Download Fisiologia General_Biomedicina_C1314

Matèria
Curs
Fisiologia General
2014-15
Facultat
Medicina
101508
Ciències
Biomèdiques
Període
2S-1C
90
H. No Presencials
Codi
Ensenyament
Troncal
1 Semestre
Caràcter
Durada
6
60
ETCS
H Presencials
Presencial
Magistral
Tipus Act
Distribució
60
30
Mida Grups
1
Departament:
Medicina Experimental (MEX)
Activitats en altres idiomes
Coordinador: Dr. Reinald Pamplona
e-mail:
Professors
Pràctica
Seminari
10
4
Idioma:
Idioma:
20
2
Català
H presencials*
Alumne
[email protected]
[email protected]
Dr. Reinald Pamplona
Dr. Alba Naudí
Avaluació continua
30M+15 (x2)S
5 (x2)S+10 (x4)P
Professor
60
50
Avaluació
Avaluació aprenentatges
Teoria
75%
Pràctiques
Seminaris
10%
15%
Tutories
0%
Tipus avaluació
3 Proves escrites sobre continguts i conceptes teòrics amb
un valor del 25%, 25% i 25% de la nota per a cadascun
d’ells, respectivament.
Pràctiques/elaboració dossier
3 Proves escrites sobre els continguts desenvolupats en els
seminaris amb un valor del 5% per a cadascuna.
-
Treballs
0%
-
Competències Recollides al BOE 15 febrer 2008, Ordre Ministerial ECI/332/2008
6 Conocer la estructura y función de las biomoléculas
7. Conocer los mecanismos de síntesis y degradación de las biomoléculas y su regulación
8. Integrar las bases moleculares y metabólicas del funcionamiento del organismo humano en relación a
la patología humana y a las técnicas terapéuticas.
9. Conocer la estructura y función de las células animales, así como su ciclo vital y los
mecanismos que la regulan, y adquirir una visión integrada a nivel molecular, estructural y funcional de
las estructuras celulares y sus alteraciones en relación a la patología humana
14. Ser capaz de diseñar estudios sencillos y analizar e interpretar los resultados de acuerdo a los
objetivos planteados.
18. Conocer, valorar críticamente y saber utilizar las tecnologías y fuentes de información clínica y
biomédica, para obtener, organizar, interpretar y comunicar información clínica, científica y sanitaria
19. Manejar material y técnicas básicas de laboratorio.
20. Conocer los fundamentos de la fisiología
21. Conocer la forma, estructura y funciones de los aparatos y sistema del cuerpo humano, así como su
desarrollo embrionario y su órganogénesis.
22. Conocer la diversidad de las células animales y su integración en tejidos y órganos
23. Reconocer con métodos microscópicos, microscópicos y técnicas de imagen la
morfología y estructura de tejido, órganos y sistemas
24. Conocer las bases de la enfermedad y las patologías humanas más prevalentes.
25. Conocer la terminología y el lenguaje medico utilizado en la practica clínica
26. Saber interpretar una analítica normal
1
1. Introducció a l’assignatura i contextualització dins de l’ensenyament
La Fisiologia General és una matèria de formació bàsica, segons el Reial Decret 1393/2007 del
29 d’octubre sobre l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. En la formació de
graduats en Biomedicina (Ciències Biomèdiques) és una matèria fonamental per la implicació
que tenen els coneixements fisiològics en la compressió del funcionament del cos humà i les
bases de la malaltia.
La Fisiologia defineix les característiques de l’ésser humà en estat de salut i serveix de base per
a l’estudi de les desviacions d’aquesta en la malaltia. En aquest context, l’ensenyament de la
Fisiologia té com a objectiu general el coneixement de les funcions de l’organisme, l’adquisició
de la metodologia necessària per el seu estudi i el desenvolupament d’actituds enfront el
manteniment de la salut i el tractament de la malaltia.
