Download Malalties immunoprevenibles Vacunacions

Document related concepts

Vacuna contra la poliomielitis wikipedia , lookup

Hepatitis B wikipedia , lookup

Vacuna antitetánica wikipedia , lookup

Vacuna DPT wikipedia , lookup

Transcript
Malalties immunoprevenibles
Vacunacions preventives
Dra. Magda Campins Martí
+ --$ . /
0 - $%
!"
# $%&! "
'($ &
) $
*
$+ + ,"
)
* CDC. Pink Book, 2009
Tabla 2. Impacto de la vacunación en la enfermedad. España 1930-2009. Casos de enfermedad en el año de máxima
incidencia. en el año 2010 y porcentaje de cambio 2010-año de máxima incidencia.
Enfermedad
Año máxima
incidencia
Nº casos
Nº casos año
2010
% cambio
Tos ferina
1985
60.564
722
98,8
Tétanos
1983
90
8
91,1
Difteria
1940
27.517
0
100
Poliomielitis
1959
2.132
0
100
Sarampión
1983
301.319
274
99,9
Rubéola
1983
161.772
10
99,9
Parotiditis
1984
286.887
2.521
99,3
ó
í
MMWR 2006;55:511-5
Definició de vacuna
Preparat antigènic obtingut a partir de
microorganismes o dels seus fragments proteics,
que indueix una immunidad activa front a
determinades malalties infeccioses, amb un risc
mínim de reaccions locals o generals
1796: Verola
1967: Parotiditis
1885: Ràbia
1969: Rubèola
1896: F. tifoidea, còlera
1971: Triple vírica
1998: Lyme
1972: Meningocòccica
1999: dTpa
1923: Diftèria
1976: Neumocòccica
1926: Tos ferina
1981: Hepatitis B
2000: Neumocóccica
conjugada 7v
1927: TBC, tètanus
1984: Varicela
1935: Febre groga
1988: Hib
1936: Grip
1991: Hepatitis A
1955: Polio (Salk)
1993: DTP-VPI-Hib
1958: Polio (Sabin)
1994: DTPa (EEUU)
1961: DTP
1996: Hepatitis B-Hepatitis A
i pesta
1964: Xarampió
1997: DTP-Hib
DTPa-Hib-VPI
2000: MCC
2000: DTPa-VPI-Hib-VHB
2006: Rotavirus
2007: Papilomavirus
2009: Grip A (H1N1) pandèmica
2010: Neumocóccica
conjugada 13v
Vacuna de la viruela
Edward Jenner, 1796
(1749-1823)
Eradicació mundial de la Verola, 1979
(
)
í
años
20
03
20
00
19
97
19
94
19
91
19
88
0
0
500
20
1000
40
1500
19
85
19
82
ó
%& '
(ú
vacunación
2000
80
100
"#$
cobertura
60
ó
19
79
2500
19
76
19
73
19
70
19
67
19
64
19
61
19
58
19
55
19
52
19
49
19
46
19
43
19
40
19
37
19
34
19
31
nº casos
Figura 1. Poliomielitis, España 1931-2005. Incidencia y cobertura de vacunación
!
!
""
#
1.
Vacunes de microorganismes vius
(Atenuades)
2.
Vacunes de microorganismes morts
(Inactivades)
3.
Vacunes recombinants (Sintètiques)
$
Fabricades a partir de microorganismes que han perdut la seva virulència
després d’un perllongat creixement en cultius, però que conserven la seva
antigenicitat (mutants avirulentes)
Riscos: - estabilitat de la soca mutada
- contaminació per virus
Avantatges: - reprodueixen la infecció natural de forma controlada
- indueixen la formació d’anticossos sèrics i locals
(IgA secretora)
- sol ser suficient una única dosi
$
S’obtenen a partir de microorganismes cultivats i tractats
posteriorment amb irradiació ultraviolada, calor, formol, alcohol
o aldehids
Tipus:
1. Vacunes de microorganismes totals o complets
2. Vacunes de antigens purificats (proteïnes,
polisacàrids, extractes ribosòmics,...)
3. Vacunes antitòxiques, anatoxines o toxoides
$
%
S’elaboren a partir de la clonació de
gens, que codifiquen proteïnes
antigéniques específiques en una
cèl·lula hoste
&
Víriques
•
•
•
•
•
Febre groga
Poliomielitis (Sabin, VPO)
Xarampió, rubèola, parotiditis (TV)
Varicela
Rotavirus
Víriques
•
•
•
•
•
•
Bacterianes
• BCG
• Febre tifoidea (Ty21a)
• Còlera (oral)
Ràbia
Grip
Poliomielitis (Salk, VPI)
Hepatitis A
Hepatitis B (recombinants)
Encef. japonesa, papilomavirus...
Bacterianes
•
•
•
•
•
•
Tos ferina (senceres, acel· lulars)
Tètanus, diftèria (anatoxines)
Neumocòccica
H. influenzae b
Meningocòccica
Febre tifoidea (parenteral)
'
$
Antidiftèrica + antitetànica
Tots els adults (dT/dTpa)
Antigripal
>60 anys (o menors d'alt risc)
Antipneumocòccica 23-valent
>65 anys (o menors d'alt risc)
Triple vírica
Tots els susceptibles
Varicel·la
