Download aMt>Butlletí - Associació de Músics de Tarragona

aMt>Butlletí
Associació de Músics de Tarragona
nº.XXIV. Juliol / Agost / Setembre 2009
www.musicstgn.cat
Membre de l'Unió de Músics de Catalunya
3. Editorial
4. Festival Chartreuse
10. Dia de la Música
12. Festival Orfeus Canonja
13. 10 anys aMt
14. U2 by Fer
15. Conca a Tarragona, nova llei d’espectacles
16. territoris creatius / robatoris!!!
18. AMT Buscador
SUMARI
Edita: Associació de Músics de Tarragona
Disseny: Tutxé disseny
Dipòsit Legal: T739/2003
Imprimeix: Gràfiques Porsa S.L.
Nombre d'exemplars: 700
L'aMt edita aquest butlletí amb els ànims de que sigui una
finestra oberta a l'opinió. Qualsevol que es doni per al·ludit
té aquí un espai per la rèplica.
L'aMt no es fa responsable dels articles d'opinió tan signats
com no.
Amb la col·laboració de:
Cheriff:
Guillermo Soler
Sub-Cheriff:
Rocío Romero
Super-intendente:
Macc
Toreros:
* Guillermo Soler *
* Rocío Romero *
* Macc *
* Fer *
* Pep Espasa*
En conveni amb:
Disseny:
Tutxé disseny
Portada:
Morris
Esponsorització:
EDITORIAL
“La música es la excelencia del lenguaje” INMA SHARA, directora d’orquestra.
“Para el músico la crisis tiene nombre “¡capitalismo! La salida sería mercados regulados en función de los intereses públicos.
Seguir como hasta ahora se me antoja difícil.” GILBERTO GIL, músic.
“En quant als problemes, penso que falten més locals on els músics puguin tocar... Em preocupa que la música acabi sent
un bé per a molt pocs a la llarga i que el músic acabi sent algú a qui es pot timar, sense respectar-lo ni tenir-lo en compte. El
músic difícilment podrà viure de les seves creacions, que són allò que el caracteritzen. La feina ‘artesanal’ perd pes cada dia
que passa, i això que té una funció necessària en el món on vivim. Sigui com sigui ens conformem amb un bon tracte, que ja
és molt amb els temps que corren.” FRANCESC MONTANER MONTESINOS, músic i membre de l’aMt.
Ética en el trabajo por la cultura musical desde la
aMt, racionalización de recursos, negociar con
las diferentes administraciones y buscar “partners”
que ayuden en la economía sin ánimo de lucro
de nuestra asociación, buscando el asociacionismo
entre músicos amateurs y profesionales, dándoles
cobertura a sus necesidades tanto en esta ciudad
como en las comarcas, provincia e incluso el resto
de nuestra comunidad autónoma. Fomentar la
ética asamblearia y democrática, aprendiendo de
nuestros errores y aportando soluciones a las
más variadas cuestiones planteadas, cumpliendo
con la legalidad vigente y con nuestras
obligaciones fiscales y laborales.
Estas son algunas de las claves de nuestro éxito
como asociación, que es lo que celebramos en
estas fechas con el X festival aMt Chartreuse, los
diez años de existencia de la Associació de Músics
de Tarragona (aMt), los diez años que empezaron
en el Passeig de les Palmeres con la primera
edición de un pequeño festival de una recién
llegada asociación allá por el Agosto del año
2.000.
Suma y sigue...
Miguel Alberto Cruz Carmona (Macc)
Ètica a la feina per la cultura musical des de
l’aMt, racionalització de recursos, negociar
amb les diferents administracions i buscar
“partners” que ajudin a l’economia sense
ànime de lucre de la nostra associació,
buscant el associacionisme entre músics
amateurs i professionals, donant cobertura
a les seves necessitats tant a aquesta ciutat
com a les comarques, província i fins i tot la
resta de la nostra comunitat autònoma.
Fomentar l’ètica assembleària i democràtica,
aprenent dels nostres errors i aportant
solucions a les més variades qüestions
plantejades, complint amb la legalitat vigent
i amb les nostres obligacions fiscals i laborals.
Aquestes són algunes de les claus del nostre
èxit com associació, que és el que celebrem
en aquestes dates amb el Xè Festival
Chartreuse aMt, els deu anys d’existència
de l’Associació de Músics de Tarragona (aMt),
els deu anys que van començar al Passeig
de les Palmeres amb la primera edició d’un
petit festival d’una associació tot just creada
allà per l’agost de l’any 2000.
I anar sumant...
Miguel Alberto Cruz Carmona (Macc)
3
Aniversari de luxe
Deu anys, deu festivals. El Festival Chartreuse que
l’Associació de Músics de Tarragona (aMt) organitza per les festes
de Sant Magí arriba a la seva desena edició, i ha fa amb novetats
importants: una nova ubicació (el Parc del Francolí), més durada i
més bandes (disset artistes al llarg de deu hores ininterrompudes de
música en directe), i dos caps de cartell de nivell estatal: Aurora
Beltrán i Color Humano. Serà el pròxim dia 15 d’agost.
El primer Festival aMt, celebrat al passeig de les
Palmeres l’any 2000, va servir per presentar en societat una entitat
que s’havia format tot just uns mesos abans. El Xè Festival aMt,
doncs, és també el punt d’arrencada del desè aniversari de l’associació.
Des del 2002, el festival s’havia consolidat a l’antiga fàbrica de la
Chartreuse, espai que l’aMt va ser pionera a l’hora de reclamar la
seva conversió en un equipament cultural. A punt d’iniciar-se les
obres de remodelació, el festival marxa de la Chartreuse, però
esperem tornar-hi en uns anys, i no de forma ocasional, sinó per
gaudir del nostre propi Espai aMt. Aquesta voluntat és el que fa que
es mantingui el nom de Festival Chartreuse.
El nou espai escollit és el Parc del Francolí, que ofereix
possibilitats de creixement al festival. Així, el festival arrencarà ja a
les set de la tarda. Ho farà al centre de la ciutat, amb una batucada
de Vallsamba, que acompanyarà tothom que vulgui fins al Parc del
Francolí. Un cop allà, les actuacions s’aniran succeint sense interrupció
4
en dos escenaris fins les cinc de la matinada.
L’any passat, l’aMt va apostar per dotar al festival d’un
cap de cartell de prestigi, amb la figura de Shuarma. En el Xè Festival
Chartreuse, doblem l’aposta, amb dues figures de primera línia. La
navarresa Aurora Beltrán va liderar al llarg de gairebé dues dècades
Tahures Zurdos. Al Festival Chartreuse oferirà un concert acústic
amb el què presentarà el seu disc en solitari “Clases de baile”. Per
la seva banda, Color Humano és una de les bandes més
representatives del mestissatge barceloní, amb projecció internacional
–es van formar a París-, i que han tornat als escenaris després d’uns
anys dissolts. A més dels caps de cartell, hi ha altres bandes
convidades: Projecte Bu (finalistes del Sona 9), i Pupille, un dels
grups tarragonins amb més projecció però que fins ara mai havien
tocat al Festival Chartreuse.
Com sempre, però, el gruix del festival correspon als
grups membres de l’aMt. En aquest sentit, cal destacar la presència
de dues bandes que ja van tocar-hi fa deu anys: NLS! i Los Bezoya.
