Download Alternancia morfológica y clase conjugacional El verbo catalán

Document related concepts

Conjugación de verbos regulares en catalán wikipedia , lookup

Presente (gramática) wikipedia , lookup

Modo subjuntivo wikipedia , lookup

Transcript
Alternancia morfológica y clase conjugacional
El verbo catalán frente a las otras lenguas romances
(estudio descriptivo)
Martin Maiden - Oxford Research Centre for Romance Linguistics
1. Las cuatro clases conjugacionales históricas del romance
Ia conjugación. Vocal temática /a/ ~ /e/ (subjuntivo presente): rum. cânta, es. cantar
IIa conjugación. Vocal temática /e/ ~ /a/ (subjuntivo presente) ~ /u/ (participio pasado
en muchas variedades: it. tenuto, veduto rum. ţinut, văzut): rum. vedea, it. vedere,
tenere, es. tener.
IIIa conjugación. Vocal temática /e/ ~ acento en el radical del infinitivo [y del 1/2PL
de presente en rumano] ~ /a/ (subjuntivo presente) ~ /u/ (participio pasado en muchas
variedades, pero también muchos participios rizotónicos como it. rotto, fatto): rum.
vínde [víndem, víndeţi], it. véndere
IVa conjugación. Vocal temática /i/ ~ /a/ (subjuntivo presente): rum. dormi, it.
dormire, es. dormir
Para facilitar la comparación, en este estudio se aplica esta clasificación etimológica a todas las lenguas
romances. Así (y contrariamente a la clasificación tradicional en las gramáticas de las lenguas
respectivas), dormir en castellano o en catalán es un verbo de la cuarta conjugación romance, mientras
que el castellano, por ejemplo, ‘no tiene’ verbos de la tercera (cfr. UÉNDERE > vendér), etc.
2. Tipología de la distribución de las clases conjugacionales en las lenguas
romances
2.1 Situación heredada del latín, y general en todas las lenguas romances: cada verbo
pertenece a una sola clase conjugacional y la asociación de un verbo a una clase
conjugacional es arbitraria (aunque existe una clase ‘por defecto’ para los
neologismos, generalmente la Ia conjugación).
2.2 En algunos idiomas, las conjugaciones se reparten ulteriormente según otros
criterios no léxicos, pero siempre arbitrarios (y siempre sistemáticos)
2.2.1 Sustitución diacrónica de la vocal temática /e/ con /i/ en castellano (y en
catalán) en la presencia paradigmática (no necesariamente sintagmática) de una vocal
cerrada en el radical del presente. Resulta una situación de incompatibilidad
sincrónica entre la vocal temática /e/ y la presencia de una vocal cerrada en el radical
del presente.
—Con poquísimas excepciones, si un verbo de no primera conjugación contiene en
uno de los radicales del presente una vocal cerrada /i, u/, este verbo hace parte de la
cuarta conjugación (conducir, dormir [durmamos…]; seguir [sigo…]; escribir
[escribo]; adquirir [adquiramos]; vivir [vivo], etc.). (cfr. lat. CONDUCERE, SEQUI,
SCRIBERE, ADQUIRERE, UIUERE)
—¿Misma tendencia en catalán?: collir [cull], tenir [tinc], cosir [cuso], escriure,
escrivim escriviu escrivís etc., viure, vivim viviu vivís etc. (cfr. lat. COLLIGERE,
TENERE, SCRIBERE, UIUERE; Wheeler ms2).
