Download Les desigualtats en salut. La salut global (diapos)

DESIGUALTATS EN
SALUT.
SALUT GLOBAL
Dr. Josep Vaqué Rafart
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
DESIGUALTATS EN SALUT
1. Introducció
2. Desigualtats socioeconòmiques
en salut
3. Desigualtats geogràfiques
4. Ddesigualtats segons gènere
5. Estratègies per reduir les
desigualtats
Dr. Josep Vaqué Rafart
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
1. Introducció
Les desigualtats en salut son variacions en salut entre
grups de poblacions que resulten d’una gran varietat de
processos socials i econòmics, que es es troben
distribuits de forma desigual dins i entre les poblacions.
No apareixen per efecte de les simples diferències
fisiològiques entre les poblacions.
Engloba el concepte d’“Inequitat en salut” (OMS, 2011), que
es refereix a “Les diferències atribuibles a l’entorn i
condicions externes, que es troben fora del control del
individus implicats”.
Risc de mort segons els ingresos de la família
Ingresos en milers de dòlars, persones de 45-64 anys
EEUU, 1972-1989
Ajustat per edat, sexe, raça, mida de la familia i periode
Ajustat per educació
4
Odds ratio (de defunció)
3
2
1
0
>70
>50-70
>30-50
>20-30
>15-20
<15
Milers de dòlars
McDonough P, et al. Income dynamics and adult mortality in the United States, 1972 through 1989. Am J Public Health 1997: 1476-1483.
Desigualtats en salut
“Les desigualtats socials es tradueixen en diferències en
l’esperança de vida que oscil·len entre els 4 i els 6 anys en els
homes i entre els 2 i els 4 anys en les dones.
Factors estructurals de l’entorn com els factors econòmics, socials i
culturals, influenciats pel nivell d’estudis i la classe social, també
determinen les diferències i les desigualtats en els estils de vida i els
hàbits com ara el consum de tabac, l’excés de consum d’alcohol, l’excés
de pes o les pràctiques preventives.
La població que pertany a la classe social més desfavorida o que té
un nivell d’estudis més baix presenta més problemes de salut, tant
pel que fa a la salut percebuda com a aquella que es mesura a partir
dels trastorns crònics, el risc de patir problemes de salut mental o
les discapacitats i la dependència”.
Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014
Determinants de la salut
Esquema de Dahlgren i Whitehead, 1991
En 5 nivells
Determin
ants
Macro
.
Determinants
Intermedis
Persistència en el curs del temps de les diferències
d’esperança de vida segons nivell socioeconòmic
Llarga vida
Experança de vida
Bretxa
en salut
Persistència del diferencial d’anys
de vida en el curs del temps
Vida curta
1800
1850
1900
Periode
1950
2000
Punts clau de les desigualtats en salut
• Les desigualtats en salut són èticament inacceptables
• La mala salut és un factor d’exclusió social
• La salut pública es pot millorar més eficientment si
s’impulsa la salut en els grups de població que tenen més
problemes acumulats
• Reduir les desigualtats socials ajuda a disminuir el volum
de població amb necessitat d’atenció sanitària
• Reduir les desigualtats provoca disminució dels costos
dels serveis socials i sanitaris
• Reduir les desigualtats en salut augmenta la capacitat
laboral de la població.
Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014
Desigualtats en salut
Consideracions fonamentals
Les desigualtats en salut són
innecessàries, evitables i injustes
Terminologia específica
• Població més desafavorida
• Bretxa en salut
• Gradient social
• Desigualtats en l’accés als serveis sanitaris
Població més desafavorida
Poblacions que viuen en la pobresa.
Bretxa en salut
És la diferència o escletxa en salut entre els grups
més desafavorits de la societat i els més privilegiats.
Gradient social en salut
Generalment s’observa un deteriorament progressiu o
lineal de la salut, a mesura que disminueix la posició
social: s’anomena gradient social. S’aprecia en tots el
grups de la població i no solament en el més extrem amb
més problemes de salut.
La mortalitat augmenta linealment a mesura que
augmenta el grau de desaventatge social.
Aixó succeix tant si el desaventage social es mesura per
les característique dels individus, com el tipus de feina o la
classe social, com si es mesura per el caràcter més o més
deprimit de la zona on es viu.
