Download Seminari 2015: Documentació i programa de les

Seminari
La participació
d’espectadors en projectes
escènics: oportunitats i
riscos.
Convidats: Mercè Managuerra, Aída Pallarés, Oriol Broggi.
Coordinat per Jaume Colomer.
Edició 2015.
Inscripció gratuïta.
Objectius i metodologia
Des de fa uns anys, el sector de les arts escèniques a Catalunya es troba immers en un
procés de canvi de model a causa de l’impacte de la digitalització, de les oportunitats
que ofereix internet i, sobretot, de la crisi econòmica que ha fet replantejar a les
administracions públiques la seva funció en el desenvolupament de projectes escènics.
En el nou context el sector ha centrat la mirada en els espectadors com a principal
garantia de sosteniment de la seva activitat.
Per aquests motius està canviant la relació entre els diferents agents de la cadena de
valor i, també, la relació entre aquests i els espectadors. Des de la perspectiva de la
democràcia cultural, això ofereix noves oportunitats però també comporta riscos. És el
moment de reflexionar sobre les bones pràctiques de participació d’espectadors que
han anat sorgint a Catalunya al voltant d’alguns espais escènics, tant en el procés de
creació com en la programació i gestió d’espais escènics.
Aquest seminari vol ser un punt de trobada de persones interessades en la qüestió,
tant espectadors com professionals, per tal de compartir punts de vista i crear un cert
discurs comú que pugui ajudar a definir un model de participació, basat en la
cooperació, que sigui favorable als interessos dels espectadors i ajudi a l’òptim
desenvolupament del sector sense caure en el mercantilisme.
Tot i que volem que el seminari amb el temps esdevingui permanent, el 2015 el
començarem amb un format breu de tres sessions. Els espectadors i professionals
interessats podran participar a cada sessió de manera independent en funció dels seus
interessos i disponibilitats. Hom ha previst que el grup tingui entre 10 i 20 participants.
El seminari serà coordinat per Jaume Colomer1 i, a cada sessió, es convidarà un
professional a presentar la seva experiència. En aquesta primera edició els convidats
ens aportaran tres mirades complementàries:


1
Mercè Managuerra, actriu i directora d’un espai escènic que ha estat dissenyat
per oferir la màxima proximitat entre els intèrprets i els públics i que en poc
més de dos anys ha aconseguit un notable reconeixement.
Aída Pallarés, periodista especialitzada que publica les seves cròniques en un
mitjà digital i ens aproxima a la majoria de propostes de la cartellera teatral
amb una mirada crítica.
Director de Bissap, comisari de Mercartes i professor associat de la UB on imparteix l’assignatura
d’Anàlisi de Públics i polítiques de programació en el Master oficial en Gestió Cultural.

Oriol Broggi, un director d’escena que els darrers anys ens ha ofert unes
produccions teatrals admirables i innovadores en un espai singular.
Cada sessió tindrà una durada de 90 minuts i s’estructurarà en tres parts:
a. Presentació del tema a càrrec del coordinador.
b. Presentació de l’experiència a càrrec del professional convidat.
c. Debat entre els participants.
Programa



