Download MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D`ORDENACIÓ

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL.
Canvi de qualificació urbanística en l’àmbit sud del Parc del Litoral.
Serveis Tècnics Municipals
Gener 2014
Ajuntament de Sant Pol de Mar Àrea de Territori MODIFICACIO PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL. Canvi de qualificació urbanística en l’àmbit sud del Parc del Litoral. INDEX: MEMÒRIA 1. Objecte de la modificació puntual 2. Promotor 3. Antecedents 4. Situació i delimitació 5. Planejament vigent i normativa d’aplicació 6. Règim urbanístic del sòl 7. Règim d’afectació de la carretera NII 8. Titularitat del sòl 9. Justificació legal 10. Descripció de la proposta i objectius. Justificació. NORMATIVA ANNEXES: ANNEX 1 : Petició del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de cessió de solar ANNEX 2 : Fotocòpia de la memòria del Pla Especial del Parc del Litoral ANNEX 3 : Fotocòpia de la memòria del Projecte d’urbanització del Parc del Litoral ANNEX 4 : Fotocòpia de la NNUU d’aplicació PLÀNOLS I.01 Situació 1/10.000 I.02 Emplaçament 1/2.000 I.03 Ortofoto 1/2.000 I.04 Cadastre 1/2.000 I.05 Topogràfic actual 1/2.000 I.06 PGOM 1992 I.07 PGOM 1978 i PE Parc Litoral I.08 Planejament vigent. Àmbit Modificació 1/2000 P.01 Planejament modificat. Zonificació 1/2.000 Modificació puntual del PGOM . Parc del Litoral. Sant Pol de Mar. Gener 2014.
2
Ajuntament de Sant Pol de Mar Àrea de Territori MODIFICACIO PUNTUAL DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL. Canvi de qualificació urbanística en l’àmbit sud del Parc del Litoral. MEMÒRIA 1. Objecte de la modificació puntual L’objecte de la present modificació puntual del PGOM és adequar la qualificació urbanística en l’àmbit del sector sud del Parc del Litoral, en el terme municipal de Sant Pol de Mar, i així, segons petició del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, Serveis Territorials del Maresme‐Vallès Oriental, es puguin implantar els mòduls prefabricats necessaris per iniciar els estudis de secundària a Sant Pol de Mar. 2. Promotor La present modificació puntual del planejament es promou a iniciativa de l’ Ajuntament de Sant Pol de Mar. Ajuntament de Sant Pol de Mar Plaça de la Vila nº 1 08395 SANT POL DE MAR 3. Antecedents El Parc del Litoral té el seu origen en el PGOM de l’any 1978, el qual va classificar aquest àmbit de sòl urbà, amb la doble qualificació de sistemes, Parc del litoral, clau 5 i xarxa viària bàsica, clau 3. L’Ajuntament de Sant Pol de Mar, recollint les determinacions PGOM del 1978, va formular i tramitar el Pla Especial del Parc del Litoral, que va ser aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB), en la sessió de data 17 de desembre de 1980. Uns anys més tard, l’Ajuntament inicia els tràmits per la revisió del planejament general, el qual va ser aprovat definitivament per la CUB en data 12 de febrer de 1992. El planejament que s’aprova, i que actualment és el vigent, preveu pel Parc del Litoral allò disposat en el Pla Especial, aprovat l’any 1980. D’altra banda, l’any 2009, a petició del Consell Escolar del CEIP Sant Pau de Sant Pol de Mar i arrel de que, tot i la recent inauguració del CEIP el curs 2008‐2009, va haver‐hi la necessitat d’implantar uns mòduls prefabricats perquè no es disposava de suficient espai en l’edifici construït, l’Ajuntament de Sant Pol de Mar va començar a estudiar la possibilitat d’ampliar el centre en la línia 3/16 de secundària, el què suposava disposar d’una superfície de solar, adjacent al CEIP actual, que en aquells moments l’Ajuntament no disposava. Amb aquest objectiu, es va formular i tramitar la Modificació puntual del PGOM, amb l’objectiu d’adequar la qualificació urbanística del solar a la cruïlla de les carreteres BV‐5128 i B‐603,de 3.500m2 aprox. situat al nord‐est del camp de futbol, modificació que va ser aprovada definitivament pel Conseller de Territori i Sostenibilitat en data 7 d’abril de 2012. Però quan s’inicien els tràmits per tal de que el 3/16 esdevingui una realitat, des del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya es considera més oportú implantar un Institut de secundària, i en data 24 de maig de 2012 (RE:2012/1412) sol∙liciten a l’Ajuntament de Sant Pol la Modificació puntual del PGOM . Parc del Litoral. Sant Pol de Mar. Gener 2014.
3
Ajuntament de Sant Pol de Mar Àrea de Territori cessió d’un solar, de superfície entre 10.000 i 12.000m2 per tal d’ubicar‐hi el futur Institut de la Vallalta. Arrel de l’interès en poder implantar el centre a Sant Pol, tant per part del Departament d’Ensenyament, com de l’Ajuntament i dels membres que constitueixen la Mesa de treball de l’institut, s’inicia un procés de localització d’un solar que compleixi els requisits necessaris , és a dir que tingui la qualificació adequada, la superfície sol∙licitada i que sigui de titularitat municipal. Revisat el PGOM de Sant Pol de Mar i atès que l’Ajuntament no disposa d’un solar amb la superfície requerida, apareix com a opció, per donar resposta a la petició, expropiar els terrenys situats a l’entrada de la vila, a la banda dreta de la carretera de la BV‐5128, els quals es corresponen amb el Sector 12 PP La Riera, qualificats de SUD equipaments. No s’arriba però, a acords amb la propietat. Per aquest motiu, s’acorda en la sessió de data 10 octubre de 2013 de la Mesa de treball de l’IES de Sant Pol, la possibilitat de valorar la idoneïtat i oportunitat d’implantar un IES provisional a la pista poliesportiva a l’aire lliure del Parc del Litoral, proposta que és acceptada pels Serveis Territorials del Maresme‐Vallès Oriental, Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Atès que els terrenys esmentats formen part del Parc del Litoral i estan qualificats pel PGOM de Sant Pol de Mar de l’any 1992 de sistemes xarxa viària bàsica, clau 3, es fa imprescindible formular i tramitar la present modificació puntual de planejament. 4. Situació i delimitació El Parc del Litoral es troba situat a l’oest del nucli urbà de Sant Pol de Mar, en el marge esquerra de La Riera de la Vallalta, que travessa el municipi de nord a sud. Es tracta d’un parc amb una superfície de 48.000m2 aprox, amb dos àmbits clarament diferenciats degut a la infraestructura viària que el travessa, la carretera NII de Barcelona a Girona. Ens referim per tant al sector Nord i al sector Sud del Parc del Litoral. Els seus límits naturals són la Riera de la Vallalta al nord i a l’est, el mar i la infraestructura ferroviària al sud. A l’oest limita amb el conjunt edificat de Sant Pol Residencial i amb el nus viari de la carretera B‐603 d’accés de la carretera NII a la carretera de Sant Pol a Sant Cebrià, la BV‐5128. En l’àmbit situat al nord actualment hi ha el pavelló poliesportiu municipal i el club la petanca, mentre que en el sector sud s’hi concentra la major superfície d’espai lliure, un àmbit destinat a aparcament i una zona destinada a l’activitat esportiva a l’aire lliure, format per una pista de bàsquet, dues porteries de futbol i una pista de skateboard. Dins l’àmbit del Parc del Litoral també hi ha un tram de l’anomenat Passeig dels Plàtans, 168ml aprox., el qual discorre paral.lel a la franja marítima i que té el seu origen en el pont de fusta que creua La Riera de la Vallalta. Entre el passeig i les vies del tren hi trobem, en l’àmbit conegut amb el nom “dels pinxitos”, l’estació de bombeig, EDAR, de la depuradora de Sant Pol de Mar. Segons dades cadastrals, als diferents sectors del Parc del Litoral els hi correspon la següent referència: Sector Nord 8156101 DG6085N Sector Sud 8255101 DG6085N “Pinxitos” 8355001 DG6085N Modificació puntual del PGOM . Parc del Litoral. Sant Pol de Mar. Gener 2014.
