Download les xarxes socials - Universitat de les Illes Balears

LES XARXES SOCIALS
“Social
networks”
Grup 22104_1415GGNegre8
Bàrbara Coll
Alex García-Castrillón
Maria Gloria Pons
Maria Antònia Palou de Comasema Dameto
Marta Pont Antona
Laura Portillo
Lidia Reynés Trias
Laura Vaquer
Resumen
Las redes sociales han sufrido un gran aumento dentro de la población que esta
llevando a cabo preocupaciones por la privacidad y la seguridad de los usuarios. Internet
y los recursos tecnológicos se pueden convertir en un fin y no en un medio. El buen uso
de las redes sociales puede convertirse en algo productivo, en cambio, el mal uso puede
perjudicarnos en el ámbito escolar a la hora de escribir y también en las relaciones
personales.
En primer lugar, haremos una breve introducción del tema en la cual incluiremos la definición
de las “xarxes socials”, a continuación enumeraremos los inconvenientes, consejos, etc. que
han surgido a raíz de la enorme expansión de las nuevas tecnologías en los últimos años.
Continuaremos nombrando los puntos positivos de esta expansión tomando como referencia
gràficos, tablas e imágenes. Finalmente, incluiremos una conclusión y una valoración
personal del tema para concluir con el artículo.
En definitiva, hay que tener un control sobre la utilización de las redes sociales y un mayor
conocimiento para llevar a cabo una buena práctica educativa.
PARAULES CLAU: redes sociales, práctica educativa, recursos tecnológicos,
alfabetización mediática, adicción a Internet.
1
Abstract
Social networks have experienced a large increase in population that they are pursuing
concerns about the privacy and security of users. Internet and technology resources can
become an end rather than a means. Good use of social networks can be productive,
however, misuse can harm at school at the time of writing and in personal relationships.
First of all, we make a brief introduction of the topic which will include defining the main
"Xarxes socials" and then we will enumerate the drawbacks, tips, etc. which have arisen
from the huge expansion of new technologies in recent years. Then, we will continue
naming the positive points of this expansion taking as reference graphs, tables and images.
Finally, we will include a conclusion and a personal assessment of the issue to conclude
the article.
In conclusion, we must keep a check on the use of social networks and greater knowledge
to perform good educational practice.
KEYWORDS: social networks, technology resources, educational practice, risks in
Internet.
INTRODUCCIÓ
Som els alumnes que cursem el Primer Grau d’Educació Primària a la Universitat
de les Illes Balears, a Mallorca. En aquest curs estem realitzant l’assignatura de
Tecnologies Aplicades a l’Educació Primària, la qual ens ha conduit a dur a terme aquest
mini-article relacionat amb els efectes de les xarxes socials en el segle XXI. En aquesta
qüestió que pot ser molt global, nosaltres ens centrarem en l’anàlisi d’aquests aspectes.
En primer lloc, farem una petita introducció sobre com es defineixen les xarxes socials,
seguidament exposarem els diferents inconvenients que han sorgit de l’expansió de les
noves tecnologies. Després, anomenarem els punts positius fent ús de gràfics, taules i
imatges. Finalment, acabarem amb una conclusió i opinió personal del tema tractat.
Esperem elaborar-lo mitjançant la pregunta plantejada: Quins efectes tenen l’ús de les
xarxes socials?
2
1.MARC TEÒRIC
Les xarxes socials s’entenen com aquelles formes d’interacció social, on hi
predomina l’intercanvi entre les persones, grups inclús institucions. És un sistema obert
on hi ha una mateixa problemàtica i unes mateixes necessitats. Les xarxes s’utilitzen per
millorar els recursos, coneixements o prestigi. Les xarxes dia a dia causen preocupacions
per la privacitat i la seguretat d’usuaris.
Tal com explica (Freeman, 1992:12) “Colección más o menos precisa de conceptos
y procedimientos analíticos y metodológicos que facilitan la recogida de datos y el estudio
sistemático de pautas de relaciones sociales entre la gente.”
Els autors (S.Wasserman i K.Faust, 1994:6) varen definir les xarxes socials com a
“Conceptos, definiciones y procesos en los que las unidades sociales aparecen vinculadas
unas a otras a través de diversas relaciones.”
En conclusió, en els diferents conceptes explicats anteriorment sobre les xarxes
socials hem pogut arribar a la reflexió que les xarxes intervenen en el concepte de
relacions entre persones. La gran capacitat de comunicació que contenen les xarxes ha
provocat que un nombre de persones l'utilitzen amb finalitats molt diferents.
