Download Alternancia morfológica y clase conjugacional El verbo catalán
Document related concepts
Transcript
Alternancia morfológica y clase conjugacional El verbo catalán frente a las otras lenguas romances (estudio descriptivo) Martin Maiden - Oxford Research Centre for Romance Linguistics 1. Las cuatro clases conjugacionales históricas del romance Ia conjugación. Vocal temática /a/ ~ /e/ (subjuntivo presente): rum. cânta, es. cantar IIa conjugación. Vocal temática /e/ ~ /a/ (subjuntivo presente) ~ /u/ (participio pasado en muchas variedades: it. tenuto, veduto rum. ţinut, văzut): rum. vedea, it. vedere, tenere, es. tener. IIIa conjugación. Vocal temática /e/ ~ acento en el radical del infinitivo [y del 1/2PL de presente en rumano] ~ /a/ (subjuntivo presente) ~ /u/ (participio pasado en muchas variedades, pero también muchos participios rizotónicos como it. rotto, fatto): rum. vínde [víndem, víndeţi], it. véndere IVa conjugación. Vocal temática /i/ ~ /a/ (subjuntivo presente): rum. dormi, it. dormire, es. dormir Para facilitar la comparación, en este estudio se aplica esta clasificación etimológica a todas las lenguas romances. Así (y contrariamente a la clasificación tradicional en las gramáticas de las lenguas respectivas), dormir en castellano o en catalán es un verbo de la cuarta conjugación romance, mientras que el castellano, por ejemplo, ‘no tiene’ verbos de la tercera (cfr. UÉNDERE > vendér), etc. 2. Tipología de la distribución de las clases conjugacionales en las lenguas romances 2.1 Situación heredada del latín, y general en todas las lenguas romances: cada verbo pertenece a una sola clase conjugacional y la asociación de un verbo a una clase conjugacional es arbitraria (aunque existe una clase ‘por defecto’ para los neologismos, generalmente la Ia conjugación). 2.2 En algunos idiomas, las conjugaciones se reparten ulteriormente según otros criterios no léxicos, pero siempre arbitrarios (y siempre sistemáticos) 2.2.1 Sustitución diacrónica de la vocal temática /e/ con /i/ en castellano (y en catalán) en la presencia paradigmática (no necesariamente sintagmática) de una vocal cerrada en el radical del presente. Resulta una situación de incompatibilidad sincrónica entre la vocal temática /e/ y la presencia de una vocal cerrada en el radical del presente. —Con poquísimas excepciones, si un verbo de no primera conjugación contiene en uno de los radicales del presente una vocal cerrada /i, u/, este verbo hace parte de la cuarta conjugación (conducir, dormir [durmamos…]; seguir [sigo…]; escribir [escribo]; adquirir [adquiramos]; vivir [vivo], etc.). (cfr. lat. CONDUCERE, SEQUI, SCRIBERE, ADQUIRERE, UIUERE) —¿Misma tendencia en catalán?: collir [cull], tenir [tinc], cosir [cuso], escriure, escrivim escriviu escrivís etc., viure, vivim viviu vivís etc. (cfr. lat. COLLIGERE, TENERE, SCRIBERE, UIUERE; Wheeler ms2). 2.2.2 Heteróclisis (cfr. Stump 2006; Maiden 2009b): algunos verbos léxicos exhiben paradigmas flexivos divididos entre dos clases conjugacionales. Por ejemplo, en los hablares rumanos de Oltenia el verbo a coase ‘coser’ tiende a pasar de la IIIa a la Ia conjugación, pero solamente en las formas «no PYTA» (= «perfecto y tiempos afines» — que continúan las formas perfectivas latinas). Las formas PYTA siguen conservando las características morfológicas de la IIIa conjugación: Ia cantar coser kÆn»ta ku»sa IIIa vender IIIa permanecer »vinde r´»mÆne kÆnt´ kÆntats »ko9as´ ku»sats »vinde »vindets r´»mÆi r´»mÆnets »kÆnt »kÆnts »kÆnt´ kÆn»t´m kÆn»tats »kÆnt´ »kÆnte SBJV 3SG