4
Ajuntament de Sant Pol de Mar Àrea de Territori Els terrenys on es proposa implantar els mòduls prefabricats és l’àmbit ocupat actualment per la zona destinada a l’activitat esportiva a l’aire lliure amb una superfície de 4.661,65m2. La seva topografia és molt planera, i disposa i té fàcil accés als serveis urbanístics bàsics d’aigua, electricitat i xarxa de clavegueram i d’ aigües pluvials. 5. Planejament vigent i normativa d’aplicació - Pla general d’ordenació urbanística municipal, aprovat definitivament per la CUB en data 12 de febrer de 1992. - Text Refós de les NNUU del planejament general, aprovades definitivament per la CUB en data 10 d’octubre de 2005. - Pla especial del Parc del Litoral aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en la sessió de data 17 de desembre de 1980. La normativa d’aplicació al Parc del Litoral ve definida en el capítol III, secció tercera, PARC DEL LITORAL, en els articles del 85 al 87 del PGOM de 1992, els quals es remeten a les normes reguladores del Pla Especial del Parc del Litoral i que es descriuen a continuació: “Article 1 Són d’aplicació les normes estudiades en el Pla general municipal per al Parc Litoral, articles 85, 86 i 87, que es completen amb les següents: Article 2 Únicament es podrà realitzar edificacions o instal∙lacions cobertes en les àrees específicament determinades en la documentació gràfica, amb les següents limitacions: a)En el sector Nord, l’ocupació màxima serà del 60% de l’àrea 1 definida com edificable, que equival al 15 % de la superfície total del sector Nord. b)En el sector Sud, l’ocupació màxima serà del 50% per a l’àrea 2 (propera a la N‐II) i per a l’àrea 3 (propera al ferrocarril) destinada a serveis de bar, restaurant i serveis de platja. Ambdues ocupacions totalitzen el 5% de la superfície del sector Sud, sense incloure el Passeig dels Plàtans (antiga N‐II). c)No s’edifica el 10% restant previst en el Pla general.” 6. Règim urbanístic del sòl El Parc del Litoral està classificat de SÒL URBÀ i qualificat de SISTEMA Parc del Litoral , clau 5, i xarxa viària bàsica, clau 3, segons el PGOM de Sant Pol de Mar, aprovat en data 1992. L’àmbit, objecte de la modificació, està qualificat íntegrament de SISTEMA xarxa viària bàsica, clau 3 pel PGOM de l’any 1992, mentre que el Pla Especial del Parc del Litoral, aprovat l’any 1980, en el seu plànol 1P de zonificació i usos, grafia l’àmbit de zona boscosa , clau 8. D’altra banda el PGOM recull en els seus articles del 85 al 87, PARC DEL LITORAL, que l’ordenació del sector i les condicions d’aprofitament són les definides en el Pla Especial del Parc del Litoral de l’any 1980. Aquesta , a priori, discordança entre el PGOM vigent i el Pla Especial troba la seva argumentació en allò especificat en la memòria del Pla Especial, la qual fa referència constant al nus viari de la NII, i en concret en els punts següents: Modificació puntual del PGOM . Parc del Litoral. Sant Pol de Mar. Gener 2014.
5
Ajuntament de Sant Pol de Mar Àrea de Territori punt 1.2. Emplazamiento y descripción del entorno. “(...) la carretera NII, con un bucle de futura creación que divide el área del Parque en dos sectores, obligando a un tratamiento específico de cada uno de ellos” punt 1.3.1. Descripción física. “(...)El Sector S, de mayores dimensiones, se halla también limitado por una serie de accidentes infraestructurales, tales como el ferrocarril, la Riera y el bucle de acceso a Sant Pol, cuya área de servidumbre limita las posibilidades de uso de parte de su superfície.” Punt 1.6. Distribución espacial de las actividades. “(...)A tal fin, se han dispuesto dos áreas de bosque, una de ellas en el borde del futuro acceso de la NII, y la otra en el centro de este sector S”. I el mateix passa en la memòria del Projecte d’urbanització: punt 2. Topografia. “(...)En el presente proyecto no se considera la construcción del bucle de acceso al S de la carretera NII por cuanto es competencia del M.O.P.U., limitándose tan solo a plantar de bosque el área reservada a tal fin”. En conclusió, atesa la jerarquia del PGOM sobre el Pla Especial, i tenint en compte que aquell qualifica clarament l’àmbit del nus viari de sistema, xarxa viària bàsica, clau 3, és aquesta qualificació la que el present document preveu modificar. 7. Règim d’afectació de la carretera NII i la B‐603 De conformitat amb el Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, del Text refós de la Llei de carreteres de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, i atès que el tram de carretera afectat per la modificació puntual de PGOM transcorre pel sòl urbà , el pla proposa mantenir les distàncies de la línia d’edificació establertes pel PGOM de l’any 1992 vigent en el nucli consolidat, és a dir, respecte a l’aresta exterior de la calçada, a 25m per la banda nord de la carretera i a 10.5m per la banda sud. En la zona compresa entre aquesta línia i la carretera, queda prohibit qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació de les edificacions ja existents, llevat de les imprescindibles per a la conservació i el manteniment de les mateixes. 8. Titularitat del sòl El terreny objecte de la present modificació és de titularitat de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar. La major part de l’àmbit afectat, uns 40.000m2 ubicats al sector Sud, va ser cedit a l’Ajuntament per la societat “CASTER. S.A” i acceptat pel ple de l’Ajuntament en la sessió celebrada el 28 de març de 1980. Es va escripturar en data 19 d’abril de 1980 i inscrita en el Registre de la propietat amb la finca núm 3957. Per tal d’obtenir la titularitat de tot el sector sud del Parc del Litoral, l’any 2007 l’Ajuntament va expropiar a RENFE, una porció de terreny de 1857,0m2 aprox., situada a l’extrem sud de l’àmbit, entre el passeig dels Plàtans i la infraestructura ferroviària. Modificació puntual del PGOM . Parc del Litoral. Sant Pol de Mar. Gener 2014.
