Download Des de Capio HGC - Hospital General de Catalunya

Entitats d’assegurança sanitària i altres empreses
que tenen acords amb Capio Hospital General de
Catalunya
ADAC
ADESLAS
AEGON
AGRUPACIÓ MÚTUA COMERÇ INDUSTRIA
ALLIANZ RAS
ARESA
ASEVAL
ASISA
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL
ATLÁNTIDAASSEGURANCES MEDIQUES
AXAAURORA IBERICA
AZKARAN
CAIXA ANDORRANA DE LA SEGURETAT SOCIAL
CASER SALUD
CENTRO ASEGURADOR
CIGNA
CLINICUM SALUT
Qualitat
Professionalitat
Mutuas de accidentes laborales y
enfermedades profesionales que tienen acuerdo
con Capio Hospital General de Catalunya
Informació i Citacions
Entidades de seguros sanitarios y otras empresas
que tienen acuerdos con Capio Hospital General
de Catalunya
DKV SEGUROS
FIATC ASSEGURANCES
GES SEGUROS
GROUPAMA SEGUROS - MEDYTEC SALUD
GRUPO SERSANET
HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS
HERMANDAD NACIONAL DE ARQUITECTOS
Servicios Corporativos
INSTITUCIÓ MEDICINA LLIURE
L'ALIANÇA
LA BOREAL MÉDICA
LA ESTRELLA
LABOR MÉDICA
MAPFRE CAJA SALUD
MONTEPIO GIRONA
MÚTUA DEL PENEDÉS
MÚTUA GENERAL DE CATALUNYA P.S.
MÚTUA MANRESANA
Mútues d’accidents laborals i malalties
professionals que tenen acord amb
Capio Hospital General de Catalunya
902 53 33 33
Tecnologia
ACMAT
ASEPEYO
FIMAC
FREMAP
IBERMUTUAMUR
MADIN
MATT
MUPA
MÚTUA PREVISORA
BARCELONA FONTSALUT
MUTUAL FLEQUERA
MUTUAL SALUS
MUTUALITAT NOSTRA
SENYORA DEL CARME
MPS
POLICLINATIBIDABO
PREVISORA GENERAL
QUALIMEDIC CARD
ROBRESA
RTVE
SABADELL MUTUAL
SANITAS
SEGUROS CATALUÑA
SHARED CARE
VITAL SEGURO
VITALICIO SALUD
WINTERTHUR
Departamento Marketing Capio Sanidad, Febrero 2007
Capio Hospital General de Catalunya
Capio Sanidad
Nº 3 HIVERN / INVIERNO 2007
Revista de Capio Hospital General de Catalunya
Innovació
MÚTUA INTERCOMARCAL
MÚTUA UNIVERSAL
MUTUAL MIDAT CYCLOPS
SABADELL ACCIDENTS DE TREBALL
(SAT Mútua)
UNIÓN DE MÚTUAS
UNIÓN MUSEVA IBESVICO
WILLY BETZ ESPAÑA
Dr. José Ramón Germà Lluch
Un lluitador
e
t
r
a
d
i
u
c
r
e
p
p
o
r
p
a
Capio más de 16.000 profesionales y 100 centros en Europa
enfront del càncer
Un luchador frente al cáncer
www.capiosanidad.es
més de 16.000 professionals a 9 països d’Europa
www.capiosanidad.es
Sumari - Sumario
Editorial
Editorial
Capiómetro
Vida Sana
03
Vida Sana
Esport i activitat física. Eviti riscos
Entrevista
Deporte y actividad física. Evite riesgos
04-07
Entrevista
Dr. José Ramón Germà Lluch
Dr. José Ramón Germà Lluch
Nuestros Servicios
Els nostres Serveis
Oncología
Oncologia
Desde Capio HGC
Des de Capio HGC
Servei de Neuroangiografía
Reobertura del servei de revisions de salut
Auditoria Interna
Remodelació en el Servei d'Urgències
Primera Jornada de Medicina Forense a Capio HGC
II Simposi Social de Medicina i Infermeria
Unitat de Cirurgia sense ingrés
Catalunya, Sector de Teràpies Naturals
Premi a les infermeres de Capio HGC
Sopar de Nadal 2006
Reunió Interhospitàlaria d’ORL
Comunicació i Medicina a Capio HGC
III Premis a la Investigació Fundació Jiménez Díaz Capio
II Reunió Internacional
Conferència de Santiago Rodríguez Córdoba
Nova Unitat de Memòria al Capio Hospital Tres Culturas
Conferència a Capio Hospital Sur
Felicitació al Servei de Neurologia de Capio Recoletas Albacete
Companyies asseguradores
Nova oficina de l’Aliança a Capio HGC
08-11
12-15
Servicio de Neuroangiografía
Reapertura del Servicio de Revisiones de Salud
Auditoría Interna
Remodelación en el Servicio de Urgencias
Primera Jornada de Medicina Forense en Capio HGC
II Simposio Social de Medicina y Enfermería
Unidad de Cirugía sin ingreso
Cataluña, Sector de Terapias Naturales
Premio a las enfermeras de Capio HGC
Cena de Navidad 2006
Reunión Interhospitalaria de ORL
Comunicación y Medicina en Capio HGC
Desde Capio Sanidad
Des de Capio Sanidad
16-17
III Premios a la Investigación Fundación Jiménez Díaz Capio
II Reunión Internacional
Conferencia de Santiago Rodríguez Córdoba
Nueva Unidad de Memoria en Capio Hospital Tres Culturas
Conferencia en Capio Hospital Sur
Felicitación al Servicio de Neurologia de Capio Recoletas Albacete
Compañías aseguradoras
18
Oficinas de Atención al Cliente
De un vistazo
D’un cop d’ull
Capiòmetre
Capiómetro
En el número anterior els feia referència que, al 2007 que
ens espera, tenim la voluntat de continuar millorant en els
nostres propòsits.
També els feia menció que, per assolir l'encàrrec, Capio
Hospital General de Catalunya té la sort de disposar d'un
grup de persones que hi treballen de manera exemplar.
Tots tenim el deure de prestar assistència a la gent que
confia en nosaltres. Aquesta confiança només es pot
assolir si podem copsar, a la vegada, quines són les
opinions, voluntàries i lliures, que les persones que
treballen en aquesta empresa tenen d'ella.
Per això, durant el mes de febrer del 2007 tots els
treballadors que participen en aquest projecte poden
ajudar a millorar-lo responent una sèrie de qüestions la
valoració de les quals ens dóna una visió que anomenem
Capiòmetre, una iniciativa del Departament de Recursos
Humans del grup que mesura el nivell de satisfacció de la
gent en diferents aspectes de l'Hospital i que serveix per
identificar punts de millora.
Entenem que, al mateix temps, aquestes accions ajuden
que les decisions que es prenen siguin en benefici de
tothom: treballadors i usuaris de Capio HGC, les persones
que llegeixen la nostra revista, que continuem desitjant
que sigui un canal de comunicació útil.
Donant les gràcies per endavant a tots els que participaran
en aquest exercici d'identificació de punts de millora, els
emplaço fins la propera edició.
En el número anterior les hacía referencia a que, en el
2007 que nos espera, tenemos la voluntad de continuar
mejorando en nuestros propósitos.
También les mencionaba que, para cumplir este encargo,
Capio Hospital General de Cataluña tiene la suerte de
disponer de un grupo de personas que trabajan de manera
ejemplar.
Todos tenemos el deber de prestar asistencia a la gente
que confía en nosotros. Esta confianza solo se puede
alcanzar si conseguimos captar, al mismo tiempo, cuáles
son las opiniones, voluntarias y libres, que las personas
que trabajan en esta empresa tienen de ella.
Por ello, durante el mes de febrero de 2007 todos los
trabajadores que participan en este proyecto pueden
ayudar a mejorarlo respondiendo a una serie de
cuestiones cuya valoración nos da una visión que
denominamos Capiómetro, una iniciativa del
Departamento de Recursos Humanos del grupo que mide
el nivel de satisfacción de la gente en diferentes aspectos
del Hospital y que sirve para identificar puntos de mejora.
Entendemos que, al mismo tiempo, estas acciones
ayudan a que las decisiones que se toman sean en
beneficio de todo el mundo: trabajadores y usuarios de
Capio HGC, las personas que leen nuestra revista, que
seguimos deseando que sea un canal de comunicación
útil.
Dando las gracias por adelantado a todos los que
participarán en este ejercicio de identificación de puntos
de mejora, les emplazo hasta la próxima edición.
1. Els exercicis més saludables són els denominats aeròbics:
aquells que poden mantenir-se a una mateixa intensitat durant un cert
temps, com ara el ciclisme, la natació, el rem o el jòguing. Caminar a un
ritme actiu durant un mínim de 30 minuts diaris proporciona grans
beneficis per a la salut. Si no hi ha contraindicació, també es poden fer
exercicis amb pesos.
2. Utilitzi indumentària i calçat apropiats per a cada cas: sempre que
pugui, faci activitats a l'aire lliure allunyades de la contaminació
ambiental.
3. Incrementi de forma progressiva la intensitat i la duració de les
sessions d'exercici físic: realitzi sempre una fase inicial de pocs minuts
denominada d'escalfament. Els estiraments musculars d'abans i després
d'una activitat esportiva són especialment útils en les persones de major
edat.
4. La hidratació ha de ser adequada i dependrà de les condicions
ambientals i de la duració de l'exercici: una hidratació escassa o
excessiva pot provocar trastorns, fins i tot greus. La suplementació
amb sals minerals s'ha de fer de manera òptima i només està indicada en
activitats esportives de llarga duració.
5. L'alimentació ha de ser variada i equilibrada: incrementi l'aportació
calòrica proporcionalment a la intensitat esportiva i rebutgi els fàrmacs o
substàncies denominades ergògenes o amb potencial d'augmentar el
rendiment físic.
6. Incrementi les hores destinades a descansar: si l'activitat esportiva
és d'una certa intensitat, augmenti les hores de son i eviti fer-la poc abans
de dormir.
7. Assessori's mèdicament per un especialista: si practica esport
d'alta intensitat o inicia una activitat esportiva amb més de 35 anys d'edat,
o pateix alguna patologia metabòlica cardiorespiratòria o de l'aparell
locomotor.
1. Los ejercicios más saludables son los denominados aeróbicos:
aquellos que pueden mantenerse a una misma intensidad durante cierto
tiempo como el ciclismo, la natación, el remo o el jogging. Caminar a un
ritmo activo durante un mínimo de 30 minutos diarios proporciona
grandes beneficios para la salud. Si no hay contraindicación, también se
pueden realizar ejercicios con pesas.
2. Utilice indumentaria y calzado apropiados para cada caso:
siempre que pueda, realice actividades al aire libre alejadas de la
contaminación ambiental.
3. Incremente de forma progresiva la intensidad y la duración de las
sesiones de ejercicio físico: realice siempre una fase inicial de pocos
minutos denominada de calentamiento. Los estiramientos musculares
antes y después de una actividad deportiva son especialmente útiles en
las personas de mayor edad.
4. La hidratación debe ser adecuada y dependerá de las
condiciones ambientales y de la duración del ejercicio: una
hidratación escasa o excesiva puede provocar trastornos, incluso
graves. La suplementación con sales minerales debe realizarse de
forma óptima y sólo está indicada en actividades deportivas de larga
duración.
5. La alimentación debe ser variada y equilibrada: incremente el
aporte calórico proporcionalmente a la intensidad deportiva y rechace
los fármacos o sustancias denominadas ergogénicas o con potencial de
aumentar el rendimiento físico.
6. Incremente las horas destinadas a descansar: si la actividad
deportiva es de cierta intensidad, aumente las horas de sueño y evite
realizarla poco antes de dormir.
7. Asesórese médicamente por un especialista: si practica deporte
de alta intensidad, o inicia una actividad deportiva con más de 35 años
de edad, o padece alguna patología metabólica cardiorrespiratoria o del
aparato locomotor.