La contribució de la Fisiologia a l’adquisició de les seves competències finals per part de
l’estudiant seria: 1/ proporcionar els coneixements suficients per comprendre i descriure les
funcions dels aparells i sistemes de l’organisme sa en els seus diferents nivells d’organització, i
els processos d’integració que donen lloc a l’homeòstasi. Tot com a base per la posterior
comprensió de la fisiopatologia i els mecanismes de producció de la malaltia, les bases de la
terapèutica i els medis per el manteniment i prevenció de la salut; 2/ proporcionar els
mecanismes necessaris per comprendre i descriure els mètodes bàsics de l’exploració funcional
dels diferents sistemes i aparells i per utilitzar els resultats normals d’aquests; i 3/ facilitar
l’adquisició d’habilitats necessàries per la realització de determinades exploracions funcionals i
tècniques de laboratori.
El seu objectiu fonamental és que els alumnes que inicien el grau de Biomedicina entenguin i
sàpiguen reconèixer l’estructura (Histologia i Anatomia) i funció (Fisiologia) del cos humà.
Aquests coneixements els permetran entendre i interpretar la Fisiologia mes avançada i les bases
de la patologia humana. A mes l’estudiant també adquirirà competències terminològiques que
són fonamentals per poder aprofundir la Patologia Cel·lular i els blocs de Patologia dels cursos
superiors.
A nivell instrumental, els alumnes es familiaritzaran amb les tècniques i aparells emprats per
l'estudi de la funció dels aparells i sistemes del cos humà. És col·laborarà en l’adquisició de
competències relacionades amb la seva capacitat de comunicació, la realització del treball en
equip i en la utilització de les TIC (Tecnologies de la Informació) per a l’obtenció i el maneig de
la informació. A més, per facilitar la consecució dels objectius teòrics i pràctics d’aquesta
assignatura, s’utilitzaran com a recursos pedagògics els dossiers electrònics (mitjançant l’ús
d’apunts electrònics), els seminaris i les pràctiques al laboratori de fisiologia.
Per poder facilitat un correcte seguiment d’aquesta matèria és aconsellable que els alumnes
procedents de Batxillerat hagin cursat Biologia.
2. Competències a les que contribueix
Específiques
La Fisiologia ha de contribuir a l’adquisició de les següents competències específiques:
•
•
•
•
Conèixer les bases de la fisiologia animal i comparada.
Conèixer la forma, l’estructura i funcions dels aparells i sistemes del cos humà.
Conèixer la diversitat de les cèl·lules animals i la seva integració en teixits i òrgans.
Conèixer i comprendre els diferents mecanismes fisiològics que contribueixen al
manteniment de l’homeòstasi en el cos humà.
2
•
•
•
Proporcionar els coneixements suficients per comprendre el funcionament dels diferents
òrgans i sistemes, i dels seus mecanismes de control.
Tenir una visió integrada del funcionament de l’organisme i que es pugui relacionar
amb l’activitat dels diferents òrgans i sistemes.
Proporcionar els coneixements necessaris per comprendre i utilitzar els mètodes bàsics
emprats en l’exploració funcional dels diferents òrgans i sistemes.
Transversals
La Fisiologia h de fomentar i potenciar l’adquisició de competències transversals que es troben
intrínsecament relacionades amb ella, i facilitar que el alumne:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Conegui com es genera el coneixement científic
Conegui i utilitzi el mètode científic
Desenvolupi un esperit crític i la capacitat de raonament
Desenvolupi la capacitat per interpretar els resultats obtinguts en dissenys experimentals
senzills
Desenvolupi la capacitat d’aplicar els coneixements i mètodes científics a l’exercici de
la seva activitat professional
Utilitzi la informació de forma racional aplicant-la a la resolució dels problemes que se
li puguin plantejar en qualsevol moment
Adquireixi habilitats de consulta bibliogràfica
Adquireixi la capacitat de síntesi per exposar de forma clara i concisa la informació
obtinguda sobre un tema
Sigui capaç de treballar en equip
Adquireixi habilitats per aprendre de forma autònoma i continua
Conegui les bases de la malaltia i patologies humanes més prevalent.
Adquireixi els coneixements de biologia animal necessaris per poder realitzar
experimentació amb animals
3. Objectius d’aprenentatge
A nivell de coneixement
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Entendre i fer-ne ús de la terminologia fisiològica.
Demostrar un coneixement dels components específics del cos humà a nivell funcional.