Dia 18 de maig (dilluns)
o Tema: La participació dels espectadors en el procés de creació,
producció i representació d’una obra. El cas del Teatre Akademia.
o Professional convidat: Mercè Managuerra, directora de l’espai escènic
Teatre Akadèmia.
o Lloc: Teatre Akadèmia (Carrer de Buenos Aires 47, Barcelona)
o Horari: 19:00 a 20:30 hores.
Dia 28 de maig (dijous):
o Tema: De quina manera els espectadors poden valorar l’interès d’una
proposta escènica. La funció informativa i prescriptiva del periodista i
crític.
o Professional convidat: Aída Pallarés, periodista i crític teatral en El
Núvol, diari digital de cultura.
o Lloc: La Seca Espai Brossa (Carrer dels Flassaders 40, Barcelona)
o Horari: 18:30 a 20:00 hores.
(octubre, data pendent de confirmació)
o Tema: La participació dels espectadors en el procés de creació i
representació d’una proposta escènica. El cas de La Perla 29.
o Professional convidat: Oriol Broggi, director d’escena i director artístic
de La Perla 29.
o Lloc: La Seca Espai Brossa (Carrer dels Flassaders 40, Barcelona)
o Horari: 18:30 a 20:00 hores.
A partir de les aportacions fetes es redactarà una síntesi de cada sessió i, al final,
s’elaborarà un document final a partir de totes les sessions realitzades.
Sessió dijous 28 de maig:
De quina manera els espectadors poden valorar
l’interès d’una proposta escènica. La funció
informativa i prescriptiva del periodista i crític.
Coordinació: Jaume Colomer
Professional convidat: Aída Pallarés,periodista i crític tetral en El Núvol, diari digital
de cultura.
Lloc: La Seca, Espai Brossa (Carrer dels Flassaders 40, Barcelona)
Horari:
18:00 – Visita prèvia a les instal.lacions del Teatre Akadèmia.
18:30 a 20:00 – Sessió de treball
Presentació
1. Referències:
1.1. L’experiència escènica, un bé d’experiència que no es pot valorar fins que
s’ha viscut. Incertesa i subjectivitat.
1.2. Elements de l’experiència escènica: el producte i el context (les
instal.lacions i serveis, la comunitat d’espectadors, les circumstàncies).
1.3. El procediment d’elecció d’una obra: diferències entre els espectadors
freqüents i els ocasionals, els joves i els adults.
1.4. Els factors que més incideixen en l’elecció d’una obra. Cerca de solvència i
d’innovació i risc.
1.5. La funció informativa i prescriptiva del periodista i crític escènic.
2. Preguntes a la convidada:
2.1. Com es fa l’anàlisi d’una experiència escènica viscuda?
2.1.1. Presentació del mètode personal d’anàlisi d’una obra.
2.1.2. En escriure una crònica o una crítica, en quin perfil d’espectador es
pensa?
2.2. Com poden saber abans els espectadors si una proposta escènica els pot
satisfer?
3. Debat entre els participants.
Sessió dilluns 18 de maig:
La participació dels espectadors en el procés de
creació, producció i representació d’una obra. El cas
del Teatre Akademia.
Coordinació: Jaume Colomer
Professional convidat: Mercè Managuerra, directora de l’espai escènic Teatre
Akadèmia.
Lloc: Teatre Akadèmia (Carrer de Buenos Aires 47, Barcelona)
Horari:
18:30 – Visita prèvia a les instal.lacions del Teatre Akadèmia.
19:00 a 20:30 – Sessió de treball
Presentació
4. Referències:
4.1. El programa europeu BeSpectACTive!
4.2. El màrqueting col.laboratiu y el crowdsourcing com a metodologies
participatives
4.3. Les associacions d’espectadors
5. Reflexionar sobre la participació dels espectadors en l’elaboració i gestió de
propostes escèniques
5.1. La programació i gestió d’un espai escènic
5.2. Els processos de creació
6. Preguntes per al debat:
6.1. Els processos de co-creació entre els artistes i els espectadors afavoreixen
o dificulten els processos de creació escènica?
a. Quins beneficis pot comportar per als creadors?
b. Quin valor afegit pot aportar la co-creació a una producció escènica?
c. Quins beneficis pot comportar per als espectadors?
6.2. Si els espectadors participen en el procés de creació d’un espectacle es
trenca la màgia del teatre?
6.3. És millor la distància o la proximitat entre intèrprets i espectadors?
7. L’experiència del Teatre Akadèmia en processos de co-creació i l’opinió de la
seva directora artística sobre les qüestions plantejades.
8. Debat entre els participants.
http://www.bespectactive.eu/
BeSpectACTive! és un projecte europeu basat en el desenvolupament de
l'audiència, que involucra algunes de les organitzacions europees més innovadores
que treballen en la participació activa dels espectadors a les arts escèniques
contemporànies. Els seus membres són els festivals europeus, teatres, universitats
i un centre d'investigació.
Què fa?
BeSpectACTive! té com a objectiu aprofundir en els nivells de compromís entre
els artistes, l'organització cultural i públic a través de la producció de 21 nous
espectacles de teatre i dansa, 54 residències creatives, 30 taller amb 1.000
espectadors locals que decidirà la programació de 108 espectacles, la interacció en
línia amb la Web usuaris, 4 conferències internacionals i 1 projecte de recerca que
acompanyarà totes les àrees anteriors d'acció per tal d'avaluar els diferents efectes
