Download Les desigualtats en salut. La salut global (diapos)
Document related concepts
no text concepts found
Transcript
DESIGUALTATS EN SALUT. SALUT GLOBAL Dr. Josep Vaqué Rafart Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB DESIGUALTATS EN SALUT 1. Introducció 2. Desigualtats socioeconòmiques en salut 3. Desigualtats geogràfiques 4. Ddesigualtats segons gènere 5. Estratègies per reduir les desigualtats Dr. Josep Vaqué Rafart Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB 1. Introducció Les desigualtats en salut son variacions en salut entre grups de poblacions que resulten d’una gran varietat de processos socials i econòmics, que es es troben distribuits de forma desigual dins i entre les poblacions. No apareixen per efecte de les simples diferències fisiològiques entre les poblacions. Engloba el concepte d’“Inequitat en salut” (OMS, 2011), que es refereix a “Les diferències atribuibles a l’entorn i condicions externes, que es troben fora del control del individus implicats”. Risc de mort segons els ingresos de la família Ingresos en milers de dòlars, persones de 45-64 anys EEUU, 1972-1989 Ajustat per edat, sexe, raça, mida de la familia i periode Ajustat per educació 4 Odds ratio (de defunció) 3 2 1 0 >70 >50-70 >30-50 >20-30 >15-20 <15 Milers de dòlars McDonough P, et al. Income dynamics and adult mortality in the United States, 1972 through 1989. Am J Public Health 1997: 1476-1483. Desigualtats en salut “Les desigualtats socials es tradueixen en diferències en l’esperança de vida que oscil·len entre els 4 i els 6 anys en els homes i entre els 2 i els 4 anys en les dones. Factors estructurals de l’entorn com els factors econòmics, socials i culturals, influenciats pel nivell d’estudis i la classe social, també determinen les diferències i les desigualtats en els estils de vida i els hàbits com ara el consum de tabac, l’excés de consum d’alcohol, l’excés de pes o les pràctiques preventives. La població que pertany a la classe social més desfavorida o que té un nivell d’estudis més baix presenta més problemes de salut, tant pel que fa a la salut percebuda com a aquella que es mesura a partir dels trastorns crònics, el risc de patir problemes de salut mental o les discapacitats i la dependència”. Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014 Determinants de la salut Esquema de Dahlgren i Whitehead, 1991 En 5 nivells Determin ants Macro . Determinants Intermedis Persistència en el curs del temps de les diferències d’esperança de vida segons nivell socioeconòmic Llarga vida Experança de vida Bretxa en salut Persistència del diferencial d’anys de vida en el curs del temps Vida curta 1800 1850 1900 Periode 1950 2000 Punts clau de les desigualtats en salut • Les desigualtats en salut són èticament inacceptables • La mala salut és un factor d’exclusió social • La salut pública es pot millorar més eficientment si s’impulsa la salut en els grups de població que tenen més problemes acumulats • Reduir les desigualtats socials ajuda a disminuir el volum de població amb necessitat d’atenció sanitària • Reduir les desigualtats provoca disminució dels costos dels serveis socials i sanitaris • Reduir les desigualtats en salut augmenta la capacitat laboral de la població. Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014 Desigualtats en salut Consideracions fonamentals Les desigualtats en salut són innecessàries, evitables i injustes Terminologia específica • Població més desafavorida • Bretxa en salut • Gradient social • Desigualtats en l’accés als serveis sanitaris Població més desafavorida Poblacions que viuen en la pobresa. Bretxa en salut És la diferència o escletxa en salut entre els grups més desafavorits de la societat i els més privilegiats. Gradient social en salut Generalment s’observa un deteriorament progressiu o lineal de la salut, a mesura que disminueix la posició social: s’anomena gradient social. S’aprecia en tots el grups de la població i no solament en el més extrem amb més problemes de salut. La mortalitat augmenta linealment a mesura que augmenta el grau de desaventatge