Un reconeixement a la bona feina que ha fet l’aMt en aquesta dècada
és la presència al cartell d’una banda (RSK) que va gravar per primer
cop gràcies a l’associació i que ara gira per tot l’Estat. O la d’un altre
grup consolidat (els vilanovins Suite Momo, guanyadors del DO
Catalunya), que han volgut sumar-se al projecte aMt. I, a més, Roger
Benet i els Oximorònics, Z-30, Oscárboles, Kill Me Later, Sal.150,
Alberto Grima, Frank O’Lee Sons i Noumen.
‘Clases de Baile’
Aurora Beltrán no necesita presentación. El nombre de
Tahúres Zurdos marcó una época en la historia del pop rock
nacional. Con ella al frente, la banda creó una serie de
canciones marcadas a fuego en el subconsciente colectivo
de los aficionados. Ahora aquel talento, aquella fuerza,
aquella magia, regresan ¡y de qué modo! Aurora nos ha
regalado el que sin duda será uno de los discos del año.
‘Clases De Baile’ nos devuelve a una Aurora Beltrán a la
que sólo le falta empezar con aquello de ‘como decíamos
ayer…’.
Intacta su voz, su guitarra y su maestría compositiva,
estas nuevas canciones acarician el ayer, sí, pero sólo para
afianzarse en un presente imposible de mejorar. Todas las
virtudes por las que se le conoce están presentes en ‘Clases
De Baile’. La melodía, la cadencia, la electricidad y ese
sentimiento tan poético y a la vez cercano del que ha hecho
su marca de fábrica retorna a nosotros.
Un viaje el que ha emprendido, al que no le han faltado
compañeros de postín. Enrique Bunbury, Loquillo o Carmen
Paris no se lo han pensado dos veces a la hora de contribuir
con sus interpretaciones en esta obra maestra. Viejos amigos
que ejercen de brillante pátina para unas canciones que, si
desnudas emocionan, vestidas simplemente te desarman.
Volver a escuchar a Aurora, con material nuevo, es como
encontrarse con un viejo amigo, así de simple.
Disfrútalo...
www.myspace.com/aurorabeltran
H
Gracias a una sólida técnica musical, Color Humano se ha construido su propio estilo.
Los nerviosos riffs acompañados de una desencadenada armónica ya son una firma,
cuentan además con un diabólico trío Percusiones/Batería/Bajo. Si sólo fuera esto, ¡ya
no estaría mal! Pero dejaríamos fuera la verdadera fuerza del grupo: letras empeñadas
y voz silbante para desplegar todo su sentido. Porque Color Humano tiene un alma Jose
EL KAPEL Autor, compositor y creador de esta banda en 1994.
Color Humano, es el eco de los males de nuestra época: la incomprensión, las injusticias,
el individualismo, el sida, Además, ahí donde muchos grupos se limitan a denunciar, la
energía de estos musicos nos sacude, nos interroga, poniendo el dedo en la llaga.
Observen José, en el escenario. Nadie se le escapa. Busca la mirada de cada uno
conquistándolo a la vez que arrebata contra lo que no funciona en este mundo que va
demasiado de prisa, y que es demasiado complicado. La vida es tan simple y tan corta:
"¡Cómete la vida, cómetela!". No hay compromisos.
Color Humano no lo duda, lo grita. Su trayecto sirve de prueba.
Color Humano ha visto la luz, en una casa ocupada de París, donde grabó ahí su primer
disco. Pero un grupo es un proceso dinámico que necesita regenerarse de continuo
para mantenerse en vida y enriquecerse. De aquí el viaje a Chiapas para compartir
música y palabras en este foco revolucionario de una cultura tan increíblemente abundante.
A demostración que este colectivo es universal, sin raíces geográficas, unido por la
pasión de la música y por una concepción generosa de la humanidad.
Después del año 2002 donde José EL KAPEL pone fin a la banda para seguir su proyecto
personal EL KAPEL continúa con la misma dinámica comprometida en los escenarios.
Tras 6 años separados COLOR HUMANO se reunió el 30 de diciembre 2008 en el Apolo
(Barcelona) para un concierto especial...
Paso lo inevitable.. El reencuentro fue el inicio …de una nueva etapa.. El despertar de
una historia que quedó dormida demasiado tiempo.
COLOR HUMANO se ha rearmado con mas ganas e ilusión que nunca…
www.myspace.com/colorhumano
5
PROJECTE BU
La banda neix l’estiu del 2007 a Manresa on els tres
components decideixen arrancar el projecte que en Miquel
tenia entre mans. Partint d’unes maquetes, la banda es
posa a treballar per posar en escena els temes que formen
part del repertori de Projecte Bu. Al gener del 2008 entra
a formar part de l’equip en Daniel (tècnic de so). Durant
el passat any la banda participa en el cuncurs “sona9”
guanyant el segon premi (premi juventut ). A principis del
2009 s’ha enregistrat el primer treball, produït per Juanjo
Muñoz ( Gossos ) i mesclat a Torelló a mans de l’ Enric
Carbonell.
Projecte Bu canta en català, amb un estil poc definit però
que es belluga entre el brit pop i el rock. Les lletres parlen
des de la innocència d’un nen petit, l’esquizofrènia,
l’angoixa... amb viatges per les estrelles i missatges dins
d’ampolles.
www.myspace.com/projectebu
PUPILLE
Pupille es una banda de rock instrumental interesada en investigar el papel
de la tensión en la música y en crear estructuras rítmicas y armónicas que
funcionen sin tener que recurrir a la voz. Sus influencias van del minimalismo
al hardcore y de la psicodelia al noise. Actualmente formada por Chris Moya,
Salvador Miranda, David Martínez, Gerard Gil y Kiko Álvarez, Pupille lleva 12
años tocando. Ha editado 5 discos, dos en Slow Coloured Records, uno en
Francia con Basement Apes Industries (un split con la banda Superstatic
Revolution)y dos en BCore, sello al que aún está vinculada la banda.
Recientemente ha grabado también la banda sonora de Los Condenados,
nuevo film de Isaki Lacuesta (Cravan vs. Cravan, La leyenda del tiempo) que
se estrenará a finales de año. Su tercer disco, Himnos Olímpicos, fue uno de
los mejores del 2005 según Rockdelux. El grupo ha tocado en salas de toda
España y también ha hecho una gira holandesa. Ha acompañado a artistas
como Mike Watt (Stooges, Sonic Youth, Minuteman), Lisabö, Aina, Standstill,
Beef, Blues Brother Castro, Hospital Bombers, The Moi Non Plus, Migala,
Australian Blonde, NLF3, The Rippers, Maika Makovski, No More Lies...
http://www.myspace.com/pupille
ROGER BENET
I ELS OXIMORONICS
“El Gran Espectacle de Roger Benet i els Oximorònics podria entendre’s
com la pràctica de l’esdevenir musical per tal de reafirmar-se com a
pseudopersones, tot assumint alhora l’antitètica contemporaneïtat que
ens ha tocat viure. Dit d’una altre manera, aquesta curiosa banda que
etiqueta el seu estil com el de “cantautoria tautològica”, no fa res més
que disfrutar de la reciprocitat entre músics i públic per tal d’aprendre a
conviure amb la figura de l’oxímoron (figura retòrica que ajunta en un
sol concepte dos mots oposats), que tant ens inunda en el llenguatge i
dia a dia actuals“.
Possiblement d’aquesta manera seria com els propis membres de la
banda definirien el que ens trobem quan anem a un dels seus concerts.