IPF.IND 3SG kÆn»ta »kos »koS »ko9as´ ku»s´m ku»sats »ko9as´ »ko9ase ku»sa »vÆnd »vinz »vinde »vindem »vindets »vÆnd »vÆnd´ vin»de9a r´»mÆn r´»mÆi9 r´»mÆn r´»mÆnem r´»mÆnets r´»mÆn r´»mÆn´ r´mÆ»ne9a kÆn»t´ ku»su kÆn»tas´ ku»sus´ vÆn»du vÆn»dus´ r´»mas´ r´m´»s´s´ kÆn»tat ku»sut kÆn»tÆnd ku»sÆnd vÆn»dut vÆn»zÆnd r´»mas r´mÆ»nÆn INF IMP 2SG IMP 2PL PRS.IND 1SG 2SG 3SG 1PL 2PL 3PL PRT 3SG PLPF 3SG PRT.PS GER 2.3 Córcega.1 Asociación de las vocales temáticas de no primera conjugación a la presencia de una alternancia (generalmente entre consonante velar y no velar) en el radical del subjuntivo presente + la primera persona singular del indicativo presente. Así en Sisco, Cap Corse (Chiodi-Tischer 1981) -a se opone, en los verbos que tienen alternancia del radical, a la extensión analógica de -i, desinencia de subjuntivo presente originaria de la Ia conjugación: PRS.IND PRS.SBJV PRS.IND PRS.SBJV PRS.IND PRS.SBJV ˈkantu ˈkanti ˈkanta kanˈtɛmu kanˈtade ˈkantanu ˈkanti ˈkanti ˈkanti ˈkantimu ˈkantide ˈkantinu ˈkrɛðu ˈkrɛði ˈkrɛðe kriˈðɛmu kriˈðɛde ˈkrɛðenu ˈkrɛði ˈkrɛði ˈkrɛði ˈkrɛðimu ˈkrɛðide ˈkrɛðinu ˈdormu ˈdormi ˈdorme durˈmimu durˈmide ˈdormenu ˈdormi ˈdormi ˈdormi ˈdormimu ˈdormide ˈdorminu PRS.IND PRS.SBJV ˈdigu ˈdiʤi ˈdiʤe diˈʤɛmu ˈdide ˈdiʤenu ˈdiga ˈdiga ˈdiga ˈdigamu ˈdigade ˈdiganu PRS.IND fiˈnisku fiˈniʃi fiˈniʃe fiˈnimu fiˈnide fiˈniʃenu PRS.SBJV fiˈniska fiˈniska fiˈniska fiˈniskamu fiˈniskade fiˈniskanu PRS.IND PRS.SBJV ˈaɟu ˈai ˈa aˈwɛmu aˈwɛde ˈanu ˈabbja ˈabbja ˈabbja ˈabbjamu ˈabbjade ˈabbjanu 1 Chiodi-Tischer (1981); Dalbera Stefanaggi (1983:374); ALEIC mapas 31, 223, 338, 339, 360, 1495, 1507, 1830 y 1570. 3. La alternancia velar - no velar en el presente en catalán 3.1 Origen. Palatalización de la velar /k, g/ delante de vocal anterior DICO DICIS DICIT DICIMUS DICITIS DICUNT DICAM DICAS DICAT DICAMUS DICATIS DICANT CRESCO CRESCIS CRESCIT CRESCIMUS CRESCITIS CRESCUNT CRESCAM CRESCAS CRESCAT CRESCAMUS CRESCATIS CRESCANT COQUO COQUIS COQUIT COQUIMUS COQUITIS COQUUNT COQUAM COQUAS COQUAT COQUAMUS COQUATIS COQUANT 3.2 Castellano digo dices dice decimos decís dicen diga digas diga digamos digáis digan crezco creces crece crecemos crecéis crecen crezca crezcas crezca crezcamos crezcáis crezcan cuezo (ant. cuego) creces crece crecemos crecéis crecen cueza (ant. cuega) cuezas (ant. cuegas etc.) cueza cuezamos cuezáis cuezan 3.3 Catalán (cfr. Wheeler [ms1]:§4.3.3.1) dic dius diu diem dieu diuen digui diguis digui diguem digueu diguin creix (val. cresc) creixes creix creixem creixeu creixen creixi (val. cresca) creixis (val. cresques, etc.) creixi creixem creixeu creixin coc cous cou couem coeu couen cogui coguis cogui coguem cogueu coguin 3.4 Extensiones analógicas de la alternancia velar - no velar en catalán en verbos que históricamente no tenían alternancia consonántica, o que tenían otro tipo de alternancia consonántica: BIBERE bec beus beu bevem beveu beuen begui beguis begui beguem begueu beguin SCRIBERE escric escrius escriu escrigui escriguis escrigui 2 CURRERE (valenciano) córrec corres corre córrega córregues córrega escrivem escriveu escriuen escriguem escrigueu escriguin correm correu corren correguem corregueu córreguen UIUERE visc vius viu vivim viviu viuen visqui visquis visqui visquem visqueu visquin 2 Cfr. también Wheeler (MS1:§4.3.3.1;4.3.3.2). POSSE puc pots pot podem podeu poden pugui puguis pugui puguem pugueu puguin UALERE valc vals val valem valeu valen valgui valguis valgui valguem valgueu valguin CADERE caic caus cau caiem caieu cauen caigui caiguis