social. Aixó succeix tant si el desaventage social es mesura per les característique dels individus, com el tipus de feina o la classe social, com si es mesura per el caràcter més o més deprimit de la zona on es viu. Desigualtats en l’accés als serveis sanitaris L’accés inadequat o insuficient als serveis sanitaris és un del principals factors que determinen les desigualtats en salut. Associació entre la despesa social neta i el percentatge de reducció de la desigualtat (estimat amb el coeficient de Gini) segons taxes i ingresos en els 15 països de l’OECD “Some might interpret the graph as support for the size-redistribution thesis. Regression estimation suggests that a 10 percent increase in social spending would produce one percent more inequality reduction. Others, however, might stress the presence of many important outlier countries, both above and below the line, and the relatively modest explanatory power of spending (which accounts for only 25 percent of the variation). The United States, Spain and Sweden are less redistributive than one would have expected and, vice-versa, the Czech Republic, Denmark and Finland are ‘over-shooters’”. The Welfare State and Redistribution. Gosta Esping-Andersen and John Myles, 2002 Impacte del nivell socioeconòmic Mortalitat ajustada segons edat i sexe (RME*). Personal del servei sanitari. Anglaterra, 1981. Totes les causes Metges Infermeres Zeladors 69 118 151 Càncer de Pulmó 33 96 185 *Raó de Mortalitat Estàndard, RME = 100 Diferències socioecòmiques i salut • • • Els avantatges econòmics es correlacionen amb la salut, però no en són una garantia – La riquesa per si mateix reflecteix una evolució vital d’experiències que poden afectar la salut – La riquesa comporta beneficis psicosocials – Els anys d’educació acostumen a ser un bon predictor dels resultats en salut Hipòtesi de les causes bàsiques: La gent que disposa de més recursos és capaç de guanyar avantatges en salut Nivell socio-econòmic: – La riquesa pot ser un marcador d’altres dimensions poc mesurables de la posició socioeconòmica – Es difícil mesurar el capital social – La redistribució contribuiria més a alleujar la pobresa que a afectar els rics 2006 2. Desigualtats socioeconòmiques Taxes de mortalitat segons classe social Raó de mortalitat (SMR) segons classe social Diferències en esperança de vida a Londres Hi ha 8 parades entre Westminter i Canning Town, aixó representa que per cada 2 parades hi ha 1 any d’escurçament de la vida Un veí de Pedralbes viu 11 anys més que un de Torre Baró Els barris amb els pitjors indicadors de salut es concentren a Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu, i en menys mesura, a SantsMontjuïc, Sant Martí i Horta-Guinardó (Diari ARA, 23 oct. 2015) Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014 Població general per classe social segons l’ocupació, per grup d’edat i sexe (%). Catalunya, 2013 Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014 Autopercepció positiva (excel·lent, molt bona i bona) de l’estat de salut en la població general, per classe social i sexe, i per nivell d’estudis i sexe. Catalunya, 2006 i 2012-2013 Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014 Població de 15 anys i més amb risc de patir algun trastorn mental, per classe social i sexe, i per nivell d’estudis i sexe. Catalunya, 2006 i 2012-2013 Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014 Població de 15 anys i més que pateix alguna discapacitat, per classe social i sexe, i per nivell d’estudis i sexe. Catalunya, 2006 i 2012-2013 3. Desigualtats geogràfiques Esperanza de vida al nacer en hombres y mujeres según el producto interior bruto por cápita en las Comunidades Autónomas. España 2007 Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Ministerio de Sanidad y Política Social, 2010 Càncer de Pulmó a Europa, ambdós sexes: mortalitat i incidència Mort. Incidència Espanya no figura en aquesta llista Atlas of health in Europe. WHO, 2003 Taxa crua de mortalitat per 100.000 h. Incidència per 100.000 h. Incidència de càncer de mama en la dona, 2008 4. Desigualtats