Download sociologia

Document related concepts

Las reglas del método sociológico wikipedia , lookup

Historia de la sociología wikipedia , lookup

Sociología pública wikipedia , lookup

Sociología wikipedia , lookup

La imaginación sociológica wikipedia , lookup

Transcript
A comienzos del siglo XXI, vivimos hoy en
un mundo enormemente preocupante,
pero lleno de las más extraordinarias
promesas para el futuro. Es un mundo
pletórico de cambios, marcado por
profundos conflictos, tensiones y
divisiones sociales, así como por los
destructivos ataques de la tecnología
moderna al entorno natural. Sin embargo,
tenemos posibilidades para controlar
nuestro destino y mejorar nuestras vidas,
cosa harto inimaginable para
generaciones anteriores.
¿Cómo surgió este mundo? ¿Por qué son
nuestras condiciones de vida tan
diferentes de las de nuestros padres y
abuelos? ¿Qué direcciones tomarà el
cambio en el futuro? Estas cuestiones son
la preocupación primordial de la
sociología; una disciplina que, por
consiguiente, tiene que desempeñar un
papel fundamental en la cultura intelectual
moderna.
Anthony Giddens, Sociología, pàg. 27.
Unitat 1. Què és la sociologia
La Sociologia en el context de les Ciències
Socials. La imaginació sociològica
 Què estudia – objecte d'estudi
 Com ho estudia – metodologia
 Per a què serveix – utilitat de la sociologia
 Naixement de la sociologia
 Primeres teories i perspectives actuals

Unitat 1. Què és la sociologia
La Sociologia en el context de les Ciències Socials
La sociologia és una ciència que estudia la
SOCIETAT.