Dr. Eduardo Garrido
Cap de Servei Medicina de l’esport
Dr. Eduardo Garrido
Jefe de Servicio Medicina del Deporte
19
Coordinación y redacción: Departament Comunicació Capio HGC: Pilar Caballero, [email protected] - Departamento Marketing Capio Sanidad, Mari Cruz García, [email protected]
Diseño, Maquetación y Fotografía: Departamento Marketing Capio Sanidad, José Mª Martín, Javier Abellán, Nuria Doya
02
Esport i activitat física. Eviti riscos
Deporte y actividad física. Evite riesgos
02
Editorial
Capiòmetre
Dr. Joan Sala Sanjaume
Director Gerent
Capio Hospital General
de Catalunya
Vida Sana
Capio Hospital
General de Catalunya
Cartera de Serveis - Cartera de Servicios
SERVEIS CENTRALS
Anàlisis Clíniques
Anatomia Patològica
Anestèsia i Reanimació
Diagnòsic per la Imatge
Farmàcia
Intervencionisme Vascular
Perifèric
Medicina Intensiva
Medicina Nuclear
Neuroangiografia
Oncologia Radioteràpica
Reabilitació
Urgències
902 53 33 33
Informació i Citacions
DEPARTAMENT QUIRÚRGIC
Cirurgia Cardíaca
Cirurgia General Digestiva
Cirurgia Maxil·lofacial
Cirurgia Mínimament Invasiva
Cirurgia Ortopèdica i
Traumatològica
Cirurgia Pediàtrica
Cirurgia Plàstica i Estètica
Cirurgia Toràcica
Cirurgia Vascular
Neurocirurgia
Odontoestomatologia
Oftalmologia
Otorrinolaringologia
Tocoginecologia
Unitat del peu
Urologia
DEPARTAMENT MÈDIC
Alergiologia
Cardiologia
Clínica Oberta
Dermatologia
Digestiu i Endoscòpia
Endocrinologia
Medicina de l’Esport
Medicina Interna
Medicina Preventiva
Nefrologia
Neurologia
Oncologia Mèdica
Patologia de la Son
Pediatria i Neonatologia
Psicologia
Psiquiatria
Reumatologia
03
Entrevista
de Pilar Caballero
José Ramón Germà Lluch, Cap del Servei
d’ Oncologia Capio HGC.
“Curem mes, cuidem millor”
Capio Hospital
General de Catalunya
A José Ramón Germà Lluch la seva mare li va regalar una bata blanca i un estetoscopi quan tenia sis anys, i li va deixar també en
herència genètica la facultat de dormir poc. Amb aquests vímets i una notable capacitat de treball, el Dr. Germà ha construït un
present dedicat a tractar el càncer, una malaltia que avui es cura, com explica al llibre que acaba de publicar.
Un títol rotund per al seu llibre, “El càncer es
cura, 50 històries d'esperança”. El poden
acusar d'optimista?
Se m'ha d'acusar d'optimista, encara que és la
conclusió a què he arribat després de 30 anys de
treball com a oncòleg. Qui ha vist l'evolució dels
pacients amb càncer des que vaig començar en
això fins avui, pot resumir-los en: curem més i
cuidem millor.
són els seus pensaments, la seva escala de
valors, quina filosofia té, quines són les seves
pors, etcètera.
Què s'ha de donar a un pacient a més de
fàrmacs?
Atenció. Crec que el que demanen els pacients
es pot resumir en dues coses: atenció contínua i
ràpida al seu problema, i la professionalitat de
donar-los el millor que se'ls pot donar avui per a
la seva malaltia. Això és el més important. Per
exemple, el primer diagnòstic, quan encara no
sap si té càncer o no, si serà curable o no… Aquí
s'ha de ser molt curós per reduir al màxim aquest
temps d'incertesa. Moltes vegades intento donar
totes les exploracions en un dia i parlar amb ell a
la vesprada, perquè no tingui temps per pensar.
Crec que el paper del metge solitari s'ha acabat,
que els equips que reuneixen diferents
especialistes involucrats en cada càncer en
particular són els que han de decidir l'estratègia
terapèutica que cal seguir des del principi.
Aquesta és la decisió més important. Atenció i
esperança són les paraules clau.
Crec que, avui dia, aquesta part de contacte
directe se supleix més amb la tècnica, es
prefereix fer un escàner abans que una
exploració física llarga, perquè l'escàner et dóna
més informació. Però el contacte físic de
l'exploració és una cosa que no es pot perdre,
perquè en el fons és el que produeix empatia
entre el metge i el malalt. La medicina s'ha anat,
jo no diria deshumanitzant, però sí tecnificant, i
s'ha abandonat una mica aquella atenció
exquisida en els petits detalls.
Com es cura vostè de tant de dolor?
La mala evolució dol molt. Normalment he portat
una gran quantitat de pacients superjoves, per la
qual cosa l'impacte és molt més gran, perquè
queden molts més anys de vida que es poden
perdre, des del punt de vista social i professional.
La veritat és que crec que la fortalesa surt de
veure tot el conjunt, és a dir, crec que és una sort
que l'ésser humà tingui tan mala memòria per a
les coses que no són bones i tan bona memòria
per a les coses que sí que ho són. Per això el
percentatge de pacients que moren queda
contrarestat amb el percentatge dels que se
salven, com en el cas del càncer de testicles
Quin és el futur de la malaltia?
Les històries que vostè reflecteix en el llibre
no són les pitjors.
No, òbviament. Crec que si el llibre es titulés “Tot
el càncer es cura” seria un gran mentider, i és per
això que vam posar “El càncer es cura i 50
històries reals d'esperança”. El que sí que puc dir
és que el llibre, en el fons, amalgama tres
aspectes que són molt importants: el primer és
que fa una descripció de com s'ha arribat on
estem. La segona qüestió és que explica els
tipus de càncer. El lector, quan llegeix, sap de
quin tipus són i quina història tenen. Els tumors
més importants que existeixen estan
desglossats perquè la gent vegi què és el que li
pot succeir; crec que és un punt important a
transmetre. La tercera és posar exemples de
casos difícils que, al principi, es pensava que
anirien malament, però que al final s'han acabat
curant, no tots, òbviament. Això ho he fet perquè
ja estava fart de sentir només notícies negatives
del càncer. Per això volia que en un llibre que
tothom pot llegir s'expliqués l'altra part del
càncer, perquè per segon any consecutiu ha
augmentat la taxa global de supervivència, és a
dir, més del 60% dels pacients amb càncer es
curen. Per tant, el 40% és inferior, i hauríem de
parlar més dels que es curen, sense oblidar-nos
dels que no es curen, perquè si no no
milloraríem.
04
L'altre dia vaig llegir un article on diversos
científics deien que les expectatives als EUA
eren que per al 2010 s'hauria reduït un 50% la
mortalitat per càncer, però això no succeirà fins al
2040. Això vol dir que el problema fonamental és
que el càncer són moltes malalties diferents i les
anirem vencent en moments diferents. Algunes
ja les hem superades de forma definitiva, amb
altres hem avançat enormement i amb altres
estem totalment estancats, per exemple el
càncer de pulmó, la taxa de supervivència del
qual és la mateixa que fa 20 anys. Encara que
ara es té més qualitat de vida amb el càncer de
pulmó, les taxes de supervivència no milloren. El
mateix passa amb el càncer de pàncrees o el
d'esòfag. Mentre que amb altres tipus de tumors,
com els testiculars, els limfomes, els d'ovari, en
algunes ocasions el percentatge de curació és
espectacular. Els tumors testiculars, en el nostre
grup, ascendeixen a un 94% de curacions,
mentre que el 1979 teníem una taxa de mortalitat
del 90%. Hi ha canvis enormes. D'aquí a 50 anys
crec que el que succeirà és que haurem vençut
de 25 a 30 càncers més, però encara en
quedaran alguns que haurem de vèncer.
Amb més informació, hi ha menys por?
Hi ha una cosa molt important que hem de fer:
acabar amb el mite del càncer associat a mort o
patiment, perquè és una actitud totalment
equivocada. El canvi de paradigma és un
problema de cultura. La cultura no s'aconsegueix
en tres mesos ni en un any. Quan veus un pacient
i li expliques la veritat , i jo sóc partidari de fer-ho,
el més important és adonar-se que la veritat es
pot explicar de moltes maneres, i la gràcia és
explicar-la infonent esperança, il·lusió i fent que
s'enganxi al tractament. Aquesta és la millor
forma d'explicar la veritat. Si un pacient no sap
què té, no és capaç d'aportar tot el que és
necessari per a la seva evolució favorable.
Cim del Kilimanjaro, novembre de 2003, Tanzània. / Cima del Kilimanjaro, noviembre de 2003, Tanzania.
Quants pacients veu vostè en un any?
Ara en veig menys. Em vaig convertir en cap de
servei fa uns catorze anys. En aquests moments,
al servei de l'Institut Català d'Oncologia (ICO)
tinc uns vint-i-dos adjunts; és un dels serveis
més grans d'Espanya. A Capio HGC en som al
voltant de sis, amb la qual cosa continuo veient
un nombre important de pacients. Això em dóna
molt de treball, encara que sempre he pensat
que els caps de servei han de ser “facilitadors”.
Crec que hi ha dues formes de pujar: fer-ho tots
junts o pujar tot sol recolzat en els altres. Sóc
dels que defensen que hem de pujar tots junts,
perquè cal tenir una certa harmonia i cuidar-nos
els uns als altres. Abans d'aquests catorze anys,
jo visitava molts malalts, perquè a més
compaginava el treball d'oncòleg amb el de
gastroenteròleg, i la quantitat de pacients era
impressionant. Finalment, després d'onze anys,
vaig decidir que faria només oncologia perquè no
podia cobrir les dues especialitats.
Per què es va decidir per l'oncologia?
Per casualitat. No sóc vocacional de l'oncologia.
A més sóc metge internista i digestòleg per una
escola molt important, la de Paco Vilardell de
l'Hospital de Sant Pau. Va arribar un dia, l'any
1973, quan era meritori, que vaig haver de
prendre la decisió i van sortir places d'una
especialitat que es deia oncologia i que jo, la
veritat, no sabia realment què era. Estava a
l'Hospital de Sant Pau fent pràctiques en
Digestiu i vaig anar a parlar amb el cap
d'Oncologia, el Dr. Pau Viladiu, a qui considero
el meu mestre i el meu amic, i quan li vaig
preguntar què era això de l'oncologia em va
assegurar que si feia aquesta especialitat no
m'avorriria mai. Em va semblar molt important. I
dono fe que no em va mentir. A més, em donaven
la possibilitat de fer les dues coses, digestiu i
oncologia, una enorme oportunitat perquè en
aquell moment no es podien fer dues
especialitats al mateix temps.
De totes maneres, cada vegada que mor un
d'aquests malalts, el 6%, ens sembla molt més
injust enfront del 94% que es cure. L'altra sortida
és fer altres coses; per exemple, a mi m'encanta
el viatge d'aventura, la fotografia… Cal tenir una
sèrie de vàlvules de fugida.
Per què li va agafar per estudiar medicina?
La meva mare ho tenia claríssim. A 6 anys em va
regalar una bata, un aparell per auscultar i un
nino que podia punxar. Ella sempre em va dir que
faria cirurgia vascular. De fet, mai en la meva
vida no he pensat a tenir una altra professió
que no sigui la medicina. Sabia que seria metge.
A 15 anys, com que volia ser metge i vivia a les
Canàries i allà no podia ser-ho, els meus pares
van decidir venir a Barcelona perquè pogués
estudiar medicina. La meva mare em feia llevar a
les quatre de la matinada per estudiar.
I si no hagués estat metge?
Periodista de primera línia. Sempre he admirat el
periodisme de primera línia: de guerra,
d'aventures… Periodisme d'adrenalina,
m'agrada molt l'aventura, un De la Cuadra
Salcedo, alguna cosa així. D'altra banda,
m'agrada escriure, amb la qual cosa casava dos
de les meves grans apetències.
D'on treu el temps lliure?
Tinc una sort i una desgràcia, depèn de com es
miri. La meva mare és insomne i jo he heretat
bastant del seu insomni; no dormo més de 4
hores i mitja al dia. Així, doncs, això em dóna per
a molt. Fàcilment, els caps de setmana a les sis i
mitja estic al meu despatx fent coses, no sóc
capaç de quedar-me al llit donant voltes. A més,
jo cada dia arribo a les sis i mitja a l'hospital, la
qual cosa em dóna prou temps per fer coses
abans que arribi la meva gent (entre les 8 i les
8.30). Perquè són unes quantes hores, i, si les
sumes, al llarg de la setmana en són unes 14-16.