De manera més “subjectivament objectiva”, i sense cap mena de
“complicació simplificada”, Roger Benet i els Oximorònics ens ofereixen
un espectacle ple de matissos, canvis, estils musicals, que, tot
acompanyant el que ens volen explicar les lletres, (que són el centre
conceptual de tot el show), combinen aspectes molt propers al teatre amb una clara base musical sorprenent, innovadora i impecable, que els
va portar a guanyar el premi Enganxa’t a la Música 2007 i permetre axí enregistrar el seu primer CD, “Sí-No”, (2008) ple de col·laboracions com
les de Pau Riba, Julio Lobos (Manu Chao), Florenci Ferrer (Sidonie, Shuarma, Vinodelfin, Lofe Of Lesbian) o Dani Espasa (OBC, Maria del Mar
Bonet, o Lídia Pujol). Un concert doncs, que no deixa indiferent, i que sempre intenta ser diferent de l’anterior gurdant-nos alguna “sorpresa
esperada”.
http://www.myspace.com/rogerbenet
6
suite momo
Suîte Momo surge a finales de 2005 en Vilanova i la Geltrú (Barcelona).
En 2008 autoeditaron su primer disco (indie/rock/pop) producido por
Charly Chicago y que actualmente presentan en directo (realizados 60
conciertos).
Han ganado diferentes premios musicales, recientemente el primer lugar
en el Certamen estatal Rock@Sax y el más importante, el D.O Catalunya
2008 (1r Premio de Músicas Modernas de Cataluña), que les ha abierto
las puertas para tocar este año en el 20 Festival de Guitarra de Barcelona
(junto a Love of Lesbian), Let's Festival (junto a Vetusta Morla), Fira de
Música al Carrer de Vila-seca, Fun Festival (junto a Standstill), Festival
In-Somni y Mercat de la Música Viva de Vic 2009, entre otros.
Z-30
Z-30 es una banda de power-pop. El proyecto se creó en Tarragona
a mediados de 2007 con una primera formación integrada por Christian
Alvarado como batería, Manuel Manteiga como bajista y Chus Cano
como guitarra rítmica y voz principal y con el apoyo de la Asociación
de Músicos de Tarragona (AMT). Después de diferentes cambios se
adhirieron con mucha fuerza las hermanas Elena y Raquel Pérez en
el baile y los coros y Albert Pallarés, siendo ésta la formación actual.
Todos los miembros de la banda procedemos de otras formaciones
anteriores.
La idea de Z-30 es, por un lado, hacer temas propios
con un estilo personal en el que se mezclan varias tendencias musicales
y diferentes influencias y, por otro, hacer actuaciones en directo con
el objetivo principal de crear un espectáculo intenso y entregado al
público. Las canciones suelen ser de corta duración, cantadas en
inglés, con letras sencillas, inconexas y repetitivas que intentan transmitir
una filosofía positiva de la vida aún hurgando en el interior más negativo,
con mucha ironía algunas y muy directas otras.
www.myspace.com/z30z30
www.myspace.com/suitemomo
www.suitemomo.com
noumen
RSK
RSK, banda de rock urbano de Tarragona presenta su segundo disco
"Aunque no pueda respirar", con grandes colaboraciones como la del
"Drogas" de Barricada o "Rulo" de La Fuga. Después de su primer
trabajo "Corriendo las calles" con el que hicieron una gira con La Fuga
y regalaron más de 30.000 discos en sus conciertos y en una edición
especial de la revista Heavyrock, los Tarraconenses RSK vuelven a
su ciudad para descargar sus temas sobre las tablas.
www.myspace.com/rskrock
Noümen se formó hace tres años por tres músicos experimentados
en la escena rock del país, Ángel Arroyo (Loti) al bajo, Alex Merino a
la bateria y José Soto como guitarra. Loti es bien conocido por la
escena tarraconense al haber pertenecido a bandas como Tumbuctú,
Brainworm, Roger Benet, No Apto.. José Soto (el maño), tras formar
bandas de hard rock como El pequeño Vagabundo o Biturbo en la
capital aragonesa, desplazó su residencia hacia Tarragona para un
día coincidir con Loti, tiempo en el cual se gestaron gran cantidad de
riffs. No fue hasta que Alex (Chicanos, Jungla, Band del Palo, No Apto,
Freak XXI) y sus potentes bases percusivas dieron forma a todas
aquellas ideas. Desde entonces, el trio se consolidó formando gran
cantidad de temas, a los que fueron incorporándose colaboraciones
que aportaron nuevos campos. Sobre la base del rock, Noümen aplica
también estilos como el funk o el metal, donde se ven reflejadas sus
influencias (Soundgarden, Sevendust, Audioslave, Pearl Jam, Faith
No More..). A nadie dejará indiferentes, GET THA MOTHERFONK YA!!
http://www.myspace.com/noumenmetal
7
kill me
later
LOS BEZOYA
LOS BEZOYA van néixer a Tarragona a l’any 1998 prenent inicialment
els camins del punk i del reggae. Per aquell temps formaven el grup:
Gerard Fernández a la guitarra i cors (fins l’any 2007) , Jaume Rofàs
"El Meti" a la veu , Xavi Llort al baix i Sergi Navarro en la bateria. 1999
va ser l’any de la incorporació de Jose López "Travol" a la guitarrista
solista i de Miquel prats "Mikeló" com bateria substituint a l'anterior
bateria .A partir d’aquells primers instants, el grup ha reconduït la seva
música en la recerca d’unes arrels ben sòlides: rock, reggae, punk,
raggamuffin, funky, metall, rumba … influències marcades per grups de
qualsevol racó del planeta, deixant a part subestils musicals, procedències
o idiomes, fixant-se més aviat en les sensacions que a ells els produïen,
la força de les interpretacions o la qualitat dels grups que escoltaven.
A mitjans del 2005; es va incorporar Aaron Villamana al baix. I a principis
del 2007 Josep Boada al trombó d'encalles "Pitu" i Joel Cristià a la
trompeta. La formació ha evolucionat molt, tant a nivell musical com en
la posada en escena On han evolucionat i indagat fins a fer-se amb el
seu propi so "de combat" posats a "etiquetar".La formacio al 2008 es
nutreix amb les incorporacions de : Roger (“Erre”) a la bateria, Adrià (“El
niño”) a la trompeta, Jaume al teclat, Fabio (“Ander”) i Quimet a les
guitarres. Amb aquest alè fresc la banda segueix mantenint les seves
arrels i ampliant el seu bagatge evolutiu.
http://www.losbezoya.com/
FRANK O'LEE
SONS
Frank O'Lee (1911-1944) és un dels grans noms amagats de la música
popular contemporània. Bluesman afroamericà, no es conserva cap
gravació de la seva música, però la seva influència en intèrprets
contemporanis com Robert Johnson o Pete Seeger va acabar sent
fonamental per a la configuració del pop i rock d'avui en dia. Frank
O'Lee Sons no fan blues, però sí volen recuperar l'esperit de l'intèrpret
ambulant de música popular (diu la llegenda que ell sovint explicava
que només tocava “la música que m’agrada com a mi m’agrada”),
amb un repertori de versions que va de Nancy Sinatra a Els Pets,
passant per Blondie o Franz Ferdinand. Nascuts el 2007, han actuat
a Tarragona, Reus, Alcover, Montblanc i El Catllar, entre d’altres
poblacions, i aquest mes d’agost tocaran a les festes de Gràcia, a
Barcelona. Formació: Núria (veu), Graciano (guitarra), Jordi (guitarra),
Òscar (teclats), Guille (baix), Fer (bateria).
8
Per definir a KILL ME LATER “tirarem”
de tòpic: un grup d’amics. Junts des
de maig de 2006, som cinc
personatges que hem anat voltant de
grup en grup fins que l’amistat i la
música ens ha unit. Cada un de
nosaltres amb les seves pròpies
influències, des de ACDC, Metallica,
Led Zeppelin, Rainbow i els Rolling
Stones, a M-Clan, Sangtraït o
Lax’n’Busto, que s’uneixen per “parir”
la música KILL ME LATER.
