Download FACTORS AMBIENTALS i SALUT

MALALTIES IMMUNOPREVENIBLES.
VACUNACIONS PREVENTIVES
Dra.. Magda Campins Martí
Dra
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB
IMPACTE DE LES VACUNES, EE.UU. (1900-2005)
* CDC. Pink Book, 2007
Tabla 2. Impacto de la vacunación en la enfermedad. España 1930-2009. Casos de enfermedad en el año de máxima
incidencia. en el año 2010 y porcentaje de cambio 2010-año de máxima incidencia.
Enfermedad
Año máxima
incidencia
Nº casos
Nº casos año
2010
% cambio
Tos ferina
1985
60.564
722
98,8
Tétanos
1983
90
8
91,1
Difteria
1940
27.517
0
100
Poliomielitis
1959
2.132
0
100
Sarampión
1983
301.319
274
99,9
Rubéola
1983
161.772
10
99,9
Parotiditis
1984
286.887
2.521
99,3
Fuente: Instituto de Salud Carlos III. Elaboración: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.
Beneficios anuales de la vacunación en el mundo
Enfermedad
Muertes evitadas/año
Años de vida salvados
varicela
difteria
tétanos
tos ferina
H. influenzae b
hepatitis B
sarampión
poliomielitis
tuberculosis
57.879
60.000
862.000
600.000
287.000
1.172.500
1.100.000
650.000
1.188.476
1.615.252
3.900.000
56.030.000
39.030.000
18.655.000
76.212.500
71.500.000
42.250.000
77.250.940
TOTAL
5.977.855
386.413.692
Ehreth J. Vaccine 2003;21:596-600
Worldwide child deaths: 1 in 12 children die
before reaching five
Source: The Lancet, June 2003
Mortalidad por enfermedades prevenibles por vacunas en niños < 5 años
MMWR 2006;55:511-5
Conceptes generals
Definició de vacuna
Preparat antigènic obtingut a partir de
microorganismes o dels seus fragments proteics,
que indueix una immunidad activa front a
determinades malalties infeccioses, amb un risc
mínim de reaccions locals o generals
Evolució històrica de les vacunes
1796: Verola
1967: Parotiditis
1997: DTPa
DTPa--Hib
Hib--VPI
1885: Ràbia
1969: Rubèola
1998: Lyme
1896: F. tifoidea, còlera
1971: Triple vírica
1999: dTpa
1972: Meningocòccica
2000: Neumocóccica
conjugada 7v
i pesta
1923: Diftèria
1976: Neumocòccica
1926: Tos ferina
1981: Hepatitis B
1927: TBC, tètanus
1984: Varicela
1935: Febre groga
1988: Hib
1936: Grip
1991: Hepatitis A
1955: Polio (Salk)
1993: DTPDTP-VPI
VPI--Hib
1958: Polio (Sabin)
1994: DTPa (EEUU)
1961: DTP
1996: Hepatitis BB-Hepatitis A
1964: Xarampió
2000: MCC
2000: DTPa
DTPa--VPI
VPI--Hib
Hib--VHB
2006: Rotavirus
2006: Herpes zoster
2007: Papilomavirus
2009: Grip A (H1N1) pandèmica
2010: Neumocóccica
conjugada 13v
2013: Meningococo B
Vacuna de la viruela
Edward Jenner, 1796
(1749-1823)
Sara Nelmes: viruela bovina (o de las vacas)
Eradicació mundial de la Verola, 1979
Figura 1. Poliomielitis, España 1931-2005. Incidencia y cobertura de vacunación
2500
100
Comienzo
vacunación 1963
Número de
casos
nº casos
60
Cobertura vacunación
(%)
1500
40
1000
20
500
20
00
20
03
19
94
19
97
19
85
19
88
19
91
0
años
Fuente: Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III.
19
79
19
82
19
73
19
76
19
64
19
67
19
70
19
58
19
61
19
49
19
52
19
55
19
43
19
46
19
37
19
40
19
31
19
34
0
cobertura
vacunación
80
2000
Último caso de
Poliomelitis en la
Región Europea de la
OMS
Melik Minas
Agri, Turquía
26 de Noviembre de 1998
Certificado de eliminación
en Europa:
21 de Junio de 2002
27.517 casos (1940)
Introducción
vacuna
Último caso en España
Último caso en Cataluña
Tipus de vacunes
1.
Vacunes de microorganismes vius
(Atenuades)
2.
Vacunes de microorganismes morts
(Inactivades)
3.
Vacunes recombinants (Sintètiques)
4.
Vacunes DNA, vacunes VLP
Vacunes atenuades
Fabricades a partir de microorganismes que han perdut la seva virulència
després d’un perllongat creixement en cultius, però que conserven la seva
antigenicitat (mutants avirulentes)
Riscos: - estabilitat de la soca mutada
- contaminació per virus
Avantatges: - reprodueixen la infecció natural de forma controlada
- indueixen la formació d’anticossos sèrics i locals
(IgA secretora)
- sol ser suficient una única dosi
Vacunes inactivades
S’obtenen a partir de microorganismes cultivats i tractats
posteriorment amb irradiació ultraviolada, calor, formol, alcohol
o aldehids
Tipus::
Tipus
1. Vacunes de microorganismes totals o complets
2. Vacunes de antigens purificats (proteïnes,
polisacàrids, extractes ribosòmics,...)
3. Vacunes antitòxiques, anatoxines o toxoides
Vacunes recombinants
S’elaboren a partir de la clonació de
gens, que codifiquen proteïnes
antigéniques específiques en una
cèl·lula hoste
Vacunas de polisacáridos capsulares
Vacunas de polisacáridos planos
Vacunas polisacáridos conjugados
• Activación células B, sin respuesta
inmune mediada por células T
• No inducción memoria inmune
• Limitado impacto sobre colonización
nasofaringea
• Genera respuesta inmune Tdependiente e induce memoria
inmunológica
• Induce una potente y prolongada
respuesta inmune secundaria en
lactantes
• Reduce estado de portador nasofaríngeo
Polisacárido
Proteína transportadora
“carrier”