6
Ajuntament de Sant Pol de Mar Àrea de Territori 9. Justificació legal La present modificació puntual té la seva justificació en la necessitat d’adequar la qualificació urbanística de l’àmbit descrit del Parc del litoral a fi de fer possible la instal∙lació del mòduls del futur IES de la Vallalta. La seva aprovació pel Ple municipal, que haurà d’adoptar el quòrum establert a l’article 114.3k) de la llei municipal i de règim local de Catalunya, permetrà la continuació de la tramitació iniciada, segons estableix l’article 76 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (TRLUC). Una vegada aprovada la present modificació puntual i obtingut el vist‐i‐plau a la mateixa per part de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, amb la qual cosa s’entendrà evacuat també l’informe favorable de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, es prosseguirà el tràmit establert per l’article 85 del mateix text legal. Als efectes de donar compliment a la participació ciutadana, s’haurà de donar informació pública en la tramitació d’aquesta modificació tal i com preveu l’article 23 del TRLUC. 10. Descripció de la proposta. Objectius de la Modificació. Justificació. Tal i com ja s’ha comentat en l’apartat d’Antecedents, l’objectiu de la proposta és el canvi de qualificació urbanística, en el sector Sud del Parc del Litoral, dels terrenys que llinden amb la carretera NII , per tal d’adequar‐los normativament i poder‐los cedir al Departament d’Ensenyament de la Generalitat per implantar, provisionalment, el futur IES de la Vallalta. Això permetrà iniciar els estudis de secundària a Sant Pol, possibilitant que els alumnes no s’hagin de desplaçar i puguin continuar els estudis en el propi municipi fins als 16 anys, justificant per tant la oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics del municipi. La proposta, doncs, es concreta, en el canvi de qualificació dels tres àmbits actualment qualificats pel PGOM de sistema xarxa viària bàsica, clau 3 i que són els següents: - Part de la zona destinada actualment a aparcament a l’aire lliure, amb una superfície de 5.259,00m2, els quals es proposa qualificar de sistema, Parc del Litoral, clau 5. - La zona ocupada actualment per les pistes poliesportives a l’aire lliure, de superfície 4.661,65m2, els quals es proposa qualificar de sistema, Equipaments escolar i esportiu, clau 9.1/9.2. - L’àmbit d’afectació sobre la zona de clau 15.1a, de superfície 1.500,00m2, els quals es proposa mantenir de zona de ciutat jardí semiintensiva plurifamiliar, clau 15.1a. La idoneïtat dels terrenys on es vol implantar l’equipament, tenint en compte que l’Ajuntament no disposa d’altres terrenys de titularitat municipal, es justifica en que ofereixen uns avantatges clarament visibles com ara: ‐ La proximitat amb altres equipaments municipals, com el pavelló poliesportiu el qual podria ser utilitzat com a gimnàs de l’IES. ‐ Ubicar‐se en un entorn privilegiat, gens densificat i amb zones d’esbarjo a l’aire lliure. ‐ Disposar de l’aparcament ja existent del Parc del Litoral. ‐ Una bona i fàcil connexió amb la carretera NII, de Barcelona a Girona, i amb la carretera BV‐
5128 de Sant Pol a Sant Cebrià. ‐ La proximitat al nucli urbà tot afavorint la mobilitat dels usuaris residents a Sant Pol. ‐ Una topografia planera i que per tant no requereix de grans obres d’urbanització. ‐ Disposar, o ser fàcil d’obtenir, de tots els serveis urbanística bàsics. Modificació puntual del PGOM . Parc del Litoral. Sant Pol de Mar. Gener 2014.
7
Ajuntament de Sant Pol de Mar Àrea de Territori També s’han detectat alguns aspectes, no tan favorables, als quals caldrà donar resposta i buscar la solució més òptima i adequada per complir amb les exigències de funcionalitat de l’equipament: - La proximitat a la carretera NII, per tant caldrà garantir la seguretat dels usuaris. - El nivell de soroll provinent de la NII, fent necessari la redacció d’un estudi acústic que valori i determini les mesures acústiques correctores a implantar. - L’accés del transport públic a l’interior de l’àmbit del Parc del Litoral. Cal estudiar acuradament els dos punts possibles d’accés: o bé des de la B‐603 o des del pont de ferro que creua la Riera de la Vallalta i que comunica el nucli antic amb el parc Les superfícies afectades pel canvi de qualificació de la present modificació es desglossen al quadre següent, tot fent un comparatiu amb el planejament vigent: PLANEJAMENT
VIGENT
Parc del Litoral SUD Xarxa viària bàsica 5 3 Aparcament
Pista poliesportiva
Zona clau 15.1a
Equipament escolar/esportiu 9.1/9,2 Zona ciutat jardí semiintensiva plurif. 15.1a 23.827,00
11.420,65
5.259,00
4.661,65
1.500,00
TOTAL 35.247,65 m2
PROPOSTA
MODIFICACIÓ
m2
m2
m2 m2 m2 28.124,00 m2 1.923,65 m2 3.700,00 m2 1.500,00 m2 35.247,65 m2 Normativament, la proposta contempla que el Parc del Litoral es continuï regint per les normes reguladores del Pla Especial del Parc del Litoral, i es proposa pel sistema d’equipament escolar i esportiu, clau 9.1/9.2, assimilar la tipologia edificatòria i les condicions d’ús al de la zona contigua, és a dir, de la zona de ciutat jardí semi intensiva plurifamiliar, clau 15.1a, donant compliment a l’article 93 del PGOM del 1992 el qual especifica el següent: “Article 93. Condicions d’edificació: 1.L’edificació en les àrees d’equipaments s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge i a les condicions ambientals que hauran de respectar, i a la integració en el sector en què s’ubiquin. 2.No obstant, s’hauran de tenir en compte, inexcusablement, les següents determinacions: En sòl urbà, per a tota classe de dotacions regirà el tipus d’ordenació de la zona on s’ubiqui l’equipament o, en el seu cas, de la zona contigua, i es respectaran les condicions d’edificació vigents en la mateixa zona. Modificació puntual del PGOM . Parc del Litoral. Sant Pol de Mar. Gener 2014.
8
Ajuntament de Sant Pol de Mar Àrea de Territori NORMATIVA Per l’àmbit del Parc del Litoral, clau 5, seran d’aplicació els articles del 85 al 87 del PGOM vigent de Sant Pol de Mar, aprovat en data febrer de 1992 i les normes reguladores del Pla Especial del Parc del Litoral. Per l’àmbit qualificat de sistema, equipament escolar i esportiu, clau 9.1/9.2, seran d’aplicació els articles del 91 al 93 del PGOM vigent de Sant Pol de Mar, aprovat en data febrer de 1992. El tipus d’ordenació i les condicions d’edificació seran les que s’apliquen a les zones de ciutat jardí semi intensiva plurifamiliar, clau 15.1a, definides en els articles 104 i 105.1‐8. Els usos admesos seran els següents: Equipament escolar: Centres docents per a l’educació pre‐escolar, EP, ESO, Batxillerat, ensenyament professional i especial, amb instal∙lacions annexes esportives i culturals. Equipament esportiu: Instal∙lacions esportives destinades a la pràctica de futbol, basquetbol, hoquei, handbol, atletisme, etc i altres especials com poliesportius, piscines, etc i llurs corresponents annexes de serveis. Sant Pol de Mar, gener de 2014 Serveis Territorials Núria Fàbregas Creus Arquitecta municipal Modificació puntual del PGOM . Parc del Litoral. Sant Pol de Mar. Gener 2014.