2.2.2 Heteróclisis (cfr. Stump 2006; Maiden 2009b): algunos verbos léxicos exhiben
paradigmas flexivos divididos entre dos clases conjugacionales. Por ejemplo, en los
hablares rumanos de Oltenia el verbo a coase ‘coser’ tiende a pasar de la IIIa a la Ia
conjugación, pero solamente en las formas «no PYTA» (= «perfecto y tiempos
afines» — que continúan las formas perfectivas latinas). Las formas PYTA siguen
conservando las características morfológicas de la IIIa conjugación:
Ia cantar coser
kÆn»ta
ku»sa
IIIa vender IIIa permanecer
»vinde
r´»mÆne
kÆnt´
kÆntats
»ko9as´
ku»sats
»vinde
»vindets
r´»mÆi
r´»mÆnets
»kÆnt
»kÆnts
»kÆnt´
kÆn»t´m
kÆn»tats
»kÆnt´
»kÆnte
SBJV 3SG IPF.IND 3SG kÆn»ta
»kos
»koS
»ko9as´
ku»s´m
ku»sats
»ko9as´
»ko9ase
ku»sa
»vÆnd
»vinz
»vinde
»vindem
»vindets
»vÆnd
»vÆnd´
vin»de9a
r´»mÆn
r´»mÆi9
r´»mÆn
r´»mÆnem
r´»mÆnets
r´»mÆn
r´»mÆn´
r´mÆ»ne9a
kÆn»t´
ku»su
kÆn»tas´ ku»sus´
vÆn»du
vÆn»dus´
r´»mas´
r´m´»s´s´
kÆn»tat ku»sut
kÆn»tÆnd ku»sÆnd
vÆn»dut
vÆn»zÆnd
r´»mas
r´mÆ»nÆn
INF IMP 2SG IMP 2PL PRS.IND 1SG 2SG 3SG 1PL 2PL 3PL PRT 3SG PLPF 3SG PRT.PS GER 2.3 Córcega.1 Asociación de las vocales temáticas de no primera conjugación a la
presencia de una alternancia (generalmente entre consonante velar y no velar) en el
radical del subjuntivo presente + la primera persona singular del indicativo presente.
Así en Sisco, Cap Corse (Chiodi-Tischer 1981) -a se opone, en los verbos que tienen
alternancia del radical, a la extensión analógica de -i, desinencia de subjuntivo
presente originaria de la Ia conjugación:
PRS.IND
PRS.SBJV
PRS.IND
PRS.SBJV
PRS.IND
PRS.SBJV
ˈkantu
ˈkanti
ˈkanta
kanˈtɛmu
kanˈtade
ˈkantanu
ˈkanti
ˈkanti
ˈkanti
ˈkantimu
ˈkantide
ˈkantinu
ˈkrɛðu
ˈkrɛði
ˈkrɛðe
kriˈðɛmu
kriˈðɛde
ˈkrɛðenu
ˈkrɛði
ˈkrɛði
ˈkrɛði
ˈkrɛðimu
ˈkrɛðide
ˈkrɛðinu
ˈdormu
ˈdormi
ˈdorme
durˈmimu
durˈmide
ˈdormenu
ˈdormi
ˈdormi
ˈdormi
ˈdormimu
ˈdormide
ˈdorminu
PRS.IND
PRS.SBJV
ˈdigu
ˈdiʤi
ˈdiʤe
diˈʤɛmu
ˈdide
ˈdiʤenu
ˈdiga
ˈdiga
ˈdiga
ˈdigamu
ˈdigade
ˈdiganu
PRS.IND
fiˈnisku
fiˈniʃi
fiˈniʃe
fiˈnimu
fiˈnide
fiˈniʃenu
PRS.SBJV
fiˈniska
fiˈniska
fiˈniska
fiˈniskamu
fiˈniskade
fiˈniskanu
PRS.IND
PRS.SBJV
ˈaɟu
ˈai
ˈa
aˈwɛmu
aˈwɛde
ˈanu
ˈabbja
ˈabbja
ˈabbja
ˈabbjamu
ˈabbjade
ˈabbjanu
1
Chiodi-Tischer (1981); Dalbera Stefanaggi (1983:374); ALEIC mapas 31, 223, 338, 339, 360, 1495,
1507, 1830 y 1570.