Entendre els coneixements fisiològics de les diferents estructures del cos humà
Assimilar el concepte d’unitat funcional del cos humà i la natura i mecanismes dels
sistemes de control i integració que la fan possible.
Entendre els diferents mecanismes fisiològics que contribueixen al manteniment de la
homeòstasi en el cos humà.
Analitzar el funcionament dels diferents òrgans i sistemes, i dels seus mecanismes de
control.
Integrar el funcionament del organisme i poder relacionar l’activitat dels diferents
òrgans i sistemes.
Reconèixer la normalitat fisiològica com a punt de partida per valorar les necessitats del
cos humà i la relació d’aquesta normalitat amb la malaltia.
Conèixer la terminologia i el llenguatge científic bàsic relacionat amb la Fisiologia.
3
A nivells de capacitats i aplicacions
•
•
Entendre la fisiologia bàsica del cos i saber integrar-la amb els coneixements
morfològics.
Saber integrar i aplicar els conceptes apresos sobre l’estructura i fisiologia normal del
cos per entendre i interpretar la fisiologia mes avançada i la patologia humana.
A nivell de valors i actituds
•
•
•
Comprendre la necessitat d’una formació fisiològica bàsica del cos humà per al futur
professional dins del àmbit de les ciències de la salut.
Entendre com es genera el coneixement científic i conèixer i utilitzar el mètode
científic.
Desenvolupar la seva capacitat crítica i científica.
L’estudiant que superi l’assignatura, ha d’assolir les següents competències
•
•
•
•
•
•
Utilitzar correctament l’entorn tecnològic bàsic en el qual es desenvoluparà la seva
formació (Campus virtual, correu electrònic, bases de dades científiques i fonts
d’informació), i utilitzar a nivell d’usuari paquets informàtics generals.
Adquisició d’hàbits per auto formar-se: cercar, seleccionar i processar la informació
relacionada amb la matèria utilitzant les TIC; mostrar hàbits regulars d’estudi
sostenible.
Saber recollir l’aspecte mes rellevant d’un text científic, elaborar un resum i exposar-lo
als seus companys.
Treballar en equip en la resolució de problemes i en el plantejament d’hipòtesis.
Pensar de forma clara i crítica, fusionant experiència, coneixement i raonament.
Identificar, interpretar i respondre problemes de manera efectiva.
4. Programa de continguts
Programa Teórico
1. Conceptos introductorios
1.1 Concepto de Fisiología
1.2 Concepto de ‘medio interno’ y de homeòstasis
1.3 Concepto de retroalimentación y su aplicación a los fenómenos vitales
2. Fisiología General
2.1. Fisiología del estrés oxidativo
2.2. Fisiología de las membranas celulares
Compartimientos del organismo y comunicación entre los mismos
Transporte de membrana y transporte epitelial
Potencial de membrana
Excitabilidad y potencial de acción
2.3. Comunicación intercelular
2.4. Mecanismos efectores
3. Fisiología Digestiva
3.1. Introducción al aparato digestivo
3.2. Motilidad gastrointestinal
Masticación y deglución
4
Motilidad y vaciamiento gástrico
Motilidad Intestinal
3.3. Secreción gastrointestinal
Secreción salival
Secreción gástrica
Secreción pancreática
Secreción biliar
Secreción intestinal
3.4. Digestión y absorción
4. Fisiología Respiratoria
4.1. Introducción
4.2. Mecánica respiratoria. Ventilación. Volúmenes y capacidades pulmonares
4.3. Circulación pulmonar
4.4. Intercambio de gases. Relaciones ventilación-perfusión
4.5. Regulación de la ventilación. Adaptaciones
4.6. Funciones no respiratorias de los pulmones
5. Fisiología Cardiovascular
5.1. Introducción
5.2. Características generales del músculo cardíaco
5.3. Electrofisiología del corazón
5.4. Electrocardiografía
5.5. Ciclo cardíaco
5.6. Función cardíaca
5.7. Gasto cardíaco y retorno venoso
5.8. Circulación sistémica: generalidades
5.9. Función endotelial y del músculo liso vascular