9
ANNEX 1
PETICIÓ DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT, SERVEIS TERRITORIALS
MARESME-VALLÈS ORIENTAL, DE CESSIÓ DE SOLAR PER L’IES DE LA VALLALTA
ANNEX 2
MEMÒRIA DEL PLA ESPECIAL DEL PARC DEL LITORAL
PLAN ESPECIAL PARQUE LITORAL
DOCUMEIJTO A:
MEMORIA
S.POl DE MAR
(BARCELONA)
l.
1•1
HEHOHIA llESCnIP'rIVA.
ANTECEDENTES.
El Plan General Hunieipal de Sant 1'01 de Bar, recogiendo las determinaciones establecidas por una planificación de orden superior, que sitúa
nna cadena de espacios libres contiguos al litoral, generalmente próximos a núcleos urbanos, prevé la creación del presente Parque Litoral,
el cual, inclu:fdo dentro de los est6,1ldares de equi.pamientos y zonas libres del rlan, constituye uno de los espacios mifs importantes, t.anto por
sus dimensiones como por su ubicación.
Aprobado el Pl<m General Hunicipal, el Ayuntamiento de Sant 1'01 de Mar
ha acordado la formulación del presente Plan Especial de Ordenaci6n del
Parque Litoral.
1.2
EHPLAZNUENTO y DEscHrpcroN DEL fiNTOlmO.
La zona destlnada a Parque Litoral se ubica al Ot'ste del núcleo urbano,
en el margen derecho de la Riera de Sant 1'01.
Sus Hmi tes naturales son la Hiera al N y al lI, y al S el mar. Al () limita con el polígono de Can Villá, en fase de construcci6n, y con el r::.
mal de acceso de la carretera N-TI a Sant PoI y Sant Cebrtá de Vallalta.
Por el sector N, al otro lado de la Hiera, se desarrolla el sector de 1\quipamientos con el que de alguna manera forma un continuo, reforz;;mdo
el papel de borde de la Hiera y siendo a su vez elemento de transici6n
entre el núcleo urbano y el suelo destinado a asentamiento de llUevas
tuaciones en baja densidad.
Dentro del contexto del casco urbano de Sant 1'01, el área en cuestión
constituye uno de los pocos emplazamientos posibles para ubicar esp"c]""
libres, dado el estado de colmataci6n que se manifiesta en dicho mielen,
dentro del cual, en el planeamiento general, sólo ha sido posible resca""
tal' pequeñas 6reas puntuales.
A su vez, dada la topografJa j es también una de las pocas posibilidades
de revi taliz,ar el contacto del nrlcleo urbano con el litoral, tan exiguo
considerándolo en relación al conjunto del territorio del término muni. ",,"
cipa1.
Deben señalarse, como elementos negativos, la barrera infraestr·ucturaJ
creada por la via férrea, que le segrega violentamente de la playa; la
carretera N-II, con un bucle de futura creación que divide el :irea del
Parque en dos sectores, obligando a un tratamiento específico de cada
uno de ellos.
1.3
103. j
llescripci6n física.
En el apartado anterior se ha dicho que el área del Parque Litoral quedaba partida por la N-JI en dos sectores, el N y el S.
El sector N, delimitado por la Hiera, la N-II y el ramal de acceso a la
carretera comarcal, tiene su rasante natural sensiblemente más baja que
la infraestructura viaria, y más elevada que el lecho de la Hiera.
Dentro de esta cota general, puede decirse que su topografJa es sensiblemente llana.
Su nivel de calidad ambiental, desde el punto de vista de orientación,
perspectivas, etc., no es muy elevado, lo cual le predispone a un uso
m¡!s intensivo en cuanto a edificabilidad y aparcamiento, debiendo neco
sariamente ser conectado con el sector S.
El Sector S, de mayores dimensiones, se halla tambi&n limitado por una
serie de acci.dentes infraestructurales, tales como el ferrocarril, la
Hiera y el bucle de acceso a Sant 1'01, cuya área de servidumbre li.mi ta
las posibilidades de uso de parte de su superficie.
Su topografJa es análoga a la del. sector N, aunque con mejores posibilidades en cuanto a orientación y vi.stas, si se transforma adecuadmilcn'l;e
su topografía natural para conectar ambientalmente eon la play" y el mar,
tratando de obviar al m¡íximo la barrera producida por la vía f&rrea.
Estos dos sectores, los propiamente defi.nidos como Parque Litoral, se
eompletan con un v:i.al peatonal de una anchura promedio de 13 metros que
aproveega básicamente el trazado de la antigua N-TI. Este vial, en el
frente S del Parque, se prolonga más allá de los lJmites del mismo, para llegar hasta la intersecei6n con la actual N-II. En el tramo más proximo a la Riera, el Parque se prolonga sobrepasando dicho peatonal, aprovechando unos terrenos residuales del fcrrocarri.L
1.3.2
Superficie.
Superficie Sector Norte
11.940
m2
Superficie Sector Sur
33.(195
rn2
4 .. 840
m~~
---.,,875
m2
S uperficie Paseo Plátanos (antigua N-IX)
Superficie 'fota1 Parque 1,1 toral
1.4.
NORMATIVA DE ApLIOAOrÓN,
Se tr:m!\icrlben a continuaci6n
cipal de Ordenacidn de Sant
s Art, 85, 86 Y 87 del Plan General Mwu-
de
referentes al Parque Litoral:
Art.
!)efinicidn,
Comprende los terrenos que, por su situacidn contigua a la costa.
el Plan General reserva para, la 10calizaci6n de instalaciones y
establecimientos acordes con la utilizaci6n del frente llIar!timo y.
en especial, para el ocio. fines recreativos y tu:dsticos.
Art, 86
Desarrollo de las determinaciones del Plan General.
La ordenacidn del sector as! calificado se realizará a traVéfJ de
un Plan Especial en el que sern preceptivo ordenar el frente marítimo mediante un adecuado paseo. paralelo al mar y abierto sobre el 1Il-Ü,1Il0, con integraci.6n suNiOiente de los espacios de estacionamiento y acceso desde los sectores contiguos a la población.
Art, 87
Condiciones de aprovechamiento.
1, El Plan E:special que se redacte debed atenerse necesariamente
a las siguientes condicionex mín:i.mas:
a) Sector delimitado por la carretera N-II. Riera de Sant PoI y
enlace de la N-U con la carretera a San Cebríl1 de Vallalta:
Admitidos los usos Cultural, Recreativo y Deportivo (instalaciones cubiertas) con una ocupaci6n máxima on planta. del 15 %
de la superficie total del sector y una alrura máxima de 12
metros. Aslinismo se admite el uso de estacionamiento y aparcamiento.
b) Sector delimitado por la N-II. Riera de Sant PoI, antigua carretera de Madrid a Francia y zona de edificación privada:
Adimitidos los usos, de manera gen~rica, Deportivos y Recroativos al aire libro, J, con una ocupaci6n máxima del 5 %de
la total superficie del sector, se admite la instdaci611 de
establecimientos de prostaci6n de servicios de rostaurante.
bar y servicios de playa, con una altura má:rlma de pllmta baja y un piso, sin sobl~pasar los 9 metros. Asimismo. con id6~
tica limitaci6n de altura. y sin sobrepasar ellO % de la
total superficie. se admiten los usos culturales y rec~ati­
vos y deportivos, en instalaciones cubiertas.