que es deriven de les accions clau.
Perquè?
En una època de personalització i plataformes interactives, en les quals els públics
demanen més la participació activa en la cultura que no pas el consum passiu,
BeSpectACTive! permetrà a les organitzacions artístiques europees explorar nous
models i conceptes de participació, accessibilitat, interacció i cohesió social. Es
centra en la interacció entre les activitats culturals i els nous conceptes de
ciutadania i legitimitat, incloent les teories més avançades de governança
participativa.
La paraula clau
La paraula clau és espectador actiu. Es refereix a cada mecanisme a través del qual
els públics, és a dir, espectadors o ciutadans, participen en la presa de decisions en
relació amb molts dels aspectes necessaris per dur a terme un festival o un
programa de teatre o la dansa. El projecte té com a objectiu donar a l'audiència la
capacitat de prendre decisions donant-los responsabilitats individuals en un espai
comú de creació.
Els partners
AREZ: El lado oscuro, 68
Públicos prosumidores y marketing colaborativo
María José QUERO, prestigiosa investigadora de mercados escénicos, publicó en el
Observatorio Cultural de Atalaya (nº 55, año 2013) la monografía "El marketing
colaborativo en las organizaciones culturales". Las tesis que expone me parecen un
excelente punto de partida para la reflexión que propongo. En la primera parte del
artículo haré un pequeño digest de su contenido y luego expondré mi concepción de
los públicos escénicos como comunidad de intereses.
A partir de las aportaciones de Brandenburguer y Nalebuff (1997) y Gummeson (2004)
QUERO presenta la propuesta del marketing colaborativo como el último paradigma
de la disciplina del marketing aplicado a las organizaciones culturales. La disciplina
del marketing, en su fase inicial, se centró en el producto y luego fue evolucionando al
concepto de servicio. Más adelante desarrollo el modelo de marketing relacional
centrado en los clientes y recientemente ha apostado por el marketing colaborativo
centrado en la satisfacción equilibrada de los intereses de las partes o stakeholders.
Considera que el marketing colaborativo es el más adecuado para las organizaciones
culturales porque les permite una mayor rentabilidad económica o social.
El MC considera a los públicos como agentes de un sistema promovido por una
organización cultural. Ya no los considera receptores pasivos de unos servicios (a los
que hay que segmentar y conocer para satisfacer su demanda) como en el marketing
tradicional. En el sistema operan diversos agentes como la organización promotora, la
competencia, los proveedores de productos y de servicios, las instituciones
colaboradoras y reguladoras, y los públicos.
Del marketing "one to one" promovido por el marketing relacional se pasa al "de
muchos para muchos", considerando que todas las partes aportan valor y reciben un
beneficio de los intercambios generados. Unas partes aportan el producto escénico,
otras lo exhiben en condiciones óptimas, otras aportan información y recursos
económicos, otras servicios auxiliares como comunicación, ticketing o financiación. El
equilibrio de los beneficios obtenidos por las partes asegura la continuidad y desarrollo
del sistema.
En el sistema siguen habiendo públicos que no tienen otro interés que consumir un
producto o experiencia escénica (llamados consumidores en el argot económico), pero
hay otros públicos que están dispuestos a participar en el desarrollo del sistema y que,
si el marco organizativo lo permite, son llamados prosumidores. Los prosumidores
desarrollan con los promotores una relación distinta a la tradicional de proveedores-
clientes. Es una relación colaborativa. Las partes del sistema escénico se transforman
en comunidad de intereses, y los programadores en "comunity manager" en sentido
pleno. Ya no tienen que gestionar ni un universo anónimo de espectadores ni las
relaciones personalizadas con ellos, sino las relaciones entre las partes que, con las
nuevas tecnologías digitales, se multiplican y diversifican.
Los espectadores prosumidores desarrollan el DIY o "do ityourself" ("hágalo usted
mismo") con lo que el ajuste entre intereses y propuesta de valor se produce de forma
natural y plena, evitando el desencuentro entre una programación y sus públicos
objetivo.
El espectador, desde la perspectiva del marketing colaborativo, se convierte en un
creador de valor y deja de ser un consumidor o destructor de valor. Tal vez nos
preguntemos qué valor aporta a una organización escénica un espectador proactivo o
prosumidor. QUERO argumenta en su monografía los múltiplos beneficios que aportan
los prosumidores a una organización cultural, tales como información y financiación,
transformándose en un recurso clave del sistema. Los espectadores colaborativos o
prosumidores son, además, los principales difusores y prescriptores de las propuestas
escénicas de los promotores.
Además, un proceso colaborativo permite desarrollar el círculo virtuoso que
describimos a continuación:

La participación de los espectadores en una o varias experiencias escénicas
satisfactorias genera ganas de repetir y confianza en el promotor o
proveedor.

La confianza garantiza la continuidad del consumo, a pesar de los
"tropiezos" que pueda haber ocasionalmente debido a experiencias poco
satisfactorias y desarrolla, además, una actitud de implicación en el
proyecto.

La confianza y la implicación son los motores del incremento y
diversificación del consumo, teniendo en cuenta que, como mostró
Bourdieu, el mayor consumo cultural no satura la necesidad cultural sinó
que la alimenta.
Los argumentos aportados por QUERO y demás autores que recomiendan desarrollar
un modelo colaborativo en la gestión de públicos culturales son múltiples y no tienen
efectos secundarios negativos. Esto es lógico cuando se intenta introducir un nuevo
paradigma, aunque nadie niega las dificultades que surgen en la práctica cuando se
quiere desarrollar. Además, los que procedemos de disciplinas distintas a la del
marketing, en mi caso la pedagogía, no podemos dejar de mirar críticamente estos
argumentos. De hecho, lo que los especialistas del marketing platean como un nuevo
paradigma no es más que la apropiación, digestión y reelaboración de otros modelos
de gestión surgidos de las políticas sociales y culturales como la animación
sociocultural y el desarrollo comunitario.
Jaume Colomer
El crowdsourcing como metodología participativa en la
gestión de públicos culturales.







Consiste en invitar a los públicos a colaborar en el desarrollo de un proyecto
cultural aportando su conocimiento, experiencia, trabajo, talento y recursos a
cambio de determinados beneficios buscados de tipo económico, cultural,
formativo o reconocimiento social.
El término lo propuso Jeff Howe como forma de peer-production (producción de
iguales), y lo desarrolló Daren Brabham como modelo estratégico para atraer a una
multitud interesada y motivada de individuos capaces de aportar soluciones de
mayor calidad al modelo de producción tradicional. No hay que confundirlo con el
outsourcing (externalización).
La distancia entre profesionales promotores y públicos participantes se reduce.
El crowdfunding (financiación colectiva) y el crowdcreation (creación colectiva) son
dos modalidades de crowdsourcing (gestión o producción colectiva).
Los beneficios empresariales o institucionales son: reducción de costes, disposición
de mayor talento, información directa sobre necesidades e intereses de los
públicos, creación de vínculos emotivos con la organización promotora, etc.
Las primeras experiencias de crowdsourcing las aportó el dramaturgo brasileño
Augusto Boal en los años sesenta a través del Teatro del Oprimido, mostrando el
valor de las aportaciones de los públicos.
El marketing colaborativo propone una metodología basada en el crowdsourcing.