En aquest temps hem aconseguit
coses que cap de nosaltres podia
imaginar quan tot això va començar, com guanyar el concurs de
maquetes de Yuglomusic08, ser finalistes de zona del Samsung
Rockandcall 2008, finalistes del Baix Gaià Sound 2008 o poder
comptar amb la col·laboració a dalt de l'escenari d'un referent
musical del nostre país com és en Pemi Rovirosa dels Lax'n'Busto.
Amb diversos concerts al sac, hem descobert que precisament el
que més ens motiva és això, tocar en
directe, que és on la força KILL ME LATER pren el protagonisme.
Si t’agrada la bona música Rock, no ho dubtis més, ens veiem en
directe!
Myspace: www.myspace.com/thekillmelater
sal.150
SAL150 es una banda de rock-folk nacida en Tarragona en verano del 2006
creada por los cantantes Miguel y Rosa. La música de SAL150 ha sido definida
como fresca, compacta y contundente, conectando y moviendo a la gente en
directo de una manera dinámica y especial.
En la actualidad SAL150 acaba de grabar su primer trabajo en los estudios “la
casa murada” de El Vendrell (Tarragona) bajo la producción de Pemi Rovirosa
(Lax’n’Busto) y masterizado en Estados Unidos. Está previsto que el CD salga
en septiembre/octubre, mientras tanto, la banda ofrecerá conciertos por el país.
La trayectoria de SAL150 incluye actuaciones por todo el país: Asturias, Gandia,
Valencia, Ibiza, la fiesta Mayor de Burgos, las Fiestas de Santa Tecla en
Tarragona, y como teloneros de Despistaos entre otros. Además de haber sido
ganadores de 2 concursos: “Track” del Vendrell (2008) y “El Bolu” en La Selva
del Camp (2008). También el 2º lugar en el “Vila BigBand” de Viladecans (2008)
y finalistas en el “Baix Gaià Sound” (2008). SAL150 también se presentó para
representar a España en Eurovisión y alcanzó el 2º lugar de la categoría poprock con más de 100.000 votos superados únicamente por Soraya, aunque
descalificados a pocas horas del final al no considerar la organización el tema
inédito.
Varios son los grupos que han influenciado en la música de SAL150, desde
bandas de rock clásicas de los 70 y 80, bandas de la movida madrileña, la
música celta y bandas más actuales de pop-rock.
www.myspace.com/sal150
OSCARBOLES
Oscárboles es un cantautor
que hace canciones para
tocarlas; Oscárboles come
animales muertos como casi
todos, le gusta acariciar
pulpos en el mar por la
simple razón que “EL COÑO
EMPRINGA”. Oscárboles
te cantará canciones y tu
disfrutarás, cierra los ojos y
repite 7 veces esta frase
ponte ropa interior de color
negro, ves a verle en directo
y te darás cuenta que “LAS
COSAS NO SÓN
BLANCAS O NEGRAS”.
Sus canciones como
cuando un gato se cae de
un quinto y solo se rompe
un diente. Una voz grave y
una mente gravísima al
servicio del entretenimiento.
NLS!
NLS! criança de denominació d’origen Tarragona, més de 20 anys en
barriques d’alzina surera, que els hi dona un caràcter independent i
esquerp, però viu i apassionant. De cupatge obert i enriquit per una
llarga carrera que inclou 4 discos al mercat (i un de nou a punt
d’apareixer), afegeix a l'originari substrat de pop - rock aromes de hard
rock dels 70, del rock simfònic clàssic i de la música progressiva.
Omplen la copa amb un sabor intens i personal de cançons rodones,
consistents i complexes, amb petites espurnes de funk o reagge i la
màgia de l’improvisació instantània.
NLS! en directe: Fer a la Bateria i veus; Pas-q, a la Veu principal i
baix; Macc a les Guitarres elèctriques.
www.myspace.com/nlstgn
www.myspace.com/oscarboles
ALBERTO GRIMA
...nací en Tarragona en 1982 y crecí escuchando todos aquellos
cassettes...
En 2005, de alguna manera definitiva, la banda formada por colegas
del instituto al más puro estilo Teenage-Yankee-Punk toma forma y en
menos de un año hicimos una primera maqueta grabada en estudio
de 11 temas, donde además de guitarra, voz y coros incluí mis primeros
5 temas propios, lástima que el frenazo fue tan o más brusco que la
arrancada. La falta de actividad musical con la banda y las ganas de
expresar algo, sumadas al impulso aMt para lo nuevo, Chus Cano,
Z30, David Mateu (Unlogic)... me llevaron a tirar para adelante a
"albertogrima" en "Un munt d'idees 2008" para grabar “mil veces” en
el disco multimedia aMt. La historia continua con "Ochentaidos", diez
temas propios y muy íntimos que caben en una primera maqueta
acústica en formato voz, guitarra y harmónica, y con todos los bolos
que han venido, vienen y vendrán.
vallsamba
www.myspace.com/albertogrima
Vallsamba és un grup consolidat de percussió que en la seva
trajectòria queden enrere ja més de dues-centes actuacions i set
anys de d’experiència en el terreny dels ritmes brasilers.
Pas a pas seguint el camí, Vallsamba ha anat creixent amb el
ritme del temps, tant en la quantitat de músics que en formen part
com en la qualitat de les seves activitats, sent avui en dia La
Companyia de Percussió Vallsamba. De gran versatilitat ofereixen
diferents espectacles adaptables i de gran qualitat, a més i més
d'un projecte de formació percussiva. La seva música barreja estils
com el jamaicà, el brasiler o l'estil cubà. Ja sigui a peu de carrer
o sobre escenari, el seu espectacle assegura una continuïtat de
festa, encarregats de que no quedi un moment de silenci durant
tota la nit.
http://www.vallsamba.com
9
DIA DE LA MÚSICA:
SORTIU I DIVERTIU-VOS
Un parell de setmanes abans del Dia de la Música,
el Fer em va comentar que volia dir a tothom que el que
anàvem a fer era com un festival de final de curs. En un
primer moment no vaig entendre el que volia dir el Fer,
ja que allò de “festival de final de curs” em sonava a donar
poc valor al concert que ell mateix estava coordinant.
Però, pensant-hi, vaig adonar-me’n que al què es referia
era a què allò havia de ser una festa, i sobretot una festa
per nosaltres mateixos, que ens ho havíem de passar
bé. El que deia el Fer era, si fa no fa, la famosa sentència
cruyffista: “Sortiu i divertiu-vos.”
I el Fer tenia tota la raó. Vaig prendre’m el Dia de la
Música Tribut als Anys de la Movida amb aquests ànims
i m’ho vaig passar molt, molt bé. Crec que la majoria de
nosaltres ens ho vam passar molt bé. I, a sobre, el públic
també s’ho estava passant molt bé: van ser molts els
que van assistir pràcticament a tot l’espectacle i, quan
va finalitzar “Rock & roll star”, la sensació clara era que
tant els que estàvem dalt de l’escenari com els que s’ho
miraven des de baix volíem més. Més música.