caigui caiguem caigueu caiguin RIDERE ric rius riu riem rieu riuen rigui riguis rigui riguem rigueu riguin MOUERE moc mous mou movem moveu mouen mogui moguis mogui moguem mogueu moguin MORI (valenciano de Morvedre) »muik »mçrs »mçr mo»rim mo»riu »mçren »muiga »muiges »muiga mui»gam mui»gau »muigen UENIRE vinc vens ve venim veniu venen vingui vinguis vingui vinguem vingueu vinguin STARE estic estàs està estem esteu estan estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin 4. Origen de la velar en las formas «PYTA» (= pretérito + subjuntivo imperfecto -s(s-) + viejo condicional -ra(-)) del catalán 4.1 Distribución típica de la velar en las formas PYTA INF. P.P 3SG haver hagut PRS.IND PRS.SBJ IPF. PRET. SUBJ.IPF (CONDICIONAL) ha hagi havia hagué hagués (haguera) 4.2 Fuentes fonológicas de la velar en las formas PYTA /k, g/ < */kw/ (*/bw/?, */tw/?, */w/?3) antes de vocal anterior cal < CALET calgué < CALUIT calia < CALEBAT calgués < CALUISSET deu < DEBET degué (ant. dec) < DEBUIT devia < DEBEBAT degués < DEBUISSET té < TENET tengué (ant. tenc) < TENUIT tenia < TENEBAT tengués < TENUISSET 4.3 Extensiones analógicas de la velar en el pretérito y tiempos afines de otros verbos (cfr. Wheeler 2011) 3 Según Wheeler (MS1:§4.3.3.2) el cambio /bw/, /tw/, /w/ > velar sería de tipo analógico, y no fonológico. viu < UIUIT vivia < UIUEBAT creix < CRESCIT creia < CRESCEBAT diu < DICIT deia < DICEBAT visqué = UIXIT visqués = UIXISSET cresqué (ant. crec) = CREUIT cresqués = CREUISSET digué = DIXIT digués = DIXISSET 5. La velar y «su» clase conjugacional 5.1 Si la velar se extiende analógicamente a verbos de la conjugación Ia o IVa, lleva siempre consigo las características distinctivas de la conjugación IIa/IIIa (cfr. O’Neill 2011:79;80) 5.2 Por dondequiera que se introduzca la velar, aparece también la vocal temática característica de la conjugación IIa/IIIa, creándose una situación de heteróclisis entre formas con velar (que pertenecen a la IIa/IIIa) y formas sin velar (que pueden ser de la IVa o de la Ia). 5.4 Incompatibilidad absoluta de la velar con el vocalismo temático de la IVa conjugación: 5.4.1 Catalán estándar venir vengut (**venguit) venint PRS.IND vinc vens ve venim veniu venen IPF.SBJV vengués (**venguís) escrivir escrit PRS.SBJV vingui vinguis vingui vinguem (**vinguim) vingueu (**vinguiu) vinguin escrivint PRS.IND escric escrius escriu escrivim escriviu escriuen IPF.SBJV escrigués (**escriguís) PRS.SBJV escrigui escriguis escrigui escriguem (**escriguim) escrigueu (**escriguiu) escriguin 5.4.2 Gerundio, pretérito, subjuntivo presente y subjuntivo pasado en los dialectos catalanes. Resulta muy claro que en los casos de penetración de la velar en verbos de la IVa conjugación la vocal temática /i/ y la velar son totalmente incompatibles, ya que detrás de la velar puede aparecer sólo una vocal temática de IIa/IIIa conjugación. Dados de Alcover/Moll + Perea (2001): GER. dormint (general) dormiguent dorguent (Morvedre, Lliria) morint (general) PRET.1PL dormirem (general) dormigueren (Formentera) dorguerem (Morvedre, Lliria) morirem (general) SBJV.PRS.1PL SBJV.IPF.1PL dormim (general) dormiguem dormissem (general) dormiguessem dorguem dorgam (dorguessem) morim (general) morissem (general) moriguent muyguent moriguerem oint (general) oiguent (Mall.) oiren (general) oiguerem oixquerem (Morvedre, Lliria, Elx) ixint eixint (general) ixiguent eixiguent dorguen ixirem eixirem (general) ixiguerem eixiguerem ixquerem moriguem morguem oim (general) oiguem oixquem ixim eixim (general) eixiguem