3. La alternancia velar - no velar en el presente en catalán
3.1 Origen. Palatalización de la velar /k, g/ delante de vocal anterior
DICO
DICIS
DICIT
DICIMUS
DICITIS
DICUNT
DICAM
DICAS
DICAT
DICAMUS
DICATIS
DICANT
CRESCO
CRESCIS
CRESCIT
CRESCIMUS
CRESCITIS
CRESCUNT
CRESCAM CRESCAS CRESCAT CRESCAMUS CRESCATIS CRESCANT
COQUO
COQUIS
COQUIT
COQUIMUS
COQUITIS
COQUUNT
COQUAM
COQUAS
COQUAT
COQUAMUS
COQUATIS
COQUANT
3.2 Castellano
digo dices dice decimos decís dicen
diga digas diga digamos digáis digan
crezco creces crece crecemos crecéis crecen
crezca crezcas crezca crezcamos crezcáis crezcan
cuezo (ant. cuego) creces
crece crecemos crecéis crecen
cueza (ant. cuega) cuezas (ant. cuegas etc.) cueza cuezamos cuezáis cuezan
3.3 Catalán (cfr. Wheeler [ms1]:§4.3.3.1)
dic
dius
diu
diem
dieu
diuen
digui diguis digui diguem digueu diguin
creix (val. cresc)
creixes
creix creixem creixeu creixen
creixi (val. cresca) creixis (val. cresques, etc.) creixi creixem creixeu creixin
coc
cous
cou
couem coeu
couen
cogui coguis cogui coguem cogueu coguin
3.4 Extensiones analógicas de la alternancia velar - no velar en catalán en verbos que
históricamente no tenían alternancia consonántica, o que tenían otro tipo de
alternancia consonántica:
BIBERE
bec
beus
beu
bevem beveu beuen
begui beguis begui beguem begueu beguin
SCRIBERE
escric
escrius
escriu
escrigui escriguis escrigui
2
CURRERE (valenciano)
córrec corres
corre
córrega córregues córrega
escrivem escriveu escriuen
escriguem escrigueu escriguin
correm
correu
corren
correguem corregueu córreguen
UIUERE
visc
vius
viu
vivim
viviu
viuen
visqui visquis visqui visquem visqueu visquin
2
Cfr. también Wheeler (MS1:§4.3.3.1;4.3.3.2).
POSSE
puc
pots
pot
podem podeu poden
pugui puguis pugui puguem pugueu puguin
UALERE
valc
vals
val
valem
valeu
valen
valgui valguis valgui valguem valgueu valguin
CADERE
caic
caus
cau
caiem
caieu
cauen
caigui caiguis caigui caiguem caigueu caiguin
RIDERE
ric
rius
riu
riem
rieu
riuen
rigui riguis rigui riguem rigueu riguin
MOUERE
moc
mous
mou
movem moveu mouen
mogui moguis mogui moguem mogueu moguin
MORI (valenciano de Morvedre)
»muik »mçrs
»mçr
mo»rim
mo»riu
»mçren
»muiga »muiges »muiga mui»gam mui»gau »muigen
UENIRE
vinc
vens
ve
venim
veniu
venen
vingui vinguis vingui vinguem vingueu vinguin
STARE
estic
estàs
està
estem
esteu
estan
estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin
4. Origen de la velar en las formas «PYTA» (= pretérito + subjuntivo imperfecto
-s(s-) + viejo condicional -ra(-)) del catalán
4.1 Distribución típica de la velar en las formas PYTA
INF.
P.P
3SG
haver
hagut
PRS.IND PRS.SBJ IPF.
