Download Pla de Palau
Document related concepts
no text concepts found
Transcript
Barcelona Segle XVIII Façana marítima, Pla de Palau, Barri de Santa Maria i Passeig de l’Esplanada A. Guesdon. Barcelone. Vu prise au-dessus des gares de Mataró et du Nord (París, 1856) P. Duc de Medinaceli Palau del marquès d’Alfarràs La Mercè Església i convent (avui, Capitania) Palau Sessa (o Larrad) P. Duc de Medinaceli Moulinier. Pla de Palau Pla de Palau a l’època del primer ferrocarril (1848) 1. Plaça Medinaceli. 2. Convent de la Mercè. 3. La Mercè. 4. Muralla de Mar. 5. Casa Collasso. 6. Portal de Mar. 7. Cases d’en Xifré. 8. Encants. 9. Convent de Sant Sebastià. 10. Llotja. 11. Duana. 12. Estació del ferrocarril. 13. Palau Reial. 14. Passeig de l’Esplanada (també, “de Sant Joan”). 15. Santa Maria del Mar. Maties Janer (d. 1691). Plànols del desaparegut Palau dels Virreis (remodelació de l’antiga Hala dels Draps, 1668-88) Secció i plànol planta baixa Segona i tercera planta Perspectiva Saló de festes Palau Reial (Palau del Virrei), desaparegut mitjans s. XIX N. Chapuy. Barcelone. Place du Palais Royal (París, 1842) I. Deroy. Pla de Palau (París, 1865) Duana Porta de Mar N. Chapuy. Barcelone. Rue et vu de la Douane (París, 1842) A. Reguargue. Barcelona (París, ca. 1860) Passeig de l’Esplanada (o Passeig de Sant Joan), inaugurat la revetlla de Sant Joan de 1798. Salvador Gurri Font d’Hèrcules ca. 1801 Barcelona. (Còrcega - Passeig de SantJoan) Passeig de l’Esplanada (o Passeig de Sant Joan) 1797 Fragments d’un dibuix anònim (MHCB) Barri de Santa Maria Principals intervencions al període 1770-1808 1. Ordenació i empedrat del Born (1770-1808) 2. Reconstrucció de la Llotja (1772) 3. Reforma de la Rambla (1775) 4. Alineació de l’Argenteria (1782) 5. Obertura Nou de la Rambla (1775-88) 6. Duana Nova (1790) Vells eixos del Raval: Tallers, Carme, Hospital Sant Pau i Trentaclaus (Arc del Teatre). 7. “Prado Catalán” i Passeig de l’Esplanada (17971802) 8. Cases sobre el Rec (1800) 9. Reforma i arbrat de Ronda (1780) Bibliografia Albert GARCÍA ESPUCHE; Manuel GUÀRDIA BASSOLS, «Estructura urbana. De la ciutat de la Ribera a la ciutat de la Rambla», Història de Barcelona, vol. 5, Barcelona, Ajuntament, 1993, pp. 47-107. Vista des de la Barceloneta a principis del segle XIX Antonio Ponz (Viaje de España, 1772-94): «Digo, pues [...] que Barcelona tiene todas las cualidades [...] fuerte, abundante, frondosa, bien situada entre dos ríos, que contribuyen a su felicidad; casi toda en una llanura, con muchos jardines dentro y fuera de sus murallas, casas de recreo en su campiña, y concurrida de extrangeros por su puerto y comercio [...] la actividad de los moradores de Barcelona en sus respectivos trabajos y ocupaciones no necesita encomiarse: cualquiera la conoce al entrar por sus puertas. Así los barceloneses como los demás catalanes, son los más solícitos en mejorar cada cual su suerte [...] Es, pues, Barcelona la ciudad de España que más desmiente las imputaciones de algunos escritores extranjeros, empeñados en divulgar nuestra desidia, abandono, pereza, falta de industria y otras gracias con que nos favorecen; y lo mismo puede decirse de la mayor parte del Principado».