy. Colección Fin de siglo. 4ª edición, Madrid 1994
BRIDGET SWINNEY: “Comidas sanas, niños sanos” Guía de alimentación saludable
para que sus hijos gocen de buena salud.
Oniro, S. A.
CARLOS GONZÁLEZ: “Mi niño no me come” Consejos para prevenir y resolver el
problema.
Temas de Hoy
CAROLYN MOORE, ROBERT J. SHUKMAN Y MIMI KERR: ” La alimentación del niño”
Editorial: Médici
DR. JOHN PEARCE: “Comer, manías y caprichos” Soluciones para niños que no comen
o que comen demasiado
Paidós Ibérica
PATSY WESTCOTT: “Alimentación sana para bebés y niños pequeños”
Editorial: Hispano Europea, S. A.
Material Complementari E.P
Butlletí 28
MATERIAL ANNEX
4
http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/inici_jocs.html
Dinar a l'escola: La importància dels hàbits alimentaris.
Autora: Dra. Marta Castells. Vocal d’Alimentació.
Col—legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona.
La cèlebre frase "som el que mengem" és certa en gran manera. El que els nens
mengen influeix en el seu creixement i desenvolupament, afecta la seva salut tant en la
infància com en l'adolescència i pot contribuir a la prevenció de malalties. Algunes
d'aquestes malalties, que fins ara eren rares en la infància, ja estan apareixent com a
conseqüència del poc saludable estil de vida actual, derivat d'una alimentació incorrecta
i de l'excessiu sedentarisme. Citem com a exemple l’obesitat, el colesterol elevat i la
diabetis, entre d’altres.
Actualment, prop de la meitat dels escolars dinen a l'escola; això és més freqüent
en el medi urbà que en el rural. La feina de la mare fora de casa i les distàncies entre
l'habitatge i l'escola determinen, majoritàriament, aquesta realitat. Així doncs, les
escoles ofereixen un servei cada vegada més necessari per al ritme de vida
d'avui dia. Algunes escoles tenen cuina pròpia i d’altres utilitzen serveis de
càtering. Generalment totes solen comptar però amb l'ajuda de professionals
que les assessoren sobre l'elaboració de menús equilibrats.
D’altra banda, els pares senten una certa inquietud davant el fet de deixar els nens a
dinar a l'escola. Què mengen?, es pregunten, i llegeixen amb interès el pla setmanal de
menús per completar el sopar convenientment. És a dir, si a l'escola el nen ha menjat
un plat de pasta per dinar, com macarrons, i un tall de carn, la manera d'equilibrar el
menú en el sopar és fer que es compongui de, per exemple, un plat de verdures i peix o
ou, sense oblidar la fruita com a postres.
Una jornada escolar, des del punt de vista de l'alimentació, s'inicia amb l’esmorzar a
casa, abans d'anar a escola. L’esmorzar ideal consisteix en un lacti (llet o iogurt),
cereal (pa o torrades amb algun acompanyament) i fruita. Es podria dir que
l’esmorzar és l’àpat més important del dia, ja que és el que ens permetrà, després d'un
llarg període de dejuni nocturn, ingerir l'energia necessària per començar l'activitat del
dia. Si és possible, tota la família ha d’esmorzar asseguda, no calen més de 10 o
15 minuts; en ocasions, per problemes d'horari, és l'únic àpat que poden fer junts.
Implica un petit esforç per deixar la taula parada la nit anterior i llevar-se 10 minuts
abans. Si ho prova, repetirà, sortirà de casa amb un altre ànim.
A mig matí, a l'hora del pati, és recomanable completar l’esmorzar del matí
amb un entrepà petit o una peça de fruita, per arribar al dinar sense una gana
voraç. En aquest sentit, l'etapa escolar correspon a una edat de formació dels hàbits
alimentaris que perduraran tota la vida. En conseqüència, quan el nen dini a l’escola,
resulta interessant assegurar-se que té prou temps per dinar: més de 20 minuts i
menys de tres quarts d'hora. Dinar en menys temps fa que el nen no mastegui prou
els aliments i que no li doni temps a assaborir el menjar i gaudir d'altres valors socials
que es desenvolupen al voltant de la taula. Excedir-se és fer que el nen avorreixi el
menjar. Quan el menjar s'ingereix molt de pressa, el cervell no rep el senyal de sacietat
proporcionat pels aliments, i el nen pot menjar més del compte.
Després del dinar i quan acaba la jornada escolar, el berenar. Ha estat una jornada
llarga, s'ha gastat molta energia i encara queden deures per fer... fins al sopar i el
merescut descans nocturn.
Material Complementari E.P
Butlletí 28
En l'educació en nutrició dels escolars s’han d’implicar diversos col—lectius:
l'aula amb els professors, el menjador escolar, el medi escolar, la comunitat, els
professionals sanitaris i la família. Tots ells han d’afavorir i fomentar uns hàbits
alimentaris encaminats a l'obtenció d'una dieta saludable.