En este sector, los suelos comprondidos dentro del bucle proyectado de la N-II, se destinardn s estacionamiento,
1 .5
ACTUACION PROPUESTA.
En el proceso de discño del proyecto que nos ocupa, es decisiva, la incidencia de una serie de vectores que se van a exponer:
1.5.1
La magnitud espacial.
La superficie global del Parque es de 5 Ha. La fachada al mar, sin incluir el Paseo de los P1á:tanos, es de 175 mI., lo cual da una proporci6n
superficie/frente litoral que obliga a un tratamiento especifico enéaminado al máximo aprovechamiento del frente de que se dispone.
Afortunadanmnte, se cuenta con la recuperación e integración de la antigua N-TI, Paseo de los Plátanos, que es de propiedad municipal y que se
trata como paseo peatonal 10 cual intensifica las posibilidades de contacto con el mar.
La segregaci6n en dos zonas habIa sido ya contemplada en la Normativa
del Plan General que acumula el. volumen edificable en la zona N y dcja di.sponlble la zona S para la ubicación dc espacios abiertos.
Consecuentemente con ello, los usos de aparcamiento y espacios cubiertos se sitt1an en el sector N, cuya topografía se mantiene prácticamente inalterada, y el esfuerzo de discño sc ha concentrado en el sector
S donde la topografí,L se eleva a una cota superior a la actual a fin
de eliminar visualmcntc la barrera que constituye la vía férrea.
1. 5. 2
El valor ecológico y paisajístico.
Tn
valor paisajístico global del área tratada es escaso en la actualidad, a Causa del proceso de degradaci6n ( abandono de cultivos, situación marginal por el nuevo trazado de la N-II con aparición de espacios
residuales, espcctativas de edificaci.ón, ct.)
No obstante, dicho proceso de degradación no es irrcvcrsible, por cuanto el microc1ima que genera la proximidad al mar y 1.a desembocadura de
la Riera, ofrecen posibilidades de recupcraci.6n.
La magnitud dimensional sobre la que Se actúa no permite un planteamic!!
to ambicioso en orden a la creación de grandes superficies arboladas por
cuanto debe compatilizarse la repoblación forestal con otros usos que exigen e spacio sabio rto s •
Hantenimiento de la topografía actual.
No se manipula ni altera sensiblementc la topograffa existcntc a excepción de algunas actuaciones puntuales (banda frente al mar, cuya cota se
cleva por encima de la vía fórrea; creación de una vaguada de dimensiones aptas para la realización de actos culturales al aire libre; traza-o
do de sendet~s aprovechando en 10 posible los trazados actuales, ot.)
Selección dc la flora.
Se rea1izar~ dentro de las e specie s más comuned en la comarca dcl Hare sme, con un tratamiento cspecífi.co de algunos puntos singulares tales como talud.es, barreras de protección, pantallas visuales, etc.
La estructurH general consiste en barreras de proteccidn delimitando
los bordes de la N-U y los linderos de nncas colindantes.
Dichos bordes se trll,tan COI' iÍrboles de hoja perenne y los taludes a
base de diente de 1e6n o especie similar que Bup¡lmga un bajo coste de
mantenimiento.
~:l margen de la Riera, actualmente contenido mediante gaviones, se trata de forma abierta con plantaciones Hneales de arbolado de hoja caduca ( chopos, itla,mos) sin que ello pueda constituir una barrera visual que
impida la conexi6n con la Riera o eon el mkleo urbano de Sant 1'01, cuyus perspectivas son interesantes desde el I'urque Litoral.
Los alrededores de las <1reas edificadas ser<tn plantadas con césped y Hlguna agrupaci.:ln de <trboles y arbustos.
El borde del mar tiene un tratamiento muy condicionado por la vía férrea, debiendo crearse una barrera vegetal de no excesiva altura que no
impida las vistas sobre el mar.
Es muy interesante la peexistencia de la doble hilel'a de pl<1tanos a 10
largo de la antigua N-H. que se recupera convirtiéndola en paseo peatonal. La longitud aprorimada de este paseo es de unos 480 metros. cubriendo no solamente el frente del Parque Litoral sino que se prolonga
hacia el O hasta alcamzar cl nuevo trazado de la N-H.
Dentro del <1mbito del Parque, se crean dos dreas de bosque. preferentemente de itrboles de hoja caduca. en los cuales se pueden realizar las
actividades populares de ocio. juegos, picnic, etc., que constituyen el
uso dominante dentro de la fi1osofia de los parques litorales.
En el frente Illadtimo y a causa de su singularidad y arraigo en la co-
marca se disponen algunos m1c1eos de palmeras que act\1"n de hitos en al
paisaje por su fuerte componente simbólico.
1.5.5. Costes de mantenimiento.
Toda esta estructura ha sido pensada en funcidn de un bajo coste de mantenimiento, con unas exigencias mínimas de riego. poda, replantación. etc.
La definici6n precisa de todos los elementos de janlinería y arbolado
debe roo ser objetp de una mayor concreci6n en el proyecto de Urbanizaci6n
que deber.!: eontemplar factores determinantell como niveles fro<1ticos. salinidad <lel agua. etc.
1.5.6. Accesibilidad,
la s1tuacii!n del Parque Litoral entre una serie de barreras infraestructtlrales
condiciona su accesi.bilidad tanto rodada como peatonaL
Se han provisto dos puntos de aceso rodado diametralmente opueatNH uno situado al pie de la comarcal a San Cebri¿: do Val1alta, al N, y otro , al S, que le
conecta dj,rectamente con el ndcleo urbano a través del cauce de la riera.
Este dltimo, segdn las previsi.ones del Plan General, yonstituirIa la prolongaci6n teórica del Paseo ~jar:rtimo.
Dentro del área del Parque, se han previsto dos zonas de aparcamiento. wm en
el sector N, más importante, y orra en el S, de menor capacidad, contigua al
edificio de servicios.
la conexi611 entre ambas se efectda a través de un paso por debajo de la N-U
y el eJe principal discurre por el margen de la Hiera.
El acceso peatonal se efectda asimismo por los dos puntos anteriomente me.ncionados, pero la red peatonal interior es más diversificada Y rica que la rodada. existiendo una segunda conexión entre los sectores N Y S que atraviesa
en paso subterráneo el futuro bucle de la N-U.
En el séctor S existe una red de senderos que bordea las tres áreas principales de actividades y confluyen hacia el paso peatonal. En éste vértice se prevé un paso subterrdneo bajo la v:!a férrea que constituye la dnica conexidn
física con la playa.
1., {\ "
DISTRIBUCION ESPACIAL DE LAS ACTIVIDADES,
De acuerdo con las determinaciones del Plan General, en el sector N se
acumula la mayor edificabilidad para albergar actividades de tipo cultural y rocrrativo,
En el sector S, las posibilidades de edificaci6n 80n muy bajas, cubriendo
las "[{uimas necesidades de servicios (restauranre, mantenimiento y servicios
de playa),
La miJ.Yor superficie de '3ste sector se deja libre para permitir el desarrollo
de actividades al aire libre, A tal fiu, se han dispuesto dos itreas de bosque, una de ellas en el borde del futuro acceso de la N-H, y la otra en el
centro de este sector S.