Per mi està clar que l’èxit (sí, diguem-ho clarament, èxit)
d’aquest Dia de la Música és també el resultat de les
dues temptatives anteriors (Tribut als Beatles i a la Música
de Casa), d’anar refinant la fórmula, corregint errors i
afinant els diferents elements. Però també hi ha un mèrit
molt gran del Fernando Julián, el Fer, que la va aconseguir
una bonita col·lecció d’encerts, començant per
l’emplaçament: el canvi de la plaça de la Font a la plaça
del Rei suscitava alguns dubtes, però va acabar sent una
de les claus de tot plegat. Crec que està clar que el pròxim
any voldrem tornar-hi. I un altre aplaudiment per l’equip
de so, excel·lent.
Per tot això m’agrada el Dia de la Música. I per altres
coses. M’agrada el ritme trepidant amb què se succeeixen
els grups dalt de l’escenari. M’agrada comprovar quines
cançons ha escollit cada grup, i que em sorprenguin amb
temes que no m’esperava (RSK més enllà de Barricada;
Los Berlanga fent Miguel Bosé). M’agrada que hi hagi
grups que s’estrenin en directe aquell dia (D-Lady i Los
Carbona). M’agrada perquè és un dia en què sempre hi
ha col·laboracions entre els músics (Eva Gran, Fer Van
Trasher i David LPG amb els FOLS en el final de festa;
els Z-30 acompanyant Alberto Grima; servidor de vostès
fent de Loquillo amb Los Carbona). Em va agradar que
Baglietto aportés un punt diferent però perfectament
representatiu de l’època (aquell vocoder). Em va agradar
el plus d’espectacle de Z-30. Em va agradar que Ramrom
cantés “Lo que tu y yo sabemos” amb NLS!
I m’agrada especialment saber que aquell dia els que
pugem dalt l’escenari ho fem perquè ens ve de gust,
perquè ens ho volem passar bé, perquè volem participar
de l’Associació de Músics de Tarragona. Justament perquè
crec que els músics hem de cobrar els bolos, valoro molt
que disset bandes i artistes participéssim en aquesta
festa sense demanar res a canvi.
I l’any vinent? Dylan? Stones? Abba? Canción del verano?
Rock progressiu? Punk del 77?
Guille Soler
10
11
NEIX
L
’OR
FE
U
S
,
U N A A P OSTA C U LT U R A L D E Q UA L ITAT
El passat dissabte 27 de juny es va
celebrar la primera edició de l’ORFEUS,
el festival d’art i realitat cultural de l’Orfeó
Canongí. El nom ve relacionat alhora
amb el de l’entitat i el mite grec d’Orfeu:
el poder d’aquest personatge polifacètic
rau únicament en la bellesa del seu art,
tan bell i sublim, que les forces més
salvatges i indòmites de la naturalesa
sucumbeixen davant la seva encisadora
i elevada inspiració, davant la música
que sortia de la seva cítara (d’aquí també
el logotip del festival). L’Orfeus va comptar
amb el suport de l’aMt dins la seva
programació estable.
Per a afavorir el dinamisme de l’event,
es van habilitar dos escenaris diferents
per així anar alternant els diferents
espectacles, segons el caràcter: a
l’Escenari Jardí els concerts en format
acústic; a l’Escenari Teatre els concerts
de rock, la performance poètica i
l’espectacle audiovisual. També a la sala
Josep Gols s’hi va muntar el mercadet
d’art Portobello, amb paradetes de roba,
disseny i complements per part de les
artistes canongines Mo Espasa i Maria
Nebot, i també la venda de discos i merxandatge
dels grups, com les gorretines o les samarretes
creades especialment per l’ocasió per Sergi Martín.
El Festival va començar cap a un quart de nou
del vespre amb el poeta tarragoní Juan Carlos
Elijas, amb el poemari Talking Heads.
L’Esperpentacle, com denomina ell, consta de deu
poemes amb un subtil enfoc humorístic que va
travant els temes, com en el poema Balsero, un
romanç en octosíl·labs que reclama especialment
l’atenció. L’atrezzo estava format per una projecció,
amb l’ambientació de música i la presència d’un
crani al més pur estil shakesperià.
Seguidament, el públic va dirigir-se al jardinet
de l’entrada de l’Orfeó, on el músic cambrilenc
Joan Colom –veu, guitarra i acordió diatònic– i el
Samba –acompanyant-lo a les percussions
africanes– uniformats amb la Gorretina (mescla de
gorra i barretina) van presentar el seu espectacle
“Cantarella, ballaruca i tumbaià”, narrant la història
dels ebreus (sense hac: de l’Ebre) i fent divertides
adaptacions de cançons a aquesta cultura. Una
proposta músico-teatral molt interessant.
Després va ser el torn de presentar un nou
projecte liderat pel guitarrista Lluís Barceló. Es
tracta de TastDeVinils, que va sorgir amb la idea
de composar una cançó inspirada en cadascun
dels vins d’un reconegut celler del Priorat. La banda
la completen els músics Marc Claramunt (bateria),
12
brasileres i bossa nova. Totes elles
composicions pròpies amb molta influència
de la MPB (música popular brasilera)
pròpia dels Caetano Veloso, Toquinho,
Marisa Monte, ... mesclada –a més– amb
un lleuger toc flamenc.
Backdoormen tornaven als escenaris
després d’un any i mig. Amb el Jordi
Claramunt com a nou bateria, juntament
amb la resta de la banda (Roger Conesa,
Òscar Noguera, Josep Cester i Pep
Espasa) van demostrar que tornen a
l’escena musical amb molta força.
S’iniciava així una nova etapa del grup,
conservant l’essència del seu rock
sofisticat (el Rock-Effort, com en diuen
ells) però encara amb més maduresa,
propera a grups com Porcupine Tree.
Loti Arroyo (baix) i Pep Espasa (flauta travessera,
saxo tenor i guitarra). El grup es caracteritza per
un rock simfònic i instrumental molt elaborat, amb
tocs clàssics i clares influències de Yes, Genesis
o King Crimson (de qui en van versionar Matte
Kudasai).
A continuació, el cantautònom Oscárboles va
fer disfrutar al públic que, assegut còmodament a
les tauletes de la terrassa, reia amb la seva
espontaneïtat, el seu humor agut i les ingenioses
lletres. A més, va presentar algun tema nou, a part
dels ja clàssics Cloroformo, El Salmón, El Portal
de Belén o Antes había dinosaurios; ahora ya no...
Tot un crack!
El grup salouenc-canongí The Sleapers –conjunt
que va debutar en el mateix escenari fa només un
mes!– va ser inclòs en el cartell per la qualitat de
la seva proposta de rock alternatiu, malgrat la
joventut dels seus membres: Yoyo (veu i guitarra),
Albert (guitarra i teclat), Guzzz (baix) i Carlos
(bateria). Unes molt bones melodies, cançons
treballades, amb notables canvis rítmics i un so
molt conjuntat fan d’aquesta banda un projecte
amb molt de futur.
Una altra vegada al jardí, la bonica veu de la
cantant de Sâo Paulo VIVIan AMARante,
perfectament acompanyada a la guitarra clàssica
per l’Aleix Bové, va posar el contrapunt dolç a la
vetllada, deleitant els espectadors amb melodies
Un altre grup que es van apuntar a
última hora al festival van ser els Spy
Light. El grup tarragoní de rock progressiu
van demostrar que, tot i la distància que
els ha separat últimament, quan es
retroben es conjunten perfectament.
L’estructura, creativitat i sonoritat de les
seves cançons defineixen un llenguatge propi i
inequívoc: el segell Spy Light. Al trio (Morris al baix
i veu; Ruben Vizcaya a la guitarra; Álex Carasol a
la bateria) se’ls va unir en alguns temes la secció
de vents que els ha acompanyat sovint: la Virotten
Brass.