Història, Economia, Demografia, Geografia,
Antropologia, Psicologia Social, Ciències
Polítiques, Lingüística (CIÈNCIES SOCIALS /
HUMANES)
Perspectiva sociològica:
alt nivell de generalitat
Unitat 1. Què és la sociologia
La Sociologia en el context de les Ciències Socials
Como sostiene el sociólogo alemán Georg Simmel, la sociología se cuida de lo que
no constituye ocupación de ninguna otra ciencia social concreta: la investigación
de la forma de las acciones humanas en la sociedad, de la forma que es común a
todos los tipos de actividad.
Los diferentes aspectos que ofrece la compleja realidad social son dignos
necesariamente de complementariedad. De ahí, la conveniencia de preconizar el
trabajo interdisciplinar y la interrelación de los fenómenos concernientes a los
diferentes ámbitos y parcelas de la vida social, máxime en sociedades sometidas
a intensos procesos de globalización. El quehacer sociológico precisa, sin duda,
de los logros conseguidos por disciplinas afines, pero posee una mayor
amplitud que el resto de las ciencias humanas, pues nos posibilita establecer
relaciones entre fenómenos de muy diverso origen (económicos, demográficos,
jurídicos, políticos, culturales, artísticos, éticos, religiosos, etc.). Con todo, más
que una scientia scientorum, la sociología es una ciencia social más que se
orienta hacia la construcción de un sistema de leyes generales, frente a otras
ciencias que se orientan hacia la determinación de la individualidad de
determinado fenómeno.
(M. García Ferrando – G. M. Hernández, Sociología, sociedad industrial y globalización, pàg. 24)
Unitat 1. Què és la sociologia
La imaginació sociològica, 1 (A. Giddens, Sociología)
Un sociólogo es alguien capaz de liberarse de la
inmediatez de las circunstancias personales para
poner las cosas en un contexto más amplio. El
trabajo sociológico depende de lo que el autor
americano Wright Mills, en una célebre expresión,
denominó la imaginación sociológica (Mills,
1970).
La imaginación sociológica nos pide, sobre todo,
que seamos capaces de pensar distanciándonos
de las rutinas familiares de nuestras vidas
cotidianas, para poder verlas como si fueran algo
nuevo. Consideremos el simple acto de beber una
taza de café.
Unitat 1. Què és la sociologia
La imaginació sociològica, 2
¿Qué podríamos decir, desde un punto de vista sociológico,
de este hecho de comportamiento, que parece tener tan
poco interés? Muchísimas cosas.
En primer lugar, podríamos señalar que el café no es sólo
una bebida, ya que tiene un valor simbólico como parte
de unos rituales sociales cotidianos. Con frecuencia, el
ritual al que va unido el beber café es mucho más
importante que el acto en sí. Dos personas que quedan
para tomarse un café probablemente tienen más interés
en encontrarse y charlar que en lo que van a beber. La
bebida y la comida dan lugar en todas las sociedades a
oportunidades para la interacción social y la ejecución de
rituales, y éstos constituyen un interesantísimo objeto de
estudio sociológico.
Unitat 1. Què és la sociologia
La imaginació sociològica, 3
En segundo lugar, el café es una droga que contiene
cafeína, la cual tiene un efecto estimulante en el
cerebro. La mayoría de las personas en la cultura
occidental no considera que los adictos al café
consuman droga. Como el alcohol, el café es una
droga aceptada socialmente, mientras que la
marihuana, por ejemplo, no lo es. Sin embargo,
hay culturas que toleran el consumo de
marihuana, e incluso el de cocaína, pero fruncen
el ceño ante el café y el alcohol. A los sociólogos
les interesa saber por qué existen estos
contrastes.
Unitat 1. Què és la sociologia
La imaginació sociològica, 4
En tercer lugar, un individuo, al beber una taza de
café, forma parte de una serie extremadamente
complicada de relaciones sociales y económicas
que se extienden por todo el mundo. Los procesos
de producción, transporte y distribución de esta
sustancia requieren transacciones continuadas
entre personas que se encuentran a miles de
kilómetros de quien lo consume. El estudio de
estas transacciones globales constituye una tarea
importante para la sociología, puesto que muchos
aspectos de nuestras vidas actuales se ven
afectados por comunicaciones e influencias
sociales que tienen lugar a escala mundial.
Unitat 1. Què és la sociologia
La imaginació sociològica, 5
En cuarto lugar, el acto de beber una taza de café supone
que anteriormente se ha producido un proceso de
desarrollo social y económico. Junto con otros muchos
componentes de la dieta occidental ahora habituales -como
el té, los plátanos, las patatas y el azúcar blanco- el
consumo de café comenzó a extenderse a finales del siglo
XIX y, aunque se originó en Oriente Medio, la demanda
masiva de este producto data del período de la expansión
colonial occidental de hace un siglo y medio. En la
actualidad, casi todo el café que se bebe en los países
occidentales proviene de áreas (Sudamérica y África) que
fueron colonizadas por los europeos, así que de ninguna
manera es un componente "natural" de la dieta occidental.
Unitat 1. Què és la sociologia
La imaginació sociològica, i 6
Finalmente, el café es un producto situado en el centro
de los debates que en la actualidad se ocupan de la
globalización, el comercio internacional, los derechos
humanos y la destrucción del medio ambiente. (...) Los
individuos pueden optar por beber únicamente café
orgánico, café descafeinado de forma natural o café
obtenido mediante un “comercio justo”. Pueden optar
por consumirlo en cafeterías “independientes”, en vez
de en “grandes cadenas” como Starbucks. Los
bebedores de café pueden decidir boicotear a ciertos
países en los que tanto el respeto por los derechos
humanos como la protección del medio ambiente son
escasos.
A. Giddens, Sociología.
Unitat 1. Què és la sociologia
La Sociologia en el context de les Ciències Socials
Un altre exemple més sobre la perspectiva sociològica:
Durant molt de temps, pràcticament fins al segle XX,
l'amor i el matrimoni han anat per separat. Els
matrimonis eren pactats pels pares i l'amor (l'amor
romàntic) habitualment era buscat fora del matrimoni.
En els nostres temps ens sembla normal el matrimoni
per amor, però no ho ha sigut fins fa ben poc i continua
sense ser-ho en molts indrets del planeta humà. Per
tant, enamorar-se no és una experiènca universal.
Però, què hi té a veure l'amor amb la
sociologia?
Unitat 1. Què és la sociologia
La Sociologia en el context de les Ciències Socials
Imaginem que tenim quatre adolescents amb les
característiques següents:




Júlia Saltés és filla d'un obrer que milita en un sindicat.
Està preparant l'exament final del cicle formatiu
d'administrativa.
Maria Setal, poc brillant en els estudis, és filla d'un
traumatòleg de renom, que prové d'una família
burgesa.
Ignasi Segiab acaba d'obtindre el grau en Ciències
Econòmiques i també prové d'una família burgesa.
Jordi Dijar, que no té el títol d'ESO, està fent un
programa de garantia social. El seu pare és fuster i
acaba de muntar un negoci pel seu compte.
Unitat 1. Què és la sociologia
La Sociologia en el context de les Ciències Socials
Qui s'aparellarà amb qui?
Hi poden haver, almenys, dos tipus d'aliances (segons la
distància o la proximitat social): una exogàmica i l'altra
endogàmica. L'exogàmica es donaria si l'Ignasi es
casés amb la Júlia i en Jordi amb la Maria. En aquesta
situació podria ser que aquestes parelles, tot i els seus
sentiments, tinguessin problemes, com sovint ho veiem
a les pel·lícules, les novel·les,... També es podria donar
la situació endogàmica, més clàssica i més freqüent,
segons la qual l'Ignasi s'aparellaria amb la Maria i en
Jordi amb la Júlia. Aquesta segona situació seria
factible pel fet que cadascuna d'aquestes parelles té
més possibilitats de trobar-se en llocs comuns.
Unitat 1. Què és la sociologia
La Sociologia en el context de les Ciències Socials
En Jordi es mourà en uns ambients on li serà difícil
relacionar-se amb la Maria però fàcil de relacionar-se
amb la Júlia, i el mateix passarà amb els altres dos.
Per què aquesta és una situació més freqüent?
L'explicació la podríem trobar en el fet que les relacions
amoroses no escapen als medis socials als quals hom
pertany.
La sociologia ens prepara per veure els fets humans des
d'una visió més àmplia, per adonar-nos que de natural i
normal n'hi ha ben poc, i que la nostra vida individual
és una reflex de les experiències viscudes en societat.
A. M. Baiges – I. de Puig, Sociologia. Barcelona, Castellnou, 2008. Pàg. 13
Unitat 1. Què és la sociologia
La Sociologia en el context de les Ciències Socials
Com a ciència, el discurs sociològic ha de complir
un seguit de condicions:


les afirmacions han de ser OBJECTIVES
(neutralitat valorativa)
els resultats han de ser CONTRASTABLES i
basats en DADES EMPÍRIQUES

els mètodes emprats han de ser RIGOROSOS

ha de proposar una TEORIA sòlida i raonada
Unitat 1. Què és la sociologia
La Sociologia en el context de les Ciències Socials
Peculiaritat de la sociologia:
El sociòleg forma part de la societat que vol
estudiar, en forma part del seu objecte
d'estudi:


parcialitat i influència dels PREJUDICIS (creences,
principis morals, relacions socials i
econòmiques,...)
no cerca l'EXPLICACIÓ sinó la COMPRENSIÓ
dels fenòmens socials: a diferència dels objectes
de la naturalesa, les persones són éssers
autoconscients que donen sentit i finalitat al que
fan.
Unitat 1. Què és la sociologia
Objecte d'estudi
L'ésser humà és un animal social: només pot
desenvolupar-se entre altres éssers humans
(sociabilitat)
La sociologia és l'estudi de la vida social humana,
dels seus grups i societats.
S'entén per societat el conjunt de relacions (en tant
que experiències o vivències) que cada persona
estableix amb les altres persones: família, feina,
club social, partit polític, que alhora generen
institucions, conflictes, canvis, etc.
(I. Marias, Tarannà, pàg. 198)
Unitat 1. Què és la sociologia
Objecte d'estudi
La sociologia té com a objecte d'estudi totes aquestes
relacions que constitueixen la societat. Per això és
competència de la sociologia estudiar les cultures
creades a partir de l'experiència i de les relacions
humanes, les institucions, els vincles de relació
entre les persones, els patrons de conducta social
(costums, rituals, festes, etc.), els sistemes
d'organització social (sistemes polítics, sistemes
educatius, etc.), la dimensió religiosa de la societat
(les estructures socials i els grups humans que la
formen), així com els processos de canvi, les
revolucions, els conflictes socials, etc.
(I. Marias, Tarannà, pàg. 198)
Unitat 1. Què és la sociologia
Els mètodes de la sociologia
Fases de la investigació sociològica
1. Definir el problema. Seleccionar un tema d'investigació.
2. Revisar la bibliografia. Familiaritzar-se amb els treballs existents sobre el
tema.
3. Formular una hipòtesi. Què s'intenta comprovar? Quina relació hi ha entre les
variables?
4. Dissenyar la investigació. Triar un o més mètodes d'investigació: experiment,
enquesta, observació, ús de les fonts existents.
5. Realitzar la investigació. Recollida de dades, recopilació de la informació.
6. Interpretar els resultats. Anàlisi de les implicacions de les dades recollides.
7. Presentar els resultats. Quina és la seua importància? Quina relació tenen
amb anteriors conclusions?
Les conclusions es registren i discuteixen en la comunitat acadèmica i potser
donaran lloc a noves investigacions.
A. Giddens, Sociologia.
Unitat 1. Què és la sociologia
Els mètodes de la sociologia
Mètodes quantitatius:



L'enquesta: permet recollir informació a partir de
qüestionaris.
La mostra: percentatge d'individus d'una
població més gran, als quals se'ls passa
l'enquesta, els resultats de la qual són
generalitzables al conjunt de la població.
L'estadística: permet organitzar les dades
recollides, per tal d'analitzar-les i després inferirne les característiques de la població estudiada.
Enquesta de GESOP per a Tele 5 sobre la independència de Catalunya i les eleccions al
Parlament del 25-N.
Unitat 1. Què és la sociologia
Els mètodes de la sociologia
Mètodes qualitatius:

Les entrevistes: converses entre dues persones,
l'entrevistada i l'entrevistador. Hi ha dues menes: dirigides (se
segueix un procediment fixat per endavant) i no dirigides (es
deixa tota la iniciativa a la persona entrevistada).

Les històries de vida: es componen del material biogràfic
que es recull sobre certs individus i que, normalment ells relaten
(entrevistes no dirigides). Permet conèixer amb detall l'evolució
de les creences i actituds d'una persona al llarg del temps. Els
estudis que utilitzen aquestes fonts no solen basar-se únicament
en els records de la persona, sinó que normalment fan servir
cartes, informes del'època o descripcions de la premsa, per tal
d'ampliar la informació de dóna l'individu i comprovar la seua
validesa.
Unitat 1. Què és la sociologia
Utilitat de la sociologia i sortides professionals
Utilitats de la sociologia: (A. Giddens, Sociología, pàgs. 31-32)
(a) Ens permet prendre consciència de les
diferències culturals i de la multiplicitat de punts
de vista.
P.e., un assistent social blanc que treballe en una comunitat
de majoria negra no arribarà a guanyar-se la confiança
dels seus membres sense desenvolupar una sensibilitat
cap a les diferents experiències socials que sovint separen
els blancs dels negres.
Unitat 1. Què és la sociologia
Utilitat de la sociologia i sortides professionals
Utilitats de la sociologia: (A. Giddens, Sociología, pàgs. 31-32)
(b) Ofereix una ajuda pràctica en l'avaluació dels
efectes de les polítiques.
Fa alguns anys s'aprovaren unes lleis a Nova York que
obligaven els propietaris d'edificis deteriorats en àrees de
renda baixa a que els reformaren per tal d'ajustar-se a
unes normes mínimes. La intenció era que les vivendes
disponibles per als sectors més pobres de la comunitat
atenyeren uns nivells acceptables. El resultato fou que els
propietaris d'edificis en mal estat els abandonaren per
complet o els donaren altres usos, de manera que es va
produir una escassessa encara major de vivendes
satisfactòries.
Unitat 1. Què és la sociologia
Utilitat de la sociologia i sortides professionals
Utilitats de la sociologia: (A. Giddens, Sociología, pàgs. 31-32)
(c) Pot ajudar-nos en el camí de l'autoconeixement,
ço és, d'una major comprensió d'un mateix. Com
més sapiguem sobre per què actuem com ho fem,
major serà la possibilitat que puguem influir en el
nostre futur.
L'autoconeixement permet engegar processos
d'autoconciència que es manifesten en forma
d'organitzacions no guvernamentals, moviments socials
reivindicatius (ecologistes, 15M, Amnistia Internacional,
grups d'autoajuda,...).
Unitat 1. Què és la sociologia
Utilitat de la sociologia i sortides professionals
Sortides professionals: (I. Marias, Tarannà, pàg. 199)