Ha aconseguit ser metge i publica llibres.
Respon a la figura de metge-humanista en via
d'extinció?
Crec que el que està succeint és que la medicina
s'ha fet molt més sofisticada del que era, i per
tant cal posar molt més esforç, quan ets
especialista, a mantenir-te una mica al dia.
D'altra banda, crec que hi ha una certa crisi
d'escala de valors. En el fons, quan tecnifiquem
molt la medicina ens oblidem de l'acte més
sublim que existeix en ella: l'acte mèdic; dues
persones que s'enfronten cara a cara, amb la
tremenda injustícia que representa, per
exemple, una primera visita oncològica. El
metge té més o menys algun antecedent
respecte al malalt, però ell no té cap antecedent
del metge, ningú no li ha donat el seu currículum i
ha de dipositar la vida a les seves mans. El
metge tampoc no sap gaire del pacient; quins
www.capiosanidad.es
05
Entrevista
de Pilar Caballero
José Ramón Germà Lluch, Jefe del Servicio de
Oncología Capio HGC
“Curamos mas, cuidamos mejor”
Capio Hospital
General de Catalunya
A José Ramón Germà Lluch su madre le regaló una bata blanca y un estetoscopio cuando tenía seis años, le dejó también en
herencia genética la facultad de dormir poco. Con esos mimbres y una notable capacidad de trabajo, el Dr. Germà
ha construido un presente dedicado a tratar el cáncer, una enfermedad que hoy se cura, como explica en el libro que acaba de
publicar.
Un título rotundo para su libro, “El cáncer se
cura, 50 historias de esperanza”. ¿Le pueden
acusar de optimista?
Se me debe acusar de optimista, aunque es la
conclusión a la que he llegado después de 30
años de trabajo como oncólogo. Quien ha visto la
evolución de los pacientes con cáncer desde que
empecé en esto hasta hoy los de hoy puede
resumirlos en: curamos más y cuidamos
mejor.
el fondo, cuando tecnificamos mucho la
medicina, nos olvidamos del acto más sublime
que existe en ella: el acto médico; dos personas
que se enfrentan cara a cara, con la tremenda
injusticia que representa, por ejemplo, una
primera visita oncológica. El médico más o
menos tiene algún antecedente respecto al
enfermo, pero él no tiene ningún antecedente del
médico, nadie le ha dado su currículo y tiene que
depositar la vida en sus manos. El médico
tampoco sabe mucho del paciente; cuáles son
sus pensamientos, su escala de valores, qué
filosofía tiene, cuáles son sus miedos, etcétera.
¿Qué debe darse a un paciente además de
fármacos?
Atención. Creo que lo que piden los pacientes se
puede resumir en dos cosas: atención continua y
rápida a su problema, y la profesionalidad de
darles lo mejor que se les puede dar hoy para su
enfermedad. Eso es lo más importante. Por
ejemplo, el primer diagnóstico, cuando todavía
no sabe si tiene o no cáncer, si va a ser curable o
no… Ahí se tiene que ser muy cuidadoso en
reducir al máximo ese tiempo de incertidumbre.
En muchas ocasiones intento dar todas las
exploraciones en un día y hablar con él por la
tarde para que no tenga tiempo para pensar.
Creo que el papel del médico solitario se ha
terminado, que los equipos que reúnen
diferentes especialistas involucrados en cada
cáncer en particular ahora están muy bien
preparados desde cada especialidad, y que son
los que deben decidir la estrategia terapéutica
que hay que seguir desde el principio. Esa es la
decisión más importante. Atención y
esperanza son las palabras clave
Creo que, hoy en día, esa parte de contacto
directo se suple más con la técnica, se prefiere
hacer un escáner antes que una exploración
física larga, porque el escáner te da más
información. Pero el contacto físico de la
exploración física es una cosa que no se puede
perder, porque en el fondo es lo que produce
empatía entre el médico y el enfermo. La
medicina se ha ido, yo no diría deshumanizando,
pero sí tecnificando, y se ha abandonado un
poco ese cuidado exquisito en los pequeños
detalles.
.¿Cuál es el futuro de la enfermedad?
Las historias que usted refleja en el libro, no
son las peores.
No, obviamente. Creo que si el libro se titulara
“Todo el cáncer se cura” sería un gran mentiroso,
por eso pusimos “El cáncer se cura y 50
historias reales de esperanza”. Lo que sí
puedo decir es que el libro, en el fondo,
amalgama tres aspectos que son muy
importantes: el primero es que hace una
descripción de cómo se ha llegado donde
estamos. La segunda cuestión es que explica los
tipos de cáncer. El lector, cuando lee, sabe de
qué tipo son y qué historia tienen. Los tumores
más importantes que existen están desglosados
para que la gente vea qué es lo que le pude
suceder, creo que es un punto importante a
transmitir. La tercera es poner ejemplos de casos
difíciles que, al principio, se pensaba que irían
mal, pero que al final se han acabado curando,
no todos, obviamente. Esto lo he hecho porque
ya estaba harto de oír solo noticias negativas del
cáncer. Por eso quería que en un libro que todo el
mundo puede leer se explicara la otra parte del
cáncer, porque por segundo año consecutivo ha
aumentado la tasa global de supervivencia, es
decir, más del 60% de los pacientes con cá
ncer se curan. Por tanto, el 40% es inferior, y
tendríamos que hablar más de los que se curan,
sin olvidarnos de los que no se curan, porque
sino no mejoraríamos.
06
El otro día leí un artículo de varios científicos que
decían que las expectativas en EEUU eran que
para el 2010 se habría reducido un 50% la
mortalidad por cáncer, pero eso no sucederá
hasta el 2040. Ello quiere decir que el problema
fundamental es que el cáncer son muchas
enfermedades diferentes y las vamos a ir
venciendo en distintos momentos. Con algunas
ya hemos podido de forma definitiva, con otras
hemos avanzado enormemente y con otras
estamos totalmente estancados, como por
ejemplo el cáncer de pulmón, cuya tasa de
supervivencia es la misma que hace 20 años.
Aunque ahora se tiene más calidad de vida con
el cáncer de pulmón, pero las tasas de
supervivencia son las mismas, no mejoran. Lo
mismo pasa con el cáncer de páncreas o el de
esófago. Mientras que con otros tipos de
tumores, como los testiculares, los linfomas, los
de ovarios, en algunas ocasiones el porcentaje
de curación es espectacular. Los tumores
testiculares, en nuestro grupo, ascienden a un
94% de curaciones, mientras que en 1979
teníamos una tasa de mortalidad del 90%. Hay
cambios enormes. Dentro de 50 años creo que lo
que sucederá es que habremos vencido de 25 a
30 cánceres más, pero todavía nos quedaran
algunos que tendremos que vencer.
Con más información, ¿hay menos miedo?
Hay algo muy importante que debemos hacer:
acabar con el mito del cáncer asociado a o bien
muerte o sufrimiento, porque es una actitud es
una cosa totalmente equivocada, El cambio de
paradigma es un problema de cultura. La cultura
no se gana alcanza en tres meses ni en un año.
Cuando ves a un paciente y le explicas la verdad,
y yo soy partidario de hacerlo, lo más
¿Cómo se cura usted de tanto dolor?
A Chiquitania amb metges sense fronteres, Bolívia 1999 /.
importante es darse cuenta que la verdad se
puede explicar de muchas formas, y la gracia es
explicarla infundiendo esperanza, ilusión y
haciendo que se enganche al tratamiento. Esa
es la mejor forma de explicar la verdad. Pero si
un paciente no sabe qué tiene, pues no es capaz
de aportar todo lo necesario para su evolución
favorable.
¿A cuántos pacientes ve usted en un año?
Ahora veo menos. Me convertí en jefe de servicio
hace unos catorce años, en estos momentos, en
el servicio del Instituto Catalán de Oncología
(ICO) tengo unos veintidós adjuntos, es uno de
los mayores servicios de España. En Capio HGC
somos alrededor de seis, con lo cual continúo
viendo un número importante de pacientes, eso
me da mucho trabajo, aunque siempre he
pensado que los jefes de servicio tienen que ser
“facilitadores”. Creo que hay dos formas de
subir: hacerlo todos juntos o subir uno solo
apoyado en el hombro de los demás. Soy de los
que defiende que tenemos que subir todos
juntos, porque hay que tener una cierta armonía
y cuidarnos unos a otros. Antes de estos catorce
años, yo visitaba muchos enfermos, porque
además compaginaba el trabajo de oncólogo
con el de gastroenterólogo y la cantidad de
pacientes era impresionante. Finalmente,
después de once años, decidí que haría sólo
oncología porque no podía más cubrir las dos
especialidades.
En Chiquitania con médicos sin fronteras, Bolivia 1999.
¿Por qué se decidió por oncología?
Por casualidad. No soy vocacional de la
oncología. Además soy médico internista y
digestólogo por una escuela muy importante, la
de Paco Vilardell, del Hospital de Sant Pau.
Llegó un día, en el año 1973, cuando era
meritorio residente, en que tuve que tomar la
decisión y salieron plazas de una especialidad
que se llamaba oncología y que yo, la verdad, no
sabía realmente lo que era. Estaba en el Hospital
de Sant Pablo haciendo prácticas en Digestivo y
me fui a hablar con el jefe de Oncología, el Dr.
Pau Viladiu, al que considero mi maestro y mi
amigo, y cuando le pregunté qué era eso de la
oncología me aseguró que si hacía esa
especialidad no me aburriría nunca. Me pareció
muy importante. Y doy fe de que no me mintió.
Además, me daban la posibilidad de hacer las
dos cosas, digestivo y oncología, una enorme
oportunidad porque en ese momento no se
podían hacer dos especialidades a la vez.
La mala evolución duele mucho. Normalmente
he llevado una gran cantidad de pacientes
superjóvenes, por lo cual el impacto es mucho
mayor, porque quedan muchos más años de
vida que se pueden perder, desde el punto de
vista social y profesional. La verdad es que creo
que la fortaleza sale de ver todo el conjunto, es
decir, creo que es una suerte que el ser humano
tenga tan mala memoria para las cosas que no
son buenas y tan buena para las cosas que sí
lo son. Por eso el porcentaje de pacientes que
mueren, el 6%, queda contrarrestado con el
porcentaje de los que se salvan, como en el caso
del cáncer de testículos . De todos modos, cada
vez que fallece uno de estos pacientes nos
parece mucho más injusto frente al 94% que se
curan. La otra salida es hacer otras cosas, por
ejemplo a mí me encanta el viaje de aventura, la
fotografía…Hay que tener una serie de válvulas
de escape.
¿Por qué le dio por estudiar medicina?
Mi madre lo tenía clarísimo. A los 6 años me
regaló una bata, un aparato para auscultar y un
muñequito que podía pinchar. Ella siempre me
dijo que haría cirugía vascular. De hecho, jamás
en mi vida he pensado en tener otra profesión
que no sea la medicina. Sabía que iba a ser
médico. A los 15 años, como quería ser médico y
vivía en Canarias y allí no podía serlo, mis
padres decidieron venir a Barcelona para que
pudiera estudiar medicina. Mi madre me
levantaba a las cuatro de la madrugada para que
estudiara.
¿Y si no hubiera sido médico?
Periodista de primera línea. Siempre he
admirado el periodismo de primera línea: de
guerra, de aventuras… Periodismo de
adrenalina, me gusta mucho la aventura, un De
la Cuadra Salcedo, algo así. Por otro lado, me
gusta escribir, con lo cual casaba dos de mis
grandes apetencias.
¿De dónde saca el tiempo libre?
Tengo una suerte y una desgracia, depende de
cómo se mire. Mi madre es insomne y yo he
heredado bastante de sus insomnio, no duermo
más de 4 horas y media al día. Así que eso me da
para mucho. Fácilmente, los fines de semana, a
las seis y media estoy en mi despacho haciendo
cosas, no soy capaz de quedarme en la cama
dando vueltas. Además, yo cada día llego a las
seis y media al hospital, por lo que me da
bastante tiempo para de hacer cosas antes de
que llegue mi gente (entre las 8 y las 8.30). Pues
son varias horas y, si las sumas, a lo largo de la
semana son unas 14-16 horas.
