Download Pla de Palau

Document related concepts
no text concepts found
Transcript
Barcelona
Segle XVIII
Façana marítima, Pla de Palau,
Barri de Santa Maria i Passeig
de l’Esplanada
A. Guesdon. Barcelone. Vu prise au-dessus des gares de Mataró et du Nord
(París, 1856)
P. Duc
de Medinaceli
Palau del marquès
d’Alfarràs
La Mercè
Església i convent (avui, Capitania)
Palau Sessa (o Larrad)
P. Duc
de Medinaceli
Moulinier. Pla de Palau
Pla de Palau a l’època del primer ferrocarril (1848)
1. Plaça Medinaceli. 2. Convent de la Mercè. 3. La Mercè. 4. Muralla de Mar. 5. Casa
Collasso. 6. Portal de Mar. 7. Cases d’en Xifré. 8. Encants. 9. Convent de Sant Sebastià.
10. Llotja. 11. Duana. 12. Estació del ferrocarril. 13. Palau Reial. 14. Passeig de
l’Esplanada (també, “de Sant Joan”). 15. Santa Maria del Mar.
Maties Janer (d. 1691). Plànols del desaparegut Palau dels Virreis
(remodelació de l’antiga Hala dels Draps, 1668-88)
Secció i plànol planta baixa
Segona i tercera planta
Perspectiva Saló de festes
Palau Reial (Palau del Virrei), desaparegut mitjans s. XIX
N. Chapuy. Barcelone. Place du Palais Royal (París, 1842)
I. Deroy. Pla de Palau (París, 1865)
Duana
Porta de Mar
N. Chapuy. Barcelone. Rue et vu de la Douane (París, 1842)
A. Reguargue. Barcelona (París, ca. 1860)
Passeig de l’Esplanada
(o Passeig de Sant
Joan), inaugurat la
revetlla de Sant Joan
de 1798.
Salvador Gurri
Font d’Hèrcules
ca. 1801
Barcelona.
(Còrcega - Passeig
de SantJoan)
Passeig de l’Esplanada
(o Passeig de Sant Joan)
1797
Fragments d’un dibuix anònim
(MHCB)
Barri de Santa Maria
Principals intervencions al
període 1770-1808
1. Ordenació i empedrat del
Born (1770-1808)
2. Reconstrucció de la
Llotja (1772)
3. Reforma de la Rambla
(1775)
4. Alineació de l’Argenteria
(1782)
5. Obertura Nou de la
Rambla (1775-88)
6. Duana Nova (1790)
Vells eixos del Raval:
Tallers, Carme, Hospital
Sant Pau i Trentaclaus
(Arc del Teatre).
7. “Prado Catalán” i Passeig
de l’Esplanada (17971802)
8. Cases sobre el Rec (1800)
9. Reforma i arbrat de
Ronda (1780)
Bibliografia
Albert GARCÍA ESPUCHE; Manuel GUÀRDIA BASSOLS,
«Estructura urbana. De la ciutat de la Ribera a la ciutat
de la Rambla», Història de Barcelona, vol. 5, Barcelona,
Ajuntament, 1993, pp. 47-107.
Vista des de la Barceloneta a principis del segle XIX
Antonio Ponz (Viaje de España, 1772-94):
«Digo, pues [...] que Barcelona tiene todas las cualidades [...] fuerte, abundante,
frondosa, bien situada entre dos ríos, que contribuyen a su felicidad; casi toda en
una llanura, con muchos jardines dentro y fuera de sus murallas, casas de recreo
en su campiña, y concurrida de extrangeros por su puerto y comercio [...] la
actividad de los moradores de Barcelona en sus respectivos trabajos y
ocupaciones no necesita encomiarse: cualquiera la conoce al entrar por sus
puertas. Así los barceloneses como los demás catalanes, son los más solícitos en
mejorar cada cual su suerte [...] Es, pues, Barcelona la ciudad de España que más
desmiente las imputaciones de algunos escritores extranjeros, empeñados en
divulgar nuestra desidia, abandono, pereza, falta de industria y otras gracias con
que nos favorecen; y lo mismo puede decirse de la mayor parte del Principado».