Les necessitats de contacte i de comunicació és una constant humana que sempre
cerca nou mètodes d'expressar-se, encara que en el procés no falten ambigüitats, perills
potencials i llocs obscurs. A continuació, anomenarem alguns dels inconvenients que
produeixen les xarxes socials.
Un d'ells és el cyberbulling.
“El cyberbulling se define como el uso de la información y comunicación a
través de la tecnología que un individuo o un grupo utiliza deliberadamente
y de manera repetida para el acoso o amenaza para otro individuo o grupo
mediante el envío o publicación de textos crueles o gráfica a través de medios
tecnológicos” (Manson, 2008:323)
3
Segons l’experta Dra. Aftab el ciberbulling es defineix com: “Amenazas,
hostigamiento, humillación u otro tipo de molestias realizadas por un adulto
contra otro adulto por medio de tecnologías telemáticas de comunicación, es
decir: Internet, telefonía móvil, videoconsolas online, etc.”
Tal com s’observa a la Taula 1 (Del Río, Sádaba y Bringué, 2009), exposa els
percentatges de nins i nines que han perjudicat a través d’Internet, indicant les
diferents edats a partir dels 11 anys.
Tabla 1. He utilizado internet para perjudicar a alguien (envío de fotos, vídeos,
comentarios). Por sexos.
11
12
13
14
15
16
17
18 años
Chicos
5%
4%
4%
8%
8%
10%
8%
8%
Chicas
2%
3%
3%
5%
6%
3%
5%
3%
A continuació, podem observar que a la Taula 2 (Del Río,Sádaba y Bringué, 2009),
indica els percentatges de nins i nines que han estat perjudicats a les xarxes socials
a partir dels 10 anys.
Tabla 2. Alguien me ha perjudicado a través de Internet (envío de fotos, vídeos,
comentarios). Por sexo.
10
11
12
13
14
15
16
17
18 años
Chicos
3%
6%
6%
7%
9%
8'5%
17%
8%
9%
Chicas
6%
5%
7%
10%
10%
10%
13%
5%
10%
Un altre dels inconvenients que les xarxes socials provoquen és l'anomenat
grooming definit per (Wolaket, 2008), és un risc on els adults es fan passar per menors
en diferents xarxes per captar la seva atenció i moltes vegades accedeixen a la seva
compte per fer-los xantatge i inclús, per mantenir contactes sexuals.
A part d'aquests riscs, també tenim altres com és la addicció a les xarxes socials,
que consisteix en que algunes persones són incapaces de controlar el seu ús d'Internet,
aquest abús crea un addicció i pot posar en perill les relacions personals, familiars...
4
Dins les xarxes socials la cyberaddiccio enganxa alguns adolescents perquè el
món virtual veu en ell una falsa identitat i contribueix a distanciar-lo o a distorsionar-lo
del món real. A continuació, hi ha trobam l’explicació segons;
Echeburúa y Corral, (1994) “cualquier conducta normal placentera es susceptible
de convertirse en un comportamiento adictivo. Por lo tanto, lo importante en la adicción
no es la actividad concreta que genera la dependencia, sino la relación que se establece
con ella. Es una relación negativa, incluso destructiva que el sujeto se muestra incapaz de
controlar”.
Un altre risc és el síndrome de fear of missing out, (Romañach, 2011) que esta
relacionat amb la addicció que consisteix en no poder estar pendent d'una altre cosa que
no sigui els aparells tecnològics. Els adolescents per comunicar-se a les xarxes socials
han creat una sèrie de codis nous dins l'escriptura que fan que no es preocupin per la
gramàtica ni la ortografia. Només es centren d'escriure ràpid i això els dur a cometre errors
ortogràfics a l'escola.
Encara que les xarxes socials presenten inconvenients també tenen avantatges que
són definits per (Fernández, 2013) i si es desenvolupen de manera correcta obtindrem un
benefici propi dels consells i de les advertències que exposarem posteriorment.
- Estimulació de l'aprenentatge autònom en interacció amb els altres.
- Facilitat de la comunicació i del coneixement mutu dels participants.
- Participació i compromís social.
- Afavoreix la retenció de el que s'aprèn, ja que aprenem fent.
- Sovint es diu que el jovent d'avui no llegeixen ni escriu: tot el contrari, llegeixen
i escriuen més que mai.
- Fan possible que els nens puguin expressar-se amb la seva pròpia veu i
experiències.