Desigualtats en l’accés als serveis sanitaris
L’accés inadequat o insuficient als serveis sanitaris
és un del principals factors que determinen les
desigualtats en salut.
Associació entre la despesa social neta i el percentatge de
reducció de la desigualtat (estimat amb el coeficient de
Gini) segons taxes i ingresos en els 15 països de l’OECD
“Some might interpret the graph as
support for the size-redistribution
thesis.
Regression estimation suggests that
a 10 percent increase in social
spending would produce one percent
more inequality reduction.
Others, however, might stress the
presence of many important outlier
countries, both above and below the
line, and the relatively modest
explanatory power of spending
(which accounts for only 25 percent
of the variation). The United States,
Spain and Sweden are less
redistributive than one would have
expected and, vice-versa, the Czech
Republic, Denmark and Finland are
‘over-shooters’”.
The Welfare State and Redistribution. Gosta Esping-Andersen and John Myles, 2002
Impacte del nivell socioeconòmic
Mortalitat ajustada segons edat i sexe (RME*).
Personal del servei sanitari. Anglaterra, 1981.
Totes les causes
Metges
Infermeres
Zeladors
69
118
151
Càncer de Pulmó
33
96
185
*Raó de Mortalitat Estàndard, RME = 100
Diferències socioecòmiques i salut
•
•
•
Els avantatges econòmics es correlacionen amb la salut, però no
en són una garantia
– La riquesa per si mateix reflecteix una evolució vital
d’experiències que poden afectar la salut
– La riquesa comporta beneficis psicosocials
– Els anys d’educació acostumen a ser un bon predictor dels
resultats en salut
Hipòtesi de les causes bàsiques: La gent que disposa de més
recursos és capaç de guanyar avantatges en salut
Nivell socio-econòmic:
– La riquesa pot ser un marcador d’altres dimensions poc
mesurables de la posició socioeconòmica
– Es difícil mesurar el capital social
– La redistribució contribuiria més a alleujar la pobresa que a
afectar els rics
2006
2. Desigualtats socioeconòmiques
Taxes de mortalitat segons classe social
Raó de mortalitat (SMR) segons classe social
Diferències en esperança de vida a Londres
Hi ha 8 parades entre Westminter i Canning Town, aixó representa que per
cada 2 parades hi ha 1 any d’escurçament de la vida
Un veí de Pedralbes viu 11 anys més que un de Torre Baró
Els barris amb els pitjors indicadors de salut es concentren a
Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Andreu, i en menys mesura, a SantsMontjuïc, Sant Martí i Horta-Guinardó (Diari ARA, 23 oct. 2015)
Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014
Població general per classe social segons l’ocupació, per
grup d’edat i sexe (%). Catalunya, 2013
Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014
Autopercepció positiva (excel·lent, molt bona i bona) de l’estat
de salut en la població general, per classe social i sexe, i per
nivell d’estudis i sexe. Catalunya, 2006 i 2012-2013
Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014
Població de 15 anys i més amb risc de patir algun trastorn
mental, per classe social i sexe, i per nivell d’estudis i
sexe. Catalunya, 2006 i 2012-2013
Informe de la salut, 2013. Departament de Salut, 2014
Població de 15 anys i més que pateix alguna discapacitat,
per classe social i sexe, i per nivell d’estudis i sexe.
Catalunya, 2006 i 2012-2013
3. Desigualtats geogràfiques
Esperanza de vida al nacer en hombres y mujeres según el producto
interior bruto por cápita en las Comunidades Autónomas. España 2007
Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones
para reducir las desigualdades sociales en salud en España.
Ministerio de Sanidad y Política Social, 2010
Càncer de Pulmó a
Europa, ambdós
sexes: mortalitat i
incidència
Mort. Incidència
Espanya no figura en
aquesta llista
Atlas of health
in Europe. WHO,
2003
Taxa crua de mortalitat per 100.000 h. Incidència per 100.000 h.
Incidència de càncer de mama en la dona, 2008
4. Desigualtats segons gènere
Distribución del estado de salud percibido según la clase social, en
hombres y mujeres. España 2006. Porcentajes estandarizados por edad
Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones
para reducir las desigualdades sociales en salud en España.