Sembla clar que és més fàcil promoure l'adquisició d'hàbits alimentaris i estils de
vida més saludables durant l'etapa infantil, que modificar hàbits incorrectes
estructurats durant la vida adulta. Per tant, l'alimentació al llarg de tota la infància,
l’edat escolar i l’adolescència ocupa un paper molt important en la prevenció de les
malalties i en la promoció de la salut.
La Vocalia d'Alimentació del Col—legi de Farmacèutics de Barcelona compta amb
un equip de formadors en nutrició que imparteixen des de fa anys sessions
formatives a diferents col—lectius, principalment escolars, utilitzant material didàctic
dissenyat per al programa d'educació nutricional "Alimentar-se bé és invertir en
salut", elaborat pel Col—legi de Farmacèutics de Barcelona.
CONSELLS PER A UNA ALIMENTACIÓ INFANTIL EQUILIBRADA
•
Complementar els menús de l'escola amb els altres àpats del dia.
•
Evitar el consum excessiu d'aperitius, refrescs, embotits i brioixeria. Reservar-lo
per a ocasions especials.
•
Els pares han de parar esment quan el nen menja amb excés o, al contrari, evita
el menjar.
•
Respecte a la televisió: al menjador escolar els nens no miren la
televisió, i quan el nen dina a casa tampoc ha de mirar-la; dinar significa
dinar, i gaudir del menjar i de la companyia dels comensals.
Material Complementari E.P
Butlletí 28
MATERIAL ANNEX
5
De la pàgina web de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona:
http://www.kidshealth.org/PageManager.jsp?dn=hsjdbcn&lic=194&ps=103
&cat_id=20104
Una alimentación saludable
Una buena nutrición y una dieta balanceada ayudan al niño a crecer saludable. No importa
si su niño es un párvulo o un adolescente, usted puede tomar las medidas necesarias para
mejorar su nutrición y formar buenos hábitos alimenticios. Las cinco mejores estrategias
son:
1. Establecer un horario regular para las comidas
2. 2. Servir una variedad de alimentos y meriendas saludables
3. Darle un buen ejemplo teniendo usted una dieta nutritiva
4. Evitar las batallas sobre los alimentos
5. Involucrar a los niños en el proceso
No es fácil tomar estas medidas. Nuestros días están repletos de responsabilidades y
dependemos de la conveniencia de las comidas preparadas, como la que sirven en los
restaurantes rápidos que están dondequiera. A continuación detallamos varias
sugerencias que pueden ayudarle a incorporar las cinco estrategias a su rutina.
Comidas en familia
Comer en familia es una costumbre agradable para los padres y sus hijos. A los niños les
agrada la predictabilidad de las comidas en familia y los padres tienen la oportunidad de
ponerse al día con sus hijos. Los niños que participan en comidas en familia con
regularidad también:
• es más probable que coman frutas, vegetales y cereales
• es menos probable que coman meriendas poco saludables
• es menos probable que fumen, usen marihuana, o beban alcohol
Las comidas en familia también ofrecen la oportunidad de introducir al niño nuevos
alimentos y ver cuáles le gustan y cuáles no le gustan.
Es posible que los adolescentes no se entusiasmen con el prospecto de comer en familia esto no es sorprendente porque están tratando de establecer su independencia. Sin
embargo, estudios han mostrado que los adolescentes desean los consejos y la opinión de
sus padres; por lo cual la hora de la comida en familia debe usarse como una oportunidad
para reconectarse con el adolescente. También puede tratar estas estrategias:
• Permita que el adolescente invite a un amigo a la cena.
• Involucre al adolescente en la planificación y preparación de los alimentos.
• Haga que la hora de la comida sea un momento donde reine la calma y la
congenialidad - sin discusiones o reprimendas.
¿Qué se considera una comida en familia? Cualquier momento en que la familia se reúna
para comer - ya sean alimentos traídos de un restaurante o una cena completa preparada
en la casa. Establezca horas de comida de manera que pueda servir alimentos nutritivos
y cuando todos puedan estar presentes. Tal vez tengan que comer un poco más tarde
porque uno de los niños está en la práctica de deporte. Es posible que en los fines de
semana tengan que fijar una hora especial cuando todos puedan reunirse en familia, por
ejemplo, preparar una combinación de desayuno y almuerzo los domingos.
Abastecerse de alimentos saludables
Los niños, especialmente los más pequeños, comen cualquier cosa que haya en la casa.
Por eso es importante controlar las provisiones - los alimentos que sirve en las comidas y
los que tiene a mano para meriendas. Siga las siguientes sugerencias:
• Incluya frutas y vegetales en la rutina diaria, tratando de servir un mínimo de
cinco porciones diarias.