Ha conseguido ser médico y publica libros.
¿Responde a la figura de médico-humanista
en vías de extinción?
Creo que lo que está sucediendo es que la
medicina se ha hecho mucho mas sofisticada de
lo que era, y por tanto hay que poner mucho más
esfuerzo, cuando eres especialista, en
mantenerte un poco al día. Por otro lado creo que
existe una cierta crisis de escala de valores. En
Namíbia 1995, amb el guia nadiu. / Namibia 1995, junto al guía nativo.
www.capiosanidad.es
07
Els Nostres Serveis
Oncologia.
Interdisciplinarietat i equip sanitari per el
tractament del càncer
Capio Hospital
General de Catalunya
El Departament d'Oncologia de Capio HGC disposa d'una planta
d'ingressats, d'un Hospital de dia i de consultoris externs propis. Totes les
instal·lacions estan situades en la primera planta de Capio HGC. La sala
disposa d'un total de 14 llits, amb personal d'infermeria especialitzat i
dedicat a l'administració de quimioteràpies prolongades en el temps, al
tractament de complicacions associades als tractaments oncològics i a la
cura de pacients amb símptomes difícils de pal·liar de forma ambulatòria.
L'Hospital de dia, que està especialment decorat perquè hi hagi un entorn
agradable al voltant del pacient, disposa de tres àmplies habitacions-box i
de 6 butaques electròniques per a l'administració de quimioteràpies
ambulatòries.
Tots els cubicles disposen de televisions per fer una mica més agradable
l'estada de pacients i familiars a la unitat. Tres infermeres oncològiques
amb una llarga experiència en el maneig de quimioteràpia estan a càrrec
de l'hospital de dia (vegeu foto adjunta). L'experiència de la infermeria és
fonamental per buscar l'excel·lència en els tractaments complexos amb
fàrmacs antitumorals.
No resulta difícil imaginar els pensaments que ronden a un pacient i als
seus familiars més propers quan es troben en la sala d'espera del
Departament d'Oncologia de Capio HGC. Malgrat haver rebut una
acollida càlida per part de la Núria, l'experta secretària del Departament,
la vista del nou visitant es concentra amb preocupació
en el color blau mediterrani de la porta del despatx on, d'un moment a
l'altre, un dels especialistes en malalties neoplàsiques reclamarà
l'atenció i la presència de la visita següent. La immensa majoria de les
vegades hi ha un profund sentiment d'incertesa. És l'etapa de la malaltia
en què predomina l'angoixa d'enfrontar-se amb el que es desconeix. El
pacient i la seva família han rebut diferents informacions que els
anuncien, amb una major o menor precisió, les males notícies amb què
s'associa el vocable càncer. Sempre he manifestat que la primera visita
oncològica conté una gran part d'injustícia. Dos éssers humans,
totalment desconeguts moments abans del seu primer contacte, han
d'assentar, en a penes una hora, els fonaments d'una relació en què
almenys un d'ells es juga la vida. És la formalització
d'un contracte tàcit en què el malalt reclama el dret de l'ajuda i la persona
que en pren cura té el deure de propiciar-la.
Atenció, continuitat i criteri
A la sala d'espera oncològica un altre sentiment molt més poderós aflora
en tots i cada un dels pacients: un desig insaciable d'esperança de trobar,
darrera la porta tancada, la solució als seus problemes. Després de
trenta anys ininterromputs d'exercir com a oncòleg en les més diverses
circumstàncies, he après quines són les necessitats primordials dels
malalts oncològics. Potser no disten massa de les d'altres especialitats,
però la sensació d'incertesa i gravetat inicial les accentuen. Enfront del
diagnòstic d'un càncer, el pacient reclama atenció ràpida, que tingui
continuïtat en el temps i que reuneixi els criteris d'excel·lència que li donin
el màxim d'oportunitats de recobrar totalment la salut, si això és possible,
o que li brindi les cures necessàries per a gaudir d'una qualitat de vida
acceptable. El Departament d'Oncologia que dirigeixo està especialment
dissenyat en funció de les necessitats del malalt, i anteposa en tot
moment la triada de requisits essencials per practicar una oncologia
eficaç en els nostres dies: celeritat, continuïtat i coneixement, juntament
amb altres dos requisits bàsics propis de la medicina moderna definits
com interdisciplinarietat i equip sanitari. L'oncologia de Capio HGC
proporciona, a tots els pacients diagnosticats de neoplàsies, una
presentació detallada del seu cas a la Comissió Interdisciplinària de
Tumors, on els diferents especialistes involucrats en el diagnòstic i el
tractament de cada patologia consensuen l'estratègia més adequada
que cal seguir en cada pacient. És ben sabut que els consensos dels
especialistes incrementen la qualitat de l'assistència oncològica.
Diagnòstic ràpid
En les agendes de consultes externes preval la filosofia de fer les proves
complementàries el mateix dia de la visita, estalviant així viatges i ansietat
als pacients, que coneixen els resultats de les proves poques hores
després de ser realitzades. Finalment, disposa d'una sèrie de circuits
especialment dissenyats per al diagnòstic ràpid dels pacients nous en els
quals s'hagi de descartar la presència d'una neoplàsia.
Quadre facultatiu del Departament d'Oncologia de Capio HGC
Nom
Consulta d'Oncologia en ple funcionament. / Consulta de Oncología en pleno funcion amiento.
Així, internistes, experts mèdics diversos, cirurgians generals i
especialitzats, radiòlegs, patòlegs, radioterapeutes i oncòlegs mèdics
projecten el millor disseny diagnosticoterapèutic basat en les
característiques pròpies de cada pacient afectat d'un tumor. És important
remarcar que, després de la reunió de la Comissió, les dues eines
terapèutiques essencials en el tractament del tumor primitiu queden
perfectament definides, atès que els serveis de Cirurgia i el Departament
d'Oncologia Radioteràpica planegen amb precisió la logística oportuna
per aconseguir els resultats més adequats. La qualitat professional i
l'experiència d'aquests serveis són la ferma garantia d'un primer
tractament del tumor tan expedit com sigui possible. D'altra banda, no és
infreqüent que la quimioteràpia tingui un paper rellevant en l'inici del
tractament, postergant la cirurgia i/o la radioteràpia al moment oportú en
què s'hagi reduït el tumor.
Construir esperança
Els cinc membres del Departament d'Oncologia, a més de tenir
coneixements sobre el càncer en general, són experts en les diferents
àrees en què els tumors són més freqüents , de manera que aporten així
un valor afegit a l'acció d'equip.
L'estil del Departament fuig d'aventures terapèutiques amb la finalitat de
proporcionar al pacient el millor tractament basat en els coneixements
mèdics més moderns, avalats per resultats ben establerts. Els seus
facultatius, metges reconeguts dins l'ambient oncològic per la seva
professionalitat i curosa dedicació, es postulen com a valedors dels
interessos de cada un dels seus pacients. Ho fan des de la valentia de la
sinceritat compartida i de la creació d'un substrat d'esperança on
construir una relació metge-malalt útil i enriquidora per a ambdós. Ben
relacionats amb el món que els envolta, posen a l'abast de cada un dels
seus pacients el ventall complet d'opcions terapèutiques considerades
com potencialment beneficioses per al mateix pacient. La segona
prerrogativa bàsica del Departament d'Oncologia és lluitar contra la
malaltia amb un equip sanitari molt experimentat, on cada element és
complement de la resta. Punxar adequadament una vena, aconsellar de
forma intel·ligible sobre la prevenció i el tractament de les diverses
toxicitats associades als tractaments oncològics o assessorar sobre com
mantenir una nutrició sana i equilibrada durant les fases especialment
difícils dels efectes secundaris, no resulta gens banal a l'hora
d'administrar els tractaments requerits en cada cas particular. Tant la
infermeria de l'Hospital de dia com el personal sanitari dedicat a la cura
dels pacients en règim d'ingrés posseeixen els atributs personals que els
fan idonis per procurar el benestar dels malalts en el dia a dia tantes
vegades infamat. Aquest suport en els esdeveniments de cada dia és el
que els malalts reclamen amb insistència justificada.
Especialitat
Expertesa
J. Ramón Germà Oncòleg mèdic
General y tumors urològics
Ricard Mesia
Oncòleg mèdic
ORL, Pulmó, tumors insuficients
Angeles Arcusa
Oncòleg mèdic
Mama, tumors ginecològics
Vicente Valentí
Oncòleg mèdic
General y tumors digestius
Abel Domingo
Hematòleg clínic
Linfomes, Leucèmia i mieloma
Nuria Calcerrada* Internista
General
*activitat compartida amb el Departament de Medicina interna
Al Departament d'Oncologia tothom és conscient que en les petites
coses quotidianes hi ha, com a mínim, la meitat del confort del pacient.
I, sens dubte, l'altra meitat resideix en el seu restabliment definitiu, si és
possible, sense seqüeles. L'equip interdisciplinari que tracta els pacients
amb càncer té com a objectiu molt especial fer una política de
conservació d'òrgans, quan aquesta resulta possible bé per la grandària
inicial de la malaltia, bé per la resposta induïda pels tractaments oncoradioteràpics administrats en el període previ a la cirurgia. La
conservació de mames, laringe, recte o llengua, entre moltes altres
estructures anatòmiques, és el fosc objecte del desig de cada
especialista que tracta els tumors de cada una d'aquestes localitzacions.
Això explica les xifres superiors al 80% de cirurgia conservadora de la
mama en el nostre medi.
És més que probable que l'equip oncològic de Capio HGC no sigui el
millor del món, però l'exquisida cura amb què tracta de forma
personalitzada cada pacient aconsegueix els fins terapèutics que cada
malalt desitja i mereix. És precisament per aquests excel·lents resultats
que no ens importa obrir cada dia de bat a bat les portes del nostre
Departament per acceptar el repte que cada nou pacient significa.
Infermeria: Maribel Seco Pérez - Lourdes Horcas Ruiz - Paqui Ruiz Mata
Dr. José Ramón Germà Lluch
Cap de Servei d’Oncologia
08
www.capiosanidad.es
09
Nuestros Servicios
Oncología.
Interdisciplinariedad y equipo sanitario para el
tratamiento del cáncer
Capio Hospital
General de Catalunya
El Departamento de oncología de Capio HGC dispone de una planta de
ingresados, de un Hospital de día y de consultorios externos propios.
Todas las instalaciones se encuentran ubicadas en la primera planta de
Capio HGC. La sala dispone de un total de 14 camas, con personal de
Enfermería especializado dedicado a la administración de quimioterapias
prolongadas en el tiempo, al tratamiento de complicaciones asociadas a
los tratamientos oncológicos y al cuidado de pacientes con síntomas
difíciles de paliar de forma ambulatoria. El Hospital de día, que está
especialmente decorado para disponer de un entorno agradable
alrededor del paciente, dispone de tres amplias habitaciones-box y de 6
sillones electrónicos para la administración de quimioterapias
ambulatorias.
Todos los cubículos disponen de televisiones para hacer algo más
agradable la estancia de pacientes y familiares en la Unidad. Tres
enfermeras oncológicas con una larga experiencia en el manejo de
quimioterapia están a cargo del Hospital de Día (ver foto adjunta). La
experiencia de la enfermería es fundamental para buscar la excelencia
en los tratamientos complejos con fármacos antitumorales.
No resulta difícil imaginar los pensamientos que rondan a un paciente y a
sus familiares más allegados cuando se encuentran en la sala de espera
del Servicio de Oncología de Capio HGC. A pesar de haber recibido una
acogida cálida por parte de Nuria, la experta secretaria del
Departamento, la vista del nuevo visitante se concentra con
preocupación en el color azul mediterráneo de la puerta del despacho
donde, de un momento a otro, uno de los especialistas en enfermedades
neoplásicas reclamará la atención y la presencia de la visita siguiente. La
inmensa mayoría de las veces existe un profundo sentimiento de
incertidumbre. Es la etapa de la enfermedad en que predomina la
angustia de enfrentarse con lo desconocido. El paciente y su familia han
recibido diferentes informaciones anunciándoles, con mayor o menor
precisión, las malas noticias con que se asocia el vocablo cáncer.