Lazarus R, et al. Clin Infect Dis 2011;52(6):736-42.
Toxoide tetánico
Toxoide diftérico
CRM197
Proteínas membrana externa:
 Meningococo
 HiNT: proteína D
Classificació de les vacunes
1.
Segons el tipus d'antigen
2.
Segons la seva composició
3.
Segons l'ús sanitari
Classificació de les vacunes segons el tipus
d’antigen
•
•
•
•
•
•
ATENUADES
INACTIVADES
Víriques
Víriques
Febre groga
Poliomielitis (Sabin, VPO)
Xarampió,, rubèola
Xarampió
rubèola,, parotiditis (TV)
Varicela
Rotavirus
Herpes zoster
•
•
•
•
•
•
Bacterianes
• BCG
• Febre tifoidea (Ty21a)
• Còlera (oral)
Ràbia
Grip
Poliomielitis (Salk, VPI)
Hepatitis A
Hepatitis B (recombinants)
Encef. japonesa, papilomavirus...
Bacterianes
•
•
•
•
•
•
Tos ferina (senceres, acel·lulars)
Tètanus, diftèria (anatoxines)
Neumocòccica
H. influenzae b
Meningocòccica
Febre tifoidea (parenteral)
Classificació segons la composició
1. Vacunes monovalents
Contenen un sol tipus antigènic
2. Vacunes polivalents
Contenen diversos serotipus del mateix
microorganisme
3. Vacunes combinades
Associen antigens de diversos
microorganismes
Classificació segons l’ùs sanitari
1. Vacunes sistemàtiques
Són aquelles que s’apliquen a la totalitat de la població i que
formen part dels calendaris vacunals d’una comunitat
2. Vacunas no sistemàtiques
La seva aplicació no és universal, ja que són d’indicació
individual segons les circumstàncies personals o ambientals
de cada individu
Calendari vacunal de l'adult
Vacuna
Recomanació
Antidiftèrica + antitetànica (dT)
Tots els adults
Antidiftérica + antitetánica +
antitosferina (dTpa)
Gestans a partir 27 sem. EG
Antigripal
Antipneumocòccica 23-valent
Triple vírica
Varicel·la
>60 anys (o menors d'alt risc)
>65 anys (o menors d'alt risc)
Tots els susceptibles
Tots els susceptibles
Pràctica vacunal
1.
Vies d'administració
2.
Administració simultània
3.
Reaccions secundàries
4.
Contraindicacions
Vies d'administració de les vacunes
•
•
•
•
•
Intramuscular
Subcutània
Oral
Intradèrmica
Altres
Vies d'administració de les vacunes
VIA INTRAMUSCULAR DE
PRIMERA ELECCIÓ EN
ADULTS
I NENS GRANS
VIA INTRAMUSCULAR DE PRIMERA
ELECCIÓ EN LACTANTS
VIA SUBCUTÀNIA
Administració simultània de vacunes
OPV
Hib
HBV
DTPa
Separació en el temps entre diferents vacunes
TIPUS DE VACUNES
INTERVAL ENTRE DOSIS
• 2 o més vacunes inactivades
• Cap
• 2 o més vacunes inactivades
i/o atenuades
• Cap
• 2 o més vacunes atenuades
• Administració simultània o
esperar 4 setmanes
Excepció: VPO, tifoidea oral
Adaptat de CDC. MMWR 2002; 51 (No.RR-2)
Contraindicacions de les vacunes