PRET. SUBJ.IPF (CONDICIONAL)
ha
hagi
havia hagué hagués (haguera)
4.2 Fuentes fonológicas de la velar en las formas PYTA
/k, g/ < */kw/ (*/bw/?, */tw/?, */w/?3) antes de vocal anterior
cal < CALET
calgué < CALUIT
calia < CALEBAT
calgués < CALUISSET
deu < DEBET
degué (ant. dec) < DEBUIT
devia < DEBEBAT
degués < DEBUISSET
té < TENET
tengué (ant. tenc) < TENUIT
tenia < TENEBAT
tengués < TENUISSET
4.3 Extensiones analógicas de la velar en el pretérito y tiempos afines de otros verbos
(cfr. Wheeler 2011)
3
Según Wheeler (MS1:§4.3.3.2) el cambio /bw/, /tw/, /w/ > velar sería de tipo analógico, y no
fonológico.
viu < UIUIT
vivia < UIUEBAT
creix < CRESCIT
creia < CRESCEBAT
diu < DICIT
deia < DICEBAT
visqué = UIXIT
visqués = UIXISSET
cresqué (ant. crec) = CREUIT
cresqués = CREUISSET
digué = DIXIT
digués = DIXISSET
5. La velar y «su» clase conjugacional
5.1 Si la velar se extiende analógicamente a verbos de la conjugación Ia o IVa, lleva
siempre consigo las características distinctivas de la conjugación IIa/IIIa (cfr. O’Neill
2011:79;80)
5.2 Por dondequiera que se introduzca la velar, aparece también la vocal temática
característica de la conjugación IIa/IIIa, creándose una situación de heteróclisis entre
formas con velar (que pertenecen a la IIa/IIIa) y formas sin velar (que pueden ser de la
IVa o de la Ia).
5.4 Incompatibilidad absoluta de la velar con el vocalismo temático de la IVa
conjugación:
5.4.1 Catalán estándar
venir
vengut
(**venguit)
venint
PRS.IND
vinc
vens
ve
venim
veniu
venen
IPF.SBJV
vengués
(**venguís)
escrivir
escrit
PRS.SBJV
vingui
vinguis
vingui
vinguem
(**vinguim)
vingueu
(**vinguiu)
vinguin
escrivint
PRS.IND
escric
escrius
escriu
escrivim
escriviu
escriuen
IPF.SBJV
escrigués
(**escriguís)
PRS.SBJV
escrigui
escriguis
escrigui
escriguem
(**escriguim)
escrigueu
(**escriguiu)
escriguin
5.4.2 Gerundio, pretérito, subjuntivo presente y subjuntivo pasado en los dialectos
catalanes. Resulta muy claro que en los casos de penetración de la velar en verbos de
la IVa conjugación la vocal temática /i/ y la velar son totalmente incompatibles, ya que
detrás de la velar puede aparecer sólo una vocal temática de IIa/IIIa conjugación.
Dados de Alcover/Moll + Perea (2001):
GER.
dormint
(general)
dormiguent
dorguent
(Morvedre,
Lliria)
morint
(general)
PRET.1PL
dormirem
(general)
dormigueren
(Formentera)
dorguerem
(Morvedre, Lliria)
morirem
(general)
SBJV.PRS.1PL
SBJV.IPF.1PL
dormim
(general)
dormiguem
dormissem
(general)
dormiguessem
dorguem
dorgam
(dorguessem)
morim
(general)
morissem
(general)
moriguent
muyguent
moriguerem
oint
(general)
oiguent (Mall.)