Jldyacentcmente a esta dltima, se prevén dos zonas D.bi.ertas con una mnim8
man:ipulaci6n topegráüca, que las haga aptas para desarrollar en ellas actos
culturales, musicales, represcntaeiol1cs, juegos de niños y de adultos.
L<'t intersección de todos estos sectOl'esse realuza sobre el paseo peatonal y
de este punto arranea también la conexidll subterTlinea eon la playa.
1.7
GESTION UH13ANISTICA,
La ejecución del Plan Especial del Parque Litoral corresponderá al
Ayuntamiento de San 1'01 de Mar.
A tal efecto, ser:! de aplicación al total :!mbito de planeamiento,
consti tutivo de un único polígono de actuaci.:!n, el sistema de expropiaci.:!n forzosa previsto en el Art, 11 <).1.c) del Texto Hefundido de
la Ley del Suelo, con las particularidades que se expondrán a conti-
nuación:
1 .7,1
Adquisici.:!n del Suelo.
Los terrenos afectados por el Parque Litoral pertenecen en su mayor:fn
(todos los situados por encima de la antigua carretera N-TI) a , .••••
CAST!i1/. S,A., y el resto, parte al AyuntalltÍ.ento (los ocupados por la
citada antigua carretera) y parte 11 mlNFll (los sitos entre ésa y el
ferrocarril) ,
Hespecto a los primeros, de superficie aproximada 43,388 metros ClWdrados, su propietaria suscribió en fecha 2 de marzo de 1977 ante el
notario de Pined.a de HaI' !)~ Segismundo Verdaguer y CliSmez, escritura
pdbIica de promesa de cesión. Comprometiéndose a ceder gratuitamente al l\yuntantiento de San PoI de Har los suelos destinados a Parque
del Litoral en el Plan General Hunicipal de Ordenaci6n.
Aceptado dicho comprOllli¡;o J por el AywltDJniento y cwnplidas las condiciones suspensivas ímpuestas en la prop:Í..q escritura., n(" resta m.1s que
fonnalizar la indicada cesi.:!n.
De lo cual resulta que drLl.camente deberán expropiarse los terrenos
propiedad de RENFE, de superficie aproximada 1.815 metros cuadrados,
por el procedimiento establecido en los Art. 134 y siguientes de la
vigente Ley dcl Suelo.
Ejecuei6n de las obras de urbanizaci6n,
En la propia escritura de promesa de cesión, CflSTEH S.~,. se comprometi6 asimismo a realizar los trabajos de infraestructura, ti su costa"
entendiendo por tales la ejecuci6n del paseo a que da frente el Parque, puntos de luz., movimientos de tierra, bocas de riego, CtlJíuinos peatonales, arreglo paso subterráneo por la N-n, arbolado ,y acondicionallliento del aparcamiento. Todo ello confornle al presente Plan Especial y, en su caso, el Proyecto de Urbanizaci.:!n que se :redacte.
El :resto de obras de urbanización, de haberlas, serán sufragadas por
el Ayuntamiento de Sallt 1'01 de Har,
Las obras a realizar por CASTEn S.A, serit'l supervisadas por los Scr~
vicios Técnicos municipales y hasta su recepci6n de conformidad por el
Ayuntamiento no se entenderán cumplidos los compromisos por aquélla sociedad adquiridos en fecha 2 de marzo de 1.977.
1,7.3
Conservaci.6n de las obras de urbanizaci6n,
La conservaci6n de las obras de urbanización realizadas serán de cuenta del Aywltam:iento de Sant 1'01 de Har, el cual no obstfUlte podrá prever para el supuesto de que se efectuara la concesión, arrendami.ento ,
ete, de la explotación de algunos de los servicios previstos en el Plan
Especial, la asunci6n por el concesionario, arrendatario, etc" de la
obligación, total o parcial, de conserv-ación,
Se acomparla copia, como anexo, de la Escritura Pública suscrita por
CASTER s,.II, ante el notario D. ,';cgismundo Verdaguer el 2 de marzo de
1.977.
ArquHel¡:to
ANNEX 3
MEMÒRIA DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL PARC DEL LITORAL
PROYECTO DE URBANIZACION DEL PARQUE LITORAL DE SANT POL DE MAR (BARCELONA)
MEMORIA.
1.- ANTECEDENTES.
El presente proyecto de Urbanizacidn es el Proyecto de obras que se ajusta
a las determinaciones contenidas en el Plan Especial del Parque Litoral de
Sant PoI de Mar para proceder a su ejecucidn.
A continuacidn se describen las características generales de las obras a re!
lizar como complemento literario de la documentacidn grifica, constituYendo
lo que en el Art. 69 apartado 1 del Reglamento de Planeamiento de la Ley del
SUelo se titula'Memoria Descriptiva de las características de las obras."
2.- TOPOORAFIA.
El estado actual del terreno a urbanizar presenta una superficie sensiblemen
te horizontal con suave declive hacia el mar.
La actuacidn que se propone consiste en el trazado de una red interior peat~
nal y otra rodada conectada esta 41tima con el casco urbano, y la creacidn de
una secuencia de tmbitos aptos para el desarrollo de todas aquellas actividades senaladas en el Plan Especial aprobado, y tambi&n el acondicionamiento de
gran parte de la superficie para la plantacidn de arbolado y jardineria.
La constante del presente Proyecto consiste en manipular al mInimo el estado
topográfico natural, para lo cual se ha reducido a lo indispensable la obra
de albanileria, de tal manera que a4n siendo precisa la creacidn de desniveles
y taludes, éstos son realizados mediante obras de tierra, eliminando as! la
construcci6n de muros de obra de f4brica.
TambUn se ha evitado el transporte de tierras a vertedero o su aportacidn,
en un intento de el;iminar unidades de obra marginales. La aportaci6n de tierras
se limita al indispensable volumen de tierra vegetal a.fin de asegurar el desarrollo de las plantaciones.
En el presente Proyecto no se considera la construccidn del bucle de acceso al
S de la carretera N-II por cuanto es competencia del M.O.P.U., limit4ndonos
tan solo a plantar de bosque el área reservada a tal fin.
ANNEX 4
NORMATIVA URBANÍSTICA D’APLICACIÓ
REFOSA DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL DE SANT POL DE MAR
35
L’adquisició dels sòls afectats al Sistema d’espais lliures i zones verdes es realitzarà d’acord amb
allò que disposa el Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol.
Secció segona
PARCS MUNICIPALS
Article 82. Definició
Comprèn els sòls destinats a espais verds que per la seva superfície i emplaçament es considera
que formen part de l’estructura general i orgànica del territori. Seran d’ús i domini públic i no edificables.
Article 83. Condicions d’utilització
1. En aquest sòl s’admetran únicament les instal·lacions esportives a l’aire lliure, els quioscos de
música i les construccions especialment destinades a jocs infantils a l’aire lliure, així com quioscos i
marquesines bàsicament decoratives que no podran ultrapassar, en cap cas, una ocupació superior al
4 per cent de la superfície per als usos esportius indicats i l’1 per cent de la mateixa superfície per a les
altres utilitzacions. La resta de les superfícies s’haurà d’ordenar amb arbrat i jardineria.