5
Però totes aquestes avantatges són factibles tenint en compte els consells que
anomenarem a continuació; hem de posar límits i trobar un equilibri i no fer a la vida
digital el que no faríem a la vida presencial; també es recomana que es tingui en compte
la presència d'un adult que pugui supervisar a quins continguts que s'accedeix sobretot
amb els infants, així com limitar el temps d'ús; no més de mitja hora seguida per els infants
de 4 a 5 anys, fins a una hora per a 6 o 7 anys i mai més de dues hores sense fer una pausa
ni tan sols en el cas dels adolescents. Per últim, s'ha de tenir en compte el que es puja a
les xarxes socials, perquè se sap qui el veurà i no hi ha que creure tot el que es veu o
llegeix a les xarxes.
Després d'una extensa recerca dels inconvenients i avantatges, hem pogut detectar
que els adolescents segueixen introduint-se en el món de les xarxes i la majoria tenen un
desconeixement del que implica tenir un perfil, per exemple a facebook o twitter.
2.MÈTODE
A continuació explicarem tot el procediment que hem fet per a la recerca
d’informació pel nostre mini-article.
2.1.Objectius de l’article
L’objectiu principal d’aquest document és donar a conèixer els efectes tan positius
com negatius que tenen les xarxes socials sobre els infants i que la majoria de persones
no coneixen.
2.1.1.La pregunta d’investigació i l’objectiu/s.
La pregunta d’investigació a la qual respondrem és: quins són els principals
avantatges I inconvenients de les xarxes socials pels infants d’educació primària?
6
La següent informació és introduïda pels autors (Almansa, Fonseca, i Castillo, 2013) que
està relacionada amb els afectes de l’escriptura i a la manera d’expressar-se dels infants sobretot a l’escola-, També farem referència als efectes, en general, d’aquestes sobre els
nins, a l’apropiació inadequada de la informació personal...
2.2.El procés de documentació
En aquest apartat tractarem les estratègies de recerca d’informació, la localització
de les fonts, l’ús que farem d’aquesta informació, les paraules claus,...
2.2.1.Els motius de seleccionar les paraules clau que s’han utilitzat
El principal motiu de seleccionar paraules claus a l’hora de fer un treball és que
facilita molt la recerca que es fa sobre un tema. Les paraules claus del nostre article són
les següents:
∙ Xarxes socials
∙ Internet en l'educació
∙ Efectes d’Internet
∙ Riscos i consells a Internet
7
2.2.2.La quantitat de documents consultats
Gràfic 1. Tipologies de documents
Articles d'Internet
Revistes
Llibres
Font: elaboració pròpia
2.2.3. El procés de curació
La quantitat de documents curats en el procés són 19, i no hi ha documents que
altres grups hagin curat i nosaltres haguem fet servir al nostre article.
Cada alumne ha identificat entre 2 i 3 documents. Tots aquests documents han estat
consultats i treballats per cada una de les persones del nostre grup, i finalment els hem
incorporat al mini-article.
3. RESULTATS
Valorant el resultat del treball creiem que hem respost a la pregunta inicial de:
quins són els principals avantatges i inconvenients de les xarxes socials pels infants
d’educació primària?, ja que hem pogut trobar tota una sèrie de riscs tan positius com
negatius. És molt important que els nens avui dia segueixin unes pautes de com utilitzar
les xarxes socials perquè hi ha gran perills, per això hem dut a terme l’explicació de
consells i maneres de prevenció. Seguidament els hem analitzat fent una breu explicació,
els hem contrastat i, finalment, els hem exposat al nostre mini-article.
8
L’objectiu és advertir als nins dels perills que presenten les xarxes socials i també
fer veure que dia a dia s’exposen a riscos que els poden perjudicar tant als seus pares com
a ells mateixos.
Per concloure, creiem que el treball s’ha adequat a les nostres expectatives, a més
pot ser de molta utilitat per a la societat.
4. DISCUSSIÓ
Per plantejar aquest tema a una aula de primària, primerament faríem algunes
qüestions als nens sobre si coneixen o no les xarxes d’avui dia, com Facebook o Twitter;
segons les respostes obtingudes els hi explicaríem tots i cada un dels inconvenients i a la
vegada els avantatges que poden trobar en elles, ja que han de tenir presents tots els
moviments que es poden dur a terme per la xarxa. A més, han de ser conscients que tenir
un compte a una pàgina social et pot dur a tenir problemes tan dins la família com també
entre els teus companys o amb la parella.
Per aquest motiu pensem que informar sobres les xarxes socials és, ja que és un
tema actual i de gran importància, important parlar-ne, ja que els nins avui en dia poden
arribar a estar constantment connectats a Internet i exposats a tots els seus respectius
problemes sense tenir-ne consciència. La intenció d’aquest mini-article és poder
conscienciar als nens de Primària, que les xarxes socials a més de tenir beneficis, com
relacionar-se amb altres companys, tenir amics, compartir les fotografies amb els altres o
inclús fer comentaris, també hi ha grans rics que poden danyar la seva imatge.