Siempre he manifestado que la primera visita oncológica contiene una
gran parte de injusticia. Dos seres humanos, totalmente desconocidos
momentos antes de su primer contacto, deben asentar, en apenas una
hora, los fundamentos de una relación en la que al menos uno de ellos se
juega la vida. Es la formalización de un contrato tácito en el que el
doliente reclama el derecho de la ayuda y el cuidador el deber de
propiciarla.
Atención, continuidad y criterio
En la sala de espera oncológica otro sentimiento mucho más poderoso
aflora en todos y cada uno de los pacientes: un deseo insaciable de
esperanza de encontrar, tras la puerta cerrada, la solución a sus
problemas. Tras treinta años ininterrumpidos de ejercer como oncólogo
en las más diversas circunstancias, he aprendido cuáles son las
necesidades primordiales de los enfermos oncológicos. Quizás no disten
demasiado de las de otras especialidades, pero la sensación de
incertidumbre y gravedad inicial las acentúan.
Frente al diagnóstico de un cáncer, el paciente reclama atención rápida,
que tenga continuidad en el tiempo y que reúna los criterios de
excelencia que le den el máximo de oportunidades de recobrar
totalmente la salud, si ello es posible, o que le brinde los cuidados
necesarios para disfrutar de una calidad de vida aceptable.
El Departamento de Oncología que dirijo está especialmente diseñado
en función de las necesidades del enfermo, primando en todo momento
la tríada de requisitos esenciales para practicar una oncología eficaz en
nuestros días: celeridad, continuidad y conocimiento, junto a otros dos
requisitos básicos propios de la medicina moderna definidos como
interdisciplinaridad y equipo sanitario. La oncología de Capio HGC
proporciona, a todos los pacientes diagnosticados de neoplasias, una
presentación detallada de su caso en la Comisión Interdisciplinaria de
Tumores, donde los diferentes especialistas involucrados en el
diagnóstico y el tratamiento de cada patología consensúan la estrategia
más adecuada a seguir en cada paciente. Es bien sabido que los
consensos de los especialistas incrementan la calidad de la asistencia
oncológica.
10
Diagnóstico rápido
En las agendas de consultas externas prima la filosofía de realizar las
pruebas complementarias el mismo día de la visita, ahorrando así viajes y
ansiedad a los pacientes, que conocen los resultados de las pruebas
pocas horas después de ser realizadas. Finalmente, dispone de una serie
de circuitos especialmente diseñados para el diagnóstico rápido de los
pacientes nuevos en los que se deba descartar la presencia de una
neoplasia.
Cuadro facultativo del Departamento de Oncología de Capio HGC
El Servei d'Oncologia reunit decidint l'estratègia terapèutica d'un pacient. / El Servicio de Oncología reunido decidiendo la estrategia terapéutica de un paciente.
Así, internistas, expertos médicos varios, cirujanos generales y
especializados, radiólogos, patólogos, radioterapeutas y oncólogos
médicos proyectan el mejor diseño diagnóstico-terapéutico basado en
las características propias de cada paciente afecto de un tumor. Es
importante remarcar que, tras la reunión del Comité, las dos
herramientas terapéuticas esenciales en el tratamiento del tumor
primitivo quedan perfectamente definidas, dado que los servicios de
Cirugía y el Departamento de Oncología Radioterápica planean con
precisión la logística oportuna para alcanzar los resultados más
adecuados. La calidad profesional y la experiencia de estos servicios son
la firme garantía de un primer tratamiento del tumor lo más expedito
posible. Por otra parte, no es infrecuente que la quimioterapia tenga un
papel relevante en el inicio del tratamiento, postergando la cirugía y/o la
radioterapia al momento oportuno en que se haya reducido el tumor.
Los cinco miembros del Departamento de Oncología, además de poseer
conocimientos sobre el cáncer en general, son expertos en las diferentes
áreas en que los tumores son más frecuentes , para aportar así un valor
añadido a la acción de equipo.
Construir esperanza
El estilo del Departamento huye de aventuras terapéuticas en aras de
proporcionar al paciente el mejor tratamiento basado en los
conocimientos médicos más modernos, avalados por resultados bien
establecidos. Sus facultativos, médicos reconocidos dentro del ambiente
oncológico por su profesionalidad y cuidadosa dedicación, se postulan
como valedores de los intereses de cada uno de sus pacientes. Lo hacen
desde la valentía de la sinceridad compartida y de la creación de un
sustrato de esperanza donde construir una relación médico-enfermo útil
y enriquecedora para ambos. Bien relacionados con el mundo que los
rodea, ponen al alcance de cada uno de sus pacientes el abanico
completo de opciones terapéuticas consideradas como potencialmente
beneficiosas para el mismo paciente. La segunda prerrogativa básica del
Departamento de Oncología es luchar contra la enfermedad con un
equipo sanitario muy experimentado, donde cada elemento es
complemento del resto. Pinchar adecuadamente una vena, aconsejar de
forma inteligible sobre la prevención y el tratamiento de las diversas
toxicidades asociadas a los tratamientos oncológicos o asesorar sobre
cómo mantener una nutrición sana y equilibrada durante las fases
especialmente difíciles de los efectos secundarios, no resulta nada banal
a la hora de administrar los tratamientos requeridos en cada caso
particular. Tanto la enfermería del Hospital de día como el personal
sanitario dedicado al cuidado de los pacientes en régimen de ingreso
poseen los atributos personales que los hacen idóneos para procurar el
bienestar de los enfermos en el día a día tantas veces denostado. Este
soporte en los eventos de cada día es el que los enfermos reclaman con
insistencia justificada.
En el Departamento de Oncología todo el mundo es consciente de que en
las pequeñas cosas cotidianas está, al menos, la mitad del confort del
paciente. Y sin duda, la otra mitad reside en su restablecimiento
definitivo, si es posible, sin secuelas. El equipo interdisciplinar que trata a
los pacientes con cáncer, tiene como objetivo muy especial realizar una
política de conservación de órganos, cuando ésta resulta posible bien por
el tamaño inicial de la enfermedad o por la respuesta inducida por los
tratamientos onco-radioterápicos administrados en el periodo previo a la
cirugía.
La conservación de mamas, laringe, recto o lengua, entre otras muchas
estructuras anatómicas, es el oscuro objeto del deseo de cada
especialista que trata los tumores de cada una de estas localizaciones.
Ello explica las cifras superiores al 80% de cirugía conservadora de la
mama en nuestro medio.Es más que probable que el equipo oncológico
de Capio HGC no sea el mejor del mundo, pero el exquisito cuidado con
que trata de forma personalizada a cada paciente, consigue alcanzar los
fines terapéuticos que cada enfermo desea y merece. Es precisamente
por estos excelentes resultados que no nos importa abrir cada día de par
en par las puertas de nuestro Departamento, para aceptar el reto que
cada nuevo paciente significa.
Nombre
Especialidad
Esperteza
J. Ramón Germà Oncólogo médico
General y tumores urológicos
Ricard Mesia
Oncólogo médico
ORL, pulmón, tumores insuficientes
Angeles Arcusa
Oncóloga médica
Mama, tumores ginecológicos
Vicente Valentí
Oncólogo médico
General y tumores digestivos
Abel Domingo
Hematólogo clínico Linfomas, Leucema y Mieloma
Nuria Calcerrada* Internista
General
* actividad compartida con el departamento de Medicina interna.
Núria Presas Serra, atiende a los pacientes
Dr. José Ramón Germà Lluch
Jefe del Servicio de Oncología
www.capiosanidad.es
11
Des de Capio HGC
Desde Capio HGC
Servei de Neuroangiografia. Tractaments percutanis i/o endovasculars
Servicio de Neuroangiografía. Tratamientos percutáneos y/o endovasculares.
El Servei de Neuroangiografia Terapèutica comprèn més de 200 actes terapèutics diferents. La seva activitat, des del novembre
del 1993 fins avui, ha tingut un increment progressiu. Actualment es fan al voltant de 700 procediments anuals, com:
El Servicio de Neuroangiografía Terapéutica abarca más de 200 actos terapéuticos diferentes. Su actividad, desde noviembre de
1993 hasta hoy, ha tenido un incremento progresivo. Actualmente se realizan alrededor de 700 procedimientos anuales, como:
Tractament de lesions vasculars i tumorals del sistema nerviós central, aneurismes, MAV, FAV, glomus, nasofibromes, meningiomes, etcètera.
Tractament endovascular de les malformacions vasculars de la medul·la espinal.
Tractament agut de l'ictus cerebral: hemorràgic i isquèmic, 24 hores durant 365 dies.
El Servei també desenvolupa una important
Tractament d'angiomes superficials (en adults i infants).
activitat docent i d'investigació; rep becaris de la
Tractament percutani de l'hèrnia discal, vertebroplàsties.
Sociedad Ibero latinoamericana de
Angioplàstia carotídia i intracranial amb col·locació d'endopròtesi.
Neurorradiología (SILAN) i actualment forma dos
professionals l'any.
Quimioteràpia intraarterial i quimioembolització tumoral.
Tratamiento de lesiones vasculares y tumorales del sistema nervioso central, aneurismas, MAV, FAV, glomus, nasofibromas, meningiomas, etcétera.
Tratamiento endovascular de las malformaciones vasculares de la médula espinal.
Tratamiento agudo del ictus cerebral: hemorrágico é isquémico, 24h durante 365 días.
El Servicio también desarrolla una importante
Tratamiento de angiomas superficiales (en adultos y niños).
actividad docente y de investigación, recibe
Tratamiento percutáneo de la hernia discal, vertebroplastias.
becarios de la Sociedad Iberolatinoamericana
Angioplastia carotídea e intracraneal con colocación de endoprótesis.
de Neurorradiología (SILAN) y actualmente
forma a dos profesionales por año.
Quimioterapia Intraarterial y quimioembolización tumoral.
Reobertura del servei de revisions de salut
Reapertura del Servicio de Revisiones de Salud
El Servei de Revisions de Salut de Capio HGC està orientat no sols a detectar les possibles malalties dels nostres clients sinó també
a promoure la seva salut.
El Servicio de Revisiones de Salud de Capio HGC está orientado no solo a detectar las posibles enfermedades de nuestros clientes, sino también a
promover la salud de los mismos.
Auditoria Interna
Auditoría Interna
Després d'aconseguir la reacreditació de la Joint Commission per als
pròxims tres anys, Capio HGC continua treballant per la continuïtat de la
qualitat en els seus serveis. Amb aquest mateix fi, els dies 21 i 22 de
febrer tindrà lloc l'auditoria interna anual del grup Capio Sanitat.
Después de conseguir la reacreditación de la Joint Commission para los
próximos tres años, Capio HGC sigue trabajando por la continuidad de la
calidad en sus servicios. Con este mismo fin, los días 21 y 22 de febrero
tendrá lugar la auditoría interna anual del grupo Capio Sanidad.
Remodelació en el Servei d'Urgències
Ha finalitzat la primera fase de la remodelació prevista en el Servei
d'Urgències amb l'ampliació i millora de la sala d'espera per afavorir
l'assistència i el confort dels nostres clients.
Primera Jornada de Medicina Forense a
Capio HGC
Els dies 13, 20 i 21 d'abril tindrà lloc la Primera Jornada de Medicina
Forense dirigida a metges especialistes en medicina familiar i
comunitària, i d'assistència mèdica en general, així com a altres
professionals sanitaris interessats en els aspectes legals bàsics de
l'assistència sanitària.
Amb l'objectiu d'oferir una visió general i pràctica dels aspectes forenses i
medico-legals de l'activitat medico-assistencial, en la Jornada es
tractaran temes com ara: el paper del metge forense en els casos de
violència domèstica, agressió sexual, morts violentes, internaments
psiquiàtrics, processos d'incapacitació i altres relacionats amb aquesta
especialitat.
II Simposi Social de Medicina i Infermeria:
el malalt i les Teràpies Mínimament Invasives
II Simposium Social de Medicina y Enfermería:
el enfermo y las Terapias Mínimamente Invasivas
Al març del 2005 es va celebrar la primera edició del simposi “El malalt i la
Cirurgia Mínimament Invasiva (CMI)”, destinat al col·lectiu sanitari i dirigit
també a estimular la participació del malalt. Aquest any se'n celebrarà la
segona edició, els dies 15 i 16 de juny, al Museu de la Ciència
CosmoCaixa de Barcelona. La infermeria té un paper primordial en
aquesta edició, per la seva importància tant en les cures prèvies com en
les posteriors i en l'acte terapèutic mateix.