2. L’ajuntament podrà solucionar l’ordenació dels esmentats sòls per mitjà de la confecció dels
oportuns plans especials, o en el seu cas, estudis de detall.
Article 84. Definició i condicions dels parcs i jardins urbans
1. Comprèn els sòls destinats a espais verds. El pla general es limita a fixar els corresponents
estàndards i a assenyalar ocasionalment indicacions de preferent localització.
L’emplaçament, dimensions i altres característiques dels esmentats sòls es detallaran en els plans
parcials i en els plans especials de reforma interior que es redactin.
2. En sòl urbà s’hauran de garantir en tot cas les següents condicions:
a) S’haurà d’agrupar un 70 per cent com a mínim de la superfície total destinada a parc i jardí
urbà en el Pla que es redacti, de manera que sobre la superfície agrupada pugui inscriure’s una
circumferència de radi mínim de 15 metres.
b) S’admetran únicament les construccions especialment destinades a jocs infantils a l’aire lliure,
així com quioscos i marquesines que no podran ultrapassar en el seu conjunt el 5 per cent de la
superfície total.
3. En sòl urbanitzable, les reserves del sòl amb destí a jardins públics hauran de garantir les
condicions que, quant a superfície, configuració, ubicació i característiques del sòl, es determinen a
l’article 76 del Reglament de la Llei de Mesures d’Adequació de l’Ordenament Urbanístic a Catalunya.
Secció tercera
PARC LITORAL
Article 85. Definició
Comprèn els terrenys que, per la seva situació contigua a la costa, el Pla general reserva per a la
localització d’instal·lacions i establiments d’acord amb la utilització del front marítim i, en especial, per a
l’oci, fins recreatius i turístics.
REFOSA DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL DE SANT POL DE MAR
36
Article 86. Desenvolupament de les determinacions del Pla general
L’ordenació d’aquest sector s’ha desenvolupat d’acord amb les premisses establertes al
planejament anterior mitjançant el Pla Especial del Parc Litoral de Sant Pol, aprovat definitivament per
la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 17 de desembre de 1980, les quals es recullen en
el present instrument de planejament.
Article 87. Condicions d’aprofitament
Són les definides al Pla Especial del Parc Litoral, aprovat definitivament per la Comissió
d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 17 de desembre de 1980.
Secció quarta
SISTEMA COSTANER
Article 88. Definició i contingut
Comprèn els sòls que integren el domini públic maritimoterrestre i especialment la Ribera del Mar.
La seva determinació, protecció, utilització i policia està regulada per la Llei 22/1988 de 28 de juliol de
Costes i el Reglament que la desenvolupa.
Secció cinquena
ESPAIS DE PROTECCIÓ DE LLERES PÚBLIQUES
Article 89. Definició i contingut
1. Comprèn el conjunt composat per rius, canals, rieres, torrents, fonts naturals i altres lleres
públiques, així com els seus entorns més immediats, els quals, en raó de la seva proximitat, han de ser
preservats de l’edificació.
2. Totes les actuacions urbanístiques que confronten amb lleres públiques, hauran de respectar
una protecció lineal de 20 m d’amplada acotada des de la línia de màxima avinguda normal al llarg de
l’any que s’haurà de destinar a espai lliure d’ús públic. Aquest àmbit de protecció es podrà computar en
la superfície de l’àrea de verd públic obligatori del pla parcial o especial que es redacti per a
l’expressada actuació.
Secció sisena
VERD PRIVAT
Article 90. Definició i contingut
1. Comprèn els sòls lliures entre edificacions que no siguin d’ús públic.
2. Els esmentats sòls es consideren afectes d’una manera permanent a l’ús d’espai lliure privat i
quedaran destinats a esbarjo i repòs dels ocupants dels habitatges enclavats en ells. No podent ser
parcel·lats ni venuts amb independència de la totalitat del solar que inclou les construccions aixecades.
Capítol IV
EQUIPAMENTS GENERALS I DOTACIONS
REFOSA DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL DE SANT POL DE MAR
37
Article 91. Definició
1. El pressent Pla defineix com a equipaments generals els sòls destinats a usos públics d’interès
comunitari.
Article 92. Usos admesos
En els sòls destinats a equipaments, s’admetran únicament els següents usos: culturals, religiosos,
docents, sanitari-assistencials, esportius i recreatius, així com els de proveïment i subministrament
(mercats i altres centres de proveïment), els d’oficina, exclusivament de caràcter públic (centres al
servei de l’Administració Pública, així com serveis de seguretat, etc.) i de cementiri (en els sòls
específicament determinats per a això).
Article 93. Condicions d’edificació
1. L’edificació en les àrees d’equipaments s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents
equipaments, al paisatge i a les condicions ambientals que hauran de respectar, i a la integració en el
sector en què s’ubiquin.
2. No obstant, s’hauran de tenir en compte, inexcusablement, les següents determinacions:
a) En sòl urbà, per a tota classe de dotacions regirà el tipus d’ordenació de la zona on s’ubiqui
l’equipament o, en el seu cas, de la zona contigua, i es respectaran les condicions d’edificació vigents
en la mateixa zona.
b) En sòl urbanitzable, en els sectors susceptibles d’aprofitament privat, es regiran per allò previst
amb caràcter general per a les zones en què s’ubiquen i pel que, en desenvolupament del present Pla
General es determini en els Plans Parcials que s’aprovin.
c) En sòl urbanitzable, en els sectors destinats en la seva totalitat a equipaments, regiran les
següents regles:
Tipus d’ordenació: Edificació volumètrica específica.
Alçada màxima: 12 metres, que es podrà ultrapassar quan es justifiqui per les característiques i
finalitat de l’equipament, fins a un màxim de 18 metres.
Ocupació màxima per parcel·la: 60%
Índex d’edificabilitat brut: 0,80 m2s/m2s
Forma i distribució de l’edificació: La forma i distribució dels cossos de l’edificació haurà de
permetre la sistematització d’espais de l’interior dels solars per a jardins i patis.
3. S’exclouen de les anteriors condicions els equipaments existents en sòl urbà a l’entrada en
vigor d’aquest Pla i els usos dels quals s’especifiquen en el mateix, que es continuaran regint, quant a
condicions d’edificació, per les que posseeixin en aquell moment.
Capítol V
INFRAESTRUCTURES TÈCNIQUES
Article 94. Finalitat de l’ordenació
1. El Pla general conté l’ordenació de les infraestructures de caràcter tècnic (d’electricitat, de
proveïment d’aigües, de gas, sanejament, etc.) i amb aquesta finalitat estableix les precises reserves
de sòl i les de protecció.
2. L’afectació a aquest sistema no exigeix necessàriament la titularitat pública o demanial dels
terrenys, essent d’aplicació, pel que fa a les limitacions resultants (servituds, reculades, etc.) allò previst
41
REFOSA DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL DE SANT POL DE MAR
plurifamiliar en mitja i baixa densitat.