Tots els susceptibles
1. Pacients immunodeprimits importants
2. Pacients amb malalties cròniques
3. Embaras
(
No administrar vacunes atenuades
Vacunar 2 setmanes abans de l'inici del tractament
inmunosupresor o 3 mesos després de la seva
finalització, per obtindre una bona resposta
immunògena
Revacunar, si procedeix, durant el periode de temps
anterior
$
%
)
*+
1. Insuficiència renal crònica: hepatitis B (doble dosi),
antigripal i antipneumocòccica
2. Diabetes: hepatitis B, antigripal i anti-pneumocòccica
3. Hepatopaties cròniques: hepatitis A i B, antipneumocòcica, antigripal
4. Malalties cardiaques o respiratòrias cròniques:
antigripal, antipneumocòccica
$
%
)
*+
5. Dermopaties cròniques: varicel·la
6. Fistules LCR: antipneumocòccica
7. Tractament crònic amb AAS: antigripal,
varicel·la*
8. Síndrome de Down: hepatitis B, antigripal,
antipneumocòccica, hepatitis A
9. Coagulopaties: hepatitis B, hepatitis A
,
Valorar:
% -
1. Risc d'exposició
2. Risc d'infecció mare/nen
3. Riscos associats a la vacuna
Vacunes contraindicades
Atenuades (triple vírica, BCG, varicel·la, febre groga,
VPO, febre tifoidea) durant l'embaràs i en el mes
anterior
1.
Vies d'
administració
2.
Administració simultània
3.
Administració en el temps
4.
Reaccions secundàries
5.
Contraindicacions
$
'
•
•
•
•
•
Intramuscular
Subcutània
Oral
Intradèrmica
Altres
$
'
VIA INTRAMUSCULAR DE
PRIMERA ELECCIÓ EN
ADULTS
I NENS GRANS
VIA INTRAMUSCULAR DE PRIMERA
ELECCIÓ EN LACTANTS
VIA SUBCUTÀNIA
,
-
OPV
Hib
HBV
DTPa
TIPUS DE VACUNES
INTERVAL ENTRE DOSIS
• 2 o més vacunes inactivades
• Cap
• 2 o més vacunes inactivades
i/o atenuades
• Cap
• 2 o més vacunes atenuades
• Administració simultània o
esperar 4 setmanes
Excepció: VPO, tifoidea oral
Adaptat de CDC. MMWR 2002; 51 (No.RR-2)
%
PRIMER
SEGON
INTERVAL
• Immunoglobulina
• Vacuna inactivada
• Cap
• Vacuna inactivada
• Immunoglobulina
• Cap
• Immunoglobulina
• Vacuna atenuada
• 3 - 6 m.* (11 m.)
• Vacuna atenuada
• Immunoglobulina
• 2 setmanes
* Cap interval amb polio oral, febre groga i tifoidea oral
Adaptat de CDC. MMWR 2002; 51 (No.RR-2)
Complicacions menors
Reacció local (eritema, induració, dolor, tumefacció,...)
Reacció general (febre, malestar general, exantema,
artralgies, mialgies, cefalees,...)
Apareixen a les 12-24 hores i no solen durar més de 48 hores
Complicacions majors
Reacció anafilàctica
Reaccions neurològiques (per ex., vacuna tos ferina)
Per la seva tolerància
Malalties infeccioses febrils greus
Transtorns neurològics evolutius greus
Immunodeficiències (vacunes atenuades)
Embaràs (vacunes atenuades)
Reaccions d’hipersensibilitat a components vacunals (ou,
antisèptics,...)
Per la resposta immunitària induida
Edat: < 1 a.
Administració recent de sang o hemoderivats
Immunodeficiències o immunosupresió
“ los datos científicos y las realidades históricas
pierden valor cuando compiten con opiniones o
historias emotivas que aparecen en los medios de
comunicación”
Salut sexual i reproductiva
.
• Enfermedades de etiología infecciosa en
las que su transmisión por vía sexual
reviste interés epidemiológico, aunque en
algunas de ellas no sea el principal
mecanismo de transmisión.
(
#,/ (
,0 1
21
,
• Incidencia mundial = 340 millones casos nuevos/año (tasas
más elevadas en sureste asiático, África subsahariana y
Caribe)
• Se sitúa entre las 5 primeras causas de asistencia médica en
adultos en los países en desarrollo. Descenso progresivo hasta
1990 (campañas prevención SIDA), con importante ascenso
posterior (en especial, sífilis en homosexuales)
• Complicaciones y secuelas a largo plazo importantes
• La aparición del SIDA en los 80 ha agravado el problema
• El aumento en las resistencias antibióticas en algunas ETS
puede generar problemas terapeúticos futuros
• Medidas de prevención y control adoptadas no son plenamente
efectivas
,
•
Bacterias:
- Treponema pallidum (sífilis)
- Neisseria gonorrhoeae (gonococia)