ixquem eixquem moriguessem morguessem oissem (general) oiguessim oixquessim ixissem eixissem (general) ixiguessem eixiguessem ixquessem eixquessem 5.4.3 Extensión analógica de la vocal temática /i/ «bloqueada» por la presencia de la velar en el gerundio rosellonés (Verdaguer 2002 cfr. también Guiter 1966: mapa 324): coneixint, corrint, creixint, espremint, neixint, prenint, reprenint caiguent, creguent, diguent, entretinguent, poguent, prenguent, reprenguent 5.4.4 Participio pasado Alicante (Barnils 1933) dormit / dorgut, oxgut Ibiza (Veny 1999; Perea 1999:173) tossit / tossigut Alcover / Moll (1929-1933) morit, mort / morigut, morgut cullit / culgut corrit / corrigut, corregut, corgut 5.4.5 Futuro Alguer santi»ra / vaNga»ra ‘vendrá’(cfr. palda»ra ‘perderá’) ani»ra / aniga»ra ‘irá’ Alicante (Barnils 1933) dormi»ra / dorge»ra 5.4.6 'PYTA' = (Pretérito y tiempos afines) Alcover / Moll (1929-1933); Perea (2001): ajupi ajupires ajupí ajupirem ajupireu ajupiren (passim) ajupigueres ajupigué ajupiguerem ajupiguereu ajupigueren (Ibiza) eixi eixires eixi eixirem eixireu eixiren (passim) (e)ixigui (e)ixigueres (e)ixigué (e)ixiguerem (e)ixiguereu (e)xigueren (Ibiza) ixqui ixqueres ixqué ixquerem ixquereu ixqueren (Valencia) fugi fugires fugi fugirem fugireu fugiren (passim) fugigui fugigueres fugigué fugiguerem fugiguereu fugigueren (Ibiza) fujqui fujqueres fujqué fujquerem fujquereu fujqueren (Castellón de la Plana) Alicante (Segura i Llopes 1996): anara / aniguera 5.5 Incompatibilidad de la alternante velar con vocales temáticas de Ia conjugación 5.5.1 Introducción facultativa de la velar en el subjuntivo presente de Ia conjugación Ibiza (Veny 1999:83s.;85; Perea 1999:170f.): INF sonar volar durar 1SG.PRS.IND son vol dur sonk volk durk 1SG.PRS.SBJV son vol dur »sonig´ »volig´ »durig´ »song´ »volg´ »durg´ llevar ¥ef ¥efk ¥ef pregar prifk »¥efg´ »prifg´ Tortosa (Massip i Bonet 1989:58). Formas variables de tercera (y también primera) persona singular del presente de subjuntivo: cante pergue servixque [*canta] perga servixca càntigue pèrdigue dòrmigue càntiga pèrdiga dòrmiga 5.5.2 El futuro en Alguer (Sanna 1988) donaré o dongueré, estaré o estigueré (cfr. cantaré, perderé, seguiré). 6. La velar como «hipercaracterización morfómica» o «convergencia morfómica» 6.1 Las alternancias velares en el presente y en el pretérito y tiempos afines son morfómicos en el sentido de Aronoff (1994), ya que no tienen función morfosintáctica coherente ni tienen motivación fonológica sincrónica. En el presente, el subjuntivo es unido por la forma de su radical a la primera persona singular del presente de indicativo y viceversa (el «patrón-L»); en el pretérito y tiempos afines («PYTA») el perfecto es unido por la forma de su radical al subjuntivo pluscuamperfecto (y también al antiguo condicional en -ra), y viceversa. 6.2 En una primera fase (compartida con varias otras variedades romances, como el castellano y el italiano) la velar se extiende analógicamente por el léxico (interparadigmáticamente), reemplazando otras alternancias de «patrón-L» e introduciéndose en verbos anteriormente no alternantes. El resultado es que el «patrón-L» está presente en muchos verbos y en casi todos se manifiesta bajo una forma «hipercaracterizada» , asumiendo la forma de una alternante velar. En el catalán observamos una tendencia semejante a generalizar la velar también entre las formas «PYTA». 