oiren
(general)
oiguerem
oixquerem
(Morvedre, Lliria, Elx)
ixint
eixint
(general)
ixiguent
eixiguent
dorguen
ixirem
eixirem
(general)
ixiguerem
eixiguerem
ixquerem
moriguem
morguem
oim
(general)
oiguem oixquem
ixim
eixim
(general)
eixiguem
ixquem
eixquem
moriguessem
morguessem
oissem
(general)
oiguessim
oixquessim
ixissem
eixissem
(general)
ixiguessem
eixiguessem
ixquessem
eixquessem
5.4.3 Extensión analógica de la vocal temática /i/ «bloqueada» por la presencia de la
velar en el gerundio rosellonés (Verdaguer 2002 cfr. también Guiter 1966: mapa 324):
coneixint, corrint, creixint, espremint, neixint, prenint, reprenint
caiguent, creguent, diguent, entretinguent, poguent, prenguent, reprenguent
5.4.4 Participio pasado
Alicante (Barnils 1933)
dormit / dorgut, oxgut
Ibiza (Veny 1999; Perea 1999:173) tossit / tossigut
Alcover / Moll (1929-1933)
morit, mort / morigut, morgut
cullit / culgut
corrit / corrigut, corregut, corgut
5.4.5 Futuro
Alguer santi»ra / vaNga»ra ‘vendrá’(cfr. palda»ra ‘perderá’)
ani»ra / aniga»ra ‘irá’
Alicante (Barnils 1933) dormi»ra / dorge»ra
5.4.6 'PYTA' = (Pretérito y tiempos afines)
Alcover / Moll (1929-1933); Perea (2001):
ajupi ajupires
ajupí ajupirem
ajupireu
ajupiren (passim)
ajupigueres ajupigué ajupiguerem ajupiguereu ajupigueren (Ibiza)
eixi
eixires
eixi
eixirem
eixireu
eixiren (passim)
(e)ixigui (e)ixigueres (e)ixigué (e)ixiguerem (e)ixiguereu (e)xigueren (Ibiza)
ixqui
ixqueres
ixqué
ixquerem
ixquereu
ixqueren (Valencia)
fugi
fugires
fugi fugirem
fugireu
fugiren (passim)
fugigui fugigueres fugigué fugiguerem fugiguereu fugigueren (Ibiza)
fujqui fujqueres fujqué fujquerem fujquereu fujqueren (Castellón de la Plana)
Alicante (Segura i Llopes 1996): anara / aniguera
5.5 Incompatibilidad de la alternante velar con vocales temáticas de Ia conjugación
5.5.1 Introducción facultativa de la velar en el subjuntivo presente de Ia conjugación
Ibiza (Veny 1999:83s.;85; Perea 1999:170f.):
INF
sonar
volar
durar
1SG.PRS.IND
son
vol
dur
sonk
volk
durk
1SG.PRS.SBJV son
vol
dur
»sonig´ »volig´ »durig´
»song´
»volg´
»durg´
llevar
¥ef
¥efk
¥ef
pregar
prifk
»¥efg´
»prifg´
Tortosa (Massip i Bonet 1989:58). Formas variables de tercera (y también primera)
persona singular del presente de subjuntivo:
cante
pergue
servixque
[*canta] perga
servixca
càntigue pèrdigue
dòrmigue
càntiga pèrdiga
dòrmiga
5.5.2 El futuro en Alguer (Sanna 1988)
donaré o dongueré, estaré o estigueré (cfr. cantaré, perderé, seguiré).
6. La velar como «hipercaracterización morfómica» o «convergencia
morfómica»
6.1 Las alternancias velares en el presente y en el pretérito y tiempos afines son
morfómicos en el sentido de Aronoff (1994), ya que no tienen función morfosintáctica
coherente ni tienen motivación fonológica sincrónica. En el presente, el subjuntivo es
unido por la forma de su radical a la primera persona singular del presente de
indicativo y viceversa (el «patrón-L»); en el pretérito y tiempos afines («PYTA») el
perfecto es unido por la forma de su radical al subjuntivo pluscuamperfecto (y
también al antiguo condicional en -ra), y viceversa.
6.2 En una primera fase (compartida con varias otras variedades romances, como el
castellano y el italiano) la velar se extiende analógicamente por el léxico
(interparadigmáticamente), reemplazando otras alternancias de «patrón-L» e
introduciéndose en verbos anteriormente no alternantes. El resultado es que el
«patrón-L» está presente en muchos verbos y en casi todos se manifiesta bajo una
forma «hipercaracterizada» , asumiendo la forma de una alternante velar.
En el catalán observamos una tendencia semejante a generalizar la velar también
entre las formas «PYTA».