- Haemophilus ducreyi (chancro blando)
- Calymobacterium granulomatis (granuloma inguinal)
- Clamydia trachomatis (linfogranuloma venereo)
- Gardnerella vaginalis (vaginosis)
- Ureaplasma urealyticum (uretritis)
- Mycoplasma hominis
- Streptococcus grupo B
,
• Hongos:
- Candida albicans y candida sp (vaginitis)
• Protozoos:
- Trichomonas vaginalis (vaginitis)
• Artropodos:
- Sarcoptes scabiei (sarna)
- Phthyrus pubis (ladilla)
,
• Virus:
- Herpes simplex 1 y 2 (herpes genital)
- Papilomavius humano (condilomas)
- Virus del molluscum contagiosum
- Virus de la hepatitis B
- VIH
- Citomegalovirus
(
0
( 1 3(
,
6,39
- 78%
4,27
- 15%
Año 2009: 0,03 x 100.000
4
•
•
•
•
•
•
Transmisión siempre por vía sexual, excepto formas
congénitas
Reservorio y fuente de infección: enfermos
No hay portadores sanos
Vehículo de transmisión: lesiones piel, mucosas, saliva,
semen, secreciones vaginales y sangre de los infectados
Sífilis primaria: transmisión a través del chancro (80% en
localización genital)
Sífilis secundaria: transmisión a través de lesiones
mucocutáneas
4
• Periodo de transmisibilidad: 2 años (en fases clínicas
iniciales > contagiosidad)
• Periodo de incubación: 3 semanas (10-90 días)
• Transmisión por vía transplacentaria (gran
importancia epidemiológica)
• Transmisión vía sanguínea (rara)
3
• Vía de transmisión: exclusivamente sexual (excepto
oftalmia neonatorum)
• Reservorio y fuente de infección: enfermos
• No hay portadores sanos, pero si un gran nº de
formas asintomáticas (70% mujeres infectadas)
• Periodo de incubación: 3-7 días
• Probabilidad de adquisición: mujeres (60%), hombres
(30%)
5
•
Formas clínicas:
- linfogranuloma venereo (serogrupos L1, L2, L3).
- uretritis (40% de las UNG en el varón)
- cervicitis (serogrupos D a K)
•
•
•
•
•
Reservorio: personas infectadas
Localización más frecuente: cérvix
Infecciones asintomáticas (muy frecuentes en mujeres (3-5% mujeres
sexualmente activas son portadoras)
Periodo de incubación: 2-3 semanas
Es frecuente la forma de transmisión genito-ocular (conjuntivitis de inclusión
en el adulto y oftalmia neonatal)
Epidemiología de los HPV
• La infección genital por HPV es una de las ETS más
frecuentes
• 75% de las mujeres sexualmente activas se infectan en
algún momento, generalmente poco después del inicio de
la actividad sexual
• Prevalencia es mayor (50%) en mujeres < 25 años
• Tasa anual de infección = 10-15%
• Prevalencia condilomas anogenitales = 1%
• Transmisibilidad = 2/3 contactos sexuales de una persona
con condilomas
PAPILOMAVIRUS
p
p
Virus DNA sin envoltura
Genoma y oncogenes virales, bien caracterizados.
>100 genotipos
Verrugas genitales:
90% casos....................... VPH 6 y 11
Neoplasias cérvix, vulva, vagina, pene y ano:
> 80% casos..................... VPH 16, 18, 45 y 31
*von Krogh. Eur J Dermatol 2001;11:598-603
$/ (
6/ 7
/#
1
Métodos de barrera:
- Preservativos (evitan contacto cuténeo-mucoso y con
secreciones y semen infectados. Eficaz en la prevención del
VHS, CMV, VIH, VHB, gonococo, Chlamydia, Ureaplasma y
Mycoplasma)
- Espermicidas (inactivación por mecanismo químico a
Treponema, Trichomonas, Ureaplasma y VHS)
- Diafragma + espermicidas (efectivo en infecciones de
cérvix)
- Vacunas (disponibles: VHB, vacuna papilomavirus)
$/ (
6/ 7
/#
1
Información y educación sanitaria:
Población general, jóvenes y grupos de riesgo
Control de la conducta sexual:
Evitar prácticas sexuales de riesgo
Control de los pacientes:
Diagnóstico precoz y tratamiento
Control de los contactos:
Contactos a localizar: - 15 días previos (gonococia)
- 30 días previos (UNG, chancro)
- 6 meses previos (sífilis secundaria)
$
#
1. Son de declaración obligatoria:
- sífilis y sífilis congénita
- gonococia
- oftalmia neonatorum
Numérica
semanal
50%
infradeclaración
- SIDA
- hepatitis B
2. Declaración microbiológica
3. Registro de enfermos que acuden a los centros de ETS