segons gènere Distribución del estado de salud percibido según la clase social, en hombres y mujeres. España 2006. Porcentajes estandarizados por edad Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Ministerio de Sanidad y Política Social, 2010 Prevalencias de mala salud percibida según la clase social y el país de nacimiento, en hombres y mujeres de 16 a 64 años, España 2006. Porcentajes estandarizados por edad Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Ministerio de Sanidad y Política Social, 2010 5. Estratègies per reduir les desigualdats en salut “El concepto de equidad en la salud implica la aplicación de una serie de principios de acción pragmáticos que deben dirigir cualquier intento de reducir las desigualdades sociales en el estado de salud. A continuación se formulan 10 principios generales, que pueden servir como orientación general (Dahlgren y Whitehead)”. 1. Las intervenciones políticas deben aspirar siempre a desarrollar el máximo potencial de salud, no el mínimo. 2. Las 3 estrategias principales para reducir las desigualdades sociales en salud son interdependientes y deben basarse las unas en las otras. Conceptos y principios de la lucha contra las desigualdades sociales en salud. Desarrollando el máximo potencial de salud para toda la población Parte 1. Margaret Whitehead, Göran Dahlgren. Issued in English by the WHO Regional Office for Europe in 2006 under the title Concepts and principles for tackling social inequities in health: Levelling up Part 1. By Margaret Whitehead and Göran Dahlgren. © Ministerio de Sanidad y Política Social 2010. Principios de acción pragmáticos, de Dahlgren y Whitehead (2) 2. Las 3 estrategias principales para reducir las desigualdades sociales en salud son interdependientes y deben basarse las unas en las otras: i. Centrarse únicamente en la población que vive en la pobreza. Es lo que se conoce como estrategia selectiva que mide el progreso en función de la mejora de la salud del grupo elegido únicamente, prescindiendo de las mejoras que hayan tenido lugar en el conjunto de la población o en el grupo más privilegiado. “Estrategia más desfavorecidas”. ii. Reducir la brecha de salud. Esta estrategia toma como punto de partida la salud de los grupos desfavorecidos en comparación con el resto de la población. Las intervenciones correspondientes se centran en reducir las diferencias entre los grupos más desfavorecidos de la sociedad y los más privilegiados. “Estrategia brecha”. iii. Reducir las desigualdades sociales en toda la población. Esta estrategia parte del supuesto de que la morbilidad y la mortalidad prematuras tienden a aumentar a medida que se desciende en la escala de la posición socioeconómica y que no hay simplemente una brecha entre ricos y pobres. “Estrategia gradiente”. Conceptos y principios de la lucha contra las desigualdades sociales en salud. Desarrollando el máximo potencial de salud para toda la población Parte 1. Margaret Whitehead, Göran Dahlgren. Issued in English by the WHO Regional Office for Europe in 2006 under the title Concepts and principles for tackling social inequities in health: Levelling up Part 1. By Margaret Whitehead and Göran Dahlgren. © Ministerio de Sanidad y Política Social 2010. Características generales de las políticas para reducir las desigualdades en salud en Europa Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Ministerio de Sanidad y Política Social, 2010 Principios de acción pragmáticos, de Dahlgren y Whitehead (3) 3. Las políticas de salud de la población deben tener como doble finalidad promover ganancias en salud para el conjunto de la población y reducir las desigualdades en salud. 4. Las intervenciones deben centrarse en los determinantes sociales de las desigualdades en salud. 5. No basta con una declaración de intenciones políticas: hay que vigilar que las intervenciones no causen daños. 