Gestió de recursos humans en empreses públiques o
privades: organització del treball i relacions entre els
treballadors.
Assessorament a ajuntaments, mancomunitats de
municipis, organitzacions patronals, sindicats, onegés i
fundacions.
Gestió i avaluació de polítiques socials (urbanisme, medi
ambient, política lingüística, etc.) en les administracions
públiques.
Disseny, producció i anàlisi d'estadístiques socials i
investigacions qualitatives.
Docència universitària, la qual comporta la reflexió teòrica.
Unitat 1. Què és la sociologia
Naixement de la sociologia, 1
El origen de la sociología no se puede
desconectar del nacimiento de ese nuevo tipo de
sociedad compleja y de índole industrial, sujeta
cada vez más a cambios acelerados, a crisis, e
incluso a rupturas. Las sociedades
preindustriales, de naturaleza más estática, no
precisaban de sociólogos, o sea, de analistas del
cambio y de la crisis, les bastaba con tener
teólogos, juristas o pensadores que defendiesen y
justificasen la necesidad de un orden social
inmutable.
Unitat 1. Què és la sociologia
Naixement de la sociologia, 2
La desintregración de la Cristiandad, seguro sistema de
ordenación social, y la caída del Antiguo Régimen, dan
paso, tras los paroxismos político-económicos que
configuran el mundo contemporáneo (Independencia de
las colonias americanas, Revolución Francesa y
Revolución Industrial), a la aparición de sociedades
democráticas y constitucionales.
El alcance trascendental y revolucionario de todas estas
transformaciones suministró un sentido de mutabilidad
histórica, creó la sensación de punto de inflexión y generó
un extrañamiento del pasado lo suficientemente intenso
como para estimular y provocar la reflexión sobre la
naturaleza de la sociedad emergente.
Unitat 1. Què és la sociologia
Naixement de la sociologia, 3
La sociologia aparece, pues, cuando se ve amenazado lo
que se daba por seguro en la vida social. La sociología se
conforma en esa crisis de la transición en los países
europeos hacia una sociedad capitalista e industrial (1830
– finals segle XIX).
Ante la percepción de la ruptura del orden social establecido,
la apertura de una nueva era y la perplejidad causada por
dichas novedades, el objetivo de la sociología fue desde
primera hora la determinación y descripción de los rasgos
de la modernidad, el análisis, comprensión y articulación
de las formas de cambio social conducentes a ella, así
como la predicción de la posible evolución del cambio.
M. García Ferrando – G. M. Hernández, Sociología, sociedad industrial y globalización, pàg. 27-28
Unitat 1. Què és la sociologia
Naixement de la sociologia, 4 (Watson, Trabajo y sociedad, 1995)
1. Comunitat i xarxes
de parentiu
1. Familia nuclear i
immediata
2. Vida rural
2. Vida urbana
Reforma Protestant
3. El treball en el camp i
les petites manufactures
4. Els interessos de la
terra
Il·lustració
Colonialisme
3. Organització del treball
en fàbriques. Burocràcia
4.Interessos industrials i
empresarials
5. La monarquia
Revolució
Industrial
5. La democràcia
6. La tradició
Revolució Francesa
6. La raó
7. La religió
7. La ciència
8. El pensament social
mediatitzat per l'església
8. El mètode científic
aplicat a l'anàlisis de
la realitat social
Unitat 1. Què és la sociologia
Trets de la societat industrial (1)
A. Lucas Marín (Fundamentos de Teoría Sociológica, Madrid, Tecnos, 1986, 1619) destaca como caracteres más sobresalientes de Ia sociedad industrial los
que exponemos a continuación:
1) Crecimiento demográfico: Tras la Revolución Industrial tiene lugar un
descenso de Ia mortalidad, debido a mejoras sanitarias y adelantos en la
medicina, pero también disminuyen las tasas de natalidad, tendiendo a
nivelarse con las de mortalidad. Se produce, por tanto, una explosión
demográfica en el mundo moderno.
2) Proceso de urbanización: Al producirse la industrialización en el ámbito
urbano, ello origina un crecimiento de las grandes ciudades, a veces muy
superior al ritmo de crecimiento de la población. La industrialización también
va conectada al trasvase de población activa de la agricultura a la industria y
a los servicios, y ello en función muchas veces del éxodo rural y de los flujos
migratorios desde el campo y los pueblos pequeños a las grandes urbes
industriales.
Unitat 1. Què és la sociologia
Trets de la societat industrial (2)
3) Industrialización: Va a suponer la aparición de la empresa, entendida en
sentido moderno, el uso intensivo del capital, una nueva distribución de la
fuerza de trabajo y una nueva estructuración de la estratificación social, y
sobre todo, insistimos, la industrialización ocasionará un trasvase de la