Ministerio de Sanidad y Política Social, 2010
Prevalencias de mala salud percibida según la clase social
y el país de nacimiento, en hombres y mujeres de 16 a 64
años, España 2006. Porcentajes estandarizados por edad
Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones
para reducir las desigualdades sociales en salud en España.
Ministerio de Sanidad y Política Social, 2010
5. Estratègies per reduir les
desigualdats en salut
“El concepto de equidad en la salud implica la aplicación de una
serie de principios de acción pragmáticos que deben dirigir
cualquier intento de reducir las desigualdades sociales en el
estado de salud. A continuación se formulan 10 principios
generales, que pueden servir como orientación general
(Dahlgren y Whitehead)”.
1. Las intervenciones políticas deben aspirar siempre a desarrollar el
máximo potencial de salud, no el mínimo.
2. Las 3 estrategias principales para reducir las desigualdades
sociales en salud son interdependientes y deben basarse las unas
en las otras.
Conceptos y principios de la lucha contra las desigualdades sociales en salud. Desarrollando el máximo potencial de salud para toda la población Parte 1. Margaret Whitehead, Göran Dahlgren. Issued in English by the WHO Regional Office for Europe in 2006 under the title Concepts and
principles for tackling social inequities in health: Levelling up Part 1. By Margaret Whitehead and Göran Dahlgren. © Ministerio de Sanidad y Política
Social 2010.
Principios de acción pragmáticos, de Dahlgren y Whitehead (2)
2. Las 3 estrategias principales para reducir las desigualdades sociales
en salud son interdependientes y deben basarse las unas en las otras:
i. Centrarse únicamente en la población que vive en la pobreza. Es lo que se
conoce como estrategia selectiva que mide el progreso en función de la mejora de la
salud del grupo elegido únicamente, prescindiendo de las mejoras que hayan tenido
lugar en el conjunto de la población o en el grupo más privilegiado. “Estrategia más
desfavorecidas”.
ii. Reducir la brecha de salud. Esta estrategia toma como punto de partida la salud
de los grupos desfavorecidos en comparación con el resto de la población. Las
intervenciones correspondientes se centran en reducir las diferencias entre los grupos
más desfavorecidos de la sociedad y los más privilegiados. “Estrategia brecha”.
iii. Reducir las desigualdades sociales en toda la población. Esta estrategia parte
del supuesto de que la morbilidad y la mortalidad prematuras tienden a aumentar a
medida que se desciende en la escala de la posición socioeconómica y que no hay
simplemente una brecha entre ricos y pobres. “Estrategia gradiente”.
Conceptos y principios de la lucha contra las desigualdades sociales en salud. Desarrollando el máximo potencial de salud para toda la población Parte 1. Margaret Whitehead, Göran Dahlgren. Issued in English by the WHO Regional Office for Europe in 2006 under the title Concepts and
principles for tackling social inequities in health: Levelling up Part 1. By Margaret Whitehead and Göran Dahlgren. © Ministerio de Sanidad y Política
Social 2010.
Características generales de las políticas para
reducir las desigualdades en salud en Europa
Avanzando hacia la equidad. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en
España. Ministerio de Sanidad y Política Social, 2010
Principios de acción pragmáticos, de Dahlgren y Whitehead (3)
3. Las políticas de salud de la población deben tener como
doble finalidad promover ganancias en salud para el
conjunto de la población y reducir las desigualdades en
salud.
4. Las intervenciones deben centrarse en los determinantes
sociales de las desigualdades en salud.
5. No basta con una declaración de intenciones políticas: hay
que vigilar que las intervenciones no causen daños.
6. Seleccionar herramientas adecuadas para medir el alcance
de las desigualdades y el progreso en el cumplimiento de
los objetivos establecidos para solucionarlas.
Conceptos y principios de la lucha contra las desigualdades sociales en salud. Desarrollando el máximo potencial de salud para toda la población Parte 1. Margaret Whitehead, Göran Dahlgren. Issued in English by the WHO Regional Office for Europe in 2006 under the title Concepts and
principles for tackling social inequities in health: Levelling up Part 1. By Margaret Whitehead and Göran Dahlgren. © Ministerio de Sanidad y Política
Social 2010.