Per anar cloent l’edició es va apostar per un
format més innovador: els Elàstics Unlimited van
conduir als assistent a través d’una imaginativa
performance científica, completant la posta en
escena amb conceptes hereus de la poesia visual,
fent servir disfresses, bengales, etc. Mentre un
membre del duo (Pau Padrés) punxava música
ballable (des del funk a l’electrònica), l’altre (Blai
Mesa) ho ambientava audiovisualment amb un
pseudo-documental sobre l’Univers, combinant per
exemple una entrevista a l’Stephen Hawking amb
escenes de pel·lícules de sèrie B d’OVNIs...
El sentiment general de la gent va ser molt
positiu: l’ampli ventall de les propostes, el segell
de qualitat del cartell, la dinàmica dels concerts i
el gran ambient creat fan que aquest festival hagi
emergit amb ganes de ser una referència de
propostes emergents de l’art i la cultura del Camp
de Tarragona. Tant de bo que continuï durant molts
anys i encara més gent se n’adoni de la riquesa
de l’oferta cultural que tenim i el recolzi encara amb
més ganes... Per molts anys, Orfeus!!!
Pep Espasa
ASSOCIACIÓ DE MÚSICS DE
TARRAGONA:
DEU ANYS DE TREBALL
DES DE LA BASE
L’any 1999 van començar les converses
per a la creació d’una entitat que aplegués
els músics de Tarragona. La ciutat havia
tingut al llarg de tota la dècada anterior
una escena musical molt dinàmica però
amb una materialització complicada, en
part per la manca d’equipaments i indústria
musical locals. El març de l’any 2000
aquestes converses es concreten amb la
creació de l’Associació de Músics de
Tarragona (aMt) després d’una assemblea
celebrada a la facultat de Lletres. Aquest
origen ja marca un dels trets diferencials
de l’aMt: el seu caràcter assembleari i
radicalment democràtic. Ràpidament, l’aMt
es va constituir en entitat legal i es va
presentar en societat com corresponia:
amb la celebració del seu primer festival,
en aquella ocasió al Passeig de les
Palmeres. El pròxim dia 15 d’agost, l’aMt
celebrarà la desena edició del Festival,
punt d’arrencada del desè aniversari.
Ràpidament, l’entitat va enfocar les
seves energies en una doble direcció:
d’una banda, l’organització d’activitats
lligades al món de la música; de l’altra, la
reivindicació d’un espai per a la pròpia
aMt i per la música popular la ciutat. En
el primer àmbit, l’any 2001 l’aMt ja
s’incorpora a la celebració del Dia
Internacional de la Música (el 21 de juny),
amb iniciatives que van obtenir molt de
ressó com ara la jam session multitudinària
“Castell de sons”. Igualment, a més del
Festival aMt –que a partir de la tercera
edició (2002) queda fixat al pati de l’antiga
fàbrica Chartreuse i en el marc de les
festes de Sant Magí-, l’associació organitza
altres concerts, a més d’involucrar-se en
concursos com el DO de Tarragona o el
Baix Gaià Sound de Torredembarra.
A més, l’any 2003 l’aMt fa un pas
endavant amb l’edició d’“Un Munt d’Idees”,
CD multimèdia amb finalitat promocional
que va oferir als grups membres la
possibilitat d’enregistrar una cançó en un
estudi professional de forma totalment
gratuïta. Des del 2005, a més, el CD “Un
Munt d’Idees” ha consolidat una periodicitat
anyal, de manera que a finals d’aquest
2009 apareixerà la sisena edició del
recopilatori. Fins el moment, prop de 70
grups i solistes –la majoria, novells- han
gravat una cançó per als diferents CDs de
l’aMt.
Pel que fa a la feina de reivindicació,
l’aMt presenta ja l’any 2003 un
avantprojecte per a la utilització d’una part
de l’antiga fàbrica Chartreuse com espai
cultural polivalent. Durant tot aquest temps,
la lluita de l’aMt ha estat constant per
defensar que Tarragona tingui un
equipament a l’alçada de les necessitats
de la ciutat. Tot just aquest passat mes de
maig, l’aMt ha refermat i concretat la seva
proposta amb el projecte “Espai aMt a la
Chartreuse”, que defineix la creació d’un
equipament que inclouria sala de concerts
de mitjana capacitat, bucs d’assaig, estudi
de gravació i altres serveis per la música
popular. El document s’ha presentat a les
diferents administracions, que l’han rebut
positivament. Ara cal esperar per veure si
aquestes bones intencions es concreten
en fets.
L’activitat de l’aMt va rebre un impuls
molt important amb l’establiment d’un
conveni de col·laboració, l’any 2005, amb
l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural de
la Generalitat de Catalunya. Aquest acord
va permetre consolidar les accions que ja
s’estaven duent a terme, i afegir-ne altres
de noves com els clínics de formació
especialitzada o la programació estable
(ajudes als grups membres per actuar fora
de la ciutat). Actualment, l’aMt ha
aconseguit diversificar les seves fonts
d’ingressos, la qual cosa també ha permès
treballar en la línia de la professionalització.
Al llarg de tot aquest temps, més de
400 persones han passat per l’aMt. Cada
any s’incorporen nous socis, i cada cop
amb més freqüència, són de fora de la
ciutat i fins i tot de fora de les nostres
comarques. La pertinença a la Unió de
Músics també ha estat un argument clau
per al desenvolupament de l’associació.
Quan entra en el seu desè any de vida,
l’aMt pot fer un balanç positiu del camí
recorregut. Sí, és cert que molts dels
problemes que van motivar la creació de
l’entitat continuen existint (manca de llocs
on tocar i on assajar a Tarragona, per
exemple), tot i que esperem que en uns
anys l’Espai aMt a la Chartreuse sigui una
realitat que suposi un canvi molt important.
En tot cas, el que és innegable és que
l’aMt s’ha convertit en un interlocutor vàlid
per les administracions i en un actor cultural
destacat a Tarragona i el seu entorn. I ha
aconseguit tot això fent cada cop millor la
feina, buscant la professionalitat en la
gestió i la producció, però sense perdre
en cap moment el caràcter democràtic que
la va definir des del primer moment: cada
dimecres al vespre, qualsevol soci pot
intervenir en l’assemblea i demanar
informació, proposar nous projectes i
participar en la presa de decisions.
13
U2
“360º Tour”
Que el negoci de la música ha canviat
als darrers anys ho demostra la situació
actual dels U2 i la seva nova gira mundial
“360º Tour”. Només cal donar una ullada a
tot el que l’envolta, mai millor dit, amb aquest
escenari circular conegut com “l’urpa”. Està
clar que son unes megaestrelles del rock,
amb totes les seves conseqüències i totes
les seves contradiccions, què us pensàveu.
Vaig assistir a la segona cita de l’obertura
de la gira, el 2 de juliol al “Camp Nou” de
Barcelona. Ser la primera plaça d’una gira
mundial té les seves coses bones, però
també de dolentes, és clar.
La primera cosa a destacar és el
muntatge, grandiós, megalític, potser
exagerat, sobretot per l’alçada desmesurada
i inútil, però molt agraït pel públic. Ja se sap:
“burro grande, ande o no ande”. Escenari
circular, que no giratori, al damunt del qual
penja la pantalla de vídeo, formant un
quadrat amb els costats arrodonits. La seva
mida descomunal acostava a tothom a
l’escenari. La pantalla és veritablement la
perla del show, l’element diferenciador de
la gira, amb una excel·lent qualitat.