6.3 Posteriormente (cfr. Wheeler 2011), la alternante velar empieza a extenderse no
sólo por el léxico (interparadigmáticamente) sino también en el interior del paradigma
flexivo (intraparadigmáticamente), insinuándose en casillas del paradigma flexivo
donde históricamente no tiene justificación etimológica. En tales casos la velar lleva
siempre consigo las características temáticas distintivas de la IIa/IIIa conjugación, lo
que demuestra que no sólo la velar, sino también la vocal temática, habían sido
interpretadas como características inherentes del patrón-L y del morfoma PYTA.
7. Conclusiones
7.1 En catalán dos «morfomas» característicos romances se manifiestan no sólo por
alternancias del radical, caracterizada por la velar, sino también por su asociación a
una clase conjugacional, la II/IIIa.
7.2 En la tipología del las clases conjugacionales romances, el catalán parece ocupar
un lugar casi único, en cuanto la distribución de las clases conjugacionales puede ser
sensible (en parte) a esquemas morfómicos.
7.3 La sensibilidad de la clase conjugacional caracterizada por las vocales temáticas
/e/-/a/-/u/ (II/IIIa) a la presencia de un alternancia morfómica ocupa un lugar casi
único en la tipología de los morfomas romances, en cuanto lo que históricamente era
un tipo de alternancia fonológica inherente al radical llega a manifestarse también
bajo la forma de heteróclisis.
7.4 O’Neill (2011:80): ‘[T]he word ‘morphome’ ought not to be used to refer to
meaningless stems or roots, but rather used to refer to an abstract collection of cells
which is made overt via the distribution of a particular regular type of allomorphy. In
this way the morphome captures and is defined by the fact that within the inflectional
paradigm there are a certain number of cells which are linguistically marked to
display a particular special type of allomorphy [where] all the relevant cells have
certain salient features in common but not always total identity of form. That is, the
morphome itself is not directly associated with a particular root allomorph but a
particular collection of cells.’ Un «morfoma» es una entidad abstracta, no concreta;
una función convencional y general que distribuye diferencias formales de cualquier
tipo según subconjuntos sincrónicamente arbitrarios de «casillas» paradigmáticas
flexivas. En principio, tales «diferencias» pueden ser de cualquier tipo, incluso la
pertenencia a una clase conjugacional.
Bibliografía
ALEIC = Bottiglioni, Gino 1933-42. Atlante linguistico-etnografico italiano della
Corsica. Pisa.
Aronoff, Mark 1994. Morphology By Itself. Cambridge, MA: MIT Press.
Barnils, Pedro 1913. Die Mundart von Alicante. Beitrag zur Kenntnis des
Valencianischen. Halle.
Chiodi Tischer, Ursula 1981. Die Mundart von Sisco (Korsika). Frankfurt: Lang.
Creus, Imma 2011. ‘Els principis de naturalitat morfològica en las formes de present
de subjuntiu lleidatanes’, en Lloret, M-R y Pons, Clàudia (eds) Noves aproximacions
a la fonologia i la morfologia del català. Volum de homenatge a Max W. Wheeler.
Alicante: Institut interuniversitari de filologia valenciana, pp. 151-73.
Dalbera - Stefanaggi, M-J. 1983. ‘La flexion verbale et sa dynamique : un des traits
de différentiation verbale en corse’, Etudes corses 20/21: 353-83.
Guiter, Henri 1966. Atlas linguistique des Pyrénées Orientales. Paris: Centre national
de la recherche scientifique
Maiden, Martin 2009a. ‘Un capitolo di morfologia storica del romeno: preterito e
tempi affini’. Zeitschrift für romanische Philologie 125:273-309.
Maiden, Martin 2009b. ‘Where does heteroclisis come from? Evidence from
Romanian dialects’. Morphology 19:59-86.
Maiden, Martin 2011. ‘Morphomes and “stress-conditioned allomorphy” in
Romansh.’ In Maiden et al. (eds) Morphological Autonomy. Perspectives from
Romance Inflectional Morphology. Oxford: OUP, pp. 36-50.
Massip i Bonet, M. Angels 1989. Aproximació al parlar tortosí. Tarragona: Diputació
de Tarragona.