2. El tipus d’ordenació serà el d’edificació aïllada.
Article 102. Condicions d’edificació
Baixa densitat (clau 14.1)
Mitja densitat (clau 14.2)
0,90 m2st/m2s
1,60 m2st/m2s
500 m2
600 m2
20 metres
25 metres
4. Ocupació màxima
30 %
40 %
5. Alçada reguladora
9,50 metres
12,50 metres
6. Núm. màxim de plantes
PB + 2P
PB + 3P
7. Reculada a vial
5 metres
8 metres
8. Reculada interior
4 metres
6 metres
1. Índex d’edificabilitat net
2. Parcel·la mínima
3. Façana mínima
Article 103. Condicions d’ús
1. D’habitatge: admès únicament l’habitatge plurifamiliar.
2. D’oficines: admès.
3. Comercial: admès només en planta baixa.
4. Turístic: admès en hotels i semblants.
5. Religiós: admès.
6. Cultural: admès.
7. Recreatiu: admès.
8. Sanitari i assistencial: admès, amb límit màxim de 50 llits per establiment en edifici
independent; admesos els dispensaris.
9. Esportiu: admès.
10. Industrial: admès en 1ª categoria, situació 1ª, 2ª i 4ª, i 2ª categoria, situacions 2ª i 4ª. Admeses
les estacions de servei i tallers de reparació de vehicles amb superfícies que no superin els 300 m2 i
separats, al menys, 15 metres de qualsevol habitatge o solar dedicat a edificació per a habitatge.
11. Proveïment: prohibit.
Secció quarta
ZONES DE CIUTAT JARDÍ SEMIINTENSIVA UNIFAMILIAR (clau 15.1) I SEMIINTENSIVA
PLURIFAMILIAR (clau 15.1a)
Article 104. Definició i tipus d’ordenació
1. Es qualifica com a tal el sòl urbà que per la seva tipologia i condició residencial, correspon a
edificació aïllada amb espais lliures enjardinats entre edificacions, amb un caràcter predominantment
unifamiliar, excepte el que estableixi el propi Pla General.
42
REFOSA DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ MUNICIPAL DE SANT POL DE MAR
2. El tipus d’ordenació admès és el d’edificació aïllada. En unifamiliar s’admeten les edificacions
aparellades.
Article 105. Condicions d’edificació
Ciutat jardí semiintensiva
unifamiliar (clau 15.1)
plurifamiliar (clau 15.1a)
1. Índex d’edificabilitat net
0,6 m2st/m2s
0,6 m2st/m2s
400 m2
500 m2
15 metres
15 metres
4. Ocupació màxima
30 %
30 %
5. Alçada reguladora
7 metres
7 metres
6. Nombre màxim de plantes
PB + 1P
PB + 1P
7. Reculada al vial
6 metres
6 metres
8. Reculada interior
3 metres
3 metres
2. Parcel·la mínima
3. Façana mínima
9. Hom exceptua d’aquestes condicions els sòls compresos en el sector anomenat Can Villar, a la
part situada sota la N-II, en la qual es pot assolir l’alçada màxima de 12,50 metres (PB + 3P), sempre
que la totalitat d’edificacions construïdes o que es construeixin no superi un total de 11.000 m2 de
sostre i de 92 habitatges. A la part situada per damunt de la Carretera, segons Modificació del Pla
Especial de Reforma Interior aprovada, l’alçada no sobrepassa tampoc els 7 metres corresponents a
PB + 1P.
10. En les parcel·les edificables del sector de Can Valmanya, amb façana donant a la carretera de
Sant Cebrià de Vallalta, la distància mínima al vial serà de 3 metres.
11. La delimitació de la porció de sòl urbà de “Torre Martina” (que limita amb Can Villar) és la d’una
unitat d’actuació, amb la finalitat que llurs propietaris cedeixin els sòls destinats a zona verda (30%), tal
i com es dibuixa en els plànols de la Revisió present, així com el 10% del sòl residencial. El nombre
màxim d’habitatges construïbles serà de 15 (15 hab/ha), i les edificacions es podran agrupar fins a 4
unitats alhora, situant-se al llarg del vial d’accés. Les condicions d'edificació i d’ús restants seran les de
la zona 15.1a.
12. El sector de Roques Blanques es divideix en tres unitats d’actuació, als efectes de completar el
desenvolupament urbanístic de l’àrea segons les determinacions següents: la primera unitat d’actuació
que agrupa els sòls consolidats per l’edificació, corresponent al nucli original de Roques Blanques,
haurà de completar els serveis d’urbanització, singularment el sanejament, segons es diu més
endavant. En les dues unitats restants, sense consolidar o poc consolidades, caldrà reservar-hi una
superfície per a espais lliures públics i equipaments, equivalents a un 30% de llur extensió i la densitat
màxima serà de 9 habitatges per hectàrea, mentre que les condicions d’edificació i ús restants seran
les establertes per a zona 15.1.
13. Els propietaris inclosos en les unitats d’actuació de Roques Blanques, juntament amb els del
sector número 3 (March Pastor), elaboraran conjuntament un projecte tècnic per a la depuradora de les
aigües residuals.
14. La reculada a vial establerta a la condició 7ª d’aquest article, es podrà reduir fins a 3,00 metres,
en aquelles parcel·les que donin front a més d’un vial, i s’acrediti que la seva configuració tant
geomètrica com topogràfica, dificultin un desenvolupament racional de l’edificació i un correcte
aprofitament de la resta de la parcel·la destinada a jardí. Aquest apartat solament serà d’aplicació a les
urbanitzacions consolidades assenyalades al plànol núm. 1 de la Modificació puntual del PGOM,
PLA ESPECIAL DEL PARC LITORAL
NORMES
1
NORMES REGULADORES DEL PLA ESPECIAL DEL PARC LITORAL
Aprovat per acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 17 de desembre de 1980.
Capítol únic
Article 1
Són d’aplicació les normes estudiades en el Pla general municipal per al Parc Litoral, articles 85, 86
i 87, que es completen amb les següents:
Article 2
Únicament es podrà realitzar edificacions o instal·lacions cobertes en les àrees específicament
determinades en la documentació gràfica, amb les següents limitacions:
a) En el sector Nord, l’ocupació màxima serà del 60% de l’àrea 1 definida com edificable, que
equival al 15 % de la superfície total del sector Nord.
b) En el sector Sud, l’ocupació màxima serà del 50% per a l’àrea 2 (propera a la N-II) i per a l’àrea
3 (propera al ferrocarril) destinada a serveis de bar, restaurant i serveis de platja. Ambdues ocupacions
totalitzen el 5% de la superfície del sector Sud, sense incloure el Passeig dels Plàtans (antiga N-II).
c) No s’edifica el 10% restant previst en el Pla general.
Ajuntament de Sant Pol de Mar Àrea de Territori PLÀNOLS I.01 Situació 1/10.000 I.02 Emplaçament 1/2.000 I.03 Ortofoto 1/2.000 I.04 Cadastre 1/2.000 I.05 Topogràfic actual 1/2.000 I.06 PGOM 1992 I.07 PGOM 1978 i PE Parc Litoral I.08 Planejament vigent. Àmbit 1/2000 P.01 Planejament modificat. Zonificació 1/2.000 Modificació puntual del PGOM . Parc del Litoral. Sant Pol de Mar. Gener 2014.
10