14
La cura que s’ha posat amb el so també
és destacable, amb uns line-arrays atapeïts
d’altaveus. Desconec si a tot arreu de l’estadi
sonava bé, però la intenció hi era. Jo, a la
meva posició, ho vaig sentir molt clar i
bastant equilibrat. Curiosament no
emprenyaven els greus, aquesta bola típica
de sub-greus que estaborneix tot al voltant
(si més no faltaven una mica) i només
destacar, com a part negativa, el piano
convertit en un grinyol estrany i
desagradable.
I de la banda, què puc dir. Doncs que van
complir amb nota alta, sobretot en devoció
i força, en prestància i execució. Són grans
músics, però cal recordar-ho perquè a part
de tenir la tecnologia al seu costat, si no
fossin bons músics i si no conformessin una
pinya creativa d’alt nivell, tot allò no serviria
per res. Errades, doncs sí, tothom en fa i
ells només són 4 persones al damunt de
l’escenari i és difícil tapar una errada. El
primer dia sembla que la van pifiar a “One”,
el segon van estar millor.
Del repertori hi ha una cosa ben clara:
no es pot agradar a tothom. I amb una
carrera tan llarga i farcida d’èxits, del tot
impossible. Particularment em sembla molt
bé que defensin aquest últim “No line on
the horizon” amb 7 de les seves cançons,
crec que és un gran treball i unes bones
cançons, malgrat els detractors, que n’hi ha
i molts. De la resta, una mica de repàs a
alguns, no tots, dels èxits indiscutibles i
espai per a sorpreses: el rescat de l’oblit de
“Party girl”, l’estrena en directe de “Electrical
storm” i la recuperació de “The unforgettable
fire” i “Ultraviolet”, una mica deslluïda aquesta
última.
De les coses dolentes, doncs que s’ha
d’afinar l’espectacle, és clar. Ajustar el
repertori per no malbaratar el clímax general.
Potser “MLK” després de la eufòria de “Pride”
no té sentit, potser “Moment of surrender”
no és la més indicada per acabar o s’hauria
de modificar el final. Però això s’anirà polint
al transcurs de la gira, són pecats venials.
Jo vaig sortir satisfet i amb la creença d’haver
assistit a un espectacle del segle XXI.
Fer
L’aMt PRESENT A APROVADA LA
LA PRIMERA
NOVA LLEI
VISITA DEL CoNCA D’ESPECTACLES
A TARRAGONA
Amb aquesta visita a Tarragona,
els membrs del CoNCA
pretenien tenir un primer tast de
la realitat cultural a la ciutat i a
tot el Camp de Tarragona. Per
aquest motiu, una part important
de la jornada va consistir en una
trobada amb entitats culturals
que es va fer al Palau de
Congressos. A més de l’aMt, en
aquesta trobada hi van participar
Priorat Centre d’Art, Camerata
XXI, la Cooperativa Obrera
Tarraconense, la Sala Trono,
l’Associació Play Acció
Cultural/Festival Rec, la
Companyia Plan B, el col.lectiu
Caldo de Cultivo/Künstainer, el
Museu d’Art Modern, el
Conservatori de Música, l’Escola
d’Art i Disseny, l’Associació
Salou en Dansa, la Fundació
Forvm de fotografia i l’Associació
literària Gent del Llamp.
Els membres del CoNCA
també van visitar el Tinglado
1, el Teatre Metropol i la
Tabacalera, i van anunciar
la seva adhesió a la
candidatura de Tarragona
Capital Europea de la
Cultura 2016.
procediments de
tramitació de llicències i
autoritzacions. A més,
potencia
la
descentralització de
competències vers els
municipis, en matèria
inspectora
i
sancionadora.
Respecte allò que més
ens afecta, la nova llei
possibilita
el
desenvolupament
d’activitats musicals en
directe en establiments i
espais públics, i en
aquest sentit unifica i
simplifica els tràmits per
facilitar a l’administrat la
sol·licitud de les
llicències, com també la
possibilitat que una única
llicència doni cobertura
a diversos espectacles o
activitats. Igualment, per
primera vegada, la llei
regula els locals de règim
especial (“after hours”).
Caldrà veure com
l’aplicació d’aquesta
nova normativa afecta la
programació en directe.
Fotos by CoNCA
L’Associació de Músics de
Tarragona va ser una de les
dotze entitats o projectes
culturals que van ser escollits
com a representatius del territori
i es van reunir amb els membres
del Consell Nacional de la
Cultura i de les Arts (CoNCA)
en la seva primera visita a
Tarragona, el passat 22 de juny.
Els representants de l’aMt van
disposar d’uns minuts per
presentar la feina que
desenvolupa l’associació, així
com els problemes que tenen
els músics a la ciutat. També
van lliurar un exemplar de
l’avantprojecte “Espai aMt a la
Chartreuse” al president del
CoNCA, Xavier Bru de Sala, que
va fullejar-lo amb interès.
El Parlament de
Catalunya va aprovar el
passat 1 de juliol la nova
llei d’espectacles i
activitats recreatives que,
paradoxalment, ha estat
elaborada
pel
departament d’Interior.
Segons els seus
promotors, “la nova Llei
s’inspira en els principis
de convivència, entre els
qui es volen divertir, els
que volen descansar i els
que s’hi dediquen
professionalment; de
seguretat, tant de
persones com dels
establiments i de les
activitats recreatives; i de
qualitat i sostenibilitat de
les activitats i dels
locals.”
La llei incorpora per
primera vegada un títol
sobre drets i deures dels
usuaris, dels titulars,
organitzadors i dels
artistes i preveu la
participació ciutadana en
aquells aspectes en què
puguin resultar afectats
i a ser consultats en els
15
TERRITORIS
CREATIUS,
LA WEB DELS
CREADORS DEL
CAMP DE TARRAGONA
Fa aproximadament
un mes ha sortit a la
llum, amb molta
ambició i amb la
voluntat que tingui
una gran repercussió
al Camp de
Tarragona, un nou
espai dins la Xarxa:
Territoriscreatius.cat.
Es tracta d’una
iniciativa dels Serveis
Territorials de Cultura
i Mitjans de
Comunicació de la Generalitat a Tarragona en què la
Universitat Rovira i Virgili hi col·labora estretament i que
permetrà establir una radiografia de la creació del Camp
de Tarragona en els diversos àmbits de l’art, és a dir,
literatura, música, arts escèniques i arts visuals.
D’acord amb una sèrie de criteris bàsics un mínim d’un treball publicat, exposat, representat,
interpretat o de treball executat en públic-, a través
d’aquest web (http://www.territoriscreatius.cat) s’ofereix
als creadors que han nascut, treballen o resideixen a les
comarques del Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix
Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Tarragonès i
Priorat) un espai virtual perquè puguin mostrar la tasca
que estan duent a terme. El portal compta ja amb 120
artistes inscrits i permetrà donar reconeixement i difusió
internacional de la feina dels creadors i establir una eina
de treball útil per a gestors culturals per tal de desenvolupar
programacions a les seves localitats.
Tots esteu convidats a apuntar-vos a aquest web, com
ja han fet altres companys de l’aMt i de la cultura
tarragonina en general.
http://www.territoriscreatius.cat
16
ATENCIÓ:
ROBATORI A UN
LOCAL D’ASSAIG
Desafortunadament, ens hem de fer ressò
d’un fet lamentable: el robatori que han patit els nostres
companys de La Perra Gorda al seu local d’assaig a principis
d’aquest mes de juliol. Robatoris com aquest –que no és
ni el primer ni el darrer cop que es produeixen- posen de
manifest, encara més, la lamentable situació que vivim al
Camp de Tarragona quant a locals d’assaig.