6.3 Posteriormente (cfr. Wheeler 2011), la alternante velar empieza a extenderse no sólo por el léxico (interparadigmáticamente) sino también en el interior del paradigma flexivo (intraparadigmáticamente), insinuándose en casillas del paradigma flexivo donde históricamente no tiene justificación etimológica. En tales casos la velar lleva siempre consigo las características temáticas distintivas de la IIa/IIIa conjugación, lo que demuestra que no sólo la velar, sino también la vocal temática, habían sido interpretadas como características inherentes del patrón-L y del morfoma PYTA. 7. Conclusiones 7.1 En catalán dos «morfomas» característicos romances se manifiestan no sólo por alternancias del radical, caracterizada por la velar, sino también por su asociación a una clase conjugacional, la II/IIIa. 7.2 En la tipología del las clases conjugacionales romances, el catalán parece ocupar un lugar casi único, en cuanto la distribución de las clases conjugacionales puede ser sensible (en parte) a esquemas morfómicos. 7.3 La sensibilidad de la clase conjugacional caracterizada por las vocales temáticas /e/-/a/-/u/ (II/IIIa) a la presencia de un alternancia morfómica ocupa un lugar casi único en la tipología de los morfomas romances, en cuanto lo que históricamente era un tipo de alternancia fonológica inherente al radical llega a manifestarse también bajo la forma de heteróclisis. 7.4 O’Neill (2011:80): ‘[T]he word ‘morphome’ ought not to be used to refer to meaningless stems or roots, but rather used to refer to an abstract collection of cells which is made overt via the distribution of a particular regular type of allomorphy. In this way the morphome captures and is defined by the fact that within the inflectional paradigm there are a certain number of cells which are linguistically marked to display a particular special type of allomorphy [where] all the relevant cells have certain salient features in common but not always total identity of form. That is, the morphome itself is not directly associated with a particular root allomorph but a particular collection of cells.’ Un «morfoma» es una entidad abstracta, no concreta; una función convencional y general que distribuye diferencias formales de cualquier tipo según subconjuntos sincrónicamente arbitrarios de «casillas» paradigmáticas flexivas. En principio, tales «diferencias» pueden ser de cualquier tipo, incluso la pertenencia a una clase conjugacional. Bibliografía ALEIC = Bottiglioni, Gino 1933-42. Atlante linguistico-etnografico italiano della Corsica. Pisa. Aronoff, Mark 1994. Morphology By Itself. Cambridge, MA: MIT Press. Barnils, Pedro 1913. Die Mundart von Alicante. Beitrag zur Kenntnis des Valencianischen. Halle. Chiodi Tischer, Ursula 1981. Die Mundart von Sisco (Korsika). Frankfurt: Lang. Creus, Imma 2011. ‘Els principis de naturalitat morfològica en las formes de present de subjuntiu lleidatanes’, en Lloret, M-R y Pons, Clàudia (eds) Noves aproximacions a la fonologia i la morfologia del català. Volum de homenatge a Max W. Wheeler. Alicante: Institut interuniversitari de filologia valenciana, pp. 151-73. Dalbera - Stefanaggi, M-J. 1983. ‘La flexion verbale et sa dynamique : un des traits de différentiation verbale en corse’, Etudes corses 20/21: 353-83. Guiter, Henri 1966. Atlas linguistique des Pyrénées Orientales. Paris: Centre national de la recherche scientifique Maiden, Martin 2009a. ‘Un capitolo di morfologia storica del romeno: preterito e tempi affini’. Zeitschrift für romanische Philologie 125:273-309. Maiden, Martin 2009b. ‘Where does heteroclisis come from? Evidence from Romanian dialects’. Morphology 19:59-86. Maiden, Martin 2011. ‘Morphomes and “stress-conditioned allomorphy” in Romansh.’ In Maiden et al. (eds) Morphological Autonomy. Perspectives from Romance Inflectional Morphology. Oxford: OUP, pp. 36-50. Massip i Bonet, M. Angels 1989. Aproximació al parlar tortosí. Tarragona: Diputació de Tarragona. O’Neill, P. 2011. ‘The notion of the morphome’, in Maiden, M., Smith, JC, Goldbach, M., Hinzelin, M-O (eds) Morphological Autonomy. Perspectives from Romance inflectional morphology. Oxford: OUP, pp. 70-94. Perea, María Pilar 1999. Complements a la Flexió verbal en els dialectes catalans. Dotze quaderns de camp d’ Antoni M. Alcover. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Perea, María Pilar 2001. «La flexió verbal en els dialectes catalans» d’A.M. Alcover i F. de B. Moll. Les dades i els mapes’. Palma de Mallorca: Conselleria d’Educació i Cultura. Govern de les Illes Balears, CD-ROM edition Pérez Saldanya, M. 1995. ‘Analogia i canvi morfològic: a propòsit de les formes verbals velaritzades’. Caplletra 19:279-303. Renat i Ferris, Guillem 1933. La conjugació dels verbs en català. Castelló de la Plana: Societat castellonenca de cultura. Querol i Cortiella, Laia 2010. Aspectes morfofonolèogics en la morfologia verbal del català nord-occidental. Tesis doctoral. Departament de Filologia Catalana Universitat de Barcelona. Sanna, Josep 1988. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer-Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana. Segura i Llopes, Josep 1996. Estudi lingüístic del parlar d’Alacant. Valencia: Generalitat valenciana. Stump, Gregory 2006. ‘Heteroclisis and paradigm linkage’. Language 82, 279-322. Veny, Joan 1999. Aproximació a l’estudi del dialecte eivissenc. Mallorca: Moll. Verdaguer, Pere 2002. Diccionari del rossellonès. Barcelona: Edicions 62. Viaplana, Joaquim 2005. 'Velar verbs and verbal classes in Catalan. Catalan Journal of Linguistics 4: 189-211. Wheeler, Max 1985. ‘Analogia i psicologia: el desenvolupament de la morfologia verbal balear’, en XVI Congrès internacional de lingüística i filologia romàniques. Actes II. Secció I. Lingüística diacrònica i dialectologia. Palma: Moll, pp. 557-66. Wheeler, Max 2002 ‘Flexió verbal irregular i verbs defectius’, en Solà, Joan, et al. Gramàtica del català contemporani I. Barcelona: Empúries, pp. 649-729. Wheeler, Max 2007a. ‘Analogia i psicologia: el desenvolupament de la morfologia verbal balear’, en Morfologia i fonologia catalana i romànica: estudis diacrònics. Institut interuniversitari de filologia valenciana / Publicacions del Abadia de Montserrat: Alicante/Barcelona, pp. 31-53. Wheeler, Max 2007b. ‘La conjugació valenciana: geografia, diacronia i psicologia’, en Morfologia i fonologia catalana i romànica: estudis diacrònics. Institut interuniversitari de filologia valenciana / Publicacions del Abadia de Montserrat: Alicante/Barcelona, pp. 55-85. Wheeler, Max 2007c. ‘El canvi flexional: els verbs en el català nord-occidental’, en Morfologia i fonologia catalana i romànica: estudis diacrònics. Institut interuniversitari de filologia valenciana / Publicacions del Abadia de Montserrat: Alicante/Barcelona, pp. 101-38. Wheeler, Max 2011. ‘The evolution of a morphome in Catalan verb inflection’, in Maiden et al. (eds.) Morphological Autonomy, pp. 183-209. Wheeler, Max [ms1] 'La morfologia flexiva (II): la flexió verbal', en La gramàtica del català antic Wheeler, Max [ms2] ‘L’evolució dels paradigmes del temps present de la conjugació III en castellà i català: alternances vocàliques metafòniques i la morfologia autònoma’.