O’Neill, P. 2011. ‘The notion of the morphome’, in Maiden, M., Smith, JC, Goldbach,
M., Hinzelin, M-O (eds) Morphological Autonomy. Perspectives from Romance
inflectional morphology. Oxford: OUP, pp. 70-94.
Perea, María Pilar 1999. Complements a la Flexió verbal en els dialectes catalans.
Dotze quaderns de camp d’ Antoni M. Alcover. Barcelona: Publicacions de l’Abadia
de Montserrat.
Perea, María Pilar 2001. «La flexió verbal en els dialectes catalans» d’A.M. Alcover i
F. de B. Moll. Les dades i els mapes’. Palma de Mallorca: Conselleria d’Educació i
Cultura. Govern de les Illes Balears, CD-ROM edition
Pérez Saldanya, M. 1995. ‘Analogia i canvi morfològic: a propòsit de les formes
verbals velaritzades’. Caplletra 19:279-303.
Renat i Ferris, Guillem 1933. La conjugació dels verbs en català. Castelló de la
Plana: Societat castellonenca de cultura.
Querol i Cortiella, Laia 2010. Aspectes morfofonolèogics en la morfologia verbal del
català nord-occidental. Tesis doctoral. Departament de Filologia Catalana Universitat
de Barcelona.
Sanna, Josep 1988. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer-Barcelona: Fundació del
II Congrés de la Llengua Catalana.
Segura i Llopes, Josep 1996. Estudi lingüístic del parlar d’Alacant. Valencia:
Generalitat valenciana.
Stump, Gregory 2006. ‘Heteroclisis and paradigm linkage’. Language 82, 279-322.
Veny, Joan 1999. Aproximació a l’estudi del dialecte eivissenc. Mallorca: Moll.
Verdaguer, Pere 2002. Diccionari del rossellonès. Barcelona: Edicions 62.
Viaplana, Joaquim 2005. 'Velar verbs and verbal classes in Catalan. Catalan Journal
of Linguistics 4: 189-211.
Wheeler, Max 1985. ‘Analogia i psicologia: el desenvolupament de la morfologia
verbal balear’, en XVI Congrès internacional de lingüística i filologia romàniques.
Actes II. Secció I. Lingüística diacrònica i dialectologia. Palma: Moll, pp. 557-66.
Wheeler, Max 2002 ‘Flexió verbal irregular i verbs defectius’, en Solà, Joan, et al.
Gramàtica del català contemporani I. Barcelona: Empúries, pp. 649-729.
Wheeler, Max 2007a. ‘Analogia i psicologia: el desenvolupament de la morfologia
verbal balear’, en Morfologia i fonologia catalana i romànica: estudis diacrònics.
Institut interuniversitari de filologia valenciana / Publicacions del Abadia de
Montserrat: Alicante/Barcelona, pp. 31-53.
Wheeler, Max 2007b. ‘La conjugació valenciana: geografia, diacronia i psicologia’,
en Morfologia i fonologia catalana i romànica: estudis diacrònics. Institut
interuniversitari de filologia valenciana / Publicacions del Abadia de Montserrat:
Alicante/Barcelona, pp. 55-85.
Wheeler, Max 2007c. ‘El canvi flexional: els verbs en el català nord-occidental’, en
Morfologia i fonologia catalana i romànica: estudis diacrònics. Institut
interuniversitari de filologia valenciana / Publicacions del Abadia de Montserrat:
Alicante/Barcelona, pp. 101-38.
Wheeler, Max 2011. ‘The evolution of a morphome in Catalan verb inflection’, in
Maiden et al. (eds.) Morphological Autonomy, pp. 183-209.
Wheeler, Max [ms1] 'La morfologia flexiva (II): la flexió verbal', en La gramàtica del
català antic
Wheeler, Max [ms2] ‘L’evolució dels paradigmes del temps present de la conjugació
III en castellà i català: alternances vocàliques metafòniques i la morfologia
autònoma’.