Principios de acción pragmáticos, de Dahlgren y Whitehead (4)
7. Hacer un esfuerzo coordinado para dar voz a quienes no la
tienen.
8. Siempre que sea posible, se deben describir y analizar las
desigualdades sociales por separado en el caso de hombres
y mujeres.
9. Las diferencias de salud según el origen étnico o geográfico
se deben relacionar con factores socioeconómicos.
10. Los sistemas sanitarios deben basarse en principios de
equidad (no deben tener ánimo de lucro, los servicios deben
prestarse en función de la necesidad, no en función de la
capacidad de pago; se debe ofrecer el mismo nivel elevado
de asistencia a todas las personas, sin discriminación
alguna por razones de edad, género, origen étnico o
posición social).
Conceptos y principios de la lucha contra las desigualdades sociales en salud. Desarrollando el máximo potencial de salud para toda la población Parte 1. Margaret Whitehead, Göran Dahlgren. Issued in English by the WHO Regional Office for Europe in 2006 under the title Concepts and
principles for tackling social inequities in health: Levelling up Part 1. By Margaret Whitehead and Göran Dahlgren. © Ministerio de Sanidad y Política
Social 2010.
Key principles
• Social justice
• Material, psychosocial,
political empowerment
• Creating the conditions
for people to have
control of their lives
www.who.int/social_determinants
SALUT GLOBAL
1. Introducció
2. Càrrega de malaltia
3. Malalties transmissibles
4. Mortalitat infantil i maternal
5. Objectius del mil·lenni
6. Solucions globals
Dr. Josep Vaqué Rafart
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
1. Introducció
•
La Salut global fa referència a un
extens conjunt de problemes de salut i
altres aspectes que transcendeixen les
fronteres dels països, i per als que el
seu millor enfocament radica en les
accions de cooperació entre països.
Els fluxos de la globalització
a) Fluxos de patògens
b) Fluxos d’informació
c) Fluxos de comerç
d) Fluxos financers
e) Fluxos de persones
Labonté R, Mohindra K, Scherecker T. The growing impact of globalization for
health and public health practice. Annu Rev Public Health 2011;32:263-83.
Punts clau per a la salut que
resulten de la globalització
• Malalties globalitzades
M. Transmissibles: VIH/Sida, TBC, Còlera, Ebola,
resistències microbianes, ... (Epidemiologia global,
en lloc de la local).
M. Cròniques: Càncer, M. Cardiovacular, Diabetis.
Doble càrrega de malaltia a molts països.
• Vulnerabilitats econòmiques. Un dels impactes
més substantius de la globalització és la tendència a
incrementar la inequitat, la inseguretat i la
vulnerabilitat econòmiques.
Labonté R, Mohindra K, Scherecker T. The growing impact of globalization for
health and public health practice. Annu Rev Public Health 2011;32:263-83.
Salut global (1)
Els principals problemes que ha d’afrontar la
Salut global són:
a) Les malalties globalitzades, com la infecció
pel VIH i altres analitzades pels estudis de
“The global burden of disease”.
b) La vulnerabilitat econòmica de molts països.
c) Els riscos globals, com el canvi climàtic, les
malalties emergents, el tabaquisme,
l’augment de les malalties cròniques, les
desigualtats en salut, les migracions i la
creixent urbanització, i altres.
Salut global (2)
•
La Salut global compren moltes actuacions que
fonamentalment se centren en països de baixa
renda, per tal de millorar la seva situació de
salut.
•
El problemes d’aquests països han de ser
tractats de manera global, és dir, abordant no
només l’ajut o assistència davant les malalties
transmissibles, sinó atenent diferents aspectes
com el desenvolupament comunitari i social, el
creixement de les malalties cròniques, entre
altres, essent essencial enfortir la seva capacitat
de Salut Pública.
Salut global (3)
•
El concepte de Salut global és diferent i més extens
que els fins fa poc usats de Salut Internacional i
Malalties Tropicals, orientats al control de les
malalties transmissibles.
•
La seva aspiració es reduir la bretxa o gran diferencial
en salut existent entre els països.