fuerza de trabajo del sector primario al secundario y al terciario.
4) Desarrollo del transporte y de las comunicaciones: Esto va a posibilitar
una mayor movilidad fíosica. Los desplazamientos en el espacio se harán
más rápidos, lo que beneficia a las relaciones comerciales y acorta las
distancias entre el mundo rural y el urbano, entre áreas pobladas y áreas
desertizadas y aisladas. No olvidemos tampoco la alta tecnología de los
medios de comunicación social y la rapidez en la difusión de la información.
Unitat 1. Què és la sociologia
Trets de la societat industrial (3)
5) Aumento de la movilidad social: Comienza a prevalecer el status adquirido
sobre el status adscrito (éste más típico de sociedades tradicionales y
preindustriales). En una sociedad industrial el nacimiento ya no determina de
un modo total la caracterización social ni los roles del ser humano. Se valora
y potencia, sobre todo, el esfuerzo personal y las capacidades individuales.
Frente a la endogenia de la sociedad preindustrial (estamental y gremial),
estructurada en órdenes rígidos, la sociedad industrial, aunque también
mantiene una división en clases sociales, no obstante, es una sociedad
abierta, al menos en términos relativos.
6) Desarrollo tecnológico: Se pasa de un sistema de energía de bajo grado a
otro de alto grado. En efecto, la industrialización supuso la superación o
incluso el abandono de la energía mecànica animal o bien directamente
humana, a fin de ir utilizando progresivamente otros recursos energéticos:
máquina de vapor, carbón, petróleo, electricidad, energÍa atómica, solar,
térmica, etc. En suma, la técnica comienza a transformar y utilizar nuevos
tipos de energía.
Unitat 1. Què és la sociologia
Trets de la societat industrial (4)
7) Burocratización: se trata de un proceso creciente de racionalidad de la vida
social. La organización administrativa es aplicable tanto en la maquinaria
estatal como en la dirección de las grandes empresas.
8) Producción en masa y masificación de la sociedad: Se precisa una
disposición cada vez más creciente de bienes y servicios, incluso
sobrepasando la demanda. La produccion existe, pero en función del
consumo, que adquiere un indudable protagonismo en la vida social, y acuña
nuevos estilos de vida y nuevas pautas de comportamiento. Pero también
con la sociedad industrial nacerá una visión de la sociedad moderna en
términos de sociedad masa, que, como indica Giner (1979), conecta con una
concepción según la cual la mayoría de población considera a Ia sociedad
como "masa", o bien como compuesta por "las masas", produciéndose una
uniforrnízación de Ia cultura, un sometimiento al poder alienante de los
medios de comunicación y de la propaganda, y una deshumanización y
mecanización, desprovista de creatividad, en las tareas laborales.
Unitat 1. Què és la sociologia
Trets de la societat industrial (5)
9) Expansión de la movilidad psíquica: El hombre moderno experimenta, a
diferencia de otras épocas del pasado, una nueva capacidad para poder
adaptarse a continuos cambios y novedosas demandas que rigen la vida
actual. Es, pues, necesario el conocimiento práctico de un amplio repertorio
de roles. A ello contribuyen los contactos entre ámbitos culturales distintos,
que se hacen más factibles gracias al desarrollo de la industria turística y de
la costumbre de viajar. También Ios mass media (prensa, radio, cine,
televisión) nos ilustran aI respecto, informándonos sobre hechos, formas y
estilos de vida de culturas y pueblos muy alejados de nuestra territorialidad
cotidiana.
Unitat 1. Què és la sociologia
Trets de la societat industrial (i 6)
10) Aceleración e institucionalización del cambio social: Resulta innegable
un incremento creciente en el ritmo de cambio social, que debemos entender
como un proceso mediante el cual en un sistema social surgen diferencias
medibles en un período de tiempo dado. Esta aceleración del cambio
muchas veces aparece descontrolada y mal planificada, pero lo cierto es que
toda sociedad industrial moderna institucionaliza eI cambio social, y además
lo fomenta, Io que suele producir continuas y profundas transformaciones en
las estructuras sociales.
Todos estos rasgos característicos de las sociedades modernas e industriales
surgidas en Occidente, no sólo intensificarán el desarrollo de la globarización,
sino que ellos mismos experimentarán cambios a medida que Ia modernidad se
vuelva más compleja, reflexiva y plural.
MANUEL GARCÍA FERRANDO - GIL MANUEL HERNÁNDEZ: “Sociología, sociedad industrial y globalización”, en