5.10. Circulación arterial
5.11. Circulación capilar
5.12. Circulación venosa y linfática
5.13. Regulación de la presión arterial
5.14. Control local del flujo sanguíneo
5.15. Circulaciones especiales
Circulación coronaria
Circulación muscular
Circulación esplácnica
Circulación cerebral
6. Fisiología de la sangre
6.1. Composición y funciones generales de la sangre
6.2. Eritrocitos y metabolismo del hierro
6.3. Transporte de gases
6.4. Grupos sanguíneos
6.5. Funciones de los granulocitos y macrofagos
6.6. Bases funcionales de la respuesta inmunitaria
6.7. Hemostasia
7. Fisiología renal
7.1. Introducción
7.2. Líquidos corporales y estructura funcional de la nefrona y la circulación renal
7.3. Hemodinámica renal. Filtración glomerular. Flujo sanguíneo renal. Concepto de
aclaramiento renal
7.4. Funciones tubulares. Mecanismos de reabsorción y secreción tubular
5
7.5. Mecanismos de concentración y dilución de la orina. Regulación de la osmolalidad
de los líquidos corporales
7.7. Regulación del equilibrio ácido-base
7.8. Micción
8. Fisiología de la reproducción
8.1. Sistema reproductor masculino
8.2. Sistema reproductor femenino
8.3. Glándulas mamarias
8.4. Respuesta sexual y fecundación
9. Fisiología Endocrina
9.1. Metabolismo integrado
Metabolismo de los glúcidos
Metabolismo de los lípidos
Metabolismo de las proteínas
Adaptaciones metabólicas durante la absorción de los alimentos y durante el ayuno
Metabolismo energético
Metabolismo en los tejidos
9.2. Introducción a la endocrinología
9.3. Mecanismos de acción hormonal
9.4. Integración neuroendocrina: hipotalamo-hipofisis
9.5. Neurohipófisis
9.6. Adenohipófisis
9.7. Glándula pineal
9.8. Tiroides
9.9. Corteza suprarrenal
9.10. Testículo y Ovario
9.11. Médula adrenal
9.12. Páncreas endocrino
9.13. El tejido adiposo como órgano endocrino
9.14. Regulación endocrina del metabolismo del calcio, fosfato y magnesio
10. Fisiología de la piel
11. Neurofisiología
11.1. Introducción
11.2. Sistemas sensoriales
Fisiología Somatosensorial
La Visión
La audición
El gusto y el olfato
11.3. Sistemas motores
Organización funcional del sistema nervioso para el control del movimiento
Unidades motoras y receptores musculares
Control espinal del movimiento
Control troncoencefálico del tono muscular y de la postura
Control de los movimientos oculares
Control cortical del movimiento
Modulación del movimiento por el cerebelo
Modulación del movimiento por los ganglios basales
11.4. Hipotálamo y sistema nervioso autónomo
Fisiología de la termorregulación
Regulación de la ingesta
11.5. Funciones cerebrales complejas
Áreas de asociación de la corteza cerebral
Corteza parietal de asociación y atención
Corteza temporal de asociación y reconocimiento
Corteza frontal de asociación y planificación
6
Localización cerebral del lenguaje
Lateralización cerebral y lenguaje
11.6. Fisiología de las emociones
11.7. Memoria y aprendizaje
Tipos de memoria en humanos
Sistemas cerebrales de la memoria declarativa
Sistemas de la memoria no declarativa
Bases celulares del aprendizaje y de la memoria
7
Seminaris
Fisiologia General
• El hombre como ‘sistema fisicoquímico’: Agua corporal total; compartimentos
extra- e intracelulares; salidas y entradas de los compartimentos corporales;
composición de los compartimentos biológicos; soluciones electrolíticas;
composición fluidos corporales; osmolaridad y osmolalidad; concentración de
hidrogeniones (H+) en soluciones y líquidos biológicos; mecanismos de
difusión, difusión facilitada, filtración y osmosis.
Fisiologia Digestiva
• Welsh MJ, Smith AE. Fibrosis quística. Investigación y Ciencia, 2: 16-24,
1996.
Fisiologia Respiratòria
• Pérez-Gil J. El sistema surfactante pulmonar. Investigación y Ciencia, 2: 38-45,
2010.