6. Seleccionar herramientas adecuadas para medir el alcance de las desigualdades y el progreso en el cumplimiento de los objetivos establecidos para solucionarlas. Conceptos y principios de la lucha contra las desigualdades sociales en salud. Desarrollando el máximo potencial de salud para toda la población Parte 1. Margaret Whitehead, Göran Dahlgren. Issued in English by the WHO Regional Office for Europe in 2006 under the title Concepts and principles for tackling social inequities in health: Levelling up Part 1. By Margaret Whitehead and Göran Dahlgren. © Ministerio de Sanidad y Política Social 2010. Principios de acción pragmáticos, de Dahlgren y Whitehead (4) 7. Hacer un esfuerzo coordinado para dar voz a quienes no la tienen. 8. Siempre que sea posible, se deben describir y analizar las desigualdades sociales por separado en el caso de hombres y mujeres. 9. Las diferencias de salud según el origen étnico o geográfico se deben relacionar con factores socioeconómicos. 10. Los sistemas sanitarios deben basarse en principios de equidad (no deben tener ánimo de lucro, los servicios deben prestarse en función de la necesidad, no en función de la capacidad de pago; se debe ofrecer el mismo nivel elevado de asistencia a todas las personas, sin discriminación alguna por razones de edad, género, origen étnico o posición social). Conceptos y principios de la lucha contra las desigualdades sociales en salud. Desarrollando el máximo potencial de salud para toda la población Parte 1. Margaret Whitehead, Göran Dahlgren. Issued in English by the WHO Regional Office for Europe in 2006 under the title Concepts and principles for tackling social inequities in health: Levelling up Part 1. By Margaret Whitehead and Göran Dahlgren. © Ministerio de Sanidad y Política Social 2010. Key principles • Social justice • Material, psychosocial, political empowerment • Creating the conditions for people to have control of their lives www.who.int/social_determinants SALUT GLOBAL 1. Introducció 2. Càrrega de malaltia 3. Malalties transmissibles 4. Mortalitat infantil i maternal 5. Objectius del mil·lenni 6. Solucions globals Dr. Josep Vaqué Rafart Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB 1. Introducció • La Salut global fa referència a un extens conjunt de problemes de salut i altres aspectes que transcendeixen les fronteres dels països, i per als que el seu millor enfocament radica en les accions de cooperació entre països. Els fluxos de la globalització a) Fluxos de patògens b) Fluxos d’informació c) Fluxos de comerç d) Fluxos financers e) Fluxos de persones Labonté R, Mohindra K, Scherecker T. The growing impact of globalization for health and public health practice. Annu Rev Public Health 2011;32:263-83. Punts clau per a la salut que resulten de la globalització • Malalties globalitzades M. Transmissibles: VIH/Sida, TBC, Còlera, Ebola, resistències microbianes, ... (Epidemiologia global, en lloc de la local). M. Cròniques: Càncer, M. Cardiovacular, Diabetis. Doble càrrega de malaltia a molts països. • Vulnerabilitats econòmiques. Un dels impactes més substantius de la globalització és la tendència a incrementar la inequitat, la inseguretat i la vulnerabilitat econòmiques. Labonté R, Mohindra K, Scherecker T. The growing impact of globalization for health and public health practice. Annu Rev Public Health 2011;32:263-83. Salut global (1) Els principals problemes que ha d’afrontar la Salut global són: a) Les malalties globalitzades, com la infecció pel VIH i altres analitzades pels estudis de “The global burden of disease”. b) La vulnerabilitat econòmica de molts països. c) Els riscos globals, com el canvi climàtic, les malalties emergents, el tabaquisme, l’augment de les malalties cròniques, les desigualtats en salut, les migracions i la creixent urbanització, i altres. Salut global (2) • La Salut global compren moltes actuacions que fonamentalment se centren en països de baixa renda, per tal de millorar la seva situació de salut. • El problemes d’aquests països han de ser tractats de manera global, és dir, abordant no només l’ajut o assistència davant les malalties transmissibles, sinó atenent diferents aspectes com el desenvolupament comunitari i social, el creixement de les malalties cròniques, entre altres, essent essencial enfortir