• Facilite las opciones para que el niño escoja meriendas saludables,
mantienendo a mano frutas y vegetales listos para comer. Otros tentempiés
saludables son el yogúr, los tallos de apio con mantequilla de maní, o las galletas
Material Complementari E.P
Butlletí 28
de cereal integral con queso.
Sirva carnes desgrasadas y otras buenas fuentes de proteína, como los
huevos y las nueces.
• Compre pan integral y cereales, para que el niño ingiera más fibra.
• Limite el consumo de la grasa, evitando comer comidas fritas y cocinando los
alimentos en el horno, asándolos en la parrilla o cocinados al vapor.
• Limite las comidas en restaurantes rápidos y las meriendas poco nutritivas
como son las papiltas y los caramelos. No los elimine por completo pero ofrézcalos
"de vez en cuando" para que el niño no se sienta privado de ellos.
• Limite las bebidas dulces como las sodas y las bebidas con sabor a fruta. Sirva
agua y leche en su lugar.
Cuando toman leche, los niños aumentan el consumo de calcio, que es sumamente
importante para tener huesos saludables. Eso significa 800 miligramos al día para los
niños entre seis y ocho años de edad, y 1,300 miligramos al día después de los nueve
años. Para llegar a la meta de 1,300 calorías, el niño puede ingerir:
• una taza (237 mililitros) de leche (300 miligramos de calcio)
• 1 taza (237 mililitros) de jugo de naranja fortificado con calcio (300 miligramos de
calcio)
• 2 onzas (57 gramos) de queso (300 miligramos de calcio)
• 1 taza (237 mililitros) de yogúr (315 miligramos de calcio)
• 1/2 taza (118 mililitros) de frijoles blancos cocinados (120 miligramos de calcio)
•
Cómo dar un buen ejemplo
La mejor manera de estimular al niño a comer saludablemente es dándole ejemplo. Los
niños imitan a los adultos que ven diariamente. Al comer frutas y vegetales y consumir
menos alimentos poco nutritivos, usted estará enviándole el mensaje correcto.
Otra manera de dar un buen ejemplo es limitando el tamaño de las porciones y evitando
comer demasiado. Hable sobre el estar satisfecho, especialmente a los niños pequeños.
Diga algo como: "esto está delicioso, pero estoy satisfecho y no voy a comer más". Al
mismo tiempo, los padres que siempre están a dieta o quejándose de sus cuerpos pueden
inculcar sentimientos negativos en los niños. Trate de mantener una actitud positiva en lo
que se refiere a la comida
No batallen por la comida
Es fácil hacer de la comida una fuente de conflicto. Los padres bien intencionados pueden
encontrarse en una situación donde hacen pactos con los niños o les hacen promesas para
que coman alimentos saludables. Una mejor estrategia es permitir que los niños tengan
cierto control; pero también limitar los tipos de alimentos que tienen en la casa.
Los niños deben decidir si están hambrientos, lo que desean comer entre los alimentos
que se les sirve, y cuándo se sienten satisfechos. Los padres controlan los alimentos
disponibles a los niños, tanto a la hora de la comida como entre las comidas. A
continuación unas pautas a seguir:
• Establecer un horario para las comidas y los tentempiés: A los niños les
gusta tener una rutina.
• No forzar el niño a comer toda la comida en el plato. Eso les enseña a seguir
comiendo aunque se sientan satisfechos.
• No sobornar o recompensar a los niños con comida. Evite usar el postre como
recompensa por haber comido la comida.
• No usar la comida como demostración de amor. Demuestre su amor
abrazando al niño, dedicándole un tiempo, o elogiándolo.
Involucre a los niños
A la mayoría de los niños les agrada participar en la selección de los alimentos que se
sirven en las comidas. Converse con ellos sobre las diferentes opciones y el planeamiento
de una comida balanceada. Algunos niños desean ayudar en las compras y en la
preparación de los alimentos. En el mercado, ayude al niño a leer las etiquetas para que
comience a entender los valores nutritivos.
En la cocina, asígnele tareas apropiadas para su edad para evitar que se lesione o se
sienta abrumado. Al final de la cena, no se olvide de alabar al cocinero.
Los almuerzos escolares pueden servir de aprendizaje para los niños. Es más, si puede
Material Complementari E.P
Butlletí 28
lograr que el niño comience a pensar en lo que va a almorzar, es probable que pueda
ayudarlo a hacer cambios positivos. Un buen punto de partida es el mercado, donde
pueden comprar alimentos saludables envasados.
Otra buena razón para involucrar a los niños es prepararlos para hacer buenas decisiones
en lo que respecta a los alimentos que comen. Eso no quiere decir que repentinamente su
niño preferirá una ensalada a las papitas, pero los hábitos alimenticios que usted le ayuda
a formar en el presente pueden encaminarlo hacia decisiones más saludables por el
resto de su vida.
Indague sobre recetas saludables para niños de todas las edades.
Revisado por: Mary L. Gavin, MD
Fecha de revisión: junio de 2004
Material Complementari E.P
Butlletí 28