Fisiologia Cardiovascular
• Moncada S, López-Jaramillo P. La actividad biológica del endotelio vascular.
Investigación y Ciencia, 5: 60-66, 1991.
Fisiologia de la Sang
• Golde DW, Gasson JC. Hormonas hematopoyéticas. Investigación y Ciencia, 9:
22-31, 1988.
• O’neill LAJ. El sistema inmunitario de alerta precoz. Investigación y Ciencia,
9: 22-31, 2005.
Fisiologia Renal
• Echevarría M, Zardoya R. Acuaporinas:los canales de agua celulares.
Investigación y Ciencia, 12: 60-67, 2006.
Fisiologia de la Reproducció
• Smith R. El momento del parto. Investigación y Ciencia, 5: 22-29, 1999.
Fisiologia endocrina i metabolisme
• Lienhard GE, Slot JW, James DE, Mueckler MM. Absorción celular de la
glucosa. Investigación y Ciencia, 3: 22-28, 1992.
Neurofisiologia
• Madrid JA. Los Relojes de la vida. Una introducción a la cronobiología. En:
Cronología básica y clínica. Juan Antonio Madrid Pérez y María Ángeles Rol
de Lama, eds. Editec@Red, S.L., 2006.
• Rial RV, et al. Sueño y vigília. Aspectos fisiológicos. En: Cronología básica y
clínica. Juan Antonio Madrid Pérez y María Ángeles Rol de Lama, eds.
Editec@Red, S.L., 2006.
8
Pràctiques
Fisiologia Digestiva
Digestió salival
Objetivos: Objetivar el flujo basal de saliva y su variabilidad; Objetivar las características físicas de la
saliva; Objetivar el efecto de la estimulación sobre la secreción; Objetivar la acción amilolítica de la
saliva por la presencia de actividad enzimática beta glucosidasa; Objetivar el efecto de la temperatura
sobre la reacción; Objetivar la desaparición de la actividad por ebullición; Objetivar la inactividad de la
amilasa a pH gástrico; Valorar la presencia de enlaces glucosídicos mediante lugol; Valorar la presencia
de azúcares reductores mediante el reactivo de Benedict.
Contenido: Esta práctica se lleva a cabo en dos partes. En la primera, cada alumno mide su producción de
saliva durante 10 minutos en tres condiciones diferentes: a. Basal; b. Con estimulación mecánica (mascar
un trozo de goma); c. Con estimulación química (cristales de sal). En la segunda, el alumno ensaya la
actividad beta glucosidasa de la amilasa sobre una disolución de almidón hervido, valorándola con lugol y
Benedict. Para ello se somete la reacción a cinco condiciones diferentes: a. Incubación a 0ºC; b.
Incubación a temperatura ambiente; c. Incubación a 37ºC; d. Incubación a pH 1; e. Incubación con saliva
hervida.
Fisiologia de la sang I
Microhematocrit.
Objetivos: Objetivar la naturaleza dual de la sangre; Realizar un microhematocrito; Interpretar la prueba
clínica del hematocrito; Evaluar un hematocrito y valorar su variabilidad normal y anormal en la
población; Interpretar y realizar el proceso de centrifugación; Familiarizarse con una autolesión
controlada; Familiarizarse con la antisépsia cutánea.
Contenido. Esta es la primera práctica que se realiza, tanto por su sencillez conceptual como práctica. En
ella los alumnos proceden a la realización de su propio microhematocrito en sangre capilar.
Fisiologia de la sang II
Determinació de grups sanguinis ABO y Rh.
Objetivos: Objetivar y razonar una aglutinación y distinguirla de la precipitación y la coagulación;
Objetivar la existencia de marcadores antigénicos en los hematíes; Objetivar la reacción cruzada de
sangres incompatibles; Objetivar la diferencia entre la aglutinación mediada por IgG y la mediada por
IgM; Objetivar y razonar el concepto de capacidad antigénica; Objetivar la presencia de inmunidad innata
anti ABO y su ausencia en el grupo Rh; Realizar la determinación del grupo sanguíneo; Realizar pruebas
de aglutinación; Valorar pruebas de aglutinación.