Pensar nuestra sociedad global. Fundamentos de Sociología, Tirant Lo Blanch, València, 2005, pàgines 30-32.
Unitat 1. Què és la sociologia
Trets de la societat postindustrial (1)
Segons el sociòleg Daniel Bell, les característiques de la nova societat postindustrial són (M.
GARCÍA FERRANDO - GIL MANUEL HERNÁNDEZ: “Sociología, sociedad industrial y
globalización”, en Pensar nuestra sociedad global. Fundamentos de Sociología, Tirant Lo Blanch,
València, 2005, pàgines 20-23, 39-40):
1. Sector económico: cambio de una sociedad productora de mercancías a otra productora de
servicios. El mayor porcentaje de población activa se encuentra en el sector terciario, y los
servicios muy cualificados componen, además, un sector cuaternario (comercio, finanzas,
seguros, inmobiliarias) y quinario (educación, sanidad, recreo, investigación y gobierno). El
crecimiento de este último sector caracterizaría verdaderamente a la sociedad postindustrial.
2. Distribución ocupacional: preeminencia de las clases profesionales y técnicas, que implicaría el
desarrollo de los empleos cuyas tareas precisan de formación universitaria. De modo que
científicos e ingenieros integrarían el “grupo clave” de la nueva sociedad.
3. Principio axial: centralidad del crecimiento teórico como fuente de innouación y formulación
política de la sociedad. La producción de conocimiento científico deviene central, y es el hecho
de que todo pueda ser conocido lo que caracteriza al cambio y a la modernidad. El carácter
central del conocimiento científico significa Ia primacía de lo teórico sobre lo empírico, así como
la codificación del conocimiento en sistemas abstractos de símbolos. Aparecen, así, industrias
de base científica (ordenadores, electrónica, óptica), dependientes básicamente del trabajo
teórico. De modo que las estructuras principales de la nueva sociedad serían aquellas donde el
conocimiento teórico se codifica y enriquece: las universidades, las organizaciones de
investigación y los institutos científicos.
Unitat 1. Què és la sociologia
Trets de la societat postindustrial (i 2)
4. Orientación futura: el control de la tecnología y de las contribuciones tecnológicas. La prognosis
y las técnicas de proyección posibilitan una anticipación consciente y una planifrcación del
cambio tecnológico, reduciendo la indeterminación sobre el futuro económico y moderando los
diagnósticos más pesimistas sobre los efectos no deseados de ciertas tecnologías.
5. Tomas de decisión: creación de una nueva tecnología intelectual: ante la nueva Revolución
Científico-Técnica se impone la tarea de dirigir la complejidad que dicho cambio genera. Si en la
Revolución Industrial se impuso la tecnología maquinista, ahora se impondríala tecnología
intelectual, aplicable a la adopción de toma de decisiones. Por ello el principal reto sociológico e
intelectual que los problemas de la sociedad postindustrial crean es Ia ordenación de la enorme
complejidad de un sistema a gran escala.
Precisamente en sintonía con estas vastas transformaciones, a comienzos de los años 90, y
coincidiendo con la aceleración de los procesos de globalización y la aparición de una “condición
global” (Hernández, 2005), surgió en la sociología, así como en el resto de ciencias sociales, lo que
Giddens (2001) ha denominado "el gran debate de la globalización". Dicho debate viene a
inaugurar, en palabras de Beck (1998) una "sociología de la globalización" o una global sociology
(Cohen y Kennedy, 2000), cuyas raíces, como hemos visto, se pueden rastrear en los mismos
orígenes de Ia disciplina. Ante la evidencia de una "modernidad globalizada" multidimensional
(Hernández, 2002), la sociología se hace global y, por tanto, los sociólogos despliegan sus teorías e
investigaciones sobre el nuevo escenario del mundo.
Unitat 1. Què és la sociologia
Primeres teories i perspectives actuals
August Comte (1798-1857)
Unitat 1. Què és la sociologia
Primeres teories i perspectives actuals
Karl Marx (1818-1883)
Émile Durkheim (1858-1917)
Max Weber (1864-1920)
Unitat 1. Què és la sociologia
Primeres teories i perspectives actuals
Perspectives sociològiques més recents
(segle XX)
Funcionalisme: Talcot Parsons (19021979), Robert Merton (1910-1984)
Interaccionisme simbòlic: G. H. Mead
(1863-1931)
Escola de Frankfurt i teories del conflicte:
Adorno, Horkheimer, Marcuse i Habermas;
Ralf Dahrendorf (1929)
Unitat 1. Què és la sociologia
Primeres teories i perspectives actuals
Sociòlegs actuals
Alain Touraine
Pierre Bourdieu
Anthony Giddens
Zigmunt Bauman
Ulrich Beck
Niklas Luhmann
Manuel Castells
Richard Sennett
Unitat 1. Què és la sociologia
Activitats
Activitats:



Del llibre de text Tarannà: 2 (perspectiva sociològica),
3 (estatus epistemològic de les ciències socials), 5
(objectes d'estudi, realitat social local), 6 (caràcter
crític de la sociologia), 7 (disseny d'enquestes), 8
(elaboració d'una enquesta), 10, 11 i 12 (metodologia)
Exposició oral sobre els primers sociòlegs i les
tendències actuals.
Pel·lícula: Borat: el segundo mejor reportero del
glorioso país Kazajistán viaja a América (EUA, 2006)
Unitat 1. Què és la sociologia
Bibliografia
Bibliografia consultada:




I. Marias, Tarannà, unitat 12: Què és la sociologia?
M. García Ferrando – G. M. Hernández, “Sociología,
sociedad industrial y globalización”, a Pensar nuestra
sociedad global. Fundamentos de Sociología.
València, Tirant Lo Blanch, 2005.
A. Giddens, Sociología. Madrid, Alianza Editorial,
2004, 4a ed.
A. M. Baiges – I. de Puig, Sociologia. Barcelona,
Castellnou, 2008.
Unitat 1. Què és la sociologia
Webs
• Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya
http://www.colpis.cat/
• Metodologia i tècniques (Institut d’Estudis
Andorrans)
http://www.iea.ad/index.php?option=com_conte
nt&view=article&id=38&Itemid=27
• Primers teòrics de la sociologia
https://sites.google.com/site/peoplelogies/ambitde-sociologia/teorics-classics