la seva capacitat de Salut Pública. Salut global (3) • El concepte de Salut global és diferent i més extens que els fins fa poc usats de Salut Internacional i Malalties Tropicals, orientats al control de les malalties transmissibles. • La seva aspiració es reduir la bretxa o gran diferencial en salut existent entre els països. • També ha estat anomenada “Salut Pública sense fronteres” • Un gran objectiu és assolir “la cobertura universal de salut”, que configuraria una nova transició, després de la demogràfica (la 1ª) i l’epidemiològica (la 2ª): la de cobertura universal (la 3ª). Salut global (4) • Els Objectius del Mil·lenni (ONU) que finalitzen el 2015 constitueixen un motor important per a la millora dels indicadors de salut, ja que han promogut un moviment de salut global. • Es creu que l’actual epidèmia de febre d’Ebola a països del nord-oest d’Àfrica, contribuirà a reforçar la salut global. SPAIN 2011: 82,01 anys SPAIN 2011: 22.700€ 2. Càrrega de malaltia Taxes ajustades per edat d’AVADd’AVAD-DALY per 100.000 h., 2012 AVAD, DALY: Anys de vida ajustats per mort prematura i per discapacitat. Dimensiona la càrrega d’anys de vida perduts. AVAD = AVPM + AVPD AVPM, YLL. Anys potencials de vida perduts per mort prematura AVPD, YLD: Anys potencials de vida perduts per discapacitat Rafael Lozano, Mohsen Naghavi, Kyle Foreman, Stephen Lim, Kenji Shibuya, Victor Aboyans, et al. Global and regional mortality from 235 causes of death for 20 age groups in 1990 and 2010: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2010. Lancet 2012; 380: 2095-128. Defuncions globals: 25 primeres causes de mort del 2010 i percentatge de canvi respecte el 1990 Anys potencials de vida perduts per mort prematura (AVPM): 25 primeres causes del 2010 i % de canvi respecte el 1990 Anys potencials de vida perduts per mort prematura (AVPM) segons les principals causes, 2010 Ordenades: AVPM o YLL. Anys potencials de vida, en milions, perduts per mort prematura, amb Accidents de trànsit interval d’incertesa al 95%. Abscisses: rang d’AVPM o YLL (ordenació de major a menor importància). Tosferina Xarampió Rafael Lozano, Mohsen Naghavi, Kyle Foreman, Stephen Lim, Kenji Shibuya, Victor Aboyans, et al. Global and regional mortality from 235 causes of death for 20 age groups in 1990 and 2010: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2010. Lancet 2012; 380: 2095-128. Taxes de mortalitat, 2012 Esperança de vida en salut, 2012 3. Malalties transmissibles VIH, 2013 Incidència de Paludisme, 2010-2012 Incidència de Tuberculosi, 2013 Detecció de la Malaltia de Hansen, 2013 2013 4. Mortalitat infantil i maternal 1990 Causes de mort en infants de menys de 5 anys neonatals i post-neonatals, 2010 Raó de mortalitat maternal per 100.00 nadons, 2012 5. Objectius del Mil·lenni (ONU) 8 objectius a assolir el 2015 Objetivos de Desarrollo del Milenio de la ONU Unos 1.000 millones de personas en el mundo siguen sin tener acceso a la Sanidad Los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM), adoptados hace 15 años (2000), por las 189 naciones miembros de la ONU y cuya meta para su desarrollo es 2015, han supuesto, a nivel general grandes avances, aunque, en opinión de expertos, no se puede considerar que se hayan cumplido al cien por cien, ya que todavía quedan 1.000 millones de personas sin acceso a la sanidad en el mundo. En lo que se refiere al hambre, se calcula que en todo el mundo hay 842 millones de personas desnutridas, un problema que afecta a 99 millones de niños menores de cinco años. medicosypacientes.com; 07-01-2015 6. Solucions globals als reptes globals • Existeix un ampli moviment en Salut global, en el que es treballa per donar resposta al nous problemes • • S’han incrementat les col·laboracions en recerca • El millor exemple de cooperació internacional són els esforços per assolir els Objectius del Mil·lenni • El control de la present epidèmia d’Ebola representa una fita important per a la Salut global. S’han establert molts acords de col·laboració internacional Moltes gràcies per la vostra atenció Si us plau, preguntes i dubtes