Contenido: Esta práctica de distribuye en 2 partes. En la primera los alumnos realizan su propio grupo
ABO y Rh (D) en sangre capilar y realizan pruebas cruzadas pertinentes sobre placas termostatadas y
transiluminadas. En la segunda, tras extracción de sangre venosa, anticoagulación y centrifugación, lavan
los hematíes 3 veces con 9 vols. de salina isotónica y realizan la determinación de los antígenos CcDEe
por aglutinación en tubo. Esta parte se realiza en grupos de 2.
Fisiologia Renal
Diüresi aquosa i osmòtica
Objetivos: Conocer los mecanismos de retroacción para mantener constante la osmolaridad del plasma;
Identificar los mecanismos que regulan la secreción de vasopresina; Entender los mecanismos de
formación de la orina; Describir la dinámica del plasma filtrado; Comprender la densidad u osmolaridad
urinaria.
9
Procedimiento experimental: Se trabajará en grupos de 6. Dos alumnos realizarán la prueba de diuresis
acuosa, dos la de diuresis osmótica, y dos la diuresis con café; Evacuar la vejiga, recolectar la orina y
posteriormente obtener el peso corporal; Dosificar la cantidad de agua que se debe ingerir a razón de 20
mL/Kg de peso de una solución hipoosmolar (agua), hiperosmolar (solución salina al 0.9%, con limón), y
café. La toma de la solución debe realizarse en 10 minutos; Después de la ingesta de la solución obtener
el peso de nuevo; Calcular la cantidad de creatinina en la muestra de orina a tiempo 0; Pasados 45
minutos, recolectar nuevamente la orina, pesarse y calcular la cantidad de creatinina en orina (tiempo 45
minutos).
Determinación de creatinina en orina: El ensayo de cretinina está basado en la reacción de la creatinina
con el picrato alcalino formando un complejo rojizo. La intensidad de color formado es proporcional a la
concentración de creatinina en la muestra ensayada.
1.
2.
a.
b.
3.
4.
a.
b.
5.
6.
Ajustar el espectrofotómetro a cero frente a agua destilada
Pipetear en un eppendorf (5 mL)
1,260 µL de reactivo ácido pícrico, 8.5 mmol/L (reactivo corrosivo)
140 µL de muestra o patrón de creatinina (0, 0.5, 1.0, 1.5, 2 mg/dL)
Mezclar por 15 segundos y centrifugar a 2500 rpm durante 10 minutos.
Pipetear en un tubo de ensayo (5 mL)
Blanco: 1000 µL de reactivo ácido pícrico y 400 µL de tampón borato 0.29 M
Muestras y patrones calibración: 1000 µL de sobrenadante de centrifugación y 400 µL
de tampón borato 0.29 M
Mezclar e incubar durante 20 minutos a temperatura ambiente
Leer absorbancia de las muestras a 500 nm
Para discusión: Describir las diferencias entre la diuresis osmótica, acuosa y después de beber café;
¿Cómo se encontrarían los niveles de la hormona antidiurética durante la realización de la prueba?;
Explicar por qué se produce la diuresis osmótica con la ingesta de solución salina isotónica; Describir la
dinámica de la aldosterona en ambos tipos de diuresis; Comentar el efecto en el flujo urinario.
Fisiologia Endocrina i Metabolisme
Test de tolerància oral a la glucosa (TTOG)
Objetivos: Determinar el índice de glucosa en sangre en condiciones basales y después de ingerir
diferentes cantidades de glucosa; Estudiar el curso temporal de la glucemia después de los estímulos y sus
características; Deducir las característiques de la asimilación de los azúcares ingeridos teniendo en cuenta
las propias características de los azúcares.
Material: Lancetas, algodón, etanol, glucómetro, tiras reactivas, pan (200g/persona), mermelada y
glucosa.
Procedimiento: Los alumnos se colocan en grupos de 3; Lavarse bien las manos (3-4 minutos=asepsia);
Desinfectar la zona con etanol y secar al aire; Realizar la punción; Recoger la sangre, y repetir el
procedimiento 3 veces más cada 30 minutos, una vez ingerida la comida en menos de 10 minutos.