En marzo de 2005 se celebró la primera edición del Simposium
“El enfermo y la Cirugía Mínimamente Invasiva (CMI)”, destinado al
colectivo sanitario y dirigido también a incentivar la participación del
enfermo. Este año se celebrará la segunda edición, los días 15 y 16 de
junio, en el Museo de la Ciencia Cosmo Caixa de Barcelona. La
enfermería tiene un papel primordial en la presente edición, tanto en los
cuidados previos como posteriores y en el propio acto terapéutico.
Tertúlies Pediàtriques
Tertulias Pediátricas
Fins al mes de juny tindran lloc a Capio HGC les Tertúlies Pediàtriques
que organitza el Servei de Pediatria. Aquestes tertúlies estan dirigides a
pediatres i metges en exercici privat o públic dedicats a l'assistència
pediàtrica. Els objectius són: actualitzar els coneixements en diversos
àmbits pediàtrics amb una revisió de les pautes d'actuació i temes
candents. Les Tertúlies estan coordinades pel Dr. Fèlix Muñiz, cap del
Servei de Pediatria, i la Dra. Núria Gorina, pediatra d'aquest servei.
L'agenda de les Tertúlies es va iniciar el passat dia 31 de gener i tindrà
continuïtat el 22 de març, el 10 de maig i el 14 de juny.
Hasta el mes de Junio tendrán lugar en Capio HGC las Tertulias
Pediátricas que organiza el Servicio de Pediatría. Estas tertulias están
dirigidas a pediatras y médicos con ejercicio privado o público dedicados
a la asistencia pediátrica. Los objetivos son: actualizar los conocimientos
en diversos ámbitos pediátricos con una revisión de las pautas de
actuación y temas candentes. Están coordinadas por el Dr. Félix Muñiz,
jefe del Servicio de Pediatría y la Dra. Nuria Gorina, pediatra de dicho
servicio. La agenda de las Tertulias se inició el pasado día 31 de enero y
tendrá continuidad el 22 de marzo, el 10 de mayo y el 14 de junio.
Unitat de Cirurgia sense ingrés
Unidad de Cirugía sin ingreso
Augmenta l'activitat a la Unitat de Cirurgia sense Ingrés, on es constata
una gran acceptació per part dels usuaris. Aquesta unitat permet al
pacient recuperar-se sense ingrés hospitalari i amb les mínimes
molèsties després de les intervencions.
Les actuals tècniques anestèsiques i quirúrgiques permeten practicar
algunes intervencions amb tota la qualitat i garantia sense les
incomoditats de l'ingrés hospitalari. Personal altament qualificat duu a
terme la intervenció de forma segura sota anestèsia general, regional o
local, i fa tots els controls necessaris per a la bona marxa del tractament.
D'aquesta manera, el pacient pot tornar a casa el mateix dia de la
intervenció per fer la recuperació al seu ambient habitual, envoltat de
familiars i amics.
Aumenta la actividad en la Unidad de Cirugía sin Ingreso, donde se
constata una gran aceptación por parte de los usuarios. Esta unidad
permite al paciente recuperarse sin ingreso hospitalario y con las
mínimas molestias después de las intervenciones.
Las actuales técnicas anestésicas y quirúrgicas permiten practicar
algunas intervenciones con toda la calidad y garantía sin las
incomodidades del ingreso hospitalario. Personal altamente cualificado
lleva a cabo la intervención de forma segura bajo anestesia general,
regional o local, así como todos los controles necesarios para la buena
marcha del tratamiento. De este modo, el paciente puede volver a casa el
mismo día de la intervención para hacer la recuperación en su ambiente
habitual, rodeado de familiares y amigos.
12
Cefalees, migranyes
Ansietat, depressió menor
Alteracions del son
Disfuncions menstruals, dolor
menstrual
Diarrea, restrenyiment crònic
Ha finalizado la primera fase de la remodelación prevista en el Servicio
de Urgencias con la ampliación y mejora de la sala de espera para
favorecer la asistencia y el confort de nuestros clientes.
Primera Jornada de Medicina Forense en
Capio HGC
Los días 13, 20 y 21 de abril tendrá lugar la Primera Jornada de Medicina
Forense dirigida a médicos especialistas en medicina familiar y
comunitaria, y de asistencia médica en general, así como a otros
profesionales sanitarios interesados en los aspectos legales básicos de
la asistencia sanitaria.
Con el objetivo de ofrecer una visión general y práctica de los aspectos
forenses y médico-legales de la actividad médico-asistencial, en la
Jornada se tratarán temas como: el papel del médico forense en los
casos de violencia doméstica, agresión sexual, muertes violentas,
internamientos psiquiátricos, procesos de incapacitación y otros
relacionados con esta especialidad.
Cataluña pionera en Europa en la regulacion del Sector de Terapias Naturales
Catalunya, pionera a Europa en la regulació del Sector de Teràpies Naturals
En aquesta línia, la Unitat d'Acupuntura de Capio HGC, dirigida per la
Dra. C. Ruiz Pérez, especialista en anestesiologia, reanimació i
tractament del dolor, aposta per practicar una medicina integral unint els
esforços de tots els professionals de la medicina i utilitzant totes les
tècniques d'eficàcia provada en:
Remodelación del Servicio de Urgencias
Asma bronquial
Hipertensió
Tabaquisme
Obesitat
Vòmits de l'embaràs
Vòmits postquimioteràpia
En esta línea, la Unidad de Acupuntura de Capio HGC, dirigida por la Dra.
C. Ruiz Pérez, especialista en anestesiología, reanimación y tratamiento
del dolor, apuesta por practicar una medicina integral uniendo los
esfuerzos de todos los profesionales de la medicina y utilizando todas las
técnicas de eficacia probada en:
Cuadros dolorosos del aparato osteomuscular (lumbalgia, dolor cervical,
tendinitis, contracturas musculares)
Cefaleas, migrañas
Ansiedad, depresión menor
Alteraciones del sueño
Disfunciones menstruales, dolor
menstrual
Diarrea, estreñimiento crónico
Asma bronquial
Hipertensión
Tabaquismo
Obesidad
Vómitos del embarazo
Vómitos postquimioterápia
www.capiosanidad.es
13
Des de Capio HGC
Premi a les infermeres de la Unitat
de Patologia Neonatal de Capio HGC
El passat mes d'octubre es va celebrar a Tenerife el IV Congrés Espanyol de Lactància Materna, on, en nom de les
infermeres de la Unitat de Patologia Neonatal (UPN) de Capio Hospital General de Catalunya, vaig presentar i
defendre un pòster en què es resumia el treball d'investigació realitzat pel personal d'infermeria de la unitat en el
període 2002-2006.
Ens vàrem plantejar modificar el protocol existent de lactància materna per a prematurs amb l'objectiu d'augmentar
el nombre de prematurs alimentats amb lactància materna exclusiva, ja que la literatura indica que la lactància
materna és la millor elecció per alimentar un nadó prematur.
El nou protocol es va començar a aplicar al setembre del 2004. Aquell mateix any vam presentar en el III Congrés
Espanyol de Lactància Materna un pòster en què s'exposaven els nous mètodes i el protocol que s'ha de
seguir.L'estudi tenia la finalitat d'avaluar si s'evidenciava un augment en el percentatge de nens prematurs
alimentats amb lactància materna exclusiva durant l'ingrés i després de l'alta en el domicili.
Per fer-ho es va dur a terme un estudi transversal de cohorts ambispectiu i mostra de casos seqüencials, així com
una anàlisi estadística. Com a criteris d'inclusió es van tenir en compte els prematurs alimentats amb lactància
materna o lactància mixta (lactància materna més suplement) de menys de 37 setmanes de gestació ingressats en
la nostra unitat. I com a criteris d'exclusió es van tenir en compte els prematurs alimentats inicialment amb lactància
materna però que, per diferents motius, el dia de l'alta s'alimentaven amb lactància artificial, i els prematurs que
havien estat traslladats a altres centres hospitalaris.
Els resultats obtinguts van ser favorables perquè van demostrar que, malgrat la prematuritat i les diverses
patologies dels nadons, es va reduir el temps d'inici de la lactància materna directa, es va incrementar el nombre de
preses que la mare assistia, van augmentar d'un 30% els nens prematurs que exclusivament prenien el pit en l'alta,
la duració de la lactància materna a casa havia augmentat al voltant de 2 mesos, i un fet rellevant que es va
evidenciar amb l'aplicació del nou protocol va ser la millora en la coordinació entre els professionals de l'àmbit
maternoinfantil.
El Comitè Científic del IV Congrés Espanyol de Lactància Materna va certificar que la comunicació amb el títol
“Avaluació del protocol de lactància materna en la UCI de prematurs de Capio Hospital General de Catalunya”, les
autores de la qual són Gemma March, Elisabeth García, Marta Balagué, Dolors Alcaraz, Neus Castan, Judith
Puig, Rosa Collado, Mariona Rossell, Lídia Caballé i Pilar Acuña, ha obtingut el premi al millor pòster atorgat per
l'Associació Nacional Espanyola de Vigilància Intensiva Pediàtrica i Neonatal (ANECIP).
Equip Infermeria Unitat Neonats
Èxit d'organització del Servei de
Neuroangiografia en el sopar de Nadal
2006
Desde Capio HGC
Premio a las enfermeras de la Unidad
de Patología Neonatal de Capio HGC
El pasado mes de octubre se celebró en Tenerife el IV Congreso Español de Lactancia Materna donde, en nombre
de las enfermeras de la Unidad de Patología Neonatal (UPN) de Capio Hospital General de Catalunya, presenté y
defendí un póster en el que se resumía el trabajo de investigación realizado por el personal de enfermería de la
unidad en el periodo 2002-2006.
Nos planteamos modificar el protocolo existente de lactancia materna para prematuros con el objetivo de aumentar
el número de prematuros alimentados con lactancia materna exclusiva, ya que la literatura indica que la lactancia
materna es la mejor elección para alimentar a un recién nacido prematuro.
El nuevo protocolo se empezó a aplicar en septiembre del 2004. Ese mismo año, presentamos en el III Congreso
Español de Lactancia Materna un póster en el que se exponían los nuevos métodos y el protocolo a seguir.
El estudio realizado tenía la finalidad de evaluar si se evidenciaba un aumento en el porcentaje de niños prematuros
alimentados con lactancia materna exclusiva durante el ingreso y tras el alta en el domicilio.
Para ello se realizó un estudio transversal de cohortes ambispectivo y muestra de casos secuenciales, así como un
análisis estadístico.
Como criterios de inclusión se tuvieron en cuenta los prematuros alimentados con lactancia materna o lactancia
mixta (lactancia materna más suplemento) de menos de 37 semanas de gestación ingresados en nuestra unidad. Y
como criterios de exclusión se tuvo en cuenta a los prematuros alimentados inicialmente con lactancia materna pero
que, por diferentes motivos, el día del alta se alimentaban con lactancia artificial, y los prematuros que habían sido
trasladados a otros centros hospitalarios.
Los resultados obtenidos fueron favorables pues demostraron que, pese a la prematuridad y a las diversas
patologías de los recién nacidos, se redujo el tiempo de inicio de la lactancia materna directa, se incrementó el
número de tomas que la madre asistía, aumentaron en un 30 % los niños prematuros que exclusivamente tomaban
el pecho al alta, la duración de la lactancia materna en casa había aumentado alrededor de 2 meses, y un hecho
relevante que se evidenció con la aplicación del nuevo protocolo fue la mejora en la coordinación entre los
profesionales del ámbito materno-infantil.
El Comité Científico del IV Congreso Español de Lactancia Materna certificó que la comunicación con el título
“Evaluación del protocolo de lactancia materna en la UCI de prematuros de Capio Hospital General de
Catalunya”, cuyos autores son Gemma March, Elisabeth García, Marta Balagué, Dolors Alcaraz, Neus Castan,
Judith Puig, Rosa Collado, Mariona Rosell, Lidia Caballé y Pilar Acuña, ha obtenido el premio al mejor póster
otorgado por la Asociación Nacional Española de Cuidados Intensivos Pediátricos y Neonatales (ANECIP).