Per la seva tolerància

Malalties infeccioses febrils greus

Transtorns neurològics evolutius greus

Immunodeficiències (vacunes atenuades
atenuades))

Embaràs (vacunes atenuades
atenuades))

Reaccions d’hipersensibilitat a components vacunals (ou
ou,,
antisèptics,...)
antisèptics
,...)

Per la resposta immunitària induida

Edat:: < 1 a.
Edat

Administració recent de sang o hemoderivats

Immunodeficiències o immunosupresió
Falses contraindicacions
 Malalties intercurrents lleus
 Prematuritat
 Malalties al·lèrgiques
 Antecedents familiars d’al·lèrgia
 Reaccions prèvies no anafilàctiques
 Tractament amb antibiòtics (excepte: tifoidea oral)
 Contacte amb una embarassada
 Contacte recent amb un malalt infecciós
 Història d’al·lèrgia inespecífica
 Lactància
Reaccions secundàries a les vacunes
Complicacions menors

Reacció local (eritema, induració, dolor, tumefacció,...)

Reacció general (febre, malestar general, exantema,
artralgies, mialgies, cefalees,...)

Apareixen a les 1212-24 hores i no solen durar més de 48 hores
Complicacions majors

Reacció anafilàctica

Reaccions neurològiques (per ex., vacuna tos ferina)
Programes de vacunació
Programa de vacunació:
vacunació: Mesura sanitària d'actuació
sobre la comunitat per aconseguir disminuir o
eliminar la presència de determinades malalties
infeccioses
Per conseguir eradicar una infecció és necesari
assolir cobertures vacunals superiors al 90%,
en la majoria de casos
Eficàcia vacunal
I (nv) – I (v)
EV =
x 100
I (nv)
Fòrmula clàssica
de Greenwood i
Yule, 1915
I (nv
(nv):
): Incidència en no vacunats
I (v): Incidència en vacunats
Si la vacuna proporciona una protecció total, no hi haurà casos en els
vacunats:: I (v) = 0 i la EV = 100%
vacunats
Nuevos logros de la moderna vacunología
Combinación de antígenos (vacunas combinadas)
Prolongación protección (vacunas conjugadas)
Incrementar la respuesta vacunal (adyuvantes)
Mejorar aplicación (oral, intranasal,…)
Prevención enfermedades “no infecciosas” (cáncer, ..)
Protección nuevos virus pandémicos (gripe)
y surge la
controversia…..
La Vanguardia, 10 febrero 2009
La Vanguardia, 22 abril 2009
Diario Médico, 16 de octubre de 2009
El País, 27 de enero de 2010
La Vanguardia, 18 de octubre de 2009
La Vanguardia, septiembre de 2009
Evolución de los programas de vacunación
Época
prevacunal
Aumento de
cobertura
Pérdida de
confianza
Retorno de
confianza
Erradicación
Final
vacunación
Enfermedad
Brote
Cobertura
vacunal
Efectos
adversos
Tiempo
Erradicación
De: Bayas JMª
“ los datos científicos y las realidades históricas
pierden valor cuando compiten con opiniones o
historias emotivas que aparecen en los medios de
comunicación”