•
També ha estat anomenada “Salut Pública sense
fronteres”
•
Un gran objectiu és assolir “la cobertura universal de
salut”, que configuraria una nova transició, després
de la demogràfica (la 1ª) i l’epidemiològica (la 2ª): la
de cobertura universal (la 3ª).
Salut global (4)
•
Els Objectius del Mil·lenni (ONU) que finalitzen el
2015 constitueixen un motor important per a la
millora dels indicadors de salut, ja que han
promogut un moviment de salut global.
• Es creu que l’actual epidèmia de febre d’Ebola a
països del nord-oest d’Àfrica, contribuirà a
reforçar la salut global.
SPAIN 2011: 82,01 anys
SPAIN 2011: 22.700€
2. Càrrega de malaltia
Taxes ajustades per edat d’AVADd’AVAD-DALY per 100.000 h., 2012
AVAD, DALY: Anys de vida ajustats per mort prematura i per
discapacitat. Dimensiona la càrrega d’anys de vida perduts.
AVAD = AVPM + AVPD
AVPM, YLL. Anys potencials de vida perduts per mort prematura
AVPD, YLD: Anys potencials de vida perduts per discapacitat
Rafael Lozano, Mohsen Naghavi, Kyle Foreman, Stephen Lim, Kenji Shibuya, Victor Aboyans, et al. Global and regional mortality from 235 causes
of death for 20 age groups in 1990 and 2010: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2010. Lancet 2012; 380: 2095-128.
Defuncions globals: 25 primeres causes de mort
del 2010 i percentatge de canvi respecte el 1990
Anys potencials de vida perduts per mort
prematura (AVPM): 25 primeres causes del 2010 i
% de canvi respecte el 1990
Anys potencials de vida perduts per mort prematura
(AVPM) segons les principals causes, 2010
Ordenades: AVPM o YLL. Anys potencials de vida,
en milions, perduts per mort prematura, amb
Accidents
de trànsit
interval d’incertesa al 95%.
Abscisses: rang d’AVPM o YLL (ordenació de
major a menor importància).
Tosferina
Xarampió
Rafael Lozano, Mohsen Naghavi, Kyle Foreman, Stephen Lim, Kenji Shibuya, Victor Aboyans, et al. Global and regional mortality from 235 causes
of death for 20 age groups in 1990 and 2010: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2010. Lancet 2012; 380: 2095-128.
Taxes de mortalitat, 2012
Esperança de vida en salut, 2012
3. Malalties transmissibles
VIH, 2013
Incidència de Paludisme, 2010-2012
Incidència de Tuberculosi, 2013
Detecció de la Malaltia de Hansen, 2013
2013
4. Mortalitat
infantil i
maternal
1990
Causes de mort en infants de menys de 5
anys neonatals i post-neonatals, 2010
Raó de mortalitat maternal per 100.00 nadons, 2012
5. Objectius del Mil·lenni (ONU)
8 objectius a assolir el 2015
Objetivos de Desarrollo del Milenio de la ONU
Unos 1.000 millones de
personas en el mundo siguen
sin tener acceso a la Sanidad
Los Objetivos de Desarrollo del Milenio
(ODM), adoptados hace 15 años (2000), por
las 189 naciones miembros de la ONU y
cuya meta para su desarrollo es 2015, han
supuesto, a nivel general grandes avances,
aunque, en opinión de expertos, no se
puede considerar que se hayan cumplido al
cien por cien, ya que todavía quedan 1.000
millones de personas sin acceso a la
sanidad en el mundo.
En lo que se refiere al hambre, se calcula
que en todo el mundo hay 842 millones de
personas desnutridas, un problema que
afecta a 99 millones de niños menores de
cinco años.
medicosypacientes.com; 07-01-2015
6. Solucions globals als reptes globals
•
Existeix un ampli moviment en Salut global, en el que
es treballa per donar resposta al nous problemes
•
•
S’han incrementat les col·laboracions en recerca
•
El millor exemple de cooperació internacional són els
esforços per assolir els Objectius del Mil·lenni
•
El control de la present epidèmia d’Ebola representa
una fita important per a la Salut global.
S’han establert molts acords de col·laboració
internacional
Moltes gràcies per la
vostra atenció
Si us plau, preguntes
i dubtes