Equipo Enfermería Unidad Neonatos
Reunió Interhospitàlaria d’ORL
Reunion Interhospitalaria de ORL
El dissabte 3 de febrer del 2007, coincidint amb la festivitat de Sant Blai,
patró dels otorinolaringòlegs, el Servei d'ORL de Capio Hospital
General de Catalunya es va encarregar d'organitzar la LXI Reunió
Interhospitalària dels Serveis ORL d'Aragó, Catalunya i Balears. La
Reunió es va desenvolupar amb gran èxit d'assistència i la participació
dels més prestigiosos professionals.
Així mateix, la reunió va comptar la col·laboració dels laboratoris
Schering-Plough.
El sábado 3 de febrero de 2007, coincidiendo con la festividad de San
Blas, patrón de los otorrinolaringólogos, el Servicio de ORL de Capio
Hospital General de Catalunya se encargó de organizar la LXI Reunión
Interhospitalaria de los Servicios ORL de Aragón, Cataluña y Baleares.
La Reunión se desarrolló con gran éxito de asistencia y la participación de
los más prestigiosos profesionales.
Asimismo, la reunión contó con la colaboración de los Laboratorios
Schering-Plough.
Éxito de Organización del Servicio de
Neuroangiografía en la Cena de
Navidad 2006
Siguiendo la tradición de la cena de Navidad que se realiza todos los
años en nuestro Hospital desde su inauguración, la organización de la
misma corresponde cada año a un departamento diferente. La pasada
Navidad fue el Servicio de Neuroangiografía Terapéutica el que se
responsabilizó de la fiesta que tuvo lugar en Can Amat Paradís de
Abrera, con una notable presencia de profesionales de Capio HGC.
El Dr. Guimaraens, jefe del Servicio, entregó el diploma de la Beca
Capio HGC-SILAN 2006 (Sociedad Ibero Latinoamericana de
Neuroradiología Diagnóstica y Terapéutica) al Dr. José Gavito de
México.
Seguint la tradició del sopar de Nadal que es fa cada any al nostre
Hospital des de la seva inauguració, en cada ocasió es fa càrrec de
l'organització un departament diferent. El passat Nadal va ser el Servei de
Neuroangiografia Terapèutica el que es va responsabilitzar de la festa
que va tenir lloc a Can Amat Paradís d'Abrera, amb una notable presència
de professionals de Capio HGC.
El Dr. Guimaraens, Cap de Servei, va entregar el diploma de la Beca
Capio HGC-SILAN 2006 (Sociedad Ibero Latinoamericana de
Neuroradiología Diagnóstica y Terapéutica) al Dr. José Gavito de Mèxic.
Trobada sobre “Comunicació i Medicina" a Capio HGC
Encuentro sobre “Comunicación y Medicina" en Capio HGC
El 21 de novembre del 2006 es va celebrar a Capio HGC la jornada per a la millor gestió dels pacients i la transmissió de coneixements.
El 21 de noviembre de 2006 se celebró en Capio HGC la jornada para la mejor gestión de los pacientes y la transmisión de conocimientos.
En la trobada, moderada pel professor Manuel Maynar, considerat pioner
en la incorporació a la seva activitat quotidiana de l'ús d'instruments de
comunicació, es va debatre sobre com hauríem de reaccionar davant les
tecnologies actuals.
14
S'hi va exposar una mostra de les esmentades tecnologies i va concloure
amb una taula rodona en què van participar representants de les
institucions públiques, centres hospitalaris, centres de R+D i l'empresa
privada.
En el encuentro, moderado por el Profesor Manuel Maynar, considerado
pionero en la incorporación a su actividad cotidiana del uso de
instrumentos de comunicación, se debatió sobre cómo deberíamos
reaccionar ante las tecnologías actuales.
Se expuso una muestra de dichas tecnologías y concluyó con una mesa
redonda en la que participaron representantes de las instituciones
públicas, centros hospitalarios, centros de I+D y la empresa privada.
www.capiosanidad.es
15
Des de Capio Sanidad Els nostres hospitals
Desde Capio Sanidad
Nuestros Hospitales
III Premios a la Investigación Fundación Jiménez Díaz Capio
III Premis a la Investigació Fundació Jiménez Díaz Capio
Un any més van ser convocats els Premis a la Investigació de la Fundació Jiménez Díaz.
En relació amb els premis Tesi doctoral en Biomèdica Experimental i en Biomèdica Cínica, aquest any s'han rebut 10
sol·licituds que s'han dividit en dos grups:
5 sol·licituds per a Biomèdica Experimental.
5 sol·licituds per a Biomèdica Clínica.
Cada sol·licitud ha estat avaluada per dos membres de la comissió de forma anònima.
Rebudes les avaluacions amb les seves puntuacions corresponents, s'han sotmès al dictamen final de la comissió
a v a l u a d o r a . C a l d e s ta c a r l ' a l ta q u a l i ta t d e l s t r e b a l l s p r e s e n ta ts e n a m b d u e s c a t e g o r i e s .
S'ha acordat per unanimitat atorgar el premi a la Tesi Doctoral Clínica ex aequo a Alberto Lázaro Fernández i a Vanesa
E s t e b a n V á z q u e z ( a m b l a p u n t u a c i ó m é s a l ta o b t i n g u d a e n l ' a v a l u a c i ó ) . E l p r e m i s e r à
de 3.000 per compartir entre tots dos.
S'ha acordat per unanimitat atorgar el premi a la Tesi Doctoral
Experimental ex aequo a José Morales Coraliza i a
Rosa Riveiro Álvarez (amb la puntuació més alta obtinguda en l'avaluació). El premi serà de 3.000 per compartir entre
tots dos.
El lliurament dels premis s'ha fet efectiu el 14 de febrer, durant la celebració de l'aniversari de la Fundació Jiménez Díaz.
Les tesis no premiades també han rebut un diploma acreditatiu de la seva participació.
El Prof. Santiago Rodríguez Córdoba
en el Aula Magna de la FJD
Un año más fueron convocados los Premios a la Investigación de la Fundación Jiménez Díaz Capio.
En relación con los premios Tesis doctoral en Biomédica Experimental y en Biomédica Cínica, este año se han recibido
10 solicitudes que se han dividido en dos grupos:
5 solicitudes para Biomédica Experimental.
5 solicitudes para Biomédica Clínica.
Cada solicitud ha sido evaluada por dos miembros de la comisión de forma anónima.
Recibidas las evaluaciones con sus puntuaciones correspondientes, se han sometido al dictamen final de la comisión
evaluadora. Es de destacar la alta calidad de los trabajos presentados en ambas categorías.
Se ha acordado por unanimidad otorgar el premio a la Tesis Doctoral Clínica ex aequo a Alberto Lázaro Fernández y a
Vanesa Esteban Vázquez (con la mayor puntuación obtenida en la evaluación). El premio será de 3.000 a compartir
entre ambos.
Se ha acordado por unanimidad otorgar el premio a la Tesis Doctoral Experimental ex aequo a José Morales Coraliza y a
Rosa Riveiro Álvarez (con la mayor puntuación obtenida en la evaluación). El premio será de 3.000 a compartir entre
ambos.
La entrega de los premios se ha hecho efectiva el 14 de febrero, durante la celebración del aniversario de la Fundación
Jiménez Díaz.
Las tesis no premiadas también han recibido un diploma acreditativo de su participación.
II Reunió Internacional sobre Investigació Translacional i Medicina Individualitzada:
noves aplicacions terapèutiques
II Reunión Internacional sobre Investigación Traslacional y Medicina
Individualizada: nuevas aplicaciones terapéuticas
El 8 de febrer es va celebrar a la Fundació Jiménez Díaz la II ReunióInternacional sobre Investigació Translacional i
Medicina Individualitzada.
Per segon any consecutiu, el seu objectiu era reunir experts de tot el món per crear fòrums de discussió i debat de molt alt
nivell científic.
El contingut científic d'aquesta reunió va estar orientat cap a les aportacions que ofereixen aquestes noves eines
terapèutiques a la medicina personalitzada, que mira de proporcionar a cada pacient una solució a mida per als seus
problemes de salut.
Es van desenvolupar vuit simposis dedicats a les noves vacunes en el segle XXI, l'aplicació estratègica dels fàrmacs
antiretrovirals recentment desenvolupats per al tractament de la sida, els últims avenços en medicina reproductiva, en
medicina i envelliment, en el diagnòstic i el tractament del càncer colorectal, malalties neurològiques, dermatolò
giques i nefrològiques.
A més dels vuit simposis, es van celebrar dues conferències magistrals impartides per convidats d'excepció: el professor
José Esparza (Bill & Melinda Gates Foundation) i el professor Joseph Torrent Farnell (Agència Europea del Medicament),
que van fer que aquesta reunió fos per segon any consecutiu una de les activitats de formació científica més innovadores,
creatives i de més alt nivell científic al nostre país.
El 8 de febrero se celebró en la Fundación Jiménez Díaz la II Reunión Internacional sobre Investigación Traslacional y
Medicina Individualizada.
Por segundo año consecutivo, su objetivo era reunir a expertos de todo el mundo para crear foros de discusión y debate
de muy alto nivel científico.
El contenido científico de esta reunión estuvo orientado hacia las aportaciones que ofrecen estas nuevas herramientas
terapéuticas a la medicina personalizada, que trata de proporcionar a cada paciente una solución a medida para sus
problemas de salud.
Se desarrollaron ocho simposios dedicados a las nuevas vacunas en el siglo XXI, la aplicación estratégica de los
fármacos antirretrovirales recientemente desarrollados para el tratamiento del sida, los últimos avances en medicina
reproductiva, en medicina y envejecimiento, en el diagnóstico y el tratamiento del cáncer colorrectal, enfermedades
neurológicas, dermatológicas y nefrológicas.
Además de los ocho simposios, se celebraron dos conferencias magistrales impartidas por invitados de excepción: el
profesor JoséEsparza (Bill & Melinda Gates Foundation) y el profesor Joseph Torrent Farnell (Agencia Europea del
Medicamento), que hicieron que esta reunión fuera por segundo año consecutivo una de las actividades de formación
científica más innovadoras, creativas y de mayor nivel científico en nuestro país.
Conferència de Santiago Rodríguez Córdoba,
professor d'investigació del Centre
d'Investigacions Biològiques del CSIC, a l'FJD
Mesa Inaugural de la II Reunión Interna cional sobre Investigación Traslacional y
Medicina personalizada
Nova Unitat de Memòria al Capio Hospital
Tres Culturas
El 26 de gener, a les 13 hores, va tenir lloc a l'aula magna de la Fundació
Jiménez Díaz la primera de les conferències dels Seminaris de
Biomedicina 2007 organitzats pel Sector d'Investigació de l'FJD, les
invitacions del qual va cursar la Dra. Marina Sánchez.
L'Hospital Capio Tres Culturas ha estat pioner a Toledo en la posada en
marxa d'una consulta especial contra el deteriorament cognitiu: la Unitat
de Memòria. La directora mèdica d'aquest hospital, Maria José Salcedo, i
la geriatra responsable de la Unitat de Memòria, Rocío Menéndez, ens
expliquen la interessant tasca que desenvolupen, dirigida
específicament a pacients ancians.
Santiago Rodríguez Córdoba, professor d'investigació del Centre
d'Investigacions Biològiques del CSIC, va pronunciar la conferència
"Genòmica de la immunitat innata i les seves repercussions en patologia
renal i ocular". Aquest treball del CSIC identifica un gen que confereix un
risc elevat de patir insuficiència renal aguda en infants.
Felicitació al Servei de Neurologia de
Capio Hospital Recoletas Albacete
Conferència a Capio Hospital Sur: "Rehabilitació
cardíaca. Últims avenços de la investigació amb
cèl·lules mare en Patologia Cardíaca"
La doctora Carmen Terzic, metgessa adjunta de la Unitat de Rehabilitació
Cardiovascular de la Clínica Mayo de Rochester (Minnesota, EUA) i
reconeguda experta mundial en investigació i rehabilitació cardíaca, va
visitar el Capio Hospital Sur d'Alcorcón per oferir la conferència
“Rehabilitació cardíaca. Últims avenços de la investigació amb cèl·lules
mare en Patologia Cardíaca”.