A discutir: Realizar una gráfica mostrando la relación glucosa-tiempo; Discutir los estímulos que generan
los valores más elevados; Discutir cual es el estímulo más rápido; Discutir que tipo de azúcar se absorbe
antes y porqué; Discutir porquè la glucemia vuelve tan rápido a sus niveles basales.
10
5. Tasques a desenvolupar durant l’aprenentatge
Per assolir els objectius i adquirir les competències atribuïdes es programaran les següents
activitats:
Classes magistrals (CM): aquestes es realitzaran amb tot els alumnes. Tenen com a finalitat
donar una visió general del contingut temàtic destacant-hi aquells aspectes que els seran útils en
la seva formació.
Seminaris (Sem): es realitzaran amb 1/2 dels estudiants, són obligatoris i s’han de fer amb el
grup corresponent. Els seminaris tenen com a finalitat que els alumnes apliquin conceptes
teòrics i que aprofundeixin en els aspectes mes importants i mes complexes dels temes.
Activitats virtuals (Av)
Tutories (Tut) aquestes es realitzaran amb 1/2 dels estudiants, són obligatòries i s’han de fer
amb el grup assignat. Aquesta activitat té com a finalitat fer una posada en comú dels continguts
temàtics, orientar els aprenentatges evitant la dispersió, clarificar dubtes i establir un diagrama
conceptual.
Activitats aula informàtica (A Inf)
Pràctiques de laboratori (PL) aquestes es realitzaran amb 1/2 dels estudiants, són obligatòries.
Tenen com a finalitat que els alumnes es familiaritzin amb les tècniques fisiològiques bàsiques.
6. Avaluació
Els coneixements teòrics i pràctics d’aquesta assignatura, incloent-hi els continguts dels
seminaris i competències, seran avaluats mitjançant varies proves durant el semestre.
Les proves s’organitzaran de la següent forma:
•
•
•
Avaluacions teòriques (75%). S’avaluaran els coneixements teòrics de fisiologia
mitjançant 3 proves teòriques. Les proves que avaluen els continguts teòrics (3)
valdran cadascuna d’elles un 25%, un 25% i 25%, respectivament, de la nota
final.
Avaluacions seminaris (15%). S’avaluaran els coneixements desenvolupats en
els seminaris mitjançant 2 proves teòriques. Les proves que avaluen els
continguts valdran cadascuna d’elles un 7,5% i 7,5%, respectivament, de la nota
final.
Avaluació de les pràctiques (10%). Els coneixements pràctics de fisiologia seran
avaluats mitjançant l’elaboració d’un dossier de pràctiques i tindrà un valor
sobre la nota final del 10%.
11
7. Bibliografia i altres recursos.
Llibres de Text
• Alberts B, Bray D, Johnson A, Lewis J, Raff M, Roberts K, Walter P. Introducción a la
Biología Celular. Editorial Médica Panamericana, 2006.
• Bartels H, Bartels R. Fisiología. Editorial Toray. 1982.
• Berne RM, Levy MN. Fisiología. Editorial Médica Panamericana. 1987 (Mosby/Doyma,
1992).
• Blaustein M, Kao J, Metteson D. Cellular Physiology. Mosby Physiology Monograph
Series. Editorial Elsevier, 2004.
• Case RM, Waterhouse JM. Human Physiology: age, stress, and the environment. Oxford
University Press, 1995.
• Cloutier M. Respiratory Physiology. Mosby Physiology Monograph Series. Editorial
Elsevier, 2006.
• Cordova A, Ferrer R, Muñoz ME, Villaverde C. Compendio de fisiología para ciencias de
la salud. Editorial Interamericana-McGraw-Hill, 1994.
• Despopoulos A, Silbernagl S. Fisiología. Texto y atlas. Editorial Médica Panamericana,
2009.
• Fox SI. Fisiología Humana. Editorial McGraw-Hill, 2008.
• Ganong WF. Review of Medical Physiology. Lange Medical Books/McGraw-Hill, 2005.
• Ganong WF. Fisiología Médica. Editorial Manuel Moderno, 2006.
• Greger R, Windhorst U. Comprehensive human physiology. From cellular mechanisms to
integration. Editorial Springer, 1996.
• Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica. Editorial Elsevier, 2006.
• Johnson L. Gastrointestinal Physiology. Mosby Physiology Monograph Series. Editorial
Elsevier, 2006.
• Koeppen B, Stanton B. Renal Physiology. Mosby Physiology Monograph Series. Editorial
Elsevier, 2006.
• Koeppen BM, Stanton BA. Fisiología. Editorial Elsevier-Mosby, Barcelona, España. 2009.
• Levy M, Pappano A. Cardiovascular Physiology. Mosby Physiology Monograph Series.
Editorial Elsevier, 2006.
• Levy MN, Stanton BA, Koeppen BM. Berne y Levy Fisiología. Editorial Elsevier, 2006.
• Lopez Piñero JM, Ferrandis MLT. Introducción a la Terminología Médica. Editorial
Salvat. 1990.
• Mackenna BR, Callander R. Fisiología Ilustrada. Churchill Livingstone. 1993.
• Madrid JA, Rol de Lama A. Cronobiología básica y clínica. Editorial Editec@red, 2006.
• Pamplona R, Barja G. Longevity, mitochondria and oxygen free radicals. Research
Signpost, 2010.
• Pocock G, Richards CD. Fisiología Humana. La Base de la Medicina. Editorial Masson,
2002.
• Porterfield S, White B. Endocrine Physiology. Mosby Physiology Monograph Series.
Editorial Elsevier, 2007.
• Rattan SIS (Ed). Biology of aging and its modulation (1-5 vols.). Kluwer Academic
Publishers, 2003.
• Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología Médica. Editorial Masson-Little, Brown and
Company, 1997.
• Rose M. Evolutionary Biology of Aging. Oxford University Press, 1991.
• Sastre J, Pamplona R, Ramon JR. Biogerontología Médica. Editorial Argón, 2009.
• Segura R. Prácticas de Fisiología. Editorial Masson. 1993.
12
• Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana. Editorial Interamericana-McGraw-Hill. 1993.
• Stabler T, Peterson G, Smith L, Gibson MC, Zanetti N. PhysioExTM 6.0 para fisiología
humana. Simulaciones de laboratorio de Fisiología. Editorial Pearson & Addison Wesley,
2006.
• Thiboudeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología. Editorial Elsevier, 2008.
• Tortora GJ, Derrickson B. Introducción al cuerpo humano. Fundamentos de Anatomía
y Fisiología. Editorial Médica Panamericana, 2008.
• Tresguerres JAF. Fisiología Humana. Editorial Interamericana-McGraw-Hill, 2005.
• Vargas JJ, Macarulla JM. Fisicoquímica fisiológica. Editorial Interamericana-McGraw
Hill, 1989.
• West JB. Bases Fisiológicas de la Práctica Médica. Editorial Médica
Panamericana/Williams & Wilkins. 1995.
Revistes Especialitzades
Revistes Especialitzades disponibles, entre d’altres, a la Biblioteca de Ciències de la
Salut de la Universitat de Lleida i relacionades amb l’àmbit de la Fisiologia:
Annual Review of Biochemistry; Annual Review of Cell Biology; Annual Review of
Neuroscience; Annual Review of Physiology; Biochemical Journal; Cell; Development;
Development Biology; EMBO Journal; Endocrine Reviews; European Journal of
Human Genetics; FASEB Journal; Investigación y Ciencia; Journal of Biological
Chemistry; Journal of Cell Biology; Journal of Lipid Research; Journal of
Neurochemistry; Journal of Neurophysiology ; Journal of Neuroscience; Journal of
Physiology; Laboratory Investigation; Lipids; Molecular and Cellular Biology; Mundo
Científico; Nature; Neuron; Neuroscience; Neuroscience Letter; Physiology;
Physiological Review; Proceedings of the National Academy of Science USA; Progress
in Lipid Research; Science; Trends in Analytical Chemistry; Trends in Biochemistry
Sciences; Trends in Cell Biology; Trends in Genetics; Trends in Neurosciences.
8. Enllaços d’interès
The Biomedical and Life Science Collection at www.hstalks.com/access
Ciències de la Salut ( www.bib.udl.cat ) ).
13
(Biblioteca de