Us passem el llistat del material robat a La
Perra Gorda. Estigueu atents per si algú us el vol vendre
de forma sospitosa:
- 2 Caixes passives de 12" marca: IMG Stage Line, model:
PAB-12/SW
- 1 capçal marca: HARTKE, model: HA3500
- 1 caixa 4x10" marca: HARTKE, model: TP410
Les caixes passives i el capçal estaven pràcticament nous.
17
VENDO
Venc amplificador de baix HARTKE 2500 + altaveu 4 10'
HARTKE. Bon preu. 656802214
Vendo guitarra Ibanez X Series, modelo XPT700-RCM. La
vendo porque quiero una LesPaul (que todos sabemos que
son palabras mayores). La guitarra es de color Rojo Camelón, a
plena luz es Rojo Vivo y a contraluz cambia a Verde Esmeralda
(pintura nacarada),
es de una sola pieza, por lo que el sonido se be beneficiado al
pasar directamente del traste al puente, a diferencia de las
guitarras de dos piezas, el sonido es 100% natural, además
que el mástil esta revestido dcon 5 placas de caoba noble.
Las pastillas son DiMarzio DiActivator, perfectas para riffs
contundentes y melodías limpias. Tiene Floyd Rose Ibanez y
Tremolo Edge III con las placas en la cejilla para mantener la
afinación y la rueda de ajuste de afinación en cada cuerda del
puente.
La guitarra la vendo con su estuche duro, una correa oficial
Ibanez, un libro del funcionamiento del floyd rose y el
mantenimiento básico y un cable jack.
El precio es de 700€. Si miráis en tiendas la guitarra está por
unos 850€, en importación por casi 700€, pero si incluís los
gastos de envío más la preocupación de que llegue en
perfecto estado, creo que no sale mucho a cuenta.
La guitarra está en perfectas condiciones, tiene apenas un
año y tengo un local con equipo para poder probarla (a
menos que queráis probarla con vuestro propio ampli).
Y además, por 100€ más incluyo también una pedalera KORG
multiefectos, con efectos de sonido perfectos para intros
melodicas, wah u octavadores, contiene varios modos de
equalización (vintage '60. '70, UK, Recto, Clean, Crunch, etc),
modos de efecto (delay 1, 2 o multi, phaser, flanger, tremolo,
octavador, wah, etc) y modos de acústica (catedral, estudio,
room, air, etc).
800€: Guitarra Ibanez XPT700-RCM + Pedalera KORG
700€: Guitarra Ibanez XPT700-RCM
NO VENDO LA PEDALERA POR SEPARADO (DE MOMENTO).
Contacto:
Telefono 685 99 74 06 (Eric)
Correo mail: [email protected]
Venc una Guitarra Ibanez RG320Fm de color Purple, acció i
entonació ajustada per luthier, amb màstil wizard de 24
trastes, pont edge III, doble humbucker Di Marzio / Ibanez
Inf3 Inf4. Impecable. Amb estoig dur inclòs. Ideal per Rock i Metal.
envío fotos a interessats. [email protected]
COMPRO
Compro contrabaix per a principiant, econòmic...
e-mail a : [email protected]
Busco multipistes per fer gravacions domèstiques i teclat
midi bàsic. Envieu-me mail a: [email protected]
compro BAJO eléctrico básico para empezar. Busco precio
muy [email protected]
Pues eso, que estoy buscando un bombo de 18, si alguien lo
tiene o conoce a alguien que lo tenga y se quiera deshacer de
él en tiempos de crisis, ya sabeis, contactad por email:
18
[email protected]
Busco un pod x3 live k este bien de precio i k este aun bien
conservado.Llamad al 654376525 o envid un email a
[email protected]
BUSCO
En el Cafè del Far de Salou buscamos cantautores para este
verano. Hay varios pases por completar tanto para residente (solo
versiones) como para invitado (temas propios o/y versiones).
Aceptamos prácticamente todos los estilos mientras sea en acústico.
También aceptamos pequeñas bandas en acústico como invitados.
Y sería fantástico contar con monologuistas, humoristas o similar
que puedan llenar un pase completo.
Más información en [email protected] o llamando al
coordinador al 636008113
Se busca cantante para grupo joven de estilo punk rock.
Preferentemente entre 16 y 24 años. Interesados contactar al msn:
[email protected].
Sóc guitarra desde fa mes o menys 4-5 anys, influenciat per l'indie,
pop-rock, alternatiu (tot música internacional), i he estat en diversos
grups de guitarra. Per cert sóc deTarragona, així que la gent si es
del voltant, millor. Busco un grup d'aquest estil que necessiti una
guitarra solista o si no (casi que ho prefereixo), fundar un grup
nou de 4 components (2 guit, baix i bat), començar fent rollo
versions, parlar sobre el nostre estil i definir-lo, treballar en
temes nostres i finalment, grabar una mini maqueta per donar-nos
a conèixer. Per contactar amb mi ho podeu fer per aqui o al gmail,
[email protected]
SOC BATERIA I BUSCO GENT PER MONTAR UNA NOVA BANDA
DE POP I ROCK. INFLUÈNCIES VARIADES. INTENTAR FER
UN ESTIL I MUSICA PRÒPIA. TINC EXPERIÈNCIA AMB MOLTES
BANDES I ESTILS VARIATS. TOT ES CONTACTAR I PARLARNE. [email protected]
www.myspace.com/gerdrummer
Tengo intenciones de montar un grupo estilo Pop-Rock/Indie en
lengua inglesa.
Yo soy teclista, tengo 20 años y 3 años de experiencia y estado
en otros grupos.
Ahora mismo dispongo de una cantante. Busco a: - 1 guitrrista,
1 bajista, 1 bateria
Busco gente joven con ganas de llevar el grupo adelante y conseguir
grabar una maqueta. Pueden contactar a [email protected]
o 657223397.
Salu2!
Buscamos teclista y entendemos que será uno de los pesos más
importantes del grupo, no queremos un Tuomas Holopainen, pero
si alguien que sepa tocar relativamente bien. Tiene que tener
espíritu de superación pero no tiene que ir de subido. Yo soy el
guitarrista y tengo un nivel minimo, para poder hacer este estilo:
Metal sinfónico. El batería y el bajista siguen dandole caña así
que somos un grupo que avanzamos progresivamente. La
cantante es el mejor musico entre nosotros. Nosotros queremos
ganarnos la vida en esto y pondremos todos los esfuerzos para
que así sea. Grupos influencia: Nightwish, Epica, Delain, Sirenia,
Dream theater, Rhaposdy of fire, Stratovarius, "within temptation"...
Si estás interesado agregadme al messenger:
[email protected]
O llamadme al 649341229
Població
T'informem que per ser soci s'ha de fer efectiva una quota d'inscripció de 6 € i fer un ingrès cada any de 24 € a:
Caixa Penedès. 2081 0171 75 0000023481 o bé a CAIXA TARRAGONA. 2073 0166 91 0110369027 fent-hi constar el teu nom.
Les inscripcions poden dirigir-se a: aMt. Ap. de Correus 396, 43080 Tarragona o via e-mail a: [email protected] indicant
les teves dades. També podeu donar-vos d'alta a la web: www.musicstgn.cat
Quins són els temes o problemes relacionats amb la música que et preocupen i que creus que es podrien tractar
des de l'associació?
SI
NO
Telèfon
Data d'inscripció
T'interessaria i podries formar part d'algun grup de treball de l'associació?
Quin?
Cognoms
Data naixement
Toques algun instrument musical?
E-mail
CP
Adreça Postal
DNI
Nom
FES-TE SOCI DE L'aMt!!!