16
El Servei de Neurologia de Capio Recoletas Albacete, dirigit pel Dr. Luis
López-Ibor, ha estat felicitat pel Servei de Neurologia del Complex
Hospitalari Universitari d'Albacete pels resultats obtinguts en el
tractament de l'hemorràgia subaracnoide en la col·laboració que es
manté entre tots dos centres. Al novembre de l'any passat es va publicar
conjuntament un pòster en el Nacional de Neurologia celebrat a
Barcelona que mostrava els bons resultats relatius al maneig de pacients
amb HSA.
L'enhorabona al Servei de Neurologia per aquesta felicitació.
Capio Sanidad
Conferencia de Santiago Rodríguez Córdoba,
profesor de investigación del Centro de
Investigaciones Biológicas del CSIC, en la FJD
El 26 de enero, a las 13 horas, tuvo lugar en el aula magna de la
Fundación Jiménez Díaz Capio, la primera de las conferencias de los
Seminarios de Biomedicina 2007 organizados por el Sector de
Investigación de la FJD, cuyas invitaciones cursó la Dra. Marina
Sánchez.
Santiago Rodríguez Córdoba, profesor de investigación del Centro de
Investigaciones Biológicas del CSIC, pronunció la conferencia
"Genómica de la inmunidad innata y sus repercusiones en patología renal
y ocular". Este trabajo del CSIC identifica un gen que confiere un riesgo
elevado de padecer insuficiencia renal aguda en niños.
Conferencia en Capio Hospital Sur: "Rehabilitación
cardíaca. Últimos avances de la investigación con
células madre en Patología Cardíaca".
La doctora Carmen Terzic, médica adjunta de la Unidad de Rehabilitación
Cardiovascular de la Clínica Mayo de Rochester (Minnesota, EEUU) y
reconocida experta a escala mundial en investigación y rehabilitación
cardiaca, visitó el Capio Hospital Sur de Alcorcón para ofrecer la
conferencia “Rehabilitación cardíaca. Últimos avances de la
investigación con células madre en Patología Cardíaca”.
Nueva Unidad de Memoria en Capio
Hospital Tres Culturas
El Hospital Capio Tres Culturas ha sido pionero en Toledo en la puesta
en marcha de una consulta especial contra el deterioro cognitivo: la
Unidad de Memoria. La directora médica de este hospital, María José
Salcedo, y la geriatra responsable de la Unidad de Memoria, Rocío
Menéndez, nos cuentan la interesante labor que desarrollan, dirigida
específicamente a pacientes ancianos.
Felicitación al Servicio de Neurología de
Capio Hospital Recoletas Albacete
El Servicio de Neurología de Capio Recoletas Albacete, dirigido por el
Dr. Luis López-Ibor ha sido felicitado por el Servicio de Neurología del
Complejo Hospitalario Universitario de Albacete ante los resultados
obtenidos en el tratamiento de la hemorragia subaracnoidea en la
colaboración que se mantiene entre ambos centros. En noviembre del
año pasado se publicó conjuntamente un póster en el Nacional de
Neurología celebrado en Barcelona que mostraba los buenos
resultados concernientes al manejo de pacientes con HSA.
Enhorabuena al Servicio de Neurología por esta felicitación.
www.capiosanidad.es
17
Companyies asseguradores
Compañías aseguradoras
D’un cop d’ull
De un vistazo
Premis d'investigació Capio Hospital General
de Catalunya
Premios de investigación Capio Hospital General
de Cataluña
El dia 9 de febrer del 2007 s'ha celebrat a l'Hospital General de Catalunya la
cerimonia de lliurament de la cinquena edició dels Premis d'Investigació de
Capio Hospital General de Catalunya.
Aquests premis, patrocinats per Capio, tenen com a objectiu promocionar i
estimular la investigació a Capio Hospital General de Catalunya en tots els
àmbits.
S'hi estableixen quatre categories amb una dotació, cadascuna, de 2.500
euros.
El día 9 de febrero de 2007 se ha celebrado en el Hospital General de
Catalunya la ceremonia de entrega de la quinta edición de los Premios de
Investigación de Capio Hospital General de Catalunya.
Estos premios, patrocinados por Capio, tienen como objetivo promocionar
y estimular la investigación en Capio Hospital General de Catalunya en
todos los ámbitos.
Se establecen cuatro categorías con una dotación, cada una de ellas, de
2.500 euros.
Els guanyadors d'enguany han estat:
Los ganadores de este año han sido:
PREMI AL TREBALL DE GESTIÓ I ORGANITZACIÓ
Elaboració de un sistema de indicadors integrats
Sra. Esther Romero Martín.
Servei de Salut Laboral Gestió y Organització
PREMIO AL TRABAJO DE GESTIÓN I ORGANIZACIÓN
Elaboración de un sistema de indicadores integrados
Sra. Esther Romero Martín.
Servicio de Salud Laboral Gestión y Organización.
Per a Aresa el millor és que “el client pot fer-ho tot al mateix lloc, sense més desplaçaments”. Al seu
despatx resolen tot tipus de dubtes, consultes sobre els serveis, reclamacions i autoritzacions. “El
client està molt satisfet”, afegeixen.
PREMI AL TREBALLASSISTENCIAL D’INFERMERIA
Programa de screening auditiu a Capio Hospital General de Catalunya:
Otoemissions Acústiques.
Sra. Estefanía Blanch Letourneau.
Servei d’Otorinolaringologia.
PREMIO AL TRABAJO ASISTENCIAL DE ENFERMERIA
Programa de screening auditivo en Capio Hospital General de Catalunya:
Otoemisiones Acústicas
Sra. Estefanía Blanch Letourneau.
Servicio de Otorinolaringologia.
Adeslas atén més de trenta consultes diàries entre autoritzacions, informació sobre els productes
de l'asseguradora i serveis de l'hospital. Com a la resta de les oficines instal·lades a Capio HGC, la
responsable confirma l'alt grau de satisfacció que percep en els seus clients quan resol les seves
gestions burocràtiques i necessitats d'informació des de Capio HGC.
PREMI AL TREBALLASISTÈNCIAL MÉDIC
Relació entre reflux gastroesofàgic i síndrome d’apnea obstructiva del son
Dra. Inés Modolell Aguilar
Servei de Digestiu.
L'Aliança ha obert recentment una nova oficina a Capio HGC per a acostar els seus serveis als
socis i a totes les persones interessades en les possibilitats que aquesta mútua catalana els pot
oferir.
PREMIO AL TRABAJO ASISTENCIAL MÉDICO
Relación entre reflujo gastroesofágico y síndrome de apnea obstructiva del
sueño.
Dra. Inés Modolell Aguilar
Servicio de Digestivo
PREMI AL PROJECTE D’INVESTIGACIÓ
Us de plasma ric en factors de creixement en el postoperatori de la cirurgia
del sinus sacre.
Dr. Joan Bonfill Rodríguez
Servei de Cirurgia General.
Sanitas
Oficines d'Atenció al Client de les asseguradores a
Capio HGC
Sis asseguradores tenen una delegació a Capio HGC: Adeslas, Aresa, Sanitas, Mútua
Intercomarcal, Mútua General de Catalunya i l'Aliança. Totes ofereixen els seus serveis des del
nostre hospital, i faciliten les tasques burocràtiques i d'informació sobre aquests mateixos serveis
als seus clients.
Sanitas considera “fonamental aquest servei, perquè el client agraeix la facilitat de poder resoldre
els seus problemes o dubtes en el mateix hospital”. En això coincideix el personal de Mútua
Intercomarcal, que considera que d'aquesta manera “es pot donar una atenció més personalitzada
i facilitats en la documentació administrativa”.
Els professionals de Mútua General de Catalunya consideren que tenir un despatx a Capio HGC
facilita enormement les gestions dels seus associats, que acudeixen a ells per a sol·licitar
informació, tramitar documentació i assessorar-se sobre els serveis.
Mútua Intercomarcal
Mùtua General de Catalunya
Com a entitat sense ànim de lucre, tots els beneficis els reinverteix en serveis per als socis, i ofereix
descomptes familiars de fins al 33%. L'asseguradora entén la salut com quelcom més que el fet de
no estar malalt i entre les seves cobertures inclou l'acupuntura i l'homeopatia.
PREMIO AL PROYECTO DE INVESTIGACIÓN
Uso de plasma rico en factores de crecimiento en el postoperatorio de la
cirugía del sinus sacre
Dr. Joan Bonfill Rodríguez
Servicio de Cirugía General
Col·laboració de Capio HGC
en la Copa Andorrana d'Esquí de
Muntanya controlant mèdicament els
esportistes d'alt rendiment d'Andorra a la
Unitat de Medicina de l'Esport de Capio
HGC.
Oficinas de Atención al Cliente de las aseguradoras
en Capio HGC
Seis aseguradoras tienen una delegación en Capio HGC: Adeslas, Aresa, Sanitas, Mutua
Intercomarcal, Mutua General de Catalunya y La Alianza. Todas ellas ofrecen sus servicios desde
nuestro hospital, facilitando las tareas burocráticas y de información sobre estos mismos servicios
a sus clientes.
Colaboración de Capio HGC
en la Copa Andorrana de Esquí de
Montaña controlando médicamente a los
deportistas de alto rendimiento de Andorra
en la Unidad de Medicina del Deporte de
Capio HGC.
Adeslas
Sanitas considera “fundamental este servicio, porque el cliente agradece la facilidad de poder
resolver sus problemas o dudas en el propio hospital”. En ello coincide el personal de Mutua
Intercomarcal, que considera que de este modo “ se puede dar una atención más personalizada y
facilidades en la documentación administrativa”.
Los profesionales de Mutua General de Catalunya consideran que tener un despacho en Capio
HGC facilita enormemente las gestiones de sus asociados, que acuden a ellos para solicitar
información, tramitar documentación y asesorarse sobre los servicios.
Més visites per a la
nostra web
Para Aresa lo mejor es que “el cliente puede hacerlo todo en el mismo lugar, sin más
desplazamientos”. En su despacho resuelven todo tipo de dudas, consultas sobre los servicios,
reclamaciones y autorizaciones. “El cliente está muy satisfecho”, añaden.
Adeslas atiende más de treinta consultas diarias entre autorizaciones, información sobre los
productos de la aseguradora y servicios del hospital. Como en el resto de las oficinas instaladas en
Capio HGC, la responsable confirma el alto grado de satisfacción que percibe en sus clientes
cuando resuelve sus gestiones burocráticas y necesidades de información desde Capio HGC.
La Alianza ha abierto recientemente una nueva oficina en Capio HGC para acercar sus servicios a
los socios y a todas las personas interesadas en las posibilidades que esta mutua catalana les
puede ofrecer.
Como entidad sin ánimo de lucro, todos los beneficios los reinvierte en servicios para los socios, y
ofrece descuentos familiares de hasta el 33%. La aseguradora entiende la salud como algo más
que el hecho de no estar enfermo y en sus coberturas incluye la acupuntura y la homeopatía.
18
L'Aliança
Augmenta el nombre de
visites a la nostra pàgina
web: www.capiosanidad.es
Capio Sanidad HGC
Magazine pot descarregarse directament des de
l'apartat Hospital General de
Catalunya . Si es tracta de
números anteriors l'accés
és: Sala de Premsa
Presskit.
Mas visitas para nuestra web Aumenta el número de visitas a
nuestra página web: www.capiosanidad.es
Capio Sanidad HGC Magazine puede descargarse directamente desde el
apartado Capio Hospital General de Catalunya . Si se trata de números
anteriores el acceso es: Sala de Prensa - Presskit
Premi per al grup de l'AECAT (Associació Esportiva Catalunya
Trasplantats) en la segona Competició Jean Bouin. Aquests esportistes
trasplantats són controlats mèdicament pel Servei de Medicina de l'Esport
de Capio HGC.
Premio para el grupo de la AECAT (Asociación Deportiva
Catalunya Trasplantados) en la segunda Competición Jean Bouin. Estos
deportistas trasplantados son controlados médicamente por el Servicio de
Medicina del Deporte de Capio HGC.
Capio Hospital
General de Catalunya
www.capiosanidad.es
19