9
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Vanderhoven, E., Schellens, T., & Valcke, M. (2014). Enseñar a los adolescentes los
riesgos de las redes sociales: Una propuesta de intervención en Secundaria, 123–132.
Ulloa, T. F. (2012). Aprendizaje colaborativo y uso de las redes sociales en educación
primaria, 25, 157–187.
Almansa, A. (2013). Redes sociales y jóvenes. Uso de Face book en la juventud
colombiana y española, 4–9.
Bringu, Xavier Río, Jorge y Sádaba, C. (2009). Menores y redes ¿sociales?: de la amistad
al cyberbulling, 115–129.
De la Torre, L., & Fourcade, H. (2012). El uso de las redes sociales virtuales en niños,
niñas y adolescentes, 11(2), 69–73.
Echeburúa, E., & Corral, P. de. (2010). Adicción a las nuevas tecnologías ya las redes
sociales en jóvenes: un nuevo reto Addiction to new technologies and to online social
networking in young people: A. Adicciones.
Gil, A., Feliu, J., Rivero, I., & Gil, E. P. (2003). Noves tecnologies de la informació i la
comunicació o noves tecnologies de relació ? Infants , joves i cultura digital, 1–15.
Berne, T., Externas, R., Teoría, D. E. L. A., Guión, D. E. L., Terapéutico, Y. A., Su, P.,
… Wilson, G. (2008). ANALISIS TRANSACCIONAL y PSICOLOGIA HUMANISTA.
Perez Latre Francisco javier. (2010). Las nuevas redes sociales, ¿moda o revolución?
Nuestro Tiempo, 660.
Echeburúa, E., & Corral, P. de. (2010). Adicción a las nuevas tecnologías ya las redes
sociales en jóvenes: un nuevo reto Addiction to new technologies and to online social
networking in young people: A. Adicciones, Vol. 22, N, págs. 91–96.
10
Garmendia Maialen, Garitaonandia Carmelo, Martínez Gemma, C. M. Ä. (2014). Els
menors a internet. Usos i seguretat des d’una, (taula 1), 37–44.
D. Gallego, M. L. C. y J. D. (2009). LA PIZARRA DIGITAL INTERACTIVA COMO
RECURSO DOCENTE. Revista Electrónica Teoría de La Educación. Educación Y
Cultura En La Sociedad de La Información., 10, 19.
Juan Carlos Araujo Portugal. (2014). EL USO DE BLOGS, WIKIS Y REDES
SOCIALES EN LA ENSEÑANZA DE LENGUAS. Revista Electrónica de Tecnología
Educativa., 49, 27.
Gaete Fiscella, J. M., & Vásquez, J. I. (2008). Conocimiento y estructura en la
investigación académica: una aproximación desde el análisis de redes sociales. REDESRevista Hispana Para El Análisis de Redes Sociales, 14. doi:10.5565/rev/redes.121
O’Keeffe, G. S., & Clarke-Pearson, K. (2011). The impact of social media on children,
adolescents, and families. Pediatrics, 127(4), 800–4. doi:10.1542/peds.2011-0054
Mora, T. (2014). Efectos negativos de las redes sociales en niños y adolescentes - Entre
Padres. MUJER ENTRE PADRES, 2.
Herrera, H. H. (2012). Las redes sociales: una nueva herramienta de difusión social.
Networks: a new difusion tool. Reflexiones, 91, 1021–1209.
Antón, A. M. G. (2013). La privacidad del menor en internet. Revista de Derecho,
Empresa Y Sociedad, (3), 60–96.
Alonso Puig, M. (2012). “No hagas en las redes sociales lo que NO harías en la vida
real.” IDEAL EN CLASE.
11
Moraes, M. C. (2005). EL PARADIGMA EDUCATIU EMERGENT. ALGUNES
IMPLICACIONS EN L’EPISTEMOLOGIA I EN LA DIDÀCTICA DEL SEGLE XXI,
4, 13–41.
Adell, J., & Castañeda, L. (2011). El desarrollo profesional de los docentes en entornos
personales de aprendizaje (PLE). La Práctica Educativa En La Sociedad de La
Información: Innovación a Través de La Investigación, 83–95.
Buelga, S., Cava, M. J., & Musitu, G. (2010, December 31). Cyberbullying:
victimización entre adolescentes a través del teléfono móvil y de Internet.
Psicothema.
El, E., & Arroyo-vázquez, P. N. (2009). E.5. El uso profesional de las redes sociales,
145–152.
Sociales, E. R. (2007). Utilización de las redes sociales en la formación